Aquesta és la consigna que fem servir per protestar davant I'actuació dels Estats Units d'Amèrica al conflicte d'lraq. Quatre paraules que simbolitzen el nostre desacord amb la manera com ens estan governant tant a nivell nacional com internacional.

S'han fet moltes manifestacions i se'n faran més per fer saber als responsables de tot plegat que no estem d'acord amb la solució bèl.lica.

Vaig ser a I'acabament de la cadena humana que es va fer a Barcelona amb la meva filla de quatre anys i fins i tot ella em va preguntar: "Mare, que passa amb la guerra?"

I jo Ii vaig respondre: "És una cosa que no serveix per a res."

Tornant a aquest esdeveniment en concret, m'agradaria remarcar que hi havia una representació de tota la societat: famílies senceres, avis, joves... I ens miràvem eIs uns als altres amb orgull, amb dignitat, amb ganes de lIuitar.

Hi ha molta gent que pensa que no serveixen de res totes aquestes accions, però jo penso que és una declaració explícita del nostre poble i d'altres nacions que no estem d'acord amb aquest abús de poder, i a més a més, i potser més important encara, és la forca que estem agafant i que havíem oblidat que teníem.

Estem despertant d'una lIarga hivernació de consciència pels efectes de la dictadura franquista i el confort econòmic que hem adquirit; tant una cosa com I'altra ens han induït a entendre malament la lIibertat d'expressió i d'altres valors que ens brinda la democràcia.

Sóm conscients que, de vegades, el poder és irresistible "per a tots", però aquest cop el Govern espanyol, I'anglès i sobretot I'amèrica s'han passat de la ratlla.

La diferència amb la guerra del Golf, per exemple, és que ara sóm més conscients del que fan i estem cansats del joc ianqui i dels polítics en general. Volem que es respecti la nostra opinió com a poble. Perquè la democràcia és això, no?

Entitats

Benvolgut Josep M. Escolà,

En resposta a la teva carta publicada a Nova Tàrrega el passat 21 de març en què qüestiones el funcionament del concurs de comparses de la festa de Carnestoltes, l'actual comissió organitzadora creiem convenient fer una sèrie de puntualitzacions per deixar clara la nostra postura com a responsables de tot el mullader que hem organitzat pel Carnaval els últims anys. Una festa que, com bé recordaràs, estava no fa pas gaire temps en hores baixes i mancada d'un model engrescador, que enganxés i animés la gent a disfressar-se i sortir a divertir-se a la nostra ciutat.

Deixa'ns, però, d'entrada, agrair-te els consells i les crítiques constructives que ens dediques. Som conscients que en tractar-se el Carnestoltes d'una festa popular la gent que hi participa se'n senti part activa i vulgui dir-hi la seva perquè viu la festa del Carnaval una mica com a pròpia.

Sàpigues, Josep M., que l'única responsabilitat de l'actual comissió en l'atorgament dels premis del concurs de comparses està en l'elecció dels membres d'un jurat avaluador i a fer complir les bases del concurs per a desfilar i tenir dret als premis que s'estipulen. És un jurat el qui decideix a qui donar els premis econòmics en base a uns criteris orientatius que no únicament valoren el nombre de components de la comparsa, sinó també la seva originalitat, creativitat, vistositat, coreografia...

Aquest any el jurat era totalment diferent al d'anys anteriors ja que estava format per membres d'antigues comissions de Carnestoltes i presidit per una persona imparcial de fora la ciutat i prou coneguda per tots, com és Xavier Grasset. Precisament un dels motius de la seva presència al Carnestoltes de Tàrrega era donar una garantia d'objectivitat en el moment d'elegir els premiats. I malgrat tots aquests canvis i d'haver augmentat el nombre de premis del concurs de comparses en haver suprimit la gimcana de pubs com a tal, ha resultat que la majoria de comparses guanyadores han estat colles que ja havien guanyat premis en anys anteriors, i que pel que fa als primers premis les coses tampoc han variat pas gaire respecte a Carnavals passats. Ha estat així senzillament perquè el jurat va considerar que el nivell de qualitat d'aquestes comparses era tant o més bo que en passades edicions. Pensar que s'han atorgat premis perquè hi ha hagut alguna mena de consigna o interès especial des de l'actual comissió organitzadora per afavorir aquestes comparses és del tot fals i està fora de lloc.

