En aquest periòdic del 27 d'abril darrer, es publicava un llarg comentari titulat "Reflexions per una Tàrrega moderna" que signava Jaume-Valeri d'Urgell. Inseria un paràgraf que afectava el sotasignant i nombrosos companys i amics. En la meva rèplica de l'11 de maig qualificava aquell paràgraf, que reproduiré, d'escabrós. A l'ensems indicava la conveniència que l'autor s'identifiqués, per saber qui és el personatge de la col.lectivitat local que es permet calumniar ignominiosament múltiples conciutadans.

En la contrarèplica del 18 de maig, Jaume ni es dóna a conèixer, ni s'excusa de la seva brutalitat expressiva, ni aclareix per què són sospitoses determinades entitats i persones. Com a protagonistes de la seva enutjosa agressió fa menció de dues enitats locals molt actives, que apareixen al paràgraf virulent, que torno a reproduïr, per centrar el tema: "El poder polític legítim a Tàrrega s'ha vist desplaçat o més aviat usurpat pel Centre Cultural, quan no per la Federació d'Associacions de Veïns, que ultrapassa les seves responsabilitats amb un afany de protagonisme més que sospitós". Afegeix: "Potser volen convertir l'Ajuntament en subjecte dels seus infalibles propòsits". Com podem veure, el text és aberrant.

És el cas que tant el Centre Cultural, que té 350 afiliats, com la Federació de Veïns, que agrupa divuit juntes (dotze de Tàrrega, mes les sis dels pobles agregats) són dues entitats molt dinàmiques i una font constant d'iniciatives de caire apolític que, juntament amb la resta del centenar de similars existents a Tàrrega, desenvolupen generosament activitats de tota mena, tutelades per l'Ajuntament; actuacions de les quals se'n deriva un prestigi cívicosocial i cultural de gran rellevància a la ciutat. A cap de l'esmentat centenar d'agrupacions, des de la més modesta a la principal, se la pot vilipendiar, perquè totes són útils i necessàries a la població.

En conseqüència, no es pot tolerar que un fantasma que segueix a l'ombra desqualifiqui amb sarcasme tant el Centre Cultural com la Federació de Veïns, afirmant que han usurpat, sinònim d'han robat i s'han apropiat, del poder polític de la societat targarina.

En la seva rèplica, Jaume-Valeri suggereix que es parli clar i català, però sense ofendre. Quan, el seu ultratge, dedicat a uns col.lectius que es mereixen tot el respecte i afecte, ultrapassa qualsevol qualificatiu.

Quan jo el requeria perquè s'identifiqués i s'excusés, afegia que "De covardes no hay nada escrito" i que "Qui llança la pedra i amaga la mà és una persona repulsiva". En la seva réplica diu que faig ús de les frases fetes. Efectivament, tant al parlar com a l'escriure, sóc fecund amb les frases fetes, com observo que ho són els professionals de la premsa principal de Lleida i Barcelona, a la qual dedico moltes hores diàriament. Les frases fetes orienten el sentit de la narrativa i ajuden el lector a copsar de què va la qüestió.

Perquè ve al cas, n'hi dedico altres dues al Jaume Valeri: "Errar és humà; però perseverar en l'errada és, a més, diabólic". I l'altra: "Una imprudente palabra la ruina a veces labra". Abans de cursar un escrit al periòdic, cal esporgar les frases perverses.

Faig constància que no uso l'ofensa amb els qui discrepen del meu criteri en qualsevol qüestió. En el que he dit en el present i en l'anterior escrit, no involucro cap persona, sinó un fantasma que transita per la ciutat, i que possiblement ens neguitejarà en noves oportunitats.

Correu del lector

En la passada edició del setmanari Nova Tàrrega del 18 de maig, hi apareixia un article d'opinió signat per un pseudònim anomenat Jaume-Valeri d'Urgell, en què acusava la meva persona i el meu càrrec de tenir interessos polítics, amb les següents paraules textuals: "l'argument es basa en el marcat interès essencialment polític –especialment el Sr. Pujal– cosa legítima a nivell personal, però que estimo poc convenient com a presidents de les respectives entitats".

