Dimarts passat, dia 23, vàrem dir adéu a l'amic Josep. Amic de joventut, company de treball i company també d'afecció al teatre. Fou un dels fundadors del grup de teatre BAT, membre de junta i director, però sobretot un actor magnífic. Li deiem entre nosaltres l'artista, perquè ho era de cap a peus.

Quan dirigia era exigent, fins i tot dur, sabia el que volia i ho sabia explicar.

Com a actor ell, que no era pas molt alt, quan sortia a l'escenari l'omplia de part a part, sabia moure-s'hi i la seva veu potent i clara s'imposava. Deia tan bé el vers com la prosa.

Recordarem sempre el seu Don Juan Tenorio, el Satanàs dels Pastorets i tants d'altres personatges que ell va interpretar. Va donar el millor de si mateix a la BAT, fins i tot quan, dissortadament, es quedà sense la seva millor eina, la veu.

Així i tot, darrerament va col.laborar en el reordenament dels quaranta-vuit anys d'arxiu de BAT. Coneixia molt bé el que tenia entre mans perquè ho havia viscut des del començament.

Ara fa ben poc, va donar al nostre grup més de cent quaranta obres de teatre de la seva biblioteca particular. Tot un regal de comiat. Ja no va poder llegir la carta d'agraïment que li havíem fet. Tenia ja de fa molt temps la insígnia d'or del grup de teatre BAT. Fins avui només n'hem donades dues, i a fe que ben guanyades.

Descansa en pau, amic Josep.

S'ha decidit la data del diumenge 25 de novembre per celebrar la trobada a la nostra població de les parelles que van casar-se en el transcurs de l'any 1951, residents actualment a la ciutat i pobles agregats. També, els targarins a fora vila.

Fem notícia d'aquest esdeveniment a totes les persones afectades. Sol.licitem tanmateix la col.laboració dels lectors de Nova Tàrrega perquè ens facilitin en breu termini noms i telèfons o adreça de llurs familiars o amics interessats, perquè hi puguem contactar seguidament. Rebrem la vostra informació: Sebastià Farré, telèfon 973 311 053; Salvador Balagué, telèfon 973 310 041; Llorents Pomés, telèfon 973 310 179, i Antoni Prats, telèfon 973 310 745.

Música

El jove cor Ars Rei Choralis de Barcelona, dirigit per Emilio de la Linde, va donar començament al XIV Cicle Coral de Tardor amb un lluït concert celebrat al Teatre Ateneu el diumenge 28 a les set de la tarda, amb l'organització de l'Orfeó Nova Tàrrega, com és habitual any rere any.

Com queda dit, Ars Rei Choralis és una agrupació vocal jove que té les seves arrels l'any 1981 quan Maria Dolors Bonal va fundar un cor de veus mixtes dins l'Escola de Música l'Arc de Barcelona. Vuit anys després el cor pren entitat pròpia i agafa el nom actual, essent aleshores el director el prestigiós Josep Prats, home molt conegut dins el món coral català.

Aquests joves cantaires barcelonins han participat en diversos festivals de música, com ara el d'Embrun (França), el Maig Coral de Barcelona i el Festival del Grec, també a la ciutat comtal.

El repertori que ens va oferir a l'Ateneu, sota l'afable direcció d'Emilio de la Linde, abastava un ampli ventall d'estils musicals, de Monteverdi als cants andins, tot passant per Mendelssohn, Holst, Carlos Gardel, fins arribar a les gairebé inevitables tradicionals catalanes, per tal de deixar un regust casolà al final del concert. En totes les seves interpretacions els membres d'Art Rei Choralis demostraren un gust exquisit en els matisos harmònics i una molt realçable afinació en totes les obres del programa.

Religió

Dissabte passat, dia 20, va tenir lloc en el convent dels pares carmelites de la ciutat una trobada de religiosos carmelites i els seus familiars, tot celebrant els 750 anys de l'entrega de l'escapulari.

A partir de les deu van anar arribant, de diversos llocs de Catalunya, religiosos amb els seus familiars per celebrar aquesta jornada. Els visitants eren rebuts amb gran afecte i se'ls obsequiava amb un petit desdejuni mentre podien contemplar un vídeo d'una trobada semblant que tingué lloc a Terrassa el 21 d'octubre de l'any passat.

Quan ja hi foren tots, el pare provincial, Manuel Bonilla, digué unes paraules de benvinguda i invità la gent a passar a l'església per assistir a un concert que donà la coral tragarina Ramon Carnicer, interpretant, amb la perfecció que la caracteritza, un floreig de peces del seu repertori. No cal dir que foren molt aplaudides per un públic tan ben disposat i que les seguí amb molta atenció.

