Ala vall del riu d'Ondara, on els altiplans de la Segarra donen pas a les terres planes de l'Urgell, hi ha el terme municipal de Tàrrega que comprén també els pobles d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Monmagastrell.
Per la seva ubicació geogràfica, ha estat sempre un important enllaç de comunicacions i pas obligat entre la muntanya i el mar, l'est i l'oest. La carretera N-II, actualment autovia; la carretera Montblanc-Artesa; les carreteres de Guissona, Sant Martí de Riucorb; la línea de ferrocarril Lleida-Manresa, en són una mostra.
L'activitat econòmica es diversificada entre els diversos sectors
(industrial, agrícola i de serveis), d'entre les quals 
destaquen diverses indústries metal·lúrgiques, d'olis i fruits
secs i una llarga tradició comercial de minoristes i majoristes.
El sector agrícola de secà és obert a les noves espectatives a
causa de la inminent construcció del Canal Segarra-Garrigues.
Quant al de regadiu cal destacar la producció de poma, pera i
préssec així com els conreus extensius de ferratges i blat de
moro.
Tàrrega és la capital de la comarca de l'Urgell i acull tota mena de serveis i iniciatives en l'àmbit de l'ensenyament (centres especialitzats i residència d'estudiants), el Comerç (Cambra de Comerç), sanitat (Cap II), cultura (Museu, Arxiu, Biblioteca i entitats) i esport, que denoten l'activitat i la qualitat de vida de la ciutat.
Diverses troballes romanes indiquen la presència de pobladors en aquella època. Durant la dominació sarraïna es mantingué la població.
L'any 1056, el castell de Tàrrega va ser conquerit pel compte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Va ser poblat, reconstruït i disposaba d'un petit exèrcit. El castell era un punt avançat enfront dels territoris sarraïns.
Tàrrega participà amb Jaume I en la conquesta de les Balears i el repoblament del País Valencià, i aquest rei concedí en 1241 "Estatuts i Costums" per regular jurídicament la població i crear un govern municipal. La vila medieval va formar-se al voltant del castell en la vessant del riu.
El regnat de Jaume II (segle XIII) va ser de fort impuls econòmic (construcció de l'Hospital, Palau Ardèvol, mercats i lliure venda...) i va dictar 59 disposicions compilades en el "Llibre dels privilegis".
La comunitat jueva de Tàrrega va tenir molta importància fins
que conflictes diversos van donar lloc a l'assalt i incendi del
call jueu on van perdre la vida 300 jueus (any 1349).
Un període a destacar va ser el regnat de Carles I; les aportacions econòmiques de Tàrrega a la corona van ser compensades amb diversos privilegis: vinculació perpètua amb la corona, concessió d'escut amb àguila imperial, mercat anual...
La Guerra dels Segadors (1649-52) va afectar molt negativament la població, ja que, en ser lloc de pas tant de l'exèrcit francès com del castellà, va sofrir importants minves i destruccions.
En la segona meitat del segle XVIII, augmentà la població i l'activitat econòmica, però aquest període tranquil va ser truncat per la Guerra del Francès i les guerres carlines.
En la segona meitat del segle XIX, Tàrrega es consolidà com a centre comercial, es va inauguarà el Canal d'Urgell, va arribar el ferrocarril i es va iniciar un llarg període d'impuls econòmic i cultural.
(Extret delfolletó "Tàrrega" de la sèrie "Així és l'Urgell")