Sr. Jaume-Valeri d'Urgell, en primer lloc hauria de donar a conèixer la seva identitat per tal de poder valorar la seva tasca com a targarí i poder fomentar les seves ridícules paraules que no se sostenen en cap base real, ja que des de darrera les cortines és molt fàcil criticar la gestió d'una persona o entitat. Qualifico de greus les seves acusacions; criticar una persona que dedica voluntàriament tot el seu temps lliure als veïns és una falta de respecte i consideració pel seu treball totalment altruista.

Tal com he pogut comporvar, vostè critica la gestió d'una entitat i no té coneixement del seu funcionament. Li explicaré breument la seva funció per tal que si algun altre dia vol escriure algunes ratlles sobre la FAVT ho pugui fer amb més grau de coneixement. La tasca principal de la federació és transmetre les queixes, malestars, opinons o bé suggeriments que els veïns em fan arribar, i nosaltres els traslladem a l'organisme competent per tal que solucionin el problema o bé simplement només perquè en tinguin constància. Una altra tasca que tenim és lluitar perquè el ciutadà disposi del nombre màxim de serveis que pot oferir una ciutat de les característiques de Tàrrega.

Crec, senyor Jaume, que s'ha equivocat de definició a l'hora de valorar la meva tasca com a president de la FAVT, ja que si vostè ha entès les tasques que desenvolupa la federació que presideixo, podrà observar que la paraula «política» no encaixa ni als interessos ni a les tasques que desenvolupem, i si vostè creu que ho és, serà la seva pròpia opinió, que crec que és incorrecta.

Per acabar, li recordo que no només m'ha faltat el respecte a la meva persona, sinó a tots els membres de la FAVT, que altruistament destinen el seu temps per vetllar pels seus veïns. Li recordo que tots els actes, manifestacions, etc. que surten de la FAVT estan aprovats per la majoria dels representants veïnals. Per aquest motiu, quan es dirigeix a la meva persona i diu que vetlla per interessos polítics propis, s'està equivocant de ple a ple, ja que, com li he dit abans, som divuit membres que definim l'estratègia de la FAVT.

Li prego, Sr. Jaume, que demani disculpes a tots els membres de l'entitat que represento per les seves desafortunades manifestacions, ja que, com haurà comprovat, eren errònies. També el convido a passar per la nostra seu social, on l'esperaré amb els braços oberts per tal d'explicar-li més detalladament les tasques de la FAVT.

A l'il.lustríssim Sr. Frederic Gené i Ripoll, alcalde-president de l'Ajuntament de Tàrrega,

He rebut l'informe d'aquest Ajuntament, relatiu a la queixa formulada per la senyora Francesca Sánchez sobre la construcció d'un local social al Talladell, amb el qual doneu resposta a la nostra sol.licitud.

D'acord amb el seu contingut, donem per finalitzades les nostres actuacions sense apreciar cap irregularitat en l'actuació municipal, i procedim a l'arxiu de l'expedient.

Tot agraint-vos la col.laboració que dispenseu a la nostra institució, us saluda ben atentament,

Correu del lector

Sr. Director de Nova Tàrrega:

Fa unes setmanes el Sr. Joan Pujal, president de la FAVT, ens va fer una sol·licitud per carta a tots els regidors de l'equip de govern per participar en unes xerrades per parlar del "futur de Tàrrega", cadascun des de l'òptica de la seva àrea de gestió.

En un primer moment vaig dir que sí, i desprès, amb acord els companys de l'equip de govern, es va decidir el contrari, però acceptat el meu compromís i el fet que ja hi havia feta la publicitat, vàrem acceptar mantenir la meva xerrada, per les següents raons:

1. Estem en un procés d'inici de redacció d'un pla estratègic de la ciutat a fi de programar els objectius de futur que volem per la ciutat de Tàrrega.