Passat el temps oportú perquè el temple recobrés el seu ambient habitual de recolliment, s'hi celebrà una senzilla paralitúrgia de reflexió i pregària que tingué com a acte final un signe molt eloqüent: tots els presents s'acostaren al presbiteri amb un clavell a la mà, amb els quals es bastí un gran escut del Carme. Fou el celebrant qui explicà tota la simbologia d'aquest emblema medieval.

Després de l'ofrena d'un ram de flors a l'urna on es guarden les poques relíquies dels màrtirs carmelites sacrificats al juliol de l'any 1936, s'invità a tothom a visitar el claustre del convent i altres llocs significatius de la casa, acabant la festa amb el dinar de germanor en un restaurant important de la ciutat.

Un dels presents amb què s'obsequià els familiars dels religiosos al final de la trobada, i abans del cant L'hora dels adéus, fou una petita carpeta amb l'estampa de la Mare de Déu del Carme que es venera a l'església, a la primera cara i, a la segona, un escapulari, com a record d'aquesta jornada. No cal dir que tots tornaren contents a casa seva esperant una altra no llunyana celebració.

Entitats

L'Associació de Sobreestants i Tècnics Superiors d'Obres Públiques i Construcció de Catalunya va organitzar durant el matí de dissabte passat una jornada tècnica monogràfica sobre sistemes actuals d'encofrats, que va tenir lloc a l'Escola de Sobreestants de Tàrrega. A la jornada hi van assistir prop de seixanta persones d'arreu de Catalunya. Després d'unes breus paraules del president de l'associació, el Sr. Josep M. Escolà, la inauguració de la jornada va córrer a càrrec de l'Exm. alcalde de la ciutat de Tàrrega, Frederic Gené, i de Jaume Alsina, gerent de l'empresa Encofrats Alsina, col.laboradora directa de la jornada.

Les ponències van ser dirigides per Jordi Garcia, arquitecte, que va tractar sobre les generalitats dels sistemes d'encofrar, tot fent menció del camí transcorregut fins al dia d'avui.

Com a cloenda, Jaume Alsina recordà que la renovació dels boscos és molt important, i que la gent que treballa la fusta, i amb l'explotació correcta d'aquesta matèria prima, causen un benefici directe sobre el medi ambient.

L'Associació de Sobreestants clausurà la jornada fent entrega d'una placa commemorativa d'agraïment als ponents a la fi de l'acte.

Aquesta associació, amb tretze anys d'antiguitat, té com a principal objectiu la formació i el reciclatge dels socis, a part de la borsa de treball de què disposa, que mou unes dues-centes ofertes anuals, permet que l'associació pugui presumir d'un zero per cent d'atur. Per una altra part, edita la revista Sobbi des de l'any 1989, que s'ha convertit en un important centre d'atenció per a professionals de la construcció.

L'associació disposa del seu domini propi al món de la xarxa: www.sobrestants.com

Les tertúlies dels divendres:

El dia 2 de novembre proper, dia dels difunts, i l'endemà, de Tots Sants, s'inaugura la temporada de tertúlies amb la que titulem: Què pensem de la mort?

És prevista la intervenció de mossèn Josep Garriga, la parella Miró-Carbonell, que visqué una situació límit, i el màgic i vident Josep Monràs.

Com de costum, a la sala Daus, a les deu del vespre.

Entitats

A l'homilia que vàrem poder escoltar diumenge dia 14 d'octubre, el prevere que s'adreçava a la comunitat reunida ens deia que calia que fóssim agraïts.

Quan algú, doncs, ens fa un servei, cal saber dir gràcies. A Tàrrega durant aquest mes de setembre hi ha hagut diversos canvis i les persones que han canviat de residència han realitzat un servei més que meritori a la nostra ciutat de Tàrrega.

Quan el prevere ens deia que cal ser agraïts de ben segur que a més d'un ens vinguereu al cap les dues germanes que han deixat la residència Sant Antoni de la nostra ciutat. Són les germanes Feli Lecumberri i Guadalupe Merino, la primera superiora i la segona membre de la comunitat durant molts anys. Durant aquests anys que han estat entre nosaltres, han prestat el seu servei abnegat i silenciós cap a totes aquelles persones que tenien encomanades, sobretot cap aquelles persones ja grans que no podien valer-se per elles mateixes. D'errades segur que n'han comès, però d'encerts de ben segur que també. El seu treball no sempre s'ha reconegut; creiem de fet que s'ha reconegut ben poc. Han estat religioses, abnegades i silencioses, entregades a la tasca que la seva congregació els havia encomanat; han treballat cada moment en bé dels seus germans més grans i han fet seves aquelles paraules de l'Evangeli que diuen: "Que la teva mà dreta no conegui què fa l'esquerra", i encara, "El que feu a algú d'aquests més petits, per petit que sigui, a mi m'ho feu". Ara els seus superiors han cregut oportú traslladar-les a Berga i a Castelló, respectivament.