Més i tot, als membres de l'actual comissió ens hauria agradat poder premiar més comparses, algunes de tan fidels com la teva i que participen des de fa anys al Carnaval i mai han rebut cap premi econòmic, deixant de banda l'obsequi del pernil. Però els recursos que hem destinat a premis (1.590 euros) a partir del patrocini de Foment Targarí i els pubs de Tàrrega són els que són i no donen per a més. Això no ens evita tampoc de reconèixer que aquest any la participació de comparses ha sobrepassat les nostres pròpies expectatives. Diguem que l'èxit de la iniciativa ha acabat superant la pròpia empresa. La xifra de comparses participants ha assolit la trentena, amb algunes colles vingudes fins i tot de fora de Tàrrega i amb una qualitat de les disfresses en la majoria dels casos més que notable. Amb unes xifres de participació com les d'aquest any, som conscients que calia haver pensat possiblement en la dotació de més premis per acontentar comparses que prou s'ho mereixien, però en contrapartida hauria calgut deixar de fer diferents actes i activitats que per als actuals membres de la comissió organitzadora eren necessaris per celebrar un Carnaval extraordinari de commemoració del seu vint-i-cinquè aniversari.

Però bé, amic Josep M. Escolà, si tu i la teva comparsa heu pogut participar a la desfilada de Carnaval, heu pogut lluir la vostra disfressa i us ho heu passat bé, aquesta ha de ser per a vosaltres i per a nosaltres la millor de les satisfaccions. Pensa que als membres de l'actual comissió també ens agradaria participar en una comparsa per fruir com cal del Carnaval, i en canvi sense esperar cap compensació hem esmerçat hores i més hores a dissenyar tota una moguda perquè la teva comparsa i totes les altres, juntament amb el nombrós públic que va presenciar el Carnaval, s'ho poguessin passar d'allò més bé. Ens han mogut la il.lusió i les ganes d'organitzar una festa amb un esperit genuïnament popular, com ha estat durant 25 anys. Si no fos d'aquesta manera, si l'organització no fos dirigida des de la base popular, de ben segur que la festa de Carnestoltes no seria la mateixa.

I ja per acabar, aprofitant l'ocasió que ens brinda la resposta a la teva carta, volem fer pública la decisió presa pels membres de la comissió de Carnestoltes que han passat al capdavant de l'organització d'aquesta festa els últims anys d'apartar-se definitivament, per diferents motius, d'aquesta responsabilitat. Una decisió presa ja fa temps i que no és pas conseqüència de la publicació de la teva carta. Això vol dir que caldrà que gent nova es faci càrrec de l'organització dels pròxims Carnestoltes. Des d'aquí t'invitem a tu mateix, així com altres membres de comparses que participen en el Carnaval, a formar part de la comissió organitzadora de la festa. No fos cas que l'any que ve s'acabés el bròquil i el Carnaval de Tàrrega consistís en una xocolatada per a la canalla i un ball de disfresses al Mercat Municipal.

Esperem que no sigui així i nous targarins i targarines agafin el relleu d'una de les festes més participatives i enrotllades que en aquests moments se celebren a Tàrrega. Ens tindran al seu costat pel que convingui.

Correu del lector

Senyor Director:

Continuem amb la informació als ciutadans i als lectors de N.T. Poca cosa podem afegir de nou, excepte que prosseguim les mobilitzacions diàries per tal de posar de manifest les nostres reivindicacions salarials i de salut laboral a la plaça Major, i algun dia arribem fins als carrers d'Agoders i del Carme. Uns dies som més personal i d'altres som menys, tot depén de la feina de cadascú.