2. Aquesta planificació del futur és un compromís electoral de tots els grups polítics, i per consens hem decidit sumar els nostres esforços i portar endavant un projecte que pugui ultrapassar el termini d'una legislatura, i per tant que els esforços no siguin balders, i totes les actuacions que s'iniciïn tinguin la continuïtat per arribar a termini correctament.

3. El grup de govern va entendre que, tot i la bona voluntat de les xerrades, a les quals veiem un desig de servei envers la ciutat, podrien influir en el previst desenvolupament del pla estratègic. I en segon lloc entenem que una explicació de futur sense la participació dels companys dels altres grups polítics presents al consistori, que també participen en la redacció de l'esmentat pla estratègic, era una deslleialtat envers als acords que fins ara hem emprès per portar endavant la planificació del futur de Tàrreg tots junts.

4. Per totes aquestes raons, vaig ajustar el meu parlament a explicar dues coses: el perquè de la no participació dels companys, i en segon lloc, a explicar que era i el perquè del pla estratègic. I vaig esmerçar el millor interès, en la meva exposició per demanar que la col·laboració ciutadana fos màxima, i també, per descomptat, la de la FAVT, que, si Déu vol, formarà part de l'equip director del pla.

Com que sóc el regidor encarregat de portar endavant aquest pla estratègic, el meu parlament va ésser per explicar el perquè, també per justificar l'absència de tots els altres regidors d'àrea de l'equip de govern, i per tant en cap moment es pot demanar cap mes altra responsabilitat a ells i ni molt menys prendre la inassistència dels meus companys com una desconsideració envers la FAVT.

En aquests termes em vaig expressar en el meu parlament. Les declaracions posteriors del Sr. Pujal no reflecteixen les conversacions prèviament mantingudes, que almenys tenia que citar. I podia, a més a més, sense faltar a la correcció i a l'elegància, manifestar la seva discrepància, que, com és natural, li admeto.

La nota de premsa crec que tergiversa la realitat, falta a la realitat i a la objectivitat, i a més treu a la relació actual entre la FAVT i l'Ajuntament de Tàrrega el caire de cordialitat i confiança. No esperava aquesta nota de premsa en el sentit que l'ha fet Sr. Pujal, la qual demostra una intransigència en els seus plantejaments, perquè en el fons la voluntat de les institucions que servim és tenir una fita comuna, que és el servei a la nostra ciutat de Tàrrega

I també m'hauria agradat, Sr. director, en ares de l'objectivitat, rebre una trucada telefònica respecte a la nota de la FAVT, per manifestar-li la meva versió o fer una nota adient en el seu moment, perquè quan vol ja sap quins telèfons té sempre oberts a la seva disposició.

Hola,

Sóc l'Adonis. A algú li semblarà estrany que faci un escrit a la revista Nova Tàrrega, a mi també, sincerament, però crec que és necessari.

Sé que hi ha gent a Tàrrega que no em veu amb bons ulls, i tenen una mica de raó.

A mi, personalment, tant me fa si em critiquen per haver estat rebel, per haver viscut al límit, per haver fet les coses sense seguir ni les regles del sistema ni les normes de la societat, perquè hi ha coses pitjors, com les violacions i la pederàstia. Aquestes sí que són coses per odiar, no ser jove i rebel. El rebel pot canviar si s'ho proposa; en canvi, els violadors i els pederastes, no!

El propòsit d'aquest escrit no és justificar-me, sinó aclarir comentaris calumniosos que s'han fet de mi. Es diu i es comenta que m'han infectat amb el virus de la SIDA. Vull deixar clar i remarcar que això no és cert.

Si cregués que aquest comentari només m'afecta a mi, no l'hi donaria cap importància, però, encara que a algú li sembli estrany, hi ha molta gent que m'estima i m'aprecia, els amics, les amigues i els familiars, que, tot i que saben que aquest comentari és calumniós, no els és gaire agradable escoltar aquestes bajanades sobre mi.

