Tàrrega demana un referèndum perquè els ciutadans
opinin sobre la instal·lació de la presó
17/07/05 02:30
(font: http://www.telenoticies.com/noticia/not188148523.htm)
La polèmica per la
possible instal·lació d'una presó a Tàrrega continua.
La plataforma ciutadana contra la instal·lació d'una
presó a la ciutat ha exigit la celebració d'un
referèndum perquè els ciutadans expressin la seva
opinió sobre aquesta qüestió. La plataforma ha informat
també que a partir del mes de setembre organitzarà
conferències i xerrades per debatre sobre els
avantatges i inconvenients que pot comportar aquest
equipament per a la ciutat. 
La plataforma ciutadana contra la
presó de Tàrrega, que fins ara ha organitzat dues
manifestacions contra aquest equipament, ha
decidit prendre's un temps per planejar altres
accions reinvindicatives i recollir més firmes per
sol·licitar a l'Ajuntament la convocatòria d'una
consulta popular. De la seva banda, la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega ha emprès una altra campanya de recollida de firmes que, en cas d'aconseguir-ne 2.000, obligaria el consistori a convocar un referèndum popular sobre el tema.
Unes 200 persones es manifesten a Tàrrega en contra
de la presó aprofitant un ple municipal
08/07/05 00:50
(Font: http://www.europapress.es/)
TÀRREGA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) -
La plataforma en contra de la presó de Tàrrega es va concentrar ahir a la nit davant l'edifici del Consell Comarcal de l'Urgell on l'Ajuntament de Tàrrega feia el ple per aprovar el Pla Urbanístic Municipal, que no recull el conveni per construir el centre penitenciari.
Les mostres de rebuig a la presó de Tàrrega es van tornar a repetir amb una concentració que va reunir unes 200 persones. Els manifestants van llegir un manifest en el qual es defensa "el diàleg i la informació a la ciutadania". La portaveu de la plataforma, Lupe Badies, va assegurar que "només volem que l'alcalde ens expliqui perquè Tàrrega ha de acollir una presó i llavors potser ho entenem", però "d'aquesta manera no es fa".
La plataforma, que ja ha aconseguit reunir 1.000 firmes de les 2.000 que fan falta per convocar una consulta popular, ja ha avançat que té tot el suport de la plataforma antipresó de la Segarra, que serà present en la manifestació convocada dilluns que ve.
La manifestació va finalitzar davant de l'edifici del Consell Comarcal de l'Urgell on l'Ajuntament de Tàrrega es va reunir per fer el Ple per aprovar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Allà, els manifestants van cridar "alcalde dimissió" contra el primer edil de Tàrrega, Joan Amézaga.
El Pla d'Ordenació Urbanística determinarà el creixement de Tàrrega així com dels pobles agregats durant els pròxims 20 anys. El pla no ha incorporat el conveni del centre penitenciari perquè segons han explicat des del consistori, la ubicació determinada per a la presó en sòl rústic fa que sigui la Conselleria de Justícia l'encarregat de tramitar-lo per les diferents administracions.
Unes 200 persones es manifesten contra la presó a
Tàrrega
06/07/05 03:41
(Font: intercatalonia.com)Tàrrega.- Unes 200 persones s'han manifestat aquest vespre a Tàrrega per protestar contra la decisió de l'ajuntament de donar cabuda a una presó. Els manifestants demanen parlar amb l'alcalde per tal que expliqui a la ciutadania la decisió del consistori.
xavi santesmasses
ACN 05/07/2005 / 21:57h
El coratge de l’alcalde de Tàrrega
05/07/05 12:32
(Font: e-notícies)
El coratge de l’alcalde de Tàrrega
Xavier Casinos
La política és sovint ingrata. Que l'hi diguin si no a l’alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga. En un exercici de responsabilitat, Amézaga ha acceptat que el seu municipi aculli la presó que havia rebutjat la Segarra. L’alcalde deu haver meditat molt la seva decisió i deu estar convençut que el nou centre penitenciari ajudarà a millorar la connectivitat de la seva ciutat i que crearà llocs de treball generats per l’activitat econòmica que provoca un equipament d’aquestes característiques.
L’actitud d’Amézaga no només és arriscada, també requereix grans dosis de coratge. En una societat que reclama presons però no al costat de casa, un alcalde que l’accepta ha d’acceptar també que segurament no tornarà a ser alcalde. A les poques hores de fer-se públic l’acord amb la conselleria de Justícia, els ciutadans ja es manifestaven en contra de la decisió, i alhora les reaccions polítiques tampoc es feien esperar.
Ningú vol una presó al costat de casa. Ja ens poden explicar que no generen més inseguretat de la que ja pot tenir la zona. Ja ens poden demostrar que els municipis que en tenen una han experimentat importants millores i creixement. Posats a fer, preferim que l’activitat econòmica que genera un centre penitenciari ens vingui a través d’una altra via, com el turisme, l’esport o els congressos. Tampoc volem abocadors, però no deixem de generar brossa. Tampoc volem línies d’alta tensió, però ens empipem quan se’n va la llum per què les infraestructures actuals no tenen prou capacitat. Són els tabús de la societat del benestar.
Qui millor pot entendre a l’alcalde Amézaga és sens dubte Albert Batlle, el secretari general de Serveis Penitenciaris. Quan era regidor del districte d’Horta-Guinardó va haver de prendre la decisió d’obrir un centre per a toxicòmans al Carmel. Els veïns també van sortir al carrer i Batlle va ser fins i tot agredit. El centre era necessari per atendre joves del mateix barri, era una qüestió de solidaritat amb un col·lectiu fill del mateix Carmel que havia caigut en el forat de la droga. I el mateix Carmel el rebutjava.
I és que ser solidari a vegades emprenya.
Madrid, París, Londres...
05/07/05 12:30
(font: http://www.vilaweb.com/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1396595
)
pont aeri
LLUÍS FALGÀS .
