INTERIORS
Orenetes
2004
65 x 81 cm
acrílic sobre tela
Casa nostra es
troba al costat de l’església i des de el terrat es pot
veure, imponent, el campanar. Al mig de la casa hi ha un
celobert on tornen, puntualment cada primavera, una parella
d’orenetes. És impressionat com aquests ocells, després de
fer milers de quilòmetres, saben trobar aquest racó de món.
És curiós com els agrada la nostra companyia, tan propera.
Alguns cops reposen en un fil de l’antena de la televisió i
ens mirem de fit a fit una bona estona. Amb la seva forma i
perfil tan distintius, les veiem passar vertiginosament per
sobre nostre, en carrers i places dels nostres pobles. El
seu plomatge és característic, blanc i negre, però a sobre
de l’esquena tenen unes plomes que donen uns reflexos blaus
iridiscents, impossibles de representar. Aquesta escena ens
acompanya des de l’abril fins a finals d’agost, quan se’n
van amb unes quantes orenetes noves a la família.És
interessant, en aquesta escena, el contrast de llums i
ombres, de colors... El cel blau immens als nostres caps,
la pau del migdia càlid. Un moment per viure, un misteri, i
aquest instant infinit...
Llum
al dormitori
2005
89 x 130 cm
acrílic sobre tela
A l’estiu, al
dormitori de casa nostra i a l’hora de la migdiada, amb els
finestrons mig tancats, entra un raig de sol que il·lumina
tota l’estança amb una llum màgica. Aquesta llum, tan
nostra, que es filtra indiscreta per qualsevol escletxa. Un
dia, el raig de llum va tocar de ple, durant una estona,
sobre una peça de roba vermella, i rebotava d’una forma
misteriosa, màgica. Les portes del balcó que són de color
gris clar, es van tenyir de vermell. Em sedueixen aquestes
llums. De sobte, es fa evident que el color de les coses es
veu alterat dramàticament segons els color dels elements
que l’envolten. M’he adonat que aquest fenomen, en aquesta
escena tan evident, es produeix constantment al nostre
voltant. Tot està influenciat per tot: el tipus de llum,
l’hora del dia, els núvols del cel, el color de les façanes
de les cases veïnes, el color dels arbres i la vegetació,
el color de la terra del lloc on vivim... I això no és tot,
el color que rebem de les coses varia, fins i tot, segons
des del lloc on les mirem. La mateixa escena o paisatge
donarà uns matisos diferents a les persones que el
contemplin des de llocs distints, ja que la superfície de
les coses, reflexa la llum en una direcció més que en un
altra en funció de la seva textura, més rugosa o més
brillant. El color de les coses, definitivament, no és el
color que pensem que tenen, sinó el color que percibim.
Paradoxalment, però, la major part de nosaltres veiem les
coses del color que creiem que són.
Habitació de Farrera
2004
116 x 89 cm
acrílic sobre tela
Al
Pallars, hi ha un petit poblet entranyable anomenat
Farrera. Però com en molts llocs del Pirineu, la gent ha
anat marxant i abandonant la manera de viure tradicionals.
Però a Farrera, als anys 80 s’hi van instal·lar uns joves
procedents de diferents indrets de Catalunya, també
d’Irlanda i Alemanya, gent aterrada dels somnis dels anys
60 a la recerca de petits paradisos apartats del brogit de
la gran ciutat. El poble va anar recuperant vitalitat amb
les noves iniciatives creades. La més important ha estat
el
Centre d’Art i Natura que acull
artistes en residència. Molts pintors, poetes i músics
passen uns dies, i fins i tot llargues temporades, per
desenvolupar el seu treball envoltats d’un paisatge
extraordinari, en un ambient de tranquilitat i pau.Un mes
de desembre, vaig estar dues setmanes a Farrera, per
estudiar i escriure, hostatjat en aquest centre, on vaig
coincidir amb l’artista argelina
Rachida Azrou, una pintora
d’una força impresionant, i el poeta
Víctor Sunyol, d’una vitalitat
entranyable. La meva estança era en unes antigues golfes
reconvertides en habitació d’hostes. Els hiverns, als
poblets de muntanya són realment freds, molt freds, i un
silenci profund ho envaeix tot, des del fons de les valls
fins als cims de les muntanyes. Però al matí un sol clar i
increïblement lluminós ho reviu tot: els ocells que canten,
les vaques que surten del corral, els ramats d’ovelles que
pasturen als prats, els gats que es rertornen del fred de
la nit arrecerats en algun racó solellós, esperant alguna
deixa de l’esmorzar... i la gent, que reprenen pausadament
el seu treball quotidià.... El sol renova la vida a la
vall. A la meva habitació, la llum que entra pel petit
balcó, fa resplandir tota l’estança: el terra, construït
amb taules de fusta vella, gastada pels anys i que
grinyolen al caminar; les parets plenes de quadres
d’artistes que per allí han passat; el sostre amb bigues
corcades; el llit, ple de mantes, sense refer... i aquesta
llum que ho omple tot.
Llum
a l'interior
2006
162 x 114 cm
acrílic sobre tela
Hi ha uns
moments del dia que la llum transforma qualsevol espai de
la casa. La llum que entra per una finestra, per una
escletxa de la porta, per una vidriera, pel celobert... La
llum rebota no sols en les parets sinó en qualsevol objecte
de l’estança i els colors de tot plegat es barregen
subtilment.En aquesta escena, un raig de llum del sol entra
per una finestra petita al final de la tarda. La llum toca
una pica de ceràmica blanca i una tovallola groga. El
sostre està pintat de color blau cel i a la paret hi ha un
mirall amb un marc blau fosc. Durant els pocs minuts que
dura aquesta conjunció, tota l’estança es transforma i es
produeix un espectacle canviant de llums i colors.Captar i
representar aquestes subtileses és realment difícil: hi han
zones de colors ben definits, però hi ha llocs de transició
on el pas d’un color a un altre és complex i difícil de
definir. Però la màgia de l’escena em motiva a
intentar-ho.