Solament espero que la persona o les persones que m'han difamat, si llegeixen aquest escrit, tinguin en compte que si el seu propòsit és fer-me mal n'he vistes de tots colors, i que sigui el que sigui el que els hagi fet, es vengin de mi, però que no involucrin altres persones que em són properes.

Per acabar aprofito per enviar una salutació molt cordial a totes les persones que confien en mi i que m'estan donant suport en la meva situació de manca de llibertat.

Correu del lector

Aquests dies en què s'està duent a terme l'arranjament del ferm al carrer de Joan Maragall (carretera d'Andorra a Montblanc), hem pensat que no estaria de més retornar al tema de la circulació al nostre barri, que, com tantes altres problemàtiques, serà traslladable a altres barris de la ciutat.

Per començar considerem que caldria fer esment, altra vegada, dels problemes d'aparcament al carrer del Talladell, sobre els quals ja hi ha hagut queixes veïnals amb anterioritat i que, com a resposta, només han rebut una notable i exasperant passivitat.

Tampoc no podem oblidar-nos dels vehicles aparcats sobre la vorera que en determinats casos, com passa en algun tram del carrer de Joan Maragall, obliguen els vianants a transitar per la calçada, tractant-se en aquest cas concret d'una via urbana "ràpida" atesa la seva particular característica descendent en direcció Montblanc. Això fa que s'agreugin les condicions dels vianants fins l'extrem de resultar perillós creuar pels passos de zebra. Una perillositat inherent a la via, que en el tram que passa per l'avinguda de Tarragona va servir com a argument justificatiu per a la construcció d'un mur divisori d'ambdós sentits de la marxa, una mesura de seguretat no exempta de controvèrsia en el seu moment, a la qual sembla que no tenen dret la resta de veïns que es troben en la mateixa tessitura; sobretot si ens atenem a la manca d'una vigilància efectiva i a la deixadesa o despreocupació municipal, que, en el cas del semàfor de precaució situat davant de les piscines municipals, que algú es va endur de manera accidental, mai ha estat restituït; o que permet el sorgiment d'uns sots de respectable envergadura al raval de Sant Agustí, o que no fa col.locar la sempre aconsellable senyalització vertical dels passos per a vianants a l'avinguda de Tarragona.

Som conscients que totes aquestes mancances viàries només són una petita part de les que pateix la nostra ciutat, així ens trobem amb carrers que registren hores de trànsit desordenat, com l'avinguda de Catalunya o el carrer de Sant Pelegrí, o carrers de vianants al centre del municipi que pateixen d'un elevat percentatge de circulació rodada, o carrers on l'aparcament damunt la vorera és una pràctica habitual tolerada i, fins i tot, carrers on hi podem comprovar l'estrambòtic fenomen que els vianants es troben amb el pas per la vorera mig barrat gràcies a unes ostentoses boles de pedra.

Tot això tan sols vol venir a ser un botó de mostra de l'amplitud i complexitat d'un tema que repercuteix directament i de forma negativa sobre els ciutadans en particular i sobre la pròpia ciutat en general. És obvi que a principis del segle XXI no podem permetre que tasques de competència municipal es vegin limitades en el seu desenvolupament per raons de gestió inadequada o manca de decisió, perquè aquesta actitud comporta, en si mateixa, un menyscabament dels drets cívics...

Continuarà.

Correu del lector

El dia 31 de juny se celebra el Dia mundial sense tabac.

Durant aquest últim any en el nostre país s'han produït una sèrie d'esdeveniments sanitaris que han provocat una alarma social considerable, amb una repercussió econòmica important en diferents sectors; em refereixo a l'encefalopatia bovina o malaltia de les vaques boges.

És bo que la societat se sensibilitzi davant d'aquests fets i que cada vegada s'exigeixin controls més estrictes de qualitat en els productes de consum. Però ens comportem sempre així davant de tots els productes de consum? No.

Parlem del tabac: estem igualment sensibilitzats davant un producte que estan consumint diàriament més de dotze milions de persones en aquest país? Que és el responsable directe de més de quaranta mil morts a l'any? No.