Joan Antoni Samaranch, l'expresident del COI, ha afirmat en una entrevista a La Vanguardia que no coneix cap català que no vulgui que demà Madrid sigui elegida a Singapur com a seu dels Jocs Olímpics del 2012. Més fi i prudent va ser Winston Churchill quan un periodista li va preguntar en un viatge que va fer a Bonn quina era la seva opinió sobre els alemanys. El tan citat polític va contestar: «No li puc donar una opinió perquè no he tingut temps de conèixer tots i cadascun dels alemanys»... El veterà Samaranch ha conegut molts catalans, però no tots. Oblida com ara que ERC, integrada en el govern tripartit, està en contra de la candidatura de Madrid. Prefereixen que surti Londres, París, Nova York o fins i tot Moscou. Ben lliures són malgrat que no veig, lluny de la rivalitat històrica, res de dolent que Madrid es pugui beneficiar de l'esdeveniment esportiu. Com també fóra bo que es fessin a Tàrrega al costat de la nova presó, o a Terol, l'única ciutat d'Europa que ha hagut de posar un cartell advertint que «també existeix», arran de l'oblit de què fa anys és objecte la ciutat aragonesa. Al cap i a la fi, una part dels diners per organitzar els Jocs sortiran de la hisenda espanyola dels quals tots, fins i tot els catalans que en Samaranch no coneix, en som contribuents. L'any 1986 vaig celebrar a Madrid, a la sala de premsa del Congrés dels Diputats, amb periodistes madrilenys i amb cava calent, finançat per periodistes catalans i el desaparegut Ernest Lluch, el moment en què Samaranch deia des de Lausana allò de: «Ville de... A la ville de Barcelona», futura seu dels jocs Olímpics del 1992. Llavors, almenys en aquell moment, es visualitzava una forta alegria dels companys madrilenys. Enveja sana a l'hora de creure que els vídeos publicitaris que es veien des de feia dies sobre la transformació de Barcelona es farien realitat. L'esperança és l'última cosa que es perd. Però, tot i l'eufòria espanyola -fins a Singapur ha anat la reina, el president del govern i autoritats diverses-, les dues ciutats més ben situades per poder guanyar són Londres i París, amb Madrid en tercer lloc. Juga en contra de Madrid la proximitat relativa dels Jocs de Barcelona i la seguretat, sobretot perquè fa poc temps de l'11-M. Segons sembla, a les autoritats olímpiques els fa menys por l'activitat d'ETA, ja que tothom recorda que, malgrat els temors, «algú» va arribar a pactar el 1992 perquè durant els quinze dies dels Jocs no hi hagués cap atemptat.
Per al 2012 qui juga més fort és París. La política francesa està en crisi després del referèndum i d'altres problemes. Com aigua de maig els anirien aquests Jocs. Madrid pot esperar i, de fet, segons membres de la candidatura ells treballen a llarg termini.
LA PRESÓ, UN EQUIPAMENT MÉS
02/07/05 15:48
(Font: www.elperiodico.com)
• Si privem de llibertat, hem d'assumir que la presó presta un servei com l'escola o l'hospital
MERCEDES García Arán
Catedràtica de Dret Penal
Un sector important de la societat reclama més penes de presó i un altre no vol tenir les presons a prop. Potser uns i altres coincideixen, cosa que seria una contradicció, però no m'estranyaria que fos així, perquè tots dos tenen en comú que es desentenen de les polítiques socials davant del delicte. Són polítiques dirigides a disminuir les causes de la delin- qüència, que farien menys neces- sària la presó, i polítiques socials que pretenen millorar la presó com un tractament de la delinqüència respectuós amb els drets humans i amb l'orientació a la reinserció.
Actualment assistim a una demanda d'augment de les penes de presó, i al mateix temps, a l'alarma davant dels permisos penitenciaris, el règim obert que permet sortir de la presó a treballar i la concessió de la llibertat condicional quan ja s'han complert tres quartes parts de la pena. Per no parlar de la reivindicació de llargs internaments per als menors d'edat, sense ni tan sols plantejar-se quins missatges els estem transmetent perquè entre ells s'incrementi la violència.
AMB AQUESTES reivindicacions, hauria de ser ben rebut el pla de construcció de noves presons de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya , però passa tot el contrari. Els municipis on s'han d'ubicar els nous establiments s'hi oposen. A Tàrrega, on l'ajuntament ha acceptat la ubicació de la presó i n'ha explicat els beneficis, existeix un rebuig ciutadà, convenientment encoratjat per l'oposició. La presó està present en moltes converses, però es vol seguir desconeixent els seus problemes per part dels que la conceben com un pur instrument de venjança i aïllament. Vegem algunes dades per racionalitzar aquesta situació.
La població que viu reclosa a Catalunya s'incrementa constantment. Avui tenim uns 8.000 interns, però es preveu que siguin uns 9.000 d'aquí a un any i mig. En els últims 16 mesos, s'ha produït un increment de 900 reclusos. Sembla que ha augmentat substancialment la delinqüència, però no és veritat, perquè aquest increment no es deu al fet que entrin molts més condemnats, sinó al fet que en surten molts menys. Tot això és conseqüència de les recents reformes penals, que han agreujat les penes de presó i les han fet més llargues, han recuperat penes de tres a sis mesos que s'havien eliminat per la seva inutilitat i han reduït el règim obert i la llibertat condicional. Tot plegat ha estat aplaudit per alguns sectors, però, això sí, ara s'han de construir més presons.
D'altra banda, l'amuntegament dificulta les polítiques de reinserció que, amb totes les seves limitacions, inclouen programes de formació i prestació de treball penitenciari, avui desbordats davant la superpoblació. Però també augmenta la tensió i crea condicions de perill per a la integritat tant dels reclusos com dels treballadors penitenciaris, motiu pel qual la primera necessitat és purament física.
No és únicament un problema de quantitat de places. També existeix un problema qualitatiu, perquè no tots els establiments --igual que les persones que acullen-- tenen les mateixes característiques, i se'ls ha de diversificar, optant per centres no tan grans i en canvi més repartits. El pla de Justícia preveu centres de compliment de les penes fora dels nuclis urbans, que han d'estar ben comunicats per a l'accés de les famí- lies dels interns.
També es preveu que siguin a la ciutat els centres de preventius que, mentre estant esperant el seu judici, han d'acudir als jutjats quan els reclamen i necessiten estar en contacte amb els seus advocats. La necessitat s'estén a aquells que es troben en règim obert i que han d'acudir als seus centres de treball durant el dia. I falten, a més a més, centres per a menors o per a rehabilitació de toxicòmans. Ni els uns ni els altres es poden col.locar en espais absolutament aïllats perquè així ningú els vegi, i no només per unes raons d'eficàcia i comoditat. La presó resulta ser un problema de tothom.