Germanes, amb els millors desitjos en el vostre nou destí rebeu una forta abraçada de la que ha estat i és la vostra ciutat.

L'Associació de Sant Antoni d'Amics de la Residència de la Gent Gran us dóna les gràcies pel vostre servei amb els desitjos que la vostra tasca sigui profitosa i fructífera. Amb aquests anhels aixequem els ulls al cel i demanem al Senyor que us beneeixi!

Transcrivim a continuació el diploma de comiat que l'associació féu a la superiora i a la vegada vicepresidenta.

Déu deia a Abraham:

"Aixeca't deixa tot el que tens i vés cap al país que jo t'indicaré"

Amb la confiança dipositada en Déu ara, germana Feli, aquest Déu que tant estimes et demana que deixis Tàrrega i t'encaminis cap a Berga.

Deixes Tàrrega després de servir-la i estimar-la. Has estat d'aquelles germanes que amb poc soroll has aconseguit molts objectius.

T'has rodejat de gent com la que avui som aquí, i que amb tota la senzillesa del món venim i et diem adéu, a reveure, desitjan-te al teu nou destí tota la felicitat possible; nosaltres, dintre les nostres possibilitats, continuarem amb la tasca de servir i ajudar aquesta casa.

Benvolguda germana, que el Senyor et beneeixi!

A reveure!

L'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer de Tàrrega i Comarca (A.F.A.T.C.) dóna les gràcies a la població de Tàrrega i als pobles de Castellserà, la Fuliola, Barbens, Anglesola, Vilagrassa, el Talladell, Altet, Verdú, Santa Maria de Montmagastrell, Claravalls i Altet, que van col·laborar durant els dies 21, 22 i 23 de setembre amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l'Alzheimer.

L'A.F.A.T.C. va recaptar un total de 207.827 pessetes que estaran destinades a millorar els serveis adreçats a les persones afectades per la malaltia de l'alzheimer i als seus familiars i cuidadors.

Per última setmana fem el sorteig del quadre de l'associació amb un nou número: el 221. Esperem que tingueu sort. Podeu passar-lo a recollir a l'A.F.A.T.C., avinguda de Catalunya, 35, 2n, 3a, durant els matins dels dilluns, dimecres i divendres.

Exposicions

Fins al 25 de novembre podreu visitar les exposicions de Miquel Solé i Lluís Ivern que Cal Talaveró, galeria d'Art va inaugurar el passat 13 d'octubre.

A la vila de Verdú se celebrava la Festa de la Verema i a la galeria, a més, el setè aniversari de la seva obertura. Per això, qui millor que Miquel Solé per presidir la celebració amb els seus dibuixos plens d'alegria i de vida.

L'artista ens dóna opció a gaudir de les escenes de verema, vi i festa en què els personatges ens conviden a riure amb ells i a participar de la gresca. Dibuixant autodidacte i treballador incansable, ha aconseguit desenvolupar la seva tècnica personal i ens sorprèn sempre amb nous avenços.

L'exposició consta d'una vintena d'obres que crec que mostren un Solé encara més segur: s'aprecia el seu característic domini de la composició, complementat pel color valent que sap aplicar per aconseguir els efectes de profunditat i la força que desitja.

Lluís Ivern és un artista jove amb una gran maduresa. Home de caràcter serè, ens transmet aquesta facultat amb la seva obra, en què es planteja la idea de la creació del signe gràfic com a valor comunicatiu de la cultura i el coneixement.

L'exposició aplega unes quinze obres realitzades sobre suport de fusta i de paper de gran format.

La seva formació tècnica s'ha basat en l'aprenentatge del gravat calcogràfic i la xilografia, tècniques complexes que necessiten de paciència, organització i estudi. Considerant-se autodidacte en matèria pictòrica, sens dubte el gravat ha influït en la seva obra donant-li un caràcter més reflexiu.

Dintre de l'apartat de projectes ens és grat informar-vos que per aquest hivern presentarem la litografia original dedicada a Verdú que realitzarà Josep Guinovart. Si voleu més informació us la facilitarem a la galeria trucant al telèfon 973 34 80 53 o correu electrònic galeria@caltalavero.com. La presentació anirà complimentada amb l'exposició de la "suite" o procés de elaboració de l'obra, tal i com ja vam fer l'any 1996 amb la litografia original que va realitzar Subirachs dedicada, també, a la nostra vila.

Les properes exposicions són de l'1 al 30 de desembre amb els artistes Josep Minguell, que ens presentarà els seus últims treballs, i Artur Duch, pintor i escultor que ha participat en diverses exposicions col·lectives, però aquesta serà la primera mostra individual a la galeria.

