 |
Què hi viu amagat
dins d’aquesta boira, que glaça els hiverns de la terra ferma? Grata les ombres amb les mans humides que llepen incansables els camps i les vides. S’endinsa lentament dins les nostres ànimes, bellugant somnis somorts en el temps i les paraules. Envaís insistent plorant petites llàgrimes, mullant sentiments adormits i enyorances oblidades. Ens entela els ulls, diluint el color de les mirades, pintant gris sobre gris, falsejant les distàncies. Neix silenciosa del nores, escampant en la nit el seu cos immens d’embruix i misteri. Cada hivern arriba sense trucar a la porta, amb renovada força, omplint l’aire de silencis. Dibuixa missatges secrets i misteriosos enigmes, amb el seu alè humit d’infinites agulles gebrades... Rosasp |