No faria falta augmentar el nombre d'establiments si la pena de presó deixés de ser la més important i es recorrés més a altres respostes penals sense privació de llibertat, que no només són més humanes, sinó també més eficaces per evitar la reincidència perquè creen menys marginació social. La submissió a prova amb assistència, la llibertat vigilada, el treball en benefici de la comunitat i el mateix règim obert són alternatives a la presó que, a més a més, permeten una implicació més gran d'actors socials.
CALDRIA que se sabés que els reclusos que disfruten de contacte amb l'exterior, règim obert i, finalment, llibertat condicional reincideixen la meitat de vegades que els presos que passen directament de la total privació de llibertat a una llibertat definitiva.
S'ha d'abandonar la còmoda política de l'estruç davant els problemes de la presó. Si no hem sabut renunciar a privar de llibertat els nostres congèneres --i hi ha arguments per començar a qüestionar-ho--, s'haurà d'anar assumint que un establiment penitenciari és un equipament més, com ho pot ser una escola o un hospital, que s'ha d'integrar al paisatge urbà o a les seves proximitats, ja que al cap i a la fi, amb raó o sense, s'espera que presti un servei.
És difícil interpretar el rebuig a la proximitat de la presó, perquè no he sentit arguments que vagin més enllà del no a la presó perquè és una presó, és a dir, basats en una por irracional o un prejudici estètic alimentat pels que s'autoproclamen bons ciutadans amb dret a no compartir espai amb els que les lleis han declarat dolents. Però, tant si ho volen com si no, els reclusos són ciutadans amb dret a usar el territori i a ser tractats com a tals.
Noticia publicada a la pàgina 7 de l'edició de 7/2/2005 de El Periódico
PRESONS
02/07/05 15:44
(Font: http://www.avui.es/avui/diari/05/jul/02/21034.htm
)
A hir s'hi tornava a referir aquest diari i parlava de la possibilitat de situar la nova presó a la Zona Franca. Solució plausible si van endavant les obres de la línia 9 del metro. Quan era al Parlament, membre de la comissió de justícia, dret i seguretat ciutadana, per una carambola vaig acabar presidint la comissió, i em vaig manifestar sovint contra la proposta d'eradicar les presons de Barcelona.
Barceloní de naixement com sóc, sentia els neguits de les persones que em parlaven de la dificultat de conviure amb presons. Ho entenc. Però si hi ha d'haver presons, han d'anar a parar a algun lloc del territori. I em sembla insolidari que la ciutat de Barcelona es tregui del damunt les espines i es quedi amb les roses. Dit d'una altra manera: si la presó va a Tàrrega, ¿per què no hi va també el Teatre Nacional de Catalunya? Però és que, a més, hauríem d'aprofundir en el nostre discurs a l'entorn de les presons. Perquè si ningú no les vol, són majoria els que, cada cop que té lloc un delicte del tipus que sigui, exigeixen més i més presó: tant per als terroristes com per als que, com Jean Valjean d 'Els Miserables, de Victor Hugo, han robat una quantitat insignificant. I perquè la Constitució explica amb claredat, al seu article 25.2, la finalitat de les presons: "Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades a la reeducació i la reinserció social". Com que la majoria de les persones empresonades són de recursos econòmics limitats -la pobresa porta moltes persones a la ratlla de la il·legalitat-, si allunyes les presons de centres urbans ben comunicats penalitzes les famílies, les visites més freqüents, element important per a la reinserció. Suposo que l'Estatut ho subratllarà.
veu en off
Veïns de Tàrrega recullen firmes per demanar fer un
referèndum sobre la presó
02/07/05 15:42
(Font: http://www.telenoticies.com/noticia/not187323039.htm
)
La junta directiva de la
Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT),
que integra 18 entitats, ha acordat començar una
campanya de recollida de firmes per demanar a
l'Ajuntament una consulta popular sobre la implantació
de la presó al municipi. A la reunió, encapçalada pel
president de la FAVT, Joan Pujal, es va acordar l'inici
d'una campanya de recollida de firmes amb 7 vots a
favor de la proposta, 5 en contra i 2
abstencions. 
La Federació d'Associacions de
Veïns de Tàrrega (FAVT), que aplega 18 entitats,
ha decidit reunida en junta iniciar una campanya
de recollida de firmes per demanar la celebració
d'un referèndum sobre la implantació d'una presó
al municipi. El president de la FAVT, Joan Pujal, ha explicat que els 5 vots contraris a la proposta, oposats als 7 a favor, es van emetre argumentant que "la realització de la campanya no ha de servir per res en aquests moments".
Segons el president de la FAVT, la campanya de recollida de firmes s'iniciarà amb la màxima celeritat a partir d'aquest mateix cap de setmana, "per aconseguir en un termini màxim d'uns set dies les 2.500 firmes necessàries perquè el consistori convoqui un referèndum popular sobre el polèmic tema, segons l'article 25 del Reglament de Participació Ciutadana".
Segons Joan Pujal, per facilitar la campanya de recollida d'adhesions podrà firmar-se en fulls que es repartiran als establiments de la localitat, a més a més, es repartiran als domicilis i barriades de Tàrrega i l'oficina de la Federació de Veïns estarà oberta durant tota la setmana que ve.
D'altra banda, un col·lectiu anònim de joves de la localitat han iniciat una altra campanya de recollida de firmes per manifestar la seva total oposició a l'establiment d'un centre penitenciari, i fins i tot projecten constituir-se en una plataforma antipresó en els pròxims dies.
L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, ha rebut el suport de la comissió política d'ICV a Lleida. La vicepresidenta d'ICV a Lleida, Mercè Rivadulla, ha manifestat que "davant la situació creada des de l'anunci de la instal·lació d'un centre a Tàrrega, manifestem tot el nostre suport a l'alcalde i a l'equip de govern per la seva valentia, entenent que el consistori està perfectament legitimat per adoptar aquesta decisió, la qual no suposarà cap perjudici per al municipi i la seva comarca".
Presoners dels municipis
02/07/05 14:23
(Font:
http://www.avui.es/avui/diari/05/jul/02/23188.htm
)
Prenc les notes pticle mentre observo per la finestreta l'enorme cua que formem els avions pendents d'enlairar-nos de l'aeroport del Prat. És lògic: com que la "tercera pista" no funciona per a l'enlairament, només funcionen les dues pistes creuades tradicionals. Em fa l'efecte que en un moment determinat, no sé pas quan (arran de les Olimpíades, potser?), el país es va trastocar i va decidir suïcidar-se. Vàrem començar a fer el burro a escala nacional i vàrem entrar de ple en aquella cosa per la qual ja se'ns coneix internacionalment: la "cultura del no". Aquesta actitud s'ha vist darrerament reforçada per dos nous motius de negació estúpida: la línia d'alta tensió per importar energia elèctrica i la ubicació de noves presons.
