---

5a Pàgina

Aquest cap de setmana se celebra a Tàrrega la segona edició de la Fira del Medi Ambient que organitza el Grup d'Ecologia i Medi Ambient (GEMA). Una fira que vol ser un punt de referència del tema mediambiental a les nostres contrades, i on es podran veure les noves tecnologies de medi ambient i assistir a taules rodones, presentacions i debats sobre aquesta temàtica que cada dia interessa més gent, encara que hi ha governs molt poderosos que prefereixen el negoci immediat que no pas pensar en el futur de la Terra i de la humanitat.

L'Ajuntament de Tàrrega ha anunciat que el proper 18 de juny posarà en marxa la recollida selectiva de les escombraries. Per aquest motiu preveu repartir uns quatre mil cubells per a la matèria orgànica per les diferents llars de la ciutat, que s'hauran de portar a uns contenidors especials repartits per trenta-dos punts de la ciutat. Per l'obtenció d'aquests cubells l'Ajuntament repartirà unes cartes on s'informarà d'aquest servei i amb les quals es podrà bescanviar el mencionat cubell. Aquest és un pas més per a recollida selectiva de la brossa domèstica a la nostra ciutat, a la qual només li falta la deixalleria de què ja fa anys que parlem. De l'Ajuntament ens han informat que la construcció de la deixalleria ja era adjudicada a una empresa determinada, però que per diversos problemes s'ha hagut d'adjudicar a una altra empresa. Tot això ha ocasionat un seguit de recursos que retardaran la construcció d'aquest servei uns quants mesos més. Com ja havíem dit, la deixalleria serà com una mena de supermercat a l'aire lliure on es podran portar tots aquells elements que no poden anar a la bossa de la brossa, o millor dit, a les diferents bosses que ens haurem d'anar acostumant a tenir a casa per fer la tria de la brossa que generem. Per exemple, a la deixalleria hi podrem portar restes de pots de pintura, fluorescents i altres elements que no siguin matèria orgànica, ni paper ni vidre o envasos d'altres materials, que tinguin contenidors adequats als carrers.

Hem d'anar oblidant l'actual costum de posar totes les deixalles en una sola bossa i tirar-la a un mateix contenidor. Si ja separàvem el paper, el vidre i envasos, ara caldrà que posem al cubell la matèria orgànica i guardem l'altra brossa per a la deixalleria. Tindrem una mica més de feina, però ajudarem a reciclar molta matèria primera i a millorar el medi ambient, i a la fi, el futur del nostre entorn i de les noves generacions.

Opinió

Les fotografies, excel.lents, que m'ha facilitat un bon amic i ardent targarí, que quedàrem de no dir, són preses des de dalt del campanar. I abasten o comprenen una bona part de la ciutat, situada al nord, en un horitzó i perfil ben acusats, que va d'oest a est, i naturalment, Sant Eloi. I encara que no en sabem la data exacta, suposem que és als volts dels anys trenta del segle darrer, ja que ja s'hi troba la farinera nova i altres construccions. I la nostra ermita i parc encara molt pelats, emprant una expressió molt popular. I no en publiquem cap d'ara, perquè a més del que ja es diu o suggereix en la citada Nova Tàrrega i el que tots anem veient, si es que donem un tomb per la nostra ciutat, des del centre a qualsevulla altra part del seu perímetre interior o exterior, la diferència és brutal. I necessitaríem totes les planes d'avui per donar una visió fotogràfica aproximada de l'estat i les obres actuals. I crec que ja hem depassat o estem a punt de superar els 13.000 habitants empadronat.

Axiò vol dir que anem pel bon camí, malgrat les pedres o els bastons a les rodes que ens hagin volgut posar. A la vegada que, davant les noves urbanitzacions que tenim aprovades i la bona marxa de les indústries, grans, petites o mitjanes que tenim, i que segueixen engrandint-se o prosperant, vist des del punt de vista d'un ocell, retirat de la cosa pública, com el que escriu aquestes ratlles, és més que probable que aquest ritme Tàrrega l'anirà mantenint. Però, sempre hi ha un però, és també evident que hem d'estar amatents i vigilar. I fer del nostre campanar, des d'on es fotografiava una part d'aquella Tàrrega dels vint, un minaret, no per a llençar la pregària ritual, que per això ja tenim el temple a sota que el campanar domina, sinó com símbol de la nostra fortalesa. I voldria dir que també unitat, ja que sabem tots que és vuitavat. O sigui a tots els angles de situació i visió. O a tots els vents; fort i robust.

