El trencament d'una canonada d'impulsió va provocar que Tàrrega quedés una altra vegada sense aigua des del vespre de dijous dia 25 fins a la matinada de divendres.

Segons va informar Sorea, l'empresa privada que gestiona l'aigua de boca de la capital de l'Urgell, "el motiu principal d'aquesta avaria es deu a l'estat del terreny on s'ha localitzat". L'empresa assegura que "a causa de les darreres pluges i d'una rasa que es va fer temps enrere, la terra s'ha estovat i s'ha anat debilitant la subjecció compacta de la canonada en el tram concret". D'aquesta manera, la canonada es va anar desplaçant i, finalment, va trencar-se i va provocar el tall en el subministrament d'aigua a tota la ciutat de Tàrrega.

L'avaria, que va ser localitzada a quarts de nou del vespre de dijous, s'arreglà definitivament cap a les quatre de la matinada de divendres. Segons va assegurar Sorea, "la intervenció per reparar l'avaria necessita mitjans humans i mecànics, que es veuen dificultats en la seva tasca per l'estat actual del terreny després de la gran quantitat d'aigua que ha vessat la pròpia avaria".

Els darrers problemes de subministrament d'aigua a la capital de l'Urgell estan provocant moltes protestes, ja siguin de caràcter professional o bé particular. Cal recordar que la ciutat va quedar tres dies sense aigua fa escassament dues setmanes, de la mateixa manera que va succeir el primer cap de setmana del mes de juny.

Aquest tema va ser tractat, durant aproximadament vint minuts, durant la intervenció del president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT), Joan Pujal, al programa El despertador de Lleida Televisió, emès el passat dimarts dia 23 d'octubre a les nou del matí.

Joan Pujal es va mostrar preocupat per aquest seguit de problemes de subministrament, ja que "molts pisos no tenen cisterna i es queden de seguida sense aigua corrent i pateixen greus molèsties". El president de la FAVT també va afirmar que "una empresa privada no pot tenir tantes errades", en referència a Sorea.

L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, ha enviat cartes personals a les mil dues-centes vuitanta persones que van signar un document de suport al bus urbà, després que l'empresa anunciés que deixaria de prestar el servei per pèrdues econòmiques.

Gené explica, mitjançant quatre punts destacats, que el consistori "en cap moment no ha dit que abandonava el servei del bus", de la mateixa manera que "no podia donar cap subvenció a la companyia que gestiona el bus" perquè no la va demanar en el moment adient.

En els dos punts restants, l'alcalde afirma haver posat en marxa "un procediment per assegurar aquest servei de forma definitiva", mentre continua mantenint un bus "que farà els serveis amb horaris i prestacions una mica diferents a les actuals".

A més, l'alcalde de Tàrrega recomana als veïns que utilitzin el servei de bus urbà per garantir-ne la continuïtat.

El Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya s'ha compromès a invertir dos mil milions de pessetes els pròxims anys per millorar la carretera C-14, antiga C-240, entre Tàrrega i Montblanc.

L'estat actual de la carretera ha provocat protestes a Tàrrega, ja que és molt perillós. La conselleria va confirmar recentment el compromís adquirit pel titular, Pere Macias, davant de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç de Tàrrega. Precisament va ser aquesta última institució la que fa dos anys va organitzar una recollida de firmes per reclamar les obres. No obstant, la Generalitat de Catalunya només va fer una millora del ferm, que en lloc de calmar els ànims els va encendre, ja que la carretera va quedar més estreta i, en ocasions, obliga els camions a passar alternativament per no caure a la cuneta.

La Cambra de Tàrrega va trobar molt suport a l'hora de reclamar la millora

La Cambra de Comerç de Tàrrega i el consistori van aconseguir el suport d'empreses com la Cooperativa de Guissona i de les cambres de Reus, Tarragona i també d'Andorra en la seva reivindicació, ja que es tracta d'un eix viari que uneix el Pirineu i la costa. De fet, la mateixa Generalitat de Catalunya, quan va canviar la nomenclatura de les carreteres, ja va adjudicar un sol nom a aquest eix: la C-14, que va de Salou a la Seu d'Urgell.