Entre aquesta demència, despunta el seny de l'alcalde de Tàrrega, senyor Amézaga. Ja saben que jo no sóc gens admirador dels alcaldes institucionalitzats pel nostre sistema municipalista de Carnestoltes. Però davant l'alcalde de Tàrrega m'he de treure el barret. A l'hora d'escriure aquest article ignoro a quin partit pertany aquest senyor -tampoc m'interessa gaire-, però tot sembla indicar que ha actuat amb una valentia i una visió a què no se'ns té acostumats. A l'escoltar-lo per la ràdio, em va semblar una persona digna de formar part del govern d'un país. Potser hi ha elements que se m'escapen, però no vull perdre l'ocasió per, des d'aquí, saludar-lo i felicitar-lo cordialment.
La reacció a l'actuació de l'alcalde de Tàrrega no s'ha fet esperar. Malgrat tot, però, ¿hem de veure en aquest alcalde l'inici d'un canvi de tendència dels vicis municipals? Entenc que costarà anys canviar determinades actituds. Els partits que ara estan al govern (sobretot el PSC i els excomunistes d'ICV, però també ERC) han alimentat al llarg d'aquests darrers anys aquesta "protesta ciutadana" -aquesta actitud de rebequeria permanent-. I, per fer-ho, han utilitzat com a punta de llança els municipis. La demagògia, les males arts i la incompetència que des dels municipis s'ha projectat sobre el país han causat uns estralls que són ja irreparables -el territori està devastat, anorreat-. Probablement, aquells que van estimular aquesta cultura festivo-irresponsable permanent ara se'n penedeixen. Han fet tard. Els ciutadans hem hagut de suportar, d'ençà de la Transició, insults descomunals: que si els ajuntaments havien estat peça clau de la regeneració democràtica; que si aquestes institucions eren la representació de la democràcia més real, etc. La veritat és que, majoritàriament, l'activitat principal dels ajuntaments ha consistit a finançar-se irregularment. A practicar la manca de transparència, la conxorxa i la demagògia amb insolència.
¿Hem oblidat totes les animalades del passat? Aquells cartellets idiotitzants anunciant "Municipi desnuclearitzat". ¿Volen una demagògia irresponsable i populatxera més baixa? ¿I el ridícul i antinacional cartell que deia "Municipi d'Europa"? I les xocolatades "populars"? I el "no" a la tercera pista? ¿I el "que ens cobreixin la Gran Via"? Tampoc puc entrar avui en les males arts dels municipis regentats per "faraones" que encara enyoren la seva patrona: la "Santa Corporació Metropolitana". La falsa vocació "social" d'aquests alcaldes amb una immigració que han volgut intencionadament mantenir desintegrada sempre ha trobat la necessària "comprensió" econòmica d'una Diputació que no controla ni Déu.
Per això, cal saludar actuacions com la que ha dut a terme l'Ajuntament de Tàrrega. I els ponents que redacten l'Estatut -que, per cert, a veure si l'acaben d'una vegada- haurien de deixar ben articulat el tema municipal. Preocupen les darreres declaracions de les duquesses d'Alba del cinturó metropolità de Barcelona. Si es tracta de la reacció típica d'aquell a qui anuncien que la bicoca s'acaba, demanaria als ponents que es mantinguessin ferms i que tinguessin sentit d'Estat. Que pensin que el país no resistirà vint-i-cinc anys més amb prop de mil potencials centres irradiant demagògia i irresponsabilitat. I si el sentit d'Estat necessari els fluixeja, cridin l'alcalde Amézaga. Potser ell els podrà assessorar.
Xavier Roig. Enginyer i escriptor
CiU es queixa que a Tàrrega "els ha tocat la loteria"
per la presó.
01/07/05 15:55
(Font:
http://www.e-noticies.com/2005/07/01/default.htm
)
La diputada de CiU Núria de Gispert va afirmar ahir, en to irònic, que als ciutadans de les comarques de Lleida "els ha tocat la loteria" per la presó a Tàrrega. "Lleida –va afegir– és tres vegades més solidària en població reclusa que Girona i Tarragona. I amb la nova presó sorgida del segon Pla, el d’aquesta setmana, ho serà cinc vegades mes. Probablement arribarà a tenir dos mil interns, dels quals mil cinc-cents provindran de Barcelona. Per tant, molt a prop de les famílies, molt a prop de les comunicacions". [3 comentaris]
Pagesos de Lleida rebutgen un pla que limita el reg
de terres
01/07/05 15:51
vimatge
... va lamentar que "en poc temps, el Govern hagi castigat tan severament el territori, amb el recent anunci de la instal.lació d'una presóa Tàrrega...
El Periódico de Catalunya Ed. Impresa - Coses de la vida - CatalunyaDivendres, 01 de Juliol del 2005 03:22
Amézaga exigirà que ser urgellenc sigui un mèrit per
treballar a la presó
30/06/05 12:23
(font:
http://cat.lleida.com/actualitat/grups.html?id=41106)
08:54 L'alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, exigirà a la Generalitat que els veïns d'aquesta ciutat i de tota la comarca de l'Urgell tinguin preferència a l'hora d'accedir als 500 llocs de treball que crearà la presó de La Corbella. La presó crearà 220 llocs de treball de personal de vigilància, 132 de personal de rehabilitació i sanitari i una vintena de personal administratiu per a les oficines, a més de 60 mossos d'esquadra que s'encarregaran de la vigilància perimetral del centre. Aquest serà un dels avantatges de la ubicació de la presó a la ciutat, però no l'únic. La creació del centre servirà, a més, segons l'alcalde, per acabar amb una reivindicació històrica i aconseguir els anhelats jutjats.
Les Cambres de Catalunya esperen que serveixi
d'exemple l'acceptació de la nova presó per
l'Ajuntament de Tàrrega
29/06/05 12:42
http://www.vilaweb.com/www/ep/noticia?noticia=1389136
29/06/2005 18:05
LLEIDA, 29 (EUROPA PRESS)
El Consell General de Cambres de Catalunya confia que l'acceptació de l'Ajuntament de Tàrrega de la nova presó "serveixi d'exemple per a altres poblacions", ja que aquest municipi "ha acceptat unes infraestructures necessàries per al país, demostrant així la seva solidaritat sense tenir en compte hipotètics problemes socials".