Però també tinc memòria que des del nostre campanar es feien uns tocs molt especialitzats, que els octogenaris i no tant encara recordem. Els de tocar a foc, al temps i a sometent. No eren els de festa, o a missa, a bateig o d'enterrament i funerals. O el tritlleig general del Corpus o els tocs de la setmana següent o dels barris. Però que ben coneguts per tots els targarins de qualsevol estament, fortuna, tendència o situació, alertaven o feien bellugar i moure a tothom. Evidentment, en el cas de foc, a partir que fou establer el cos de bombers, en què molt principalment hi figuraven entusiastes que no vull anomenar per no deixar-ne cap, i en bona part paletes, manobres o artesans qualificats. I al seu entorn, quan convenia, tothom. Moltes vegades, les dones, les primeres a manejar les galledes o estirar la corda dels pous o portar-ne de les fonts, ja que a les nits, i en altres dies, d'aigua domiciliària no n'hi havia gens. I les autoritats al davant; sense faltar-hi les de qualsevulla entitat pública o privada. Tots corrien perquè tocaven a foc.

Altra situació ben distinta era quan tocaven al temps. Que era de Santes Creus, a primers de maig, a Santa Bàrbara, a inicis del desembre. Acudien els ajduants al campanar i si la pedregada era activa o imminent, era quan duien a la porta les Santes Espines. Pagesos o no, tota la vila de Tàrrega, després ciutat, n'estava preocupada i amatent. Mentre que el toc a someten, anava destinat als components d'aital cos popular, més o menys militaritzat, ja que, fora de l'escopeta, tots anaven com volien. Però quan eren cridats és que s'havia fet alguna malifeta, robatori o assassinat i convenien més efectius humans per a donar suport als encarregats d'aital comesa, com la guàrdia civil o la força pública. I és també cert que tota la població en tenia esment, i seguia, vigilava o ajudava en el que calgués. Sempre posant per damunt de tot la defensa dels béns públics o particulars i els seus habitants.

Doncs bé; ara també tenim algunes coses a defensar, si és que volem que la nostra ciutat mantingui el desenvolupament que va des de les fotografies que publiquem a l'estat actual: no hem de perdre ni han de retallar-nos la comarca que ara tenim. Ja ens l'escurçaren prou i massa, en contra de tots els estudis presentats i damunt la realitat; no la ficció. I hem de conservar la línia de tren fins a Manresa, a 120 l'hora o més. Com el trànsit de mercaderies. I aconseguir una millora real i efectiva de la carretera cap a Montblanc, Reus i Tarragona. Independentment que ens vulguin prendre l'autovia, ni que sigui a mig camí.

Per tant, hem de tocar a foc, al temps i a sometent. En l'ordre que sigui, que és igual. Però tots amatents i llençats als tocs, sense excepció. Que per això tenim les campanes. No del campanar en aquest cas, sinó que de les institucions. Em consta que ja ho fan, ja que tant la Cambra com l'Ajuntament estan ben prop o sota del campanar. Això sí, sense parar de tocar. No ens han de prendre res. I crec, com apuntava al proemi, que ho he enllaçat. El d'ahir... i avui.

Continuant fent justícia: aprofito avui que també escric de campanes, que de fet en la gran majoria dels seus tocs tenen un sentit relgiós, per a dir, com últimament em referia a Benjamí Tous, que el pare Calasanç Balaguer, escolapi, i que fou rector del Col.legi Escolapi de Tàrrega, per a dir, i que quedi ben clarament escrit i proclamat, que des de fa molts anys ha estat i continua essent un dels més assidus, puntual i sempre interessant, des del seu angle, col.laborador d'aquest setmanari. I que el meu més sincer desig és que pugui fer-ho i llegir-lo durant molts anys. Amb tot el meu respecte i una estreta de mà.

Opinió

Aquest passat dissabte, la banda de Constantí presentava el seu darrer disc a la propera vila de Bellpuig, un escenari ja habitual per a aquesta veterana formació musical, que carreguen quinze anys de rock en català sobre les seves madures espatlles. Respira, la novetat discogràfica que s'estableix entre els vint-i-cinc discs més venuts de l'Estat espanyol, suposa un nou repte assolit i un pas més en la ja llarga trajectòria dels tarragonins. Els Pets, amb els més de mil cinc-cents assistents al concert de Bellpuig, demostren un cop més la seva popularitat i bona acceptació entre afeccionats de totes les edats.