Segons va informar la Cambra de Comerç de Tàrrega, la inversió de dos mil milions promesa per Macias es farà en dues fases: la primera, de mil cent cinquanta milions, es destinarà a millorar el tram que uneix Solivella amb Belltall (la Generalitat ja ha licitat la redacció del projecte per vint-i-nou milions), i la segona, de vuit-cents cinquanta milions, s'inclourà en els pressupostos de l'any que ve per al tram entre Tàrrega i el límit territorial de la província.

També s'estudia construir una autovia que dugui l'Eix Transversal fins a Montblanc

Cal recordar que el PP va incloure en el Pla d'Infraestructures 2000-2007 una inversió de setanta mil milions per prolongar l'Eix Transversal amb una autovia des de la Segarra fins a Montblanc. El 2001 hi va haver una partida per a aquest projecte als pressupostos de l'Estat i en els del 2002 hi ha cinc-cents quaranta-un milions de pessetes per a l'estudi informatiu d'aquesta autovia.

Sylvia Falip considera que la millora suposarà una reducció de costos en el transport mercantil

La presidenta de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Sylvia Falip, va opinar que "la millora d'aquesta carretera suposarà, en primer lloc, una disminució dels costos de transport per a totes les empreses que utilitzen aquest importantíssim eix viari. En segon lloc, serà un revulsiu per al port de Tarragona i, en tercer lloc, Lleida es beneficiarà del flux turístic de Port Aventura. Ara la Generalitat ha de seguir en els trams de muntanya d'aquesta mateixa via, la C-14, especialment el que voraja el pantà d'Oliana".

Frederic Gené va considerar l'obra com una millora per a la seguretat viària

L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va afirmar per la seva banda que "la millora de la carretera que uneix Tàrrega amb Reus i Salou per Montblanc és una qüestió que l'ajuntament reclama des de fa temps, ja que és una obra que s'ha fet molt necessària. L'actual via té molts revolts de radi molt estret i un traçat molt sinuós. A banda dels veïns de l'Urgell, també se'n beneficiaran els turistes d'Andorra i del Pirineu que van a la platja. En definitiva, amb aquesta obra guanyem tots en seguretat".

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT), Joan Pujal, ha reclamat a Sanitat que el tractament del sintron, un tipus d'anàlisi sanguínia que detecta malaties cardiovasculars i que controla el nivell de coagulació, es pugui realitzar al centre d'assistència primària de Tàrrega per evitar que els pacients hagin de traslladar-se a Lleida.

En una carta enviada al delegat de Sanitat, Antoni Mateu, Pujal explica que davant de les nombroses queixes i peticions que ha rebut la FAVT, es veu obligat a demanar-li la instal·lació d'aquest servei a la capital de l'Urgell, tenint en compte, a més, "que el mateix delegat es va comprometre" a dotar el CAP de Tàrrega amb aquest recurs, segons va afirmar. Cal recordar que fa un any els veïns de Tàrrega ja van demanar la prova sanguínia del sintron.

La FAVT també es va interessar pel futur hospital de dia

En la missiva, Pujal aprofita per sol·licitar a Sanitat informació de l'estat en què es troba el projecte de dotar la capital de l'Urgell amb un hospital de dia, qüestió que la Generalitat de Catalunya va fer pública a començaments d'aquest any i que va anunciar per al 2003.

Les llistes d'espera en neurologia continuen sent motiu de protesta

Així mateix, el president de la FAVT transmet al delegat de Sanitat a Lleida les reclamacions d'usuaris del CAP-II de Tàrrega per la "llarga llista d'espera" que hi ha en l'especialitat de neurologia, centralitzada a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

L'Escola de Sobreestants de Tàrrega va acollir el passat dissabte una jornada tècnica sobre sistemes actuals d'encofrat, organitzada per l'Associació de Sobreestants i Tècnics Superiors d'Obres Públiques i Construcció de Catalunya.

Les conferències, que van anar a càrrec de Jordi García, arquitecte d'Encofrats Alsina, van comptar amb l'assistència d'una cinquantena de professionals del sector. L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, i Jaume Alsina, enginyer industrial d'Encofrats Alsina, van ser els encarregats d'inaugurar l'acte.

L'escola també imparteix cursos d'impacte ambiental en les obres de carretera

D'altra banda, cal tenir en compte que l'Escola de Sobreestants de Tàrrega col·labora enguany amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en la formació, alhora que també en el reciclatge, de professionals en actiu del sector de l'empresa privada. D'aquesta manera, s'impartiran dos cursos de cinquanta hores lectives en l'especialitat de la geotècnica i l'impacte ambiental en les obres de carretera.