A partir d'ara sentireu el clam de "la solució és l'equiparació". No us espanteu per la pancarta: és molt grossa per tal que tots els responsables de l'Administració se'n facin solidaris i ens prenguin seriosament.

No és una qüestió per fer-ne burles ni crítiques sense una bona base d'informació, ni menys encara per fer-hi política. Aquesta no és la nostra missió.

Per d'altra banda, ja us vam dir en la primera carta al director apareguda el 31 de gener de 2003 que "no és per caprici, ni contra ningú en particular, que ens veiem abocats a emprar aquestes mesures, que, per cert, són ben llastimoses".

Si els treballadors no estiguéssim convençuts que tot el que reivindiquem és prou just i prou raonable, segurament que ja ens n'hauríem cansat després de quasi mig any de lluita, no us sembla?

I sobretot ens reconforten les persones anònimes que en passar pel carrer ens animen i ens donen suport i que manifesten, entre d'altres, les següents expressions que literalment diuen així:

"Encara no us ho han arranjat?"

"Ja s'ho arrangen, ells, ja..." (se suposa a qui es refereixen ...).

"No us en canseu".

"És que ni tan sols els interessen els vostres vots?"

I moltes d'altres que no cal nomenar per respecte.

Mentrestrant demanem disculpes per les molèsties que puguem causar als vianants que de bona fe s'escauen de passar per la via pública mentre duren les nostres manifestacions, tot esperant donar-vos notícies satisfactòries per a tots ben aviat. Moltes mercès.

Correu del lector

De tot cor, el màxim agraïment a totes les persones que amb les seves signatures, actes o escrits han donat suport a la memòria del nostre espòs i pare durant el temps que ha durat la campanya portada a terme pel Centre Cultural de Tàrrega perquè l'Escola d'Arts i Oficis portés el nom d'Àngel Oliveras Guart.

Per motius estrictament personals és la nostra decisió acabar aquesta campanya, que, si bé ens ha demostrat expressió majoritària de sentiment i apreci envers la seva figura, com a fundador de l'escola i com a persona molt vinculada als ideals targarins, ha arribat a una situació delicada en què pesen alguns interessos no gaire clars.

És per això que demanem el punt i final a tot aquest debat i tenim tota seguretat que així ho respectaran totes les persones de bona voluntat que ens han demostrat la seva estimació amb les seves signatures i altres mostres d'amistat. Atentament:

Sr, Director:

Diuen a Castella que "és de bien nacido ser agradecido". Aquest preàmbul va relacionat amb la notícia apareguda fa uns dies sobre el tancament del consultori que l'Aliança mantena obert a la capital d'Urgell i els esforços que el Dr. Sanuy ha fet en les ultimes setmanes per tal d'evitar-ho.

Sembla que els serveis mèdics que l'esmentada mutualitat dispensa a Tàrrega recuperaran la normalitat que d'alguna manera s'havia vist pertorbada en el que portem d'any, obeint a una política d'interessos econòmics que els actuals administradors volien aplicar.

Per tot això, conscient de la difícil tasca de negociació que ha dut a terme el Dr. Sanuy amb pressions d'ambdues bandes –administradors i beneficiaris–, vull fer-li arribar públicament, tant en nom de tots els mutualistes de l'associació que represento com en el meu propi i, sens dubte, en el de tots aquells que rebien assistència al consultori local, el reconeixement més sincer per la labor desenvolupada i l'agraïment més efusiu pel manteniment dels serveis.

No voldria, deixar passar aquesta ocasió sense intentar donar un pas més en el que fa referència a les prestacions que rebem els associats en el consultori esmentat i sol.licitar al Dr. Sanuy que tingui l'amabilitat d'estudiar la possibilitat de incorporar a l'equip mèdic que visita a Tàrrega un especialista en urologia i un ecògraf.