En aquest sentit, el consell ha manifestat avui la seva satisfacció per la decisió de la Generalitat de "tirar endavant projectes necessaris per a la societat en defensa dels interessos de tots, tot i la reticència d'alguns sectors de la població"
La presidenta de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Silvia Felip, considera que el centre penitenciari, ubicat al municipi lleidatà i que la Generalitat vol que entri en funcionament el 2009, "serà beneficiós per a tot Catalunya, ja que reportarà beneficis per a la comarca".
Mig miler de persones rebutgen a Tàrrega el projecte
de presó
29/06/05 12:17
(Font:
http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/29/22076.htm)
Alcaldes de l'Urgell critiquen la falta d'informació
Joan Tort
Prop de mig miler de persones es van concentrar ahir al vespre a Tàrrega per manifestar el seu rebuig a la presó que Justícia i l'Ajuntament han acordat construir en aquest municipi de 15.000 habitants. La protesta, convocada per CiU, va coincidir amb el ple del consell d'alcaldes de l'Urgell, que també va rebutjar el projecte, tot i que les principals crítiques que es va endur l'alcalde targarí, Joan Amézaga, van ser per no informar abans de les negociacions amb Justícia i per les possibles compensacions que la ciutat podria rebre a canvi.
La concentració es va desplaçar després fins al Consell Comarcal de l'Urgell, on hi havia els alcaldes, i va impedir la sortida d'Amézaga. L'alcalde, per evitar sortir custodiat pels Mossos i provocar més aldarulls, va optar per mantenir al Consell les reunions previstes per informar els col·lectius ciutadans i principalment el Consell de Participació Ciutadana de Tàrrega. Tot plegat mentre des del carrer es cridava: "No a la presó" i "Alcalde, dimissió".
Més protestes
La manifestació, sense megafonia ni pancartes i amb una minsa organització, va congregar unes 500 persones que amb prou feines es van assabentar del que deia Frederic Gené, exalcalde de CiU i ara cap de l'oposició municipal. Gené va anunciar que seguiran amb les protestes i que recolliran 2.500 signatures, que són les que el reglament local de participació estipula per sol·licitar al consistori la convocatòria d'una consulta popular.
La concentració contrària a la presó va comptar també amb representants de la plataforma No a la Presó de la Segarra, que donen suport a les protestes, ja que "ens hem pres la ubicació del centre penitenciari a Tàrrega com un cop baix, perquè no ens el fan a la Segarra, però ens el posen a dos pams", segons Ramon Vendrell, portaveu de la plataforma, que va animar als targarins a manifestar-se i va acusar Amézaga de "vendre's la ciutat en una subhasta".
Pel que al consell d'alcaldes, Joan Amézaga va afirmar que entenia el seu malestar per no haver-se assabentat de l'acord fins que ja era ferm, però va afegir que entenia que abans hi havia d'haver una negociació amb Justícia i un debat intern a l'equip de govern. Segons la presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora, tots els alcaldes menys el de Tàrrega (15 de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i 1 independent) es van mostrar contraris a la presó de la Corbella. Va destacar que les compensacions previstes per Justícia no compensen els aspectes negatius que comportarà la instal·lació, com ara el trencament amb el projecte turístic comarcal o el fet que "els carrers de Tàrrega passin a estar plens de Mossos per garantir la seguretat de la ciutat".
Amézaga va reiterar que no ha signat cap contraprestació més enllà del que preveu el govern, però sí que va dir que aquest acord "ens situa en una posició favorable davant la Generalitat per desbloquejar velles reivindicacions de la ciutat i la comarca". També va rebutjar l'argument de la inseguretat que comporta la presó, ja que aquesta és de compliment i, per tant, els interns no en poden sortir.
Alguns alcaldes van plantejar la necessitat de negociar millores per al territori davant la política de fets consumats, com va ser el cas de l'independent -tot i que vinculat a CDC- de Verdú. Josep Maria Riera va reclamar un pla turístic, la millora de la línia ferroviària de Manresa, reduir les zones de protecció d'aus a l'àrea regable del Segarra-Garrigues, uns jutjats de primera instància i inversions diverses.
Mapa penitenciario
29/06/05 12:01
http://www.lavanguardia.es/web/20050629/51188064399.html
LA VANGUARDIA - 29/06/2005
La población penitenciaria catalana se ha incrementado en unas 6.500 personas en los últimos 20 años, pero las plazas creadas durante ese periodo no han llegado ni a la mitad de esa cifra (2.800). El conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, presentó ayer un ambicioso plan de equipamientos de esta naturaleza, que, de llevarse a término, resolvería el problema hasta el año 2010.
En nuestra sección de Sociedad figuran los detalles de este plan, pero la clave del mismo -y su requisito imprescindible- es el equilibrio. No se ha producido aún el acuerdo entre la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona, pero es objetivo del Govern que el área metropolitana cuente con un centro para presos preventivos, sin excluir que se ubique en unas nuevas instalaciones situadas en los terrenos actualmente ocupados por la centenaria cárcel Modelo. No puede darse la sensación a los ciudadanos de que los delitos se cometen en un sitio, pero que a los delincuentes se les encierra en otro.
Como se ha quejado en diversas ocasiones el secretario general de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, hay una cierta hipocresía social al respecto. Se piden más penas, que éstas sean más duras y que se concedan menos permisos, pero que las prisiones y los internos sean poco menos que invisibles.
En este sentido, el Ayuntamiento de Tàrrega ha efectuado un meritorio paso al frente, al ofrecerse a albergar la cárcel que rechazó la comarca de la Segarra. Una prisión no es la panacea, pero genera seguridad, servicios y empleo en la zona. Desde luego, es preferible una red de establecimientos de tamaño medio que la macroprisión saturada. Gobernar también es escoger entre diversas opciones imperfectas.