Ambdós cursos van començar el passat dissabte dia 27 i acabaran el proper dia 22 de desembre, sent subvencionats pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Una representació del grup socialista al Parlament de Catalunya encapçalada per Miquel Barceló, president de la comissió d'indústria, va visitar ahir les comarques de la Segarra i l'Urgell per tal de "conèixer el teixit industrial i contrastar el conjunt de mesures a emprendre a nivell parlamentari". Barceló va afirmar, en aquest sentit, que l'acceleració de la gasificació comarcal és imprescindible per al desenvolupament industrial, alhora que caldria potenciar l'arribada de la xarxa de banda ampla pel que fa a les telecomunicacions.

La comarca no creix en el sector industrial

La visita del grup socialista a diverses empreses ha fet reflexionar també sobre l'equilibri territorial, arribant a la conclusió que "la Segarra i l'Urgell, comarques industrials, no han crescut en els darrers anys pel que fa a aquest sector". Segons Barceló, el grup socialista demanarà l'estat de previsió del sòl industrial, ja que la seva manca suposa en gran mesura un agreujament del creixement econòmic.

D'altra banda, els socialistes proposen millorar la qualitat del subministrament elèctric, "ja que els talls de menys de tres hores no consten a les estadístiques però poden afectar greument la producció". En aquest sentit, es demanarà un pla de xoc per a evitar més problemes, alhora que s'intentaran identificar els punts crítics pel que fa a les empreses elèctriques.

El cantant targarí Xavier Ribalta ha dedicat el seu nou disc, el dinovè d'una llarga trajectòria musical, al desaparegut cantant francès Léo Ferré, de qui ha traduït al català quinze temes en un treball titulat Et basta!

El cantant va afirmar que amb aquest disc compacte compleix un nou deute personal. "Estic carregat de deutes i ara els vaig pagant; per això vaig dedicar l'anterior treball al poeta Joan Salvat Papasseit, aquest a Léo Ferré i encara me'n queden dos per fer, un amb poemes de Màrius Torres i un altre de Joan Margarit".

"Un èxit de la bellesa sobre la mediocritat que ens continua acompanyant"

Ribalta ha dedicat molts anys a preparar aquest disc. "No volia caure en la precipitació i fins i tot vaig arribar a pensar a deixar-ho, perquè traduir poesia és molt difícil, però estic molt satisfet de com ha quedat. És un èxit de la bellesa sobre la mediocritat que ens continua acompanyant".

El mes de gener s'iniciarà la promoció del nou treball de Ribalta

La idea, explica, ja parteix de quan el va conèixer l'any 1966. Ell deia que la veu de Ribalta era ideal per interpretar les seves cançons. El disc té quinze temes seleccionats d'entre l'amplíssima discografia de Ferré.

"El repertori va anar sortint de forma natural i cadascuna de les cançons representa una etapa en la carrera de Ferré", a qui no dubta de qualificar de geni. Ribalta començarà a presentar les cançons a partir del mes de gener.

L'Ajuntament de Tàrrega va debatre en el ple extraordinari del passat dijous dia 25 la proposta d'aprovació provisional del pla especial de les Astes de Sant Macari, una urbanització que afecta més de vint-i-cinc mil metres quadrats, dels quals setze mil tres-cents seixanta seran superfície edificable.

Un projecte pendent des del 1983 a causa del desacord amb veïns i propietaris

Aquest projecte urbanístic, que pretén ordenar i urbanitzar una zona d'horts situada al centre de Tàrrega, està pendent des del 1983, segons va recordar l'alcalde, Frederic Gené.

La falta d'acord amb els veïns i propietaris de terrenys d'aquesta zona, una de les més privilegiades de la ciutat, ja que limita amb el riu Ondara, ha motivat aquest retard. L'alcalde va assegurar que s'ha aconseguit arribar a un acord amb els afectats, cosa que ha permès desbloquejar el projecte, que ja el 1999 va ser objecte de debat durant un ple del consistori.

Segons el planejament urbanístic, en aquesta zona es podran construir fins a seixanta-quatre habitatges de diferent tipologia.

Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Jaume Aligué, hi haurà tres edificis de dos pisos i planta baixa, uns altres quinze habitatges unifamiliars aïllats i quaranta-sis més de situats a la part que dóna al riu Ondara, que també tindran planta baixa i dos pisos.

Aligué va indicar que, una vegada aprovat pel ple, el pla especial se sotmetrà al criteri d'Urbanisme i calcula que durant el primer semestre de l'any que ve podrien començar les obres.

També es va discutir sobre l'expropiació de terrenys per ubicar el càmping municipal

Un altre dels projectes que van ser objecte de debat durant el ple del passat dijous és l'inici de l'expropiació dels terrenys afectats per la construcció del càmping municipal, que ha de servir per acomodar els milers d'acampadors que cada any van a Tàrrega durant els dies de la Fira del Teatre al Carrer. Segons l'alcalde, l'àrea afectada ocupa un total de dos-cents mil metres quadrats.

Després de l'exaltació sentimental de La por de l'amor, Josep Maria Madern s'ha llançat ara en el seu nou llibre de relats a "la humanització de la mort".

En aquest sentit, Madern va presentar la passada setmana a la sala municipal Jaume Magre de Lleida el llibre La línia negra, publicat a Pagès Editors. Aquesta darrera obra tracta de parlar "d'una cosa tan natural com la mort en un to senzill, sense utilitzar la sinistrologia".

Quinze relats dibuixen l'absurd d'algunes situacions i relacions interpersonals

L'escriptor i polític lleidatà Francesc Pané va presentar aquesta obra, formada per una quinzena de relats d'un clar estil kafkià i que parlen de situacions absurdes en les relacions entre les persones.

L'escriptor de Cervera també va exercir el periodisme a París

Josep Maria Madern, nascut a Cervera l'any 1926, és autor també de La pell de l'home, La nit de la basarda, Els ninots i Una felicitat particular, entre moltes altres obres. A més d'escriptor, Madern també ha destacat per la seva faceta periodística, desenvolupada durant més de vint-i-cinc anys a la capital francesa, París.

Actualment, l'escriptor cerverí i resident a la capital de l'Urgell és també col·laborador de Nova Tàrrega.

Entrevista

L'any 1896, ja en fa cent cinc, el matrimoni format per Antoni Pont i Dolors Creus van començar un petit negoci de compra-venda dels productes més propis de les comarques lleidatanes i tarragonines: l'oliva i l'ametlla. Tres generacions de mestres olivaires els han succeït al llarg d'aquest proppassat segle XX i, ja havent entrat al nou mil·leni, la quarta generació familiar continua fermament vinculada a l'empresa, que ha esdevingut multinacional.

Una petita premsa ideada per a produir uns dos mil litres d'oli diaris, avui exposada al parc de Sant Eloi, va donar pas a la construcció del primer molí d'oli de rullol l'any 1914. Acabada la guerra civil l'any 1939, la família Pont va veure la necessitat d'ampliar el negoci instal·lant el primer extractor d'oli de rullol i una refineria, que va millorar notablement el producte. Fent un pas més enllà, els anys seixanta van proporcionar a Olis Borges Pont SA la primera línia d'envasament (1964) i el primer extractor continu d'olis de llavor, ja entrats els anys setanta. L'empresa creixia sense presses, però vers una trajectòria que aviat la convertiria en pionera del sector arreu del mercat mundial.

Aquest salt definitiu data de l'any 1978, quan la família Pont adquireix multitud de finques agrícoles sota la batuta d'un pla d'expansió internacional. El projecte incloïa la creació d'una empresa filial a Austràlia, Borges Austràlia PTY Ltd., i la compra de Star Fine Foods, empresa líder als Estats Units en el sector d'alimentació. Ja entrats els anys 90, Olis Borges Pont SA aposta per una extensió major, que porta el producte de l'oli d'oliva a Tunísia, gràcies a la filial Borges Tunisie SA (1996), Rússia, amb la subempresa OAO KROPOTKINKTY ELEVATOR (1997), i, dins de l'Estat Espanyol, Borges Andalusia (1998). Recentment, Olis Borges Pont SA també s'ha establert a la República Txeca, establint-hi l'empresa olivera Medist Czek S.R.O. L'empresa targarina es planteja, com a repte de futur a llarg termini, l'increment d'aquesta presència internacional i de les relacions amb d'altres empreses relacionades amb el món de la producció d'olis comestibles d'alta qualitat.