Des de la nit de Nadal del 1985, quan van decidir la formació de la banda, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falín Cáceres, joves músics aleshores amb una dubtosa projecció professional, han aconseguit un èxit sense precedents i assolir-se com a llegendes vives de la música en llengua catalana. La primera maqueta, enregistrada a Tarragona, va veure la llum l'any 1986 i s'esgotà en menys de trenta dies; aquest fet ja deixà entreveure un fenomen que tan sols perillà amb la marxa de Lluís, l'estiu del 87, als Estats Units. Tot i la temporal aturada, el retorn del líder del grup i la incorporació de Ramon Vidal com a segon guitarrista permeten l'enregistrament del seu primer llarga durada, Els Pets, l'any 1989. A partir d'aquest moment, el creixement musical i popular de la formació es multiplica amb discs com Calla i balla (1991), la recopilació Els singles (1991), Fruits sex (1992), el mini disc Cap de setmana (1993), Brut natural (1994), el directe Vine a la festa (1995), Bondia (1997), Sol (1999) i el recentment presentat a Bellpuig Respira (2001).

Com a rècords assolits per la banda, cal tenir present el mític i multitudinari concert del Palau Sant Jordi, l'any 1991, on aplegaren més de vint-i-dues mil persones juntament amb Sopa de Cabra, Sangtraït i els ja desapareguts Sau. Popularment s'han reconegut com a pioners del rock en català aquests quatre grups, els primers i els més característics de la música en la nostra llengua. El Premi Nacional de la Música de l'any 1994, els múltiples premis Èxits d'Or promoguts per la revista Enderrock i els darrers èxits de vendes, superant vastament el llistó previsible, són d'altres fites aconseguides fruit de l'esforç de tres nois de Constantí, acompanyats en tot moment per les segones veus de Les Llufes, i produïts per la confiança i la constància del bon amic Marc Grau.

Des del rock més reivindicatiu dels primers discs de joventut, amb cançons com No n'hi ha prou amb ser català o Tu, de què vas?, Els Pets han evolucionat cap a un pop més tendre i social, atapeït de situacions quotidianes, de pinzellades ràpides però acurades de la vida i les seves mil cares. La immensa diversitat temàtica i els múltiples estils adoptats conformen una imatge molt heterogènia, variada i sempre fresca d'Els Pets; unes lletres en un principi compromeses i cada vegada més madures, sempre genuïnes i amb una bona dosi de picardia, acosten el públic a una ideologia pròpia i oberta alhora. No t'estimo, Cercles viciosos o Jo vull se rei són tres perfectes mostres d'aquesta composició capriciosa sorgida de la ploma i l'ingeni de Lluís Gavaldà i, en certes ocasions, també de Joan Reig.

Els temes emblema de la formació, però, continuen sent la defensa de la llengua catalana, del país i de la pagesia, tan propera a ells com a la seva comarca d'origen. El compromís amb tota una nació (No n'hi ha prou amb ser català, Què ens queda?) i amb un col·lectiu social en constant perill (Jaio), a més del constant pas del temps (Massa jove per fer-me gran, Gran, Passarà el temps), formen l'univers Pets: compromís i reivindicació completats amb l'amor, l'odi i la vida quotidiana.

Quinze anys després d'aquella nit de Nadal, en lluita per la música en català, Els Pets han aconseguit fer respectar un estil menor anteriorment conegut com a "rock rural" i encasellar-lo dins del rock català. El gran sentit de l'humor i l'espontaneïtat de la banda, completada enguany amb tres noves incorporacions, fan d'aquest grup de Constantí un referent i un exemple a seguir per als aspirants a entrar dins de l'escena musical del nostre país. Els Pets, però, han fet un pas més enllà: són escoltats a Espanya cantant en tot moment en català. Els Pets: quinze anys de carrera, quinze anys d'èxits.

Opinió

Aquí, un regidor de vostè

La responsabilitat dels regidors dels grups polítics que conformen l'Equip de Govern (EG) no és altra que la de planificar i executar la política municipal que ells decideixin.

La responsabilitat dels regidors dels grups de l'oposició és la de fer un acurat seguiment de la política municipal de l'EG i, si se'ns permet, o si se'ns demanda, aportar propostes o contrapropostes que, segons el nostre saber i entendre, puguin millorar, fer rectificar, intentar el consens, o simplement, denunciar allò que no trobem adequat i considerem que la ciutadania té el dret de conèixer i valorar.

D'uns quants dies ençà, tots el regidors i regidores de Tàrrega, estem debatent sobre el projecte del parc esportiu de Tàrrega. L'objectiu és consensuar el màxim possible aquest projecte tan transcendental per al present i futur de la ciutat.