Un comité d'experts de l'OMS va considerar el tabaquisme com la principal epidèmia del segle XX i probablement del segle XXI.

Un de cada dos fumadors que comencin a fumar a l'adolescència i continuin fent-ho durant tota la seva vida de forma regular, morirà d'una malaltia relacionada amb el tabac, de forma prematura, perdent molts anys d'esperança de vida. Gairebé tothom sap, i per tant també la majoria de fumadors, la relació entre tabac i malalties greus com el càncer de pulmó, la bronquitis crònica i enfisema pulmonar, l'infart de miocardi, etc.

Davant d'aquesta realitat, com deia al principi, la societat no reacciona de la mateixa manera com ho fa davant d'altres fets no diré menys importants, però sí de menys reprecussió quant a població afectada.

Aleshores, a què és deguda aquesta mena de fatalisme, de conformisme davant d'aquests fets?

Potser perquè fins fa poc el consum del tabac havia estat socialment ben acceptat; el tabaquisme tenia un entorn social favorable; podríem dir que estava "ben vist".

És a partir dels anys setanta - vuitanta quan s'observa un increment molt important de la patologia derivada del consum del tabac i es produeix un estat d'alarma dins del món de la sanitat.

Però és difícil canviar en poc temps el criteri d'una societat envers un producte durant molt temps ben acceptat. Canviar aquest estat d'opinió, fer que socialment el tabac sigui un producte "mal acceptat", és una tasca global, de tots els estaments: professionals sanitaris, mestres i educadors, pares i sobretot de l'Administració, a través d'una legislació adequada i d'un control de la publicitat. Aquest últim punt és de vital importància ja que la publicitat va dirigida sobretot a la població adolescent (que són els futurs fumadors i consumidors); per altra banda, és del tot incongruent que es permeti fer publicitat d'un producte que a l'Adminstració central li costa més de 500.000 milions de pessetes en despesa sanitària per atendre les patologies derivades del consum de tabac.

Encara que lentament cerc que es pot arribar a conseguir que un dia la societat contempli el fet de fumar com un "factor de risc" per a la salut, tan important com la hipertensió arterial o l'excés de colesterol, si avui ho creguéssim així, els 40.000 morts cada any a conseqüència del tabac serien motiu d'una alarma social sense precedents.

Entitats

El grup ecologista GEMA, l'entitat targarina que té com a objectiu la preservació i la defensa del medi ambient, organitzarà els dies 2 i 3 de juny de 2001, la Segona Fira del Medi Ambient en motiu del dia internacional del medi ambient que commemora el 5 de juny.

Aquesta fira va néixer l'any passat amb l'objectiu de conscienciar la població en general de la importància del respecte i la protecció del medi ambient, a la vegada que pretén ser una plataforma per donar a conèixer serveis, articles i productes de tipus ecològic que existeixen al mercat.

A la Segona Fira del Medi Ambient de Tàrrega s'hi podran trobar quatre tipus d'expositors:

1.Serveis mediambientals a les empreses i als particulars.

2.Tecnologia ecològica.

3.Articles per a la llar i productes d'alimentació naturals i ecològics.

4. Entitats que treballen per a la defensa del medi ambient.

Els carrers on es desenvoluparà la fira seran els cèntrics carrers del Carme i la plaça del Carme. L'accés a la fira serà obert a tothom, es calcula que assistiran a aquest certamen una cinquantena d'expositors.

A més a més, la fira es complementa amb xerrades i col.loquis de temàtica mediambiental, que se celebraran a la sala d'actes de l'edifici de la Mútua Intercomarcal-Mútua de Tàrrega, del carrer del Carme.