De ben segur que aquestes demandes seran tingudes en consideració, de la mateixa manera com ho ha estat la reivindicació del manteniment dels serveis, fet pel qual li reitero l'agraïment de tots.

Música

El diumenge dia 23 de març, la vila de Verdú va despertar radiant d'un sol primaveral i donava gust de sentir la seva escalfor i contemplar com els seus raigs fulgurants feien ressaltar la verdor del sembrat i l'esclat de les flors dels ametllers. Avui els qui vivim en poblets encara tenim el privilegi d'obrir la finestra i gaudir de tot el perfum que ofereix la plana i el bosc, sentir de ben a prop el cant dels ocells i escoltar el refilet d'algun que altre rossinyol. Aquesta estampa joiosa i primaveral, juntament amb el conjunt dels carrers i places que configuren la nostra vila d'aire medieval, ofereixen al visitant un recer de pau i tranquil·litat, qualitats propícies per escoltar música i gaudir d'una bona amistat, i si aquesta música la podem sentir en un auditori natural i perfecte, com esdevé el marc de la nostra església parroquial, encara més.

De la població d'Almacelles ens arribaren a Verdú un grup de cantaires, preferentment senyores, disposats a conviure una diada de germanor amb la Coral Sant Pere Claver, que vàrem acollir amb la millor simpatia i germanor. Al peu de l'edifici de l'ajuntament, davant la plaça Major, Francesc Huguet els saludà en nom de la coral i els féu una breu explicació per situar-los a la vila i al seu conjunt històric. Seguidament visitaren el castell i acte seguit vàrem anar a l'església parroquial per fer-hi l'assaig del cant comú que havíem d'interpretar les dues corals a l'hora del concert. Acte seguit tingué lloc la missa, en què la Coral Sant Pere Claver va interpretar diverses cançons sota la direcció de Ricard Gilabert i Ros. Finalitzada la missa, feren la presentació per interpretar el concert el Grup de Veus el Roser de les mestresses de casa d'Almacelles sota la direcció de M. Creu Roteta. Es féu una salutació i benvinguda a la coral invitada per part de la Coral Sant Pere Claver, i tot seguit s'obrí el concert amb interpretació de música catalana, havaneres i jotes ja que la població d'Almacelles es troba al límit de les terres d'Aragó. El concert es va cloure amb la interpretació de l'Hereu Riera i el Cant del Poble conjuntament per les dos corals.

Una vegada finalitzada la part musical, els invitats i amfitrions visitàrem les cases de terrissa i ens ajuntàrem amb un dinar de germanor en què no hi va faltar la cançó, l'humor, la poesia i aquell ambient sa i net que propicia un agermanament de corals.

La diada finalitzà al santuari de Sant Pere Claver. Aquíles dos corals vàrem tenir un record especial per totes les nacions que es troben amenaçades de guerra, fam i terror tot pregant, perquè la pau sigui una realitat en aquest segle que el nostre planeta ja ha encetat.

Música

La data del 24 de maig sens dubte serà imoportant per a la vida ciutadana i la cultura targarina. El motiu, la interpretació a l'església parroquial de les Completes per a solistes vocals, cor i orquestra de Ramon Carnicer. I penso que això és raó suficient per a poder parlar una vegada més de la figura d'aquest excel.lent músic nascut a Tàrrega el 1789 i mort a Madrid seixanta-sis anys després.

Ell és el protagonista d'un magnífic i ampliament documentat dossier que la revista Sherzo va tenir l'encert de publicar l'any 1992, és a dir, tres després de la celebració del bicentenari del compositor. Aquest dossier diu en el pròleg que Carnicer fou considerat en vida el primer degà dels autors lírics-dramàtics, dels directors d'òpera, dels professors mestres del Conservatori de Madrid i el més fecund i eminent compositor espanyol de l'època. Ell, com pocs, va saber forjar-se una reputació nacional i internacional amb nombroses composicions per al teatre, per a bandes militars, per al temple i els salons de la primera meitat del segle XIX.