Catalunya tendrá entre 2007 y 2010 ocho prisiones
nuevas
28/06/05 23:08
(font:
www.lavanguardia.es/web/20050628/51188026001.html
)
La Generalitat se plantea mantener un centro de preventivos en Barcelona
LVD - 28/06/2005 - 16.24 horas
Barcelona. (EUROPA PRESS).- El conseller de Justícia de la Generalitat, Josep Maria Vallès, presentó el mapa de equipamientos penitenciarios de Catalunya y aseguró que, desde 2007 hasta 2010, entrarán en funcionamiento ocho centros de cumplimiento nuevos "después de casi 14 años de parálisis en esta materia", unas instalaciones que podrán albergar en su conjunto hasta 11.000 reclusos -la población actual de presos en Catalunya es de 8.312 personas-. Vallès añadió que durante 2007 comenzarán a ser operativos los tres centros que se encuentran actualmente en fase de ejecución -Brians II, Jóvenes Quatre Camins y Lledoners- y anunció que estudia revisar el convenio de prisiones existente con el Ayuntamiento de Barcelona para instalar un centro de preventivos en el área urbana.
El nuevo plan de equipamientos presentado hoy prevé la construcción de tres centros de régimen abierto en Barcelona, uno en Girona y otro en Tarragona, y centros de cumplimiento en Sant Llorenç d'Hortons (Barcelona), en Tàrrega (Lleida), en Figueres (Girona) y en El Catllar (Tarragona), único municipio que no está de acuerdo con la instalación del centro y con el que la Conselleria mantiene conversaciones, aunque tiene tomada la decisión, según precisó.
La construcción de los centros del nuevo mapa penitenciario catalán supondrán una inversión global aproximada de 450 millones de euros, una cifra que, según el titular de Justicia, "es una demostración del esfuerzo inversor del Gobierno catalán en infraestructuras necesarias para el país".
Asimismo, está prevista una revisión del convenio firmado con el Ayuntamiento de Barcelona con el anterior Gobierno de la Generalitat según el cual se sustituirían los centros penitenciarios de la ciudad por centros de régimen abierto. El departamento considera necesario un centro de preventivos en el área urbana, función que actualmente cumple la prisión Modelo, aunque no precisó dónde debería instalarse.
Vallès explicó que, "a la vista de la evolución de la población penitenciaria en los últimos tres años y sus carácterísticas" es "indispensable" instalar un centro de preventivos en el área urbana de Barcelona. "Lo piden las características de los reclusos preventivos y las necesidades de la administración de justicia, de la policía y de la defensa de los detenidos", dijo.
El convenio de 2001, que debería haberse hecho efectivo en 1997, "no contempla un centro de preventivos en el área urbana de Barcelona", según reconoció el conseller, pero el aumento en el número de reclusos "nos conduce a revisar el acuerdo". Vallès indicó que ya se han iniciado las conversaciones con el Consistorio, ya que "hay interés en acelerar al máximo" dicha revisión. El conseller afirmó que, "como no se ha cumplido por ahora este convenio", se ha decidido abrir "un proceso de revisión para examinar esta nueva necesidad" y subrayó que, mientras no se alcance un nuevo acuerdo, "la Modelo seguirá siendo el centro de preventivos".
La Generalitat ampliarà en més de 3.000 el nombre de
places penitenciàries amb la construcció de quatre
presons
28/06/05 23:05
(font:
www.diarisegre.com
)
Els nous equipaments, inclòs el que anirà a Tàrrega, han d'entrar en servei durant el bienni 2008-2009
28-06-05 17:00 - ACN/Redacció
La Generalitat construirà d'aquí al 2009 quatre noves presons i cinc centres oberts. Totes aquestes instal.lacions permetran ampliar la capacitat del sistema penitenciari català de les 7.300 places actuals a més de 10.500. Els nous equipaments, inclòs el que anirà a Tàrrega, han d'entrar en servei durant el bienni 2008-2009. En total, comporten una inversió de 450 milions d'euros.
Les quatre noves presons que han d'entrar en funcionament entre 2008 i 2009 són les de Puig de les Basses, a Figueres; la de la Corbella, a Tàrrega, la de Mas Enric, al Tarragonés, i la presó de dones de Sant Llorenç d'Hortons a l'Alt Penedès. El conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, ha subratllat que totes aquestes places de nova creació suposen que es crearan més en aquest període que en els darrers quinze anys. Vallés ha destacat que la Generalitat ha hagut de fer un esforç inversor per pal.liar aquest dèficit.
Un dels nous projectes de presó, el del Catllar, compta amb una moció de l'ajuntament contrària a la ubicació d'aquest equipament al municipi. Una problemàtica similar a la que es va tenir a la Segarra. Vallés ha destacat que utilitzaran les mesures necessàries per implantar-la.
Al llarg de l'any 2007 seran operatius tres centres més que ara estan en fase d'execució: la presó de Can Brians II, el centre de Joves de Quatre Camins i la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. Segons la Generalitat, actualment hi ha un dèficit de 1.228 places al sistema penitenciari català. S'espera reduir-lo a 487 el 2010.
El govern aprova el nou mapa de presons del Principat
28/06/05 16:10
(font:
http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1387340)
28/06/2005
Després d'uns quants mesos d'estira-i-arronses sobre les noves presons al Principat, avui el govern català ha aprovat el nou mapa penitenciari per al 2007-2009. La Generalitat de Catalunya té previst de construir sis nous centres repartits pel territori i de remodelar-ne o ampliar-ne altres que ja funcionen, amb una inversió de quatre-cents cinquanta milions d'euros.
Ahir mateix, el batlle de Tàrrega, Joan Amézaga, ja va avançar que una de les presons previstes es faria en aquest terme municipal. A aquest centre penitenciari cal sumar-hi el que es construirà al Catllàr (Tarragonès), als antics terrenys militars de Mas Enric, que substituirà el de Tarragona; la de Llers (Alt Empordà), que substituirà la de Figueres i de Girona; la de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès), destinada a dones, i la de Sant Joan de Vilatorrada (Bages). A més, el Departament de Justícia té previst de construir un nou equipament de presos preventius a la ciutat de Barcelona, que ha de substituir la Model. Els centres que se sotmetran a revisió són el mòdul de joves de Quatre Camins i el de Can Brians.
Però no tothom hi està d'acord. Una de les primeres manifestacions contràries va ser la plataforma que aplegava col·lectius contraris a aquestes instal·lacions a la Segarra i l'Anoia. Ara, tant l'ajuntament del Catllar com el Consell Comarcal de l'Urgell han dit que no acceptaven la decisió.
+ Departament de Justícia .
+ Plataforma la Segarra i l'Anoia diuen no a la Presó .
