Després del seu ajornament a causa de la pluja, Tàrrega va celebrar finalment l'anunciat Bombardeig Poètic el dissabte 21 d'abril, en el marc de la setmana de Sant Jordi. Així, la localitat va condemnar el primer bombardeig que patí durant la Guerra Civil (5 d'abril de 1938) substituint els projectils per poemes. La plaça Major acollí una singular activitat de caire cultural i pacifista batejada amb el nom de Bombardeig Poètic, l'eix del qual va consistir en el llançament de 50.000 poesies des d'un helicòpter. Aquesta pluja de versos, plena de simbolisme, s'emmarcà dins el programa de la Memòria Històrica impulsat pel consistori targarí amb la voluntat de denunciar l'horror de les guerres i homenatjar les persones que van perdre la vida sota les bombes. A més, d'aquesta forma, Tàrrega pren el relleu d'altres ciutats que ja han celebrat anteriorment el seu Bombardeig Poètic: Santiago de Xile (l'any 2001), Dubrovnic (2002), Gernika (2004) i Granollers (2006). La idea, efectivament, va sorgir a la capital xilena de la mà del col·lectiu Casagrande, que amb aquesta acció van denunciar el cop d'estat contra el govern de Salvador Allende. El Bombardeig Poètic s'ha anat traslladant a altres localitats que han resultat damnificades per les bombes fins arribar enguany a Tàrrega.

El bombardeig fou precedit per un recital poètic amb la pau com a tema central, amenitzat pel jazz del grup Xavier Pié Quartet. També es comptà amb la presència d'una delegació del municipi de Granollers i el testimoni directe d'algunes persones que van sobrevire als atacs. Després, a 1/4 de 9 del vespre, 50.000 poemes impressos en forma de punt de llibre es van llençar des d'un helicòpter. Els organitzadors van triar dotze composicions poètiques inèdites, elaborades per membres del Casal de Gent Gran de Tàrrega (2) i alumnes dels diferents centres educatius de la ciutat (10). Alhora, s'organitzà una ruta pel casc històric que informava de les finques i immobles que més danys van rebre a causa de les bombes, senyalitzats amb llençols blancs. Es calcula que durant el bombardeig de l'any 1938 per part de la Legió Còndor van perdre la vida a Tàrrega entre cinquanta i vuitanta persones. Fou el més sagnant de tots, si bé en seguiren d'altres que també van comptabilitzar nombroses víctimes mortals (els dies 30 de novembre, i 21, 22, 27 i 31 de desembre d'aquell mateix any). [+info]