La Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar Social de la Generalitat, juntament amb Televisió de Catalunya, van portar a terme durant la setmana passada el projecte "Persones grans, grans persones", arreu de diferents escenaris de Catalunya, i en el cas de la demarcació provincial, a Tàrrega, amb l'activitat de jocs tradicionals i populars, a l'esplanada de la Riera, entre la llar de jubilats i el CAP.

Al voltant de set-cents cinquanta participants provinents de diferents punts de la demarcació van gaudir del seu joc preferit, per al qual se'n van apariar unes noranta pistes, per poder-los encabir a tots, provinents de totes les comarques de Lleida. La Generalitat va escollir Tàrrega pel fort arrelament que hi ha agafat el joc de les bitlles.

La tarda va estar amenitzada pel grup de música del Casal d'Avis de Tàrrega.

Paral·lelament a les bitlles, es van muntar jocs tradicionals on els grans convidaven els més joves a participar-hi, de manera que els qui acompanyaven als avis també es divertien amb es jocs escollits.

Televisió de Catalunya va emetre connexions en directe des de Tàrrega als voltants de les set de la tarda.

L'acte també va comptar amb un berenar popular i tradicional de pa amb oli i sucre, i pa amb vi i sucre, durant el descans de la trobada

"Un país per a totes les edats"

Al llarg de la tarda també hi va haver ocasió per a la lectura del manifest de la setmana de la gent gran.

Segons van dir els responsables, "volem un país per a totes les edats i això ho aconseguirem treballant activament amb més participació i més responsabilitat, i promovent la pau, la justícia i el civisme.

El col·lectiu de gent gran es va fer partícip de promoure el concepte de gent gran activa, que serveixi per compartir experiències amb totes les generacions, atenent les persones que tenen necessitats assistencials, i continuar treballant per consolidar l'Estat del benestar i avançar cap a un concepte de benestar europeu, tal com s'apunta en el manifest del Tercer Congrés Nacional de la Gent Gran.

El director de Nova Tàrrega, Albert Pont, en representació d'aquest setmanari, va ser reelegit vicepresident de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) a l'assemblea que va tenir lloc el passat 26 de maig a Tortosa, assemblea que va ser coorganitzada pels dos setmanaris locals L'Ebre i La Veu del Baix Ebre. La junta de l'ACPC continua presidida pel director i editor del setmanari La Comarca d'Olot, Antoni Garrido.

A la reunió hi van participar un total de quaranta publicacions d'arreu de Catalunya i va tenir lloc a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa. En el trancurs de l'acte es va aprovar per unanimitat la memòria de gestió, el tancament del pressupost de l'any 2000, així com la proposta de pressupost pel 2001, i com hem dit, la junta de l'ACPC per dos anys més, amb la incorporació d'un nou membre a l'executiva.

A l'assemblea es va explicar als assistents com ha estat possible la nova seu de l'entitat, que per primera vegada en els seus dinou anys d'existència té una seu pròpia, després d'anar de lloguer o de cessió, amb la qual cosa disposa d'un important patrimoni. La jornada va cloure amb un dinar en què hi van participar les autoritats locals i representants de les administracions catalanes. A Tortosa es va poder copsar el rebuig al Pla Hidrològic Nacional i la por que l'Ebre perdi bona part del seu cabal.

Les farmàcies de Tàrrega han demanat informació sobre la campanya impulsada per la Conselleria de Sanitat per la qual es finançaran els tractaments antitabac als fumadors que demostrin que han aconseguit deixar l'hàbit. Diversos farmacèutics de la localitat van indicar a Ràdio Lleida que esperen ser informats sobre el funcionament d'aquesta iniciativa, qie començarà al setembre a l'Urgell. Els farmacèutics també van destacar que no hi ha hagut, de moment, interès entre els fumadors per la campanya que ha engegat Sanitat. Les apotecaries de Tàrrega venen cada dia un o dos paquets de xiclets o pegats per deixar de fumar. Els fumadors podran adquirir gratuïtament aquests fàrmacs.

La campanya sembla molt interessant, però falta poder arribar a tots els fumadors.

Tres carrers cèntrics de Tàrrega seran remodelats pròximament amb una ampliació de voreres i una supressió de places d'aparcament que milloraran substancialment la zona comercial de la ciutat.

Entre els carrers afectats hi ha el carrer d'Alonso Martínez, en el qual la meitat del carrer serà enrajolat i destinat a zona de vianants. El cost total de l'obra puja 4.298.081 pessetes, i durant el ple passat van ser aprovades les contribucions especials que s'hi apliquen i que representen un 90% de les obres, a pagar pels veïns. Els altres llocs seran el carrer de Sant Joan i la plaça Lluís Millet, en què se suprimiran les places d'aparcament, fet que permetrà l'ampliació de les voreres. Aquestes obres pugen 6.325.985 pessetes, de les quals els veïns també se'n faran càrrec d'un 90%.