D'aquesta manera, la petita empresa de distribució d'oliva i ametlla fundada al tombant del segle XIX s'ha convertit, ja en el segle XXI, en una de les principals productores d'oli d'oliva del món i en tot un líder, alhora que indiscutible referent, pel que fa a exportacions a l'estranger.

Actualment, la qualitat amb què Olis Borges Pont SA ofereix els seus productes al mercat l'ha fet mereixedora de la categoria ISO-9002 en Control de Qualitat, així com ha rebut la categoria ISO-14001 en reconeixement al seu impecable sistema de gestió mediambiental. El tractament de les aigües residuals, la gestió dels residus industrials i el control de les emissions atmosfèriques i sonores certifiquen aquesta categoria i el treball que Borges dedica per a produir respectant el medi ambient, una tasca que deu la seva eficàcia als cursos de formació i sensibilització i a les auditories internes que reben tant treballadors com col·laboradors. Aquests reconeixements, juntament amb el volum econòmic que mou anualment, fan de la tradicional empresa de la família Pont una multinacional de prestigi i sensibilitat amb l'entorn i el consumidor.

Tot un líder en la comercialització d'oli a nivell internacional

La constant supervisió que els tècnics d'Olis Borges Pont SA mantenen sobre tot el procés de fabricació de l'oli, des de la cura de les oliveres fins el darrer detall d'envasament de l'extracte, asseguren una òptima qualitat i mostren la gran dedicació i interès per millorar dia a dia el seu producte comercial. La gran varietat d'olives amb què l'empresa treballa, fins a deu que presenten intactes les seves propietats, garanteixen també la millor oferta productiva pel públic consumidor. Però la família Pont, fent un pas més enllà, ofereix també tres olis de varietat única, sense barreges, que provenen de l'oliva arbequina, de Lleida, la picual, de Jaén, i l'hojiblanca, de Còrdova. Per a comptar amb les millors llavors i els millors camps de conreu, Olis Borges Pont SA explota finques d'Estats Units, Espanya, França i Argentina, un total de tres-centes hectàrees que fan de Borges una empresa líder en la fabricació i la comercialització de l'oli d'oliva. Olis Borges Pont SA, doncs, comercialitza la més àmplia gamma d'olis d'oliva purs, verges i refinats a base de gira-sol, panís, llavors de raïm i també d'oliva.

Dades com aquestes fan de l'empresa targarina la segona productora i envasadora d'olis comestibles de capital cent per cent espanyol, havent facturat quasi vint-i-set mil milions de pessetes la passada temporada i cinquanta mil actualment. Aquesta xifra, comparada als poc més de deu mil milions de facturació de la temporada 1991/92, mostra l'increment de producció i de benefici que una empresa capdavantera com Borges ha guanyat en els darrers deu anys.

L'extracció que Borges registra cada any és de cent vint mil tones d'oli de llavors de gira-sol, essent vint mil les tones provinents d'oli d'altres llavors. El refinament d'oli d'oliva i llavors es comptabilitza en noranta mil tones anuals i, pel que fa als envasos, la producció d'envasos P.E.T. és de setanta-cinc milions per any.

L'exportació és clau per a Olis Borges Pont SA, ja que més de seixanta països de tot el món compren el seu producte, convertint-la en la primera empresa espanyola en exportació d'oli d'oliva. Les xifres dels darrers deu anys pel que fa al total de tones d'oli d'oliva exportades en una temporada mostren també el creixement de producció, alhora que el d'exportació, que ha patit aquesta empresa. El volum exportat aquest darrer any 2000 ha estat de més de vint-i-tres mil tones, xifra notòriament superior a les més de set mil tones corresponents a l'any 1991.

Pel que fa a la seva plantilla de producció, uns dos-cents quaranta treballadors, el quinze per cent dels quals és de titulació superior, es dedica dia a dia a oferir el millor producte al mercat.

El Mas d'en Colom, un futur complex industrial al terme de Tàrrega

La finca del Mas d'en Colom, dins del terme municipal de Tàrrega i propietat de la família Pont, sembla ser un dels reptes de futur més immediat d'Olis Borges Pont SA. Aquesta finca, que inclou un monestir d'estil neogòtic, pot ser habilitada properament per a la rebuda de clients internacionals i per a la celebració de congressos relacionats amb la producció i l'exportació de l'oli d'oliva. La restauració de l'edifici del monestir i d'un antic molí d'oli que aquest inclou, per tal de dur-hi a terme demostracions entorn la producció artesanal de l'oli, serien dos dels projectes bàsics d'aquest nou complex industrial de la internacional empresa targarina.