Com ja deveu saber, a l'espai urbà al marge esquerre de l'Ondara, la ciutat hi ha destinat una extensa i magnífica àrea on ubicar les instal·lacions esportives i de lleure que la ciutat necessita amb urgència.

Tant pel seu elevadíssim cost com per l'impacte social, cal que allò que hom decideixi fer es faci des de la prudència i amb la més acurada i consensuada planificació .

Piscina coberta, pavelló cobert i polivalent, reubicació de les piscines d'estiu, pistes d'atletisme amb camp de futbol interior, camps de futbol per a juvenils i futbol 7, edificació de serveis, reubicació de les pistes de tennis, i l'actual pavelló esportiu, constitueixen l'impressionant paquet de construccions que donaran una nova dimensió a la ciutat. El cost econòmic: mil milions llargs de pessetes.

Aquesta, i no altra, ha estat la causa què en els darrers anys s'hagin fet, refet i fins desestimat diversos projectes que ubicaven les instal·lacions i preveien el fraccionament de la construcció successiva de tot el projecte.

En aquest cas els dubtes i les correccions han estat fruit de les ganes de fer bé les coses, i de la dificultat de finançament.

Aquests dies estem tots els regidors i regidores reflexionant i debatent sobre aquest parc esportiu.

Les negociacions d'aquests dies són una bona mostra de la voluntat del meu grup municipal, els AIPN, de fer-ho bé. Dos no parlen si un d'ells no vol, bé sigui perquè no ho creu necessari o bé sigui per qualsevol altra qüestió. Aquest cop l'EG ha acceptat reflexionar conjuntament amb tots els regidors i regidores sobre aquesta transcendent obra urbanística. Aquest cop estem treballant plegats tal com havíem fet habitualment en la passada legislatura. La ciutat no pot més que sortir-ne beneficiada d'aquesta reflexió conjunta. Si més no, per allò què quatre ulls hi veuen més que dos.

La crònica de les sessions de treball i reflexió, vista des del meu grup, és la que tot seguit us relato.

Tot s'inicia en el debat dels pressupostos municipals d'enguany. Allí vàrem manifestar la preocupació per l'absència de prioritats en les inversions i la manca d'un plànol d'ubicació definitiva de les instal·lacions.

Al ple municipal del 23 d'abril oferim treballar conjuntament amb l'objectiu d'obtenir el màxim consens tant en la priorització de construcció per etapes, com en la ubicació de les instal·lacions. En aquell moment se'ns remet a la Comissió d'Urbanisme a celebrar l'endemà mateix.

La Plataforma Ciutadans per Tàrrega, a proposta del grup municipal AIPN, endega un seguit d'entrevistes amb entitats esportives, ciutadanes i polítiques, sobre ubicació d'instal·lacions i prioritats de construcció.

S'elabora un projecte i es remet a l'EG municipal i a la resta de consultats.

L'EG ens cita a una sessió de treball i ens presenta la seva proposta. La debatem i ens retierem tots plegats a reflexionar.

Aquest dilluns passat ens hem tornat a trobar i estem arribant a importants punts de consens.

En aquests moments la discrepància més important és la que fa referència a la prioritat número u. Per a l'Equip de Govern la prioritat u és la substitució de l'actual gespa del camp de futbol per gespa artificial amb el cost conegut de tothom de 55 milions de pessetes.

A partir de la que, per a ells, CiU i PP, és prioritat dos i, per a nosaltres, els AIPN, és prioritat u, la piscina coberta, estem quasi a punt de coincidir, tant en la ubicació de les instal·lacions com en la prioritat i ordre de la seva construcció.

Aquest regidor de vostè està vivint moments de gran treball politic-municipal, però moments gratificants. Ho podré fer millor o pitjor, però almenys et sents útil per a la ciutat.

Aquest regidor de vostè se sent molt satisfet de la resposta i l'interès que demostreu la majoria d'entitats convidades a opinar sobre el pla esportiu.

Aquest regidor de vostè us convida a assistir a les crides a la reflexió oberta i pública que el col·lectiu cívic la Plataforma Independent-Ciutadans per Tàrrega us pugui fer.

Correu del lector

Recentment l'Ajuntament ha aprovat un projecte d'arranjament de les voreres i il.luminació del carrer de Sant Pelegrí, el tram que va des de la plaça del Carme a la via fèrria. Aquest projecte inclou una ampliació de les voreres d'un metre cada una i la supressió de l'aparcament en zona blava situat al costat dels números senars. Les voreres tindran dos llocs de càrrega i descàrrega cada una i s'impedirà amb obstacles l'aparcament damunt de les voreres. La pèrdua de places d'aparcament es compensaria en un futur més o menys pròxim amb un aparcament situat als actuals molls de la Renfe, ja passat el pas a nivell.