Postal fora vila

Avui he rebut el darrer número de Nova Tàrrega. Ha tardat cinc dies; es pot dir que ha batut un dels rècords de velocitat. De vegades tarda tres setmanes. Això vol dir que mentre redacto aquesta postal, l'envio per la via ràpida del fax i es doni preferència a la publicació de dues postals més, enviades la setmana passada, quan aquesta vegi la llum del dia el contingut haurà perdut actualitat. Hi ha temes que no els ve d'aquí i d'altres que al dia següent s'han pansit. I aquest és un d'ells.

Dia 21 de setembre, a pareix a Nova Tàrrega un article amb el títol "Colliràs alló que sembraràs" que en realitat és la mare dels ous de tot el que vindrà després. El mateix dia, "Contra supèrbia, humilitat", no aporta res de nou. A la setmana següent un correu del lector "Estabirots i bajanades", arremetent de valent contra el primer dels articles ja esmentats. La resvista corresponent al dia 5 d'octubre és la que ve més carregada; "El terrorisme" és el titular d'una altra opinió. I encar auna altra: "De la justícia infinita que hi ha per fer en aquest món". I no s'acaba aquí la cosa; "Aparences de mal fiar", i a més, una réplica de l'agent, diguem-ne, provocatiu, tanquen aquesta monografia de Nova Tàrrega després d'haver-la obert al que en llenguatge informàtic en podríem anomenar "Internet's window at United States terrorism".

En realitat totes les col.laboracions referides al tema vénen a dir el mateix però amb contrastada inversió de matisos. Mentre uns carreguen de valent contra els USA, els alters ho fan amb el règim dels talibans (seria un greu error posar tot el món islàmic al mateix sac). Totes les opinions coincideixen substancialment amb una condemna del fet i posteriors conseqüències que segons les diferents opinions seran d'in o justificable venjança.

Però si bé és veritat que en totes les controversies no s'acostuma mai a treure l'entrellat de l'assumpte a debatre, sempre en sorgeix quelcom de positiu encara que fugi un xic del tema, i en aquest cas jo em quedo amb el que diu un dels opinants: "[...] però ens calen veus com la de [...], un jove agosarat que escriu el que li és propi pels anys que té; no faltaria més [...] li demanaria que continués abocant el cor per les causes perdudes i escrivint el que pensa, sotmés si s'escau a l'error d'apreciació personal i a la inexperiència que hi haurà en els atzars que porta la vida [...]".

Si convé, que ho faci ara que està en el moment que les coses es veuen tal com són o, almenys, tal com haurien d'ésser. Quan la vida el porti a integrar-se al sistema, és probable que tot plegat ho vegi d'una altra manera i el seu maig del 68 se li'n vagi a fer punyetes.

La nova gossera comarcal de l'Urgell s'inaugurarà aquest mes de novembre, segons va informar recentment Rosa Maria Mora, presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell.

El centre, molt necessari actualment, serà el relleu de l'antiga gossera situada a la zona de l'antic circuit de motocròs de la capital de l'Urgell, adjunt al polígon industrial de la Canaleta.

Diverses casetes i un centre d'assistència sanitària conformaran el conjunt de la gossera comarcal

El centre d'acollida d'animals abandonats, ubicat a la zona de l'abocador comarcal, als afores del polígon industrial Riambau, podrà acollir fins a cinquanta gossos en un conjunt de casetes perfectament condicionades.

La gossera, a més, comptarà amb un habitacle per al veterinari, constituït per una edificació major i amb uns serveis òptims per a les intervencions sanitàries als animals i la gestió de l'entitat que portarà el centre.

Un centre que ja s'havia intentat constituir en d'altres ubicacions

La gossera comarcal ja buscava terrenys per a situar les instal·lacions l'any 1991, ja que una veïna de la ciutat, Maribel Marcet, recollia i cuidava els animals a casa seva per manca d'un centre especialitzat. En aquella ocasió, la proposta per a ubicar la gossera comarcal fixava la possibilitat d'adquirir uns terrenys a la partida dels Salats, al terme de Claravalls.

L'any 1997, finalment, la Protectora d'Animals de Tàrrega presentava les noves instal·lacions, situades a l'antic circuit de motocròs de la ciutat. La desaparició del Moto Club Tàrrega com a entitat i, en conseqüència, el desús en què queia el circuit, va motivar l'Ajuntament a oferir la torre d'observació per a acomodar-hi els animals recollits. Segons els responsables de la Protectora d'Animals de Tàrrega, tan sols onze animals podien ser cuidats en condicions, una xifra que va anar en lleu augment.

El pressupost de l'obra, assolit per diverses institucions públiques, puja uns vuit milions de pessetes

L'obra, pressupostada en quasi vuit milions i mig de pessetes, ha estat finançada per diversos ajuntaments de la comarca, la plataforma Urgell Net i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, que hi ha aportat uns tres milions de pessetes.