+ Consell Comarcal de l'Urgell .
+ Ajuntament del Catllar .
Vídeo TN TV3
28/06/05 12:30
http://www.tvcatalunya.com/pvideo/AC_bbd_alternate.jsp?ID=187193648&CAT_ID=154363335
Tàrrega s'organitza contra la presó i reuneix més de
600 persones a la plaça Major
28/06/05 12:26
(font:
http://www.telenoticies.com/noticia/arxiu/not187195619.htm)
28/06/2005 
08:27
Tàrrega
Alguns sectors de la ciutat
denuncien que no se'ls ha consultat abans de
decidir fer una presó.
La decisió de l'Ajuntament de
Tàrrega d'acollir la presó que la Generalitat
preveia per a les comarques centrals no ha
satisfet tothom, i encara menys alguns sectors de
l'Urgell. Tot just saber-se la notícia, uns 200
veïns es van manifestar per demanar explicacions a
l'alcalde, i aquest dimarts han coincidit fins a
600 persones en tres concentracions simultànies a
la plaça Major. La societat civil comença a
organitzar-se, i en el terreny polític també
sorgeixen veus contràries des de partits i
institucions. A l'altra banda, l'alcalde i la
Cambra de Comerç, que hi veuen més beneficis que
noses. 
Els veïns de Tàrrega no han
encaixat amb resignació la decisió de l'Ajuntament
i la Generalitat de fer a la ciutat el centre
penitenciari que havia d'anar al municipi
d'Estaràs, a la Segarra. Tot just saber-se la
notícia, unes 200 persones es van concentrar al
consistori per demanar explicacions a l'alcalde, i
la Federació d'Associacions de Veïns del municipi
reclama una consulta popular. Els ciutadans no estan disposats a quedar-se de braços plegats, però tampoc no ho faran els representants polítics. Així, els veïns han celebrat tres manifestacions simultànies, que han coincidit a la plaça Major, on s'han aplegat fins a 600 persones.
D'altra banda, dins del consistori, l'alcalde, Joan Amézaga, ha donat explicacions sobre la presó al Consell Comarcal de l'Urgell, després de les queixes de la presidenta per la falta d'informació.
A més, els alcaldes de la comarca també s'han trobat en un consell extraordinari per analitzar la situació.
Al Parlament català també ha arribat la disconformitat amb la decisió de l'executiu català, i al matí, el portaveu de Convergència i Unió (CiU), Felip Puig, ha acusat el govern d'improvisar amb el pla de presons que havia presentat poc abans la Conselleria de Justícia. La federació nacionalista entén que s'han incomplert els projectes inicials de l'executiu i qualifica de precipitat l'acord per a la presó a Tàrrega.
Els que ho veuen bé
A l'altra banda dels opositors hi ha, naturalment, l'alcalde de la ciutat, Joan Amézaga, que després de recordar els beneficis que el centre penitenciari comportarà al municipi i a la comarca, ha justificat la forma com s'ha desenvolupat el procés assegurant que les negociacions amb el Departament de Justícia van començar dilluns passat, i creu que una qüestió com aquesta no es pot consultar a la ciutadania.
Des de la Cambra de Comerç de Tàrrega també veuen amb bons ulls la decisió d'acollir una presó al municipi, que s'ubicarà en uns terrenys de 8,5 hectàrees, situats al costat de l'autovia A-2. La seva presidenta, Sílvia Felip, ha apel·lat a treure profit d'una infraestructura d'aquesta dimensió. Felip també ha denunciat que a l'Urgell s'han sentit discriminats durant molts anys i que la instal·lació d'aquest centre pot contribuir a superar aquesta situació.
El doble de plantilla que l'empresa més important
28/06/05 12:12
(font:
http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/28/21057.htm)
E l centre penitenciari de la Corbella passarà a ser la principal empresa de Tàrrega. Ocuparà una superfície de 8,5 hectàrees, tindrà 50.000 metres quadrats construïts, ocuparà a 420 treballadors, a més d'una setantena de mossos d'esquadra, i acollirà entre 500 i 750 interns en règim de compliment. La inversió serà d'uns 70 milions d'euros i la despesa anual s'estima en uns 16 milions d'euros.
L'Ajuntament de Tàrrega té un pressupost de 12 milions i té 180 treballadors, i és la tercera empresa de la comarca. La primera és Ros Roca, que en té 240, la meitat dels que tindrà la presó. Són xifres que van donar Batlle i Amézaga per demostrar la magnitud d'un projecte que es van esmerçar a "vendre" com un equipament de primera magnitud i només amb beneficis per a la ciutat i la seva comarca.
En el termini d'un mes el govern aprovarà definitivament totes les ubicacions i, en qüestió de vuit o nou mesos, es vol disposar del sòl necessari, del planejament i els projectes constructius. L'objectiu és sol·licitar la llicència d'obres entre finals del 2006 i principis del 2007 per estrenar la presó dos anys més tard com a màxim, és a dir, a principis del 2009 com a data límit, segons va afirmar Albert Batlle.
Més retrets que felicitacions
28/06/05 12:05
(font:
http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/28/20935.htm)
L' acord entre Justícia i el govern municipal de Tàrrega va rebre la felicitació de la Cambra de Comerç de Tàrrega. La seva presidenta, Sylvia Falip, va manifestar que la presó comportarà beneficis econòmics a la comarca, així com la possibilitat d'aconseguir infraestructures pendents de fa anys, com ara millores en diverses carreteres i els jutjats que fa dècades que reclamen.
La resta de reaccions, però, van ser contràries. La Federació d'Associacions de Veïns va considerar que es tracta d'una decisió unilateral, sense consulta prèvia als ciutadans, mentre que la presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, amb majoria de CiU, Rosa Maria Mora, ja va anunciar que treballarà en contra d'aquest projecte. De fet, CiU ha convocat per avui una concentració a Tàrrega. La segona concentració contra el projecte, ja que ahir al vespre unes 200 persones es van concentrar davant l'Ajuntament.
La Segarra també rebutja la presó. El president del Consell Comarcal, Adrià Marquilles, es va mostrar satisfet perquè el rebuig unànime de la comarca havia tingut èxit, però, d'altra banda, va remarcar que Lleida ja compleix amb escreix la seva quota penitenciària. "Per això jo la volia més lluny", va apuntar. Marquilles va criticar l'alcalde de Tàrrega per haver aprovat fa tres setmanes una moció que reclamava a Justícia diàleg amb el territori pels possibles perjudicis als interessos de la Segarra, mentre negociava acollir la instal·lació. "Així no es fan les coses, i sembla que han volgut usar la Segarra per distreure sobre el que realment es volia fer", va dir.