No obstant això, som molts els establiments d'aquests carrer, i a la vegada bastants els veïns, que creiem que aquesta proposta és errònia.

És veritat que el carrer de Sant Pelegrí té unes voreres i un enllumenat deficients en aquest tram, per tant estem d'acord a arreglar-ho. Però abans volem fer les següents observacions:

En primer lloc aquest projecte pretèn convertir el carrer de Sant Pelegrí en zona mig de vianants i de passeig, cosa que és impossible mentre passi pel mig de la carretera C-14, ja que aquesta suporta un trànsit bastant dens i pesat. De moment del seu desviament en sabem ben poca cosa.

En segon lloc és important tenir o mantenir una zona blava per a l'estacionament rotatori dels vehicles dels nostres clients i visitants, ja que a Tàrrega hi manquen aparcaments i, concretament a la nostra zona, no hi ha en aquest moment altre lloc on poder deixar els vehicles.

L'aparcament previst en un futur als molls de la Renfe no estarà enllestit en un espai curt de temps. Només cal fer un volt per aquell entorn i hi podrem observar que allí hi ha una base operativa per l'arranjament de la via fèrria. També pensem que aquest aparcament queda lluny per als comerciants del carrer que venen mercaderies pesades.

En tercer lloc les places de càrrega i descàrrega previstes, quatre en total, són insuficients pels quaranta-cinc establiments del carrer. Estaran sempre ocupades i les operacions de càrrega i descàrrega s'hauran de fer obstaculitzant el trànsit rodat de la C-14 amb el consegüent perill físic.

En quart lloc el cost econòmic del projecte actual d'ampliació de voreres és bastant superior a un projecte anterior de conservació de l'amplada actual. Això representa per als propietaris un increment en la inversió per a obtenir desprès una rendibilitat negativa.

Creiem que aquest projecte d'ampliació de les voreres no està basat en cap estudi econòmic seriós, ni tampoc està basat en cap enquesta efectuada als diferents establiments que hi som presents. Només s'han tingut en compte uns criteris urbanístics.

Per totes aquestes consideracions i d'altres que no hem exposat per no estendre'ns més, demanem al consistori que reconsideri aquest projecte i el substitueixi per l'anterior, que mantenia l'amplada acutal de les voreres i la zona blava.

Volem demanar als propietaris d'habitatges i locals comercials, als veïns i a tothom qui hi estigui interessat, el seu suport per posar en marxa una campanya de recollida de signatures per oposar-nos al mencionat projecte. Per això podeu dirigir-vos als números de telèfon següents: 627 384 282, 617 581 580 i 649 197 602.

Atentament,

Postdata: alguns dels membres d'aquest col.lectiu varem signar una carta de l'Associació de Comerciants Sant Pelegrí on se sol.licitiva l'ampliació de voreres i supressió de l'aparcament. Hem de dir que això ho vàrem fer perquè estàvem mal informats i la majoria de nosaltres vam signar per solidaritat amb una suposada majoria que després no s'ha confirmat. Després de reflexionar sobre el tema, hem cregut oportú rectificar la nostra postura.

Correu del lector

El passat dia 25 de maig de 2001 ja es va publicar en la present revista que els trenta-sis veïns del carrer de la Verge de l'Alba, juntament amb el seu portaveu i sotasignant, Francesc Alsina i Farré, havien dut a l'ajuntament llurs firmes en contra del nom dels actuals rètols del carrer (Mare de Déu de l'Alba) posats el 9 de maig.

Doncs bé, el dia 28 vam rebre una carta del secretari (el Sr. Ramon Morell i Gassó) on diu que la Comissió de Govern, per fer els nous rètols, va sol.licitar l'assessorament del Servei de Català del Consell Comarcal, el qual va dir que el nom correcte és el de Mare de Déu de l'Alba.

No obstant, continuem amb aquesta lluita perquè a molts carrers de Tàrrega (com Verge del Pedregal, Verge de l'Esperança, etc.), amb el mateix cas, no se'ls ha canviat el nom. Que potser som nosaltres diferents? És legal canviar els noms dels carrers sense passar primer pel ple de l'Ajuntament?

Per això, creiem que aquestar resolució no és justa (segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, "Verge de l'Alba" i "Mare de Déu de l'Alba" són sinònims) i no cedirem fins que l'alcalde accepti la nostra petició, encara que haguem d'interposar algun recurs en contra d'aquesta.