Un dels interessants articles que componen el dossier ve signat per la musicòloga Juana Maria Rodríguez de Acuña Cruz, una laboriosa senyora que ha estudiat moltíssim la figura de Carnicer. Recordo que en una conferència que va pronunciar a la sala de plens de l'Ajuntament targarí, amb motiu dels actes del bicentenari del nostre compositir, no dubtà a qualificar-lo com el millor de la primera meitat del segle XIX, per damunt de personalitats tan rellevants com el navarrés Hilarión Eslava, o el bilbaí Juan Crisóstomo Arriaga, mort abans de complir vint anys.

En el seu article la restigiosa musicòloga qualifica Carnicer de producte de la il.lustració, en record de qui fou hereu legítim d'aquella revolució que tingué lloc a França l'any mateix del naixement del músic. Perquè Carnicer no solament es dedicà a l'art dels sons, sinó que fou un lluitador contra l'absolutisme i portador d'una ideologia liberal no reconeguda i, a més, impugnada i combatuda durant l'època plena d'agitació que li va tocar viure. En seguirem parlant.

Música

El VIII Cicle de Concerts de Música de Cambra de Tàrrega presenta l'actuació del Quartet de Corda Clàssica, format per dues violins, una viola i un violoncel. Aquesta serà la primera actuació del quartet a la ciutat, i el repertori inclourà peces de compositors clàssics com Haydn, Schubert i Borodin. El concert tindrà lloc aquest diumenge, 6 d'abril, a les set de la tarda, a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega.

Tot i la diferent procedència geogràfica de les quatre components, el Quartet de Corda Clàssica manté un fort vincle artístic i personal amb les terres catalanes; així, la violoncel·lista Marika Kobayash és professora de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega.

Iwona Burzyinska (primer violí):

Nascuda a la ciutat polonesa de Wroclaw, és especialista en direcció d'orquestra, música de cambra i pedagogia del violí. En el terreny de la docència està molt vinculada al nostre país i actualment col·labora amb orquestres de Barcelona.

Graciela Bodmer (segon violí):

Natural de Zurich, ha estat integrant de diferents formacions orquestrals i de cambra, de les quals destaquen l'Orchestre Romand d'Operette i l'Orquesta Santa Cecilia de Pamplona. En l'àmbit docent, imparteix classes a l'Escola de Música de Flix.

Mònica Cruzata (viola):

Inicià els estudis musicals en diferents escoles de Cuba, el seu país de naixement. Ha actuat en diferents formacions, com l'Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, i ha estrenat obres per viola del compositor català Josep Soler.

Marika Kobayashi (violoncel):

Comença els seus estudis musicals al Japó i als Estats Units, i amplia els seus coneixements a Catalunya amb el mestre Lluís Claret. Cada estiu participa en recitals celebrats al Japó. Actualment és professora de l'Escola de Música de Tàrrega.

Entitats

Tarrega és coneguda per la seva intensa vida associativa. Comptem amb més de cent associacions i algunes són ja centenàries. L'associacionisme és un tret, una

marca de la vida a Tarrega. Els targarins tenim ja per tradició encarar en grup la vida: l'esport, la cultura, el comerç, la professió, la solidaritat i els problemes. I és en aquest ambient, amb la filosofia de compartir que caracteriza la nostra ciutadania, on ha nascut una nova associació.

Es tracta de APADOC, Associació de Persones Afectades de Dolor Crònic, amb seu a Tàrrega però d'àmbit d'activitat a la comarca de l'Urgell i veïnes. La finalitat de l'associació és donar suport a les persones afectades de síndromes de dolor crònic com la fibromiàlgia, les artrosis, l'artritis i altres de diversa etiologia. Fins i tot quan l'origen del dolor crònic sigui un traumatisme o intervenció quirúrgica, però amb la característica comuna de produir dolor intens i crònic. Pot ser soci qualsevol persona interessada en aquest tema: malalts, familiars, professionals