El carrer que també sofrirà un canvi important serà el de Sant Pelegrí, en el tram que va des de la plaça del Carme fins a la via del tren, on les voreres seran ampliades fins a tres metres amb supressió de les actuals zones blaves, deixant-hi només zones de càrrega i descàrrega d'uns sis metres de llargada.

El Síndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, ha tramès una carta a l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, en què es donen per finalitzades les seves actuacions respecte al nou casal d'avis del Talladell. Les queixes per la no obertura del nou casal d'avis del Talladell vénen des de fa temps, quan uns veïns, encapçalats per la vicepresidenta del casal, van recollir signatures reclamant-ne l'obertura, fet que no va ser concedit per l'alcalde, ja que espera tenir totes les obres acabades abans d'obrir-lo.

Un cop efectuades les visites oportunes, la sindicatura de greuges dóna per tancat el cas.

L'increment d'especialitats que està vivint el CAP de Tàrrega i l'ampliació de funcions faran que Tàrrega pugui disposar de l'hospital de dia l'any 2003, segons va informar el delegat de Sanitat a Lleida, Antoni Mateu, en l'última visita que va fer a Tàrrega convidat per la FAVT. Segons Mateu, properament vindrà a Tàrrega el conseller de Sanitat, Eduard Rius, que explicarà el funcionament d'aquest nou hospital.

Mateu destaca la importància dels hospitals de dia ja que "actualment es prefereix fer un tractament a domicili quan es tracta d'una malaltia de llarga durada".

El nou hospital consistirà en una ampliació de l'actual CAP i disposarà d'un servei d'urgències complet, amb quatre o cinc boxes per a intervencions de poc risc i hospitalització de curta durada, i disposarà de l'única especialitat que manca a l'actual CAP-II, que és la de neurologia.

L'explicació va venir arran de les demandes dels veïns sobre l'hospital comarcal. Com a prova de les demandes, la FAVT ha trobat un retall de premsa de 1975, en què s'anuncia un hospital comarcal per a Tàrrega.

Propera estrena d'un centre de salut mental

Tàrrega estrenarà aquest mes un centre de dia de salut mental obert des de les nou del matí fins a les cinc de la tarda, segons va dir el delegat de Sanitat a Lleida, Antoni Mateu.

Mateu en la xerrada organitzada per la FAVT, va parlar de les demandes dels veïns de Tàrrega sobre sanitat. Entre altres coses va afirmar que durant aquest any s'instal·larà la prova del sintron a Tàrrega i s'intentarà millorar la coordinació entre el CAP-I i el CAP-II.

Pel que respecta a l'hospital comarcal, de moment no es farà, ja que ja estan previstes una sèrie de millores per portar a terme l'hospital de dia, el qual estarà provist d'un gran nombre d'especialitats.

Els veïns de Tàrrega també van demanar l'eliminació de les llistes d'espera a ginecologia, però Antoni Mateu va afirmar que aquest és un fet que es produeix en tots els centres sanitaris que disposen d'aquesta especialitat, i va remarcar que és difícil de resoldre.

Campanya de recollida de firmes a Tàrrega pel tren de Lleida a Igualada

La plataforma per a la xarxa integral ferroviària de la Catalunya interior, que promou la construcció d'un nou ferrocarril entre Lleida i Barcelona per Igualada i Martorell, iniciarà aquest cap de setmana a Tàrrega, aprofitant la Fira de Medi Ambient, una campanya de recollida de firmes a favor d'aquesta infraestructura. S´ha de recordar que el Parlament va aprovar la setmana passada la proposta del PSC de construir una nova línia fèrria entre Cervera i Igualada, i millorar l'actual línia entre Lleida i Cervera (que forma part de la Lleida-Barcelona per Manresa). La plataforma reivindica que el tren arribi fins a Martorell.

L'Ajuntament de Tàrrega preveu repartir uns quatre mil cubells de matèria orgànica entre els ciutadans per tal de poder-se acollir a la recollida selectiva prevista a engegar el 18 de juny. Per aquest dia es preveu l'entrada en funcionament dels 32 "punts verds", repartits per diferents llocs de la ciutat.

El nou desplegament de contenidors a la ciutat és portat a terme per la consultoria mediambiental d'Igualada Gram, que portarà l'Ambibús fins a Tàrrega entre els dies 2 i 14 de juny per tal d'informar la gent sobre el procés de compostatge. L'ambibús és una unitat mòbil d'educació ambiental del Departament de Medi Ambient, en la qual es mostra una exposició sobre la recollida selectiva de la fracció orgànica i el procés de compostatge. En el vehicle també es podran consultar les dades sobre la gestió de residus a Tàrrega i comarca, i veure una maqueta d'una planta de compostatge. L'ambibús estarà instal·lat a la plaça del Carme.

Els propers dies, l'Ajuntament repartirà cartes informatives als ciutadans, que els servirà per ser bescanviades per un cubell on hi podran dipositar la matèria orgànica. Els cubells tindran una capacitat de deu litres i se'n repartirà un per família. El dia 18 de juny s'iniciarà la recollida de la fracció orgànica, la qual representa entre un quaranta i un cinquanta per cent del pes total de la brossa.