El Mas d'en Colom va pertànyer als reis d'Aragó fins al regnat d'en Joan I, quan fou adquirit per en Joan d'Aquinolis. El duc de Sessa, senyor de la Baronia de Bellpuig, el comprà poc després a d'Aquinolis amb la intenció d'incorporar-lo als seus dominis. Durant tres segles, el mas va pertànyer a aquesta baronia i va restar sota la jurisdicció espiritual dels Pares Franciscans de Bellpuig.

El 1699, el duc de Sessa va cedir el dret de gestionar les pastures i herbes de la finca del Mas d'en Colom a Francesc Colom, notari de Tàrrega. El preu per tal dret era de vint-i-cinc lliures anuals, que calia pagar cada 13 de juny. El notari Colom havia de vendre les herbes i pastures aconseguides a la casa del Mas de Vendrell d'Altet.

El duc de Sessa va cedir els drets sobre totes les terres del Mas d'en Colom al Vendrell Major d'Altet, l'any 1736, tot i que un dels seus fills els vengué poc després al monestir de Montserrat. Aquests drets sobre la finca passaren aviat a mans de n'Antoni Hebrat, un mercader de Tàrrega que els comprà als monjos de Montserrat amb la intenció de tornar-los a cedir a en Francesc Colom.

Aquest conjunt de traspassos i cessions de la finca acabà en un sorollós judici davant de la Reial Audiència de Barcelona. El determini del tribunal no es coneix, ja que en Francesc Colom va morir sobtadament i els seus drets passaren a mans del seu germà, n'Antoni Colom. El duc de Sessa, obviant la figura de Colom, va cedir part de les terres del mas a en Josep Cardet, Pau Jover i Blai Tomàs, veïns de Tàrrega. Tot i això, la darrera gestió del duc no tingué efectes legals i n'Antoni Colom, en morir, va fer hereves del Mas d'en Colom a les seves germanes. No havent tingut successió cap de les dues germanes d'en Colom, la propietat passà a mans de la Comunitat de Preveres l'any 1785.

La desamortització del govern de Godar del 1804 va afectar la propietat de Mas d'en Colom, que va ser comprada en subhasta pública per Alexandre de Gras, un marquès de Barbens. Després de la seva mort, la finca fou heretada per la filla, la marquesa de Castellvell.

L'any 1868, s'hi instal·laren tres monjos cistercencs i tres conversos, tots ells procedents de la localitat rossellonesa de Fontfreda. Tan sols un any més tard, deu monjos més s'afegiren a la comunitat.

El 1905 s'edificà un monestir d'estil neogòtic sota l'advocació de la Mare de Déu del Sufragi. La comunitat de monjos cistercencs van comprar Mas Colom per deu mil pessetes pocs anys després, establint-s'hi amb la intenció de restaurar el monestir de Poblet en un futur. No tenint prou diners, van acabar per desestimar l'empresa.

La comunitat desaparegué l'any 1920 i, amb ella, tots els abats i monjos francesos que retornaren al seu país d'origen. Suposadament, la família Pont va adquirir la finca aquell mateix any o els anys següents. Durant els anys 20 i fins a la República, el monestir va servir per a dur a terme pràctiques religioses de reciclatge espiritual.

La compra de Koipe pot suposar un gran avantatge en el mercat estatal

El passat dijous dia 18, SEGRE anunciava que Olis Borges Pont SA es plantajava l'opció de comprar l'empresa espanyola Koipe per tal de liderar el mercat de l'oli a l'Estat Espanyol. L'empresa targarina, valorada actualment en cinquanta vuit mil milions de pessetes, donaria un pas endavant de gran importància amb aquesta compra, que ja ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya.

L'empresa Koipe, juntament amb les diverses marques comercials amb què distribueix el producte, també ha rebut ofertes de compra per part de Sos Cuétara, empresa que rivalitzarà amb Olis Borges Pont SA. L'empresa de la família Pont, segons afirmava SEGRE, haurà de superar en un cinc per cent l'oferta de Sos Cuétara, segons la llei del mercat de valors.