Presó a Tàrrega?
27/06/05 23:12
(font
La Plataforma
)
[Dilluns - 27/06/2005 15:22]
PRESÓ A TÀRREGA?? La Plataforma vol fer públic que amb la decisió del Govern de la Generalitat d’ubicar la presó a Tàrrega, de nou, s’incompleix amb els criteris Tècnics i Legals existents fins al moment per decidir on es construeix una presó. Estem convençuts que per al Tripartit, Catalunya s’acaba als Brucs. En concret volem remarcar les mentides que s’han dit des de ERC sobre el tema de la Presó. Ens queda un gust molt amarg sobre el tema.
El consell comarcal de l'Urgell s'oposa a la presó
que Tàrrega acollirà en lloc Estaràs
27/06/05 16:03
(font vilaweb.com)
Avui s'ha conegut la decisió
27/06/2005
El consell comarcal de l'Urgell ha anunciat avui que s'oposa a la presó que acollirà Tàrrega, tal com ha confirmat avui l'alcalde del municipi, Joan Amézaga. El polèmic centre penitenciari s'havia de construir al muncipi d'Estaràs (la Segarra), però finalment el tripartit ha decidit de canviar-ne la ubicació arran de les protestes dels veïns d'Estaràs. La presentació oficial d'aquest nou indret per a fer la presó serà avui a la tarda a la delegació territorial de Lleida. La presó es farà en uns terrenys propers al casc antic de Tàrrega, i segons Amézaga, tots els grups de govern, independents, ERC i PSC, ho han valorat positivament.
Aquest centre penitenciari, que inicialment es volia construir a la Segarra, comptava amb el rebuig de vilatans de la Segarra i l'Anoia, que van constituir una plataforma en contra. I a principis de maig es van manifestar a Barcelona sota el lema 'Per un pla penitenciari coherent'. El mateix dia també es va fer públic que l'alcade de Tremp (Pallars Jussà), oferia el municipi per a posar-hi la presó, però el secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Albert Batlle, li va comunicar que ja tenien altres alternatives.
+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Política i govern .
+ Departament de Justícia de la Generalitat.
+ Plataforma 'La Segarra i l'Anoia diuen no a la Presó' .
La ciutat acollirà la presó que rebutjava Estaràs
27/06/05 15:36
(font:
http://lamalla.net/canal/noticies/localia/article.asp?id=173025)
Joan Escofet
(laMalla.net)última actualització 27/6/2005 - 15:54h
Finalment,
Tàrrega
(l'Urgell) ha estat el municipi escollit per la
Generalitat
per construir el nou centre penitenciari que
inicialment havia projectat a
Estaràs
(la Segarra) i que havia provocat un fort rebuig entre
la població. La nova presó s'ubicarà en uns terrenys
pròxims al casc urbà de Tàrrega, al costat de
l’entrada de l'autovia A-2. Aquest dilluns a la
tarda és farà oficial aquest anunci.
L'alcalde de Tàrrega, l'independent Joan Amézaga, ha explicat que "tots coneixíem el rebuig de la proposta inicial de situar-la a Estaràs i, per això, l'equip de govern feia unes setmanes havia valorat la possibilitat d'ubicar-la aquí". Per a ell, la instal•lació de la presó "és beneficiosa per a la ciutat i la comarca".
En aquest sentit, l'alcalde creu que "és una instal•lació que crearà 500 nous llocs de treball" i ha rebutjat que "un centre penitenciari incrementi la inseguretat". Al contrari, per a Amézaga, "la presó té un efecte dinamitzador de l'economia i no genera aspectes negatius, de manera que era una ocasió que la ciutat de Tàrrega no podia perdre's".
Amézaga ha assegurat que té el suport dels seus socis de govern (ERC i PSC) i ha afegit que aquest centre penitenciari "ajuda a potenciar la capitalitat de Tàrrega en aquestes comarques i en el seu entorn".
La decisió del Govern català no agradarà, de ben segur, al convergent Joan Ubach, alcalde de Tremp(el Pallars Jussà) que havia endegat una campanyaper acollir en aquesta ciutat la presó que rebutjava Estaràs.
La Diputació de Lleida lamenta el secretisme de les
converses per instal·lar la presó a Tàrrega
27/06/05 12:32
http://www.telenoticies.com/noticia/arxiu/not187173014.htm
El president de la
Diputació de Lleida, Isidre Gavín, ha advertit que és
difícil tirar endavant el projecte de construir una
presó sense comptar amb el territori, mentre que
l'alcalde de Bellpuig, Josep Pont, ja ha rebutjat la
ubicació d'una presó al municipi veí de Tàrrega. Isidre
Gavín s'ha mostrat "sorprès" per la decisió de la
Generalitat de construir la presó amb l'únic suport
d'un ajuntament, i ha criticat l'opacitat del
procés. 
Segons Gavín, "veig difícil que
un sol ajuntament es pugui posar en un viatge
d'aquestes característiques sense comptar amb el
territori i municipis veïns més pròxims". El
president de la institució provincial ha lamentat
que les converses entre l'esmentat consistori i la
Generalitat "han estat secretes, amb opacitat i
prescindint de la resta del territori i dels
veïns". Pel president de la Diputació, "una infraestructura amb una repercussió com una presó no es pot tirar endavant només amb el vistiplau d'un sol ajuntament". El president de la Diputació ha assenyalat que "la quota de solidaritat amb població penitenciària està més que coberta a les comarques de Lleida" i ha criticat que la Generalitat digués que la nova presó es construiria a les comarques centrals de Catalunya "i ara elegeixen Tàrrega, que jo sàpiga no és Catalunya central".
D'altra banda, l'alcalde de Bellpuig, Josep Pont, municipi veí a Tàrrega, s'ha mostrat contrari a la construcció d'aquesta presó i ha defensat que una infraestructura d'aquestes característiques es construeixi a l'àrea urbana de Barcelona com per exemple a la Zona Franca.
Pont ha informat que s'ha convocat un consell d'alcaldes de la comarca de l'Urgell per tractar el tema i en què estarà present l'alcalde de Tàrrega.