La correcta gestió d'aquesta fracció de les deixalles a la Planta de Compostatge de Montoliu de Lleida en permetrà l'aprofitament. L'acció dels microorganismes sobre els residus orgànics permet d'obtenir compost, un adob excel·lent, útil per a l'agricultura, la jardineria i la restauració d'espais. Per cada cent quilos de residus orgànics n'obtindrem uns trenta quilos de compost de qualitat.

Els cubells només seran dipositaris de la fracció orgànica

Els nous cubells que repartirà l'Ajuntament entre les famílies tragarines serviran per reciclar només la matèria orgànica, és a dir, restes de menjar i de la cuina, i les restes del jardí.

Entre les restes de menjar podem destacar les triadures de verdures, peles i restes de fruites, rosegalls de menjar, closques d'ou, de mariscs i de mol·luscs, closques de fruita seca, espines i restes de peix, ossos i restes de carn, menjar en mal estat, rosegons de pa, marro del café, tovallons de paper, herbes de fer infusions i taps de suro, entre els principals. Pel que fa a les restes de jardí, s'hi pot ficar fullaraca, rams de flors pansides, males herbes i gespa segada, entre altres. Tot aquest material orgànic es pot recollir amb bosses preferentment compostables, com les de paper o les de plàstic, homologades per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient.

Unes sis mil persones, segons fonts de l'organizatció, van passar per Castellserà durant el passat cap de setmana per visitar la primera edició del FICT (Festival de Circ i Teatre). Josep Maria Casals, alcade de Castellserà, va destacar "la qualitat dels espectacles oferts en el certamen", que van tenir lloc en els diferents escenaris repartits per la població al llarg del cap de setmana.

Els quatre escenaris van ser: plaça del Sitjar, plaça Major, edifici la Panera i poliesportiu, a part d'espectacles en off arribats a última hora, i que van improvisar les seves actuacions. La plaça del Sitjar va ser la que va acollir el major nombre de visitants.

Mercat artesanal amb cinquanta parades

El festival ha comptat amb un propi mercat de productes artesanals compost d'unes cinquanta parades, amb molta afluència de públic, que en ocasions va arribar a col·lapsar-lo.

La zona d'acampada va començar a poblar-se durant la tarda de divendres i dissabte, i va quedar compost d'unes setanta tendes, a més de servir de zona d'assaig per a companyies en off que han volgut sumar-se al festival.

Bona acollida per part del públic local

Els veïns de la població han considerat positiva la iniciativa portada a terme per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Castellserà: "fins i tot els qui es mostraven més reticents al projecte", segons van anunciar l'alcalde de la població, Josep Maria Casals. La bona acceptació va venir en part per a l'existència d'un total de 56 voluntaris de Castellserà que van intervenir per per al bon funcionament del certamen.

Probable consolidació en el futur

Josep Maria Casals, alcalde de Castellserà, va considerar possitiva la primera edició del FICT per la gran acollida que ha tingut per part del públic. Segons Casals, l'Ajuntament donarà suport al certamen: "Si la gent jove s'involucra en el projecte com en aquesta edició, l'Ajuntament anirà agafant cada vegada més responsabilitats".

Casals ha mantingut conversacions amb diferents representants de l'Administració, i creu que "poden arribar ajudes per a l'edició que acabem de celebrar per part del Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Lleida". Casals s'ha entrevistat personalment amb Josep Pont, i s'estudia la possibilitat de subvenció per a aquesta edició per part de l'entitat provincial.

---

Entitats

La proposició no de Llei instant el govern català perquè recolzi oficialment la ubicació d'un nou jutjat a Tàrrega ja ha començat el seu tràmit al Parlament.

Aquesta acció del grup parlamentari IC-V que presideix Rafael Ribó es produeix després que la Cambra de Tàrrega enviés a tots els grups parlamentaris catalans l'estudi i els arguments que demostraven la necessitat d'un nou jutjat a la ciutat.

S'ha de recordar que la Cambra va realitzar un estudi on quedava perfectament demostrat que la ubicació actual dels jutjats representava el doble de cost per a les empreses de la seva demarcació.

La presidenta de la Cambra considera que aquest fet impulsa d'una manera definitiva la nostra demanda i la d'altres institutcions que també donen suport a la proposta.

Si bé és cert que hi pot haver d'altres poblacions que hagin demanat tenir el seu propi jutjat, també és just reconèixer que ha estat la Cambra de Tàrrega la que ha argumentat amb seriositat la proposta. Per tant, és l'única institució que, a diferència d'altres ciutats, ha aconseguit que els arguments plantejats es transformessin en una proposició no de llei al Parlament.

El fet que el Parlament català s'hagi de definir en primer lloc sobre la ubicació del jutjat a Tàrrega, donant-li el seu suport, com esperem, representa un pas molt important a l'hora de recomanar una ubicació preferent encara que no excloent, davant d'altres ciutats de Ponent.