Després de l'èxit de la primera edició celebrada el passat 3 de juny de 2000 en què van participar-hi uns 35 expositors i van passar per la fira unes 6.000 persones solament l'únic dia en què es va celebrar, des del grup GEMA es vol avançar en la consolidació d'aquest certamen firal. Per això la durada de la Fira del Medi Ambient del 2001 és de dos dies, a la vegada que el nombre d'expositors arribarà enguany fins a una cinquantena, entre els quals cal destacar l'espectacular atrapallum tubular de Benquim, S. L., per reaprofitar la llum diürna, taulons de reciclat de plàstic industrial, panells solars tant de producció d'energia com d'escalfament d'aigua, la dutxa ecològica de Cera-Piel (Alacant), els molins de vent i els aerogeneradors de Jaume Casteràs d'Anglesola, una extensa varietat de flors naturals que exposaran les floristeries de Tàrrega, així com una ludoteca de jocs tradicionals perquè els més petits hi puguin passar una bona estona. També hi seran presents diferents entitats solidàries i que treballen per la defensa del medi ambient, com l'Escola Agrària de Tàrrega, que donarà a conèixer la nova orientació formativa del centre de tipus ambiental, així com una extensa varietat de parades amb productes naturals i ecològics: formatges i pastissos naturals, melmelades i conserves de fruites del bosc, xocolates naturals, productes d'areomateràpia, roba ecològica i productes de comerç just.

Així mateix, el recinte firal comptarà al Pati amb un servei de bar on dispensaran sucs i fruits naturals.

En una altra parada del Pati, l'inventor de Tàrrega Jaume Sanfeliu, premiat recentment al saló d'inventors de Ginebra, exposarà el sistema de producció d'energia que ha ideat per a les preses d'aigua, totalment ecològic perquè respecta el cicle natural de sediemtació dels rius. Ell mateix farà una explicació del seu invent dissabte i diumenge a les set de la tarda, davant mateix de la seva parada del Pati. Altres inventors de productes respectuosos amb el medi ambient participaran també a la Fira.

La Fira del Medi Ambient de Tàrrega és organitzada pel grup ecologista GEMA, amb el patrocini de la CAM, Caja de Ahorros del Mediterráneo, i compta amb la col.laboració del Consell Comarcal de l'Urgell, l'Ajuntament de Tàrrega, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Tàrrega i Foment Targarí.

L'inauguració tindrà lloc a les 12,30 del migdia, dissabte 2 de juny, sota la presidència de l'Hble. Sr. Felip Puig i Godes, conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Postal fora vila

L'home del temps

Ja fa temps que vaig detectar el fenomen i avui, com que s'ha tornat a repetir, hi insisteixo. A Nova Tàrrega, que normalment és una bassa d'oli, en el número extraordinari de la Festa Major, hi he detectat cert nerviosisme que es reflecteix en una sèrie de picabaralles que integren una bona part del seu contingut. La cosa no té res d'estrany. El nostre setmanari és el producte del que sent la gent que el fa, i la gent tenim dies de tota mena. Dies que ens aixequem amb el peu dret i la dinamita que portem dintre no explota, i d'altres que ho fem a l'inrevés, i a la més petita, la matèria explosiva s'encén i es produeix un temporal dins d'un vas d'aigua que no fa mai arribar la sang al riu.

Dic això perquè l'extraordinari de la Festa Major, que correspon al número 2.823 i en el qual sembla que per la proximitat de la festa tot hauria de ser flors i violes, ve amb l'atmosfera bastant carregada d'electricitat. A la que deuria ser teòricament la pàgina vuit (Sr. director: quan tindrem la foliació?), el Sr. Josep M. Bosch es despatxa a gust amb qui representa la més alta magistratura de l'Estat i ho fa, com és de suposar, amb motiu de la ja celebèrrima relliscada idiomàtica.

Més endavant el R. P. Calasanç Balagué carrega sobre la limitació de les nostres facultats, quan diu que sempre creiem tenir raó. Tot això a propòsit dels errors en què generalment incorrem, quan es tracta d'educar els fills.

Més avall, Antoni Prats Sàrries, home –i amic– temperamental que a l'hora de la veritat no té pèls a la llengua –"És millor que parlem clar"–, les hi fot contra un senyor que s'amaga amb el pseudònim de Valeri d'Urgell, que, pel que veig, ara es dedica a cantar les quaranta a tot el qui o el que li plau, cosa equitativa i saludable sempre que es faci de forma ponderada, no ofensiva i amb coneixement de causa, tenint sempre en compte que la veritat absoluta no existeix.

El propi Valeri d'Urgell del qual podríem resumir amb el seu titular –"Tàrrega no es mou"–, carrega de bon començament contra el Sr. Joan Lluís Tous i els AIPN, als quals acusa d'haver perdut les «cartes de navegació». Afortunadament el nostre riuet no necessita gaires cartes per navegar-hi. Amb una reüllada de tant en tant des de proa n'hi ha prou. Altrament, el que sí en necessita, i crec que també les ha perdudes, és l'alcalde Clos, amb dos rius que té de dimensió natural i un mar al qual no se li veu la fi.

Si seguim fullejant sentirem els plors dels jubilats del Talladell, que tornen a la càrrega demanant la seva anhelada llar, ja que el local que ara ocupen és una merda (amb perdó). Vinga!, Sr. alcalde, que tot plegat el que demanen aquesta gent és la xocolata de lloro, al costat dels milions i milions que representen les despeses pressupostàries.

Per acabar-ho d'adobar, també hi ha lementacions esportives. Segons sembla el Tàrrega va fer mèrits per perdre a Cornellà, i les noies del sènior femení de bàsquet perderen a casa per un eloqüent resultat.

I, com sempre, el qui segueix el seu camí impertorbable i sense enfadar-se mai amb ningú és el, per molts conceptes admirable, amic Castellà Formiguera, des del lloc més privilegiat de la mirada de Nova Tàrrega (editorial a part). Aquest home fóra convenient proposar-lo pel Nobel de la pau.

Per la resta, benvingudes siguin aquestes baralles gairebé sempre constructives, veritables tempestes en un vas d'aigua: Stormy weather, com diu aquella cançó bellísima de la nostra joventut i que encara avui podem escoltar moltes vegades en català amb la traducció literal de Temps borrascós.

El líder d'UDC Antoni Duran i Lleida va visitar la setmana passada diferents empreses de Bellpuig, així com l'Associació Alba d'Atenció al Disminuït, en una de les visites que fa "per tenir un contacte directe i permanent amb els ciutadans", com va afirmar en la visita a l'Associació Alba, on va començar la seva visita.

L'estada a la comarca també la va aprofitar per tenir contacte amb els militants del seu partit de Tàrrega i Bellpuig.

Enquesta del CIS

Duran i Lleida es va mostrar estranyat davant la publicació de l'enquesta a dos anys de les eleccions, per la intenció de vot que mostra. Duran i Lleida va criticar que un organisme públic pregunti a qui es votaria en cas de ruptura de CiU: "pregunta que em costa molt d'acceptar".

Duran va remarcar que el CIS tenia l'obligació d'entregar les enquestes a les forces polítiques del Parlament i no ho ha fet. Duran creu que "hagués estat més normal fer l'enquesta a Galícia, on aviat hi haurà eleccions, i no a Catalunya".

Per a UDC creu que és positiva perquè "dóna un empat tècnic entre socialistes i nosaltres". En general veu positiva la valoració que mostra la gent enquestada.

Entre les conclusions, va afegir que "tenim dos anys per corregir tot allò que no ens va prou bé".

Sobre la seva valoració per damunt d'Artur Mas, va afegir que "és el nostre candidat, i entre tots ajudarem que pugui ser el candidat preferit pels ciutadans de Catalunya, enfront de qualsevol altre".

Duran va donar gràcies "a tots aquells qui pensen que seria el millor candidat, però el candidat de tots plegats és Mas".

Jutjat de Tàrrega

Sobre la polèmica afegida sobre el jutjat de Tàrrega, va trobar normal la defensa dels militants de Cervera davant la pèrdua de terreny judicial: "han de defensar el màxim de serveis per a la seva ciutat, axí com els de Tàrrega". La solució mixta presa per la conselleria creu que és la més adient: "tenir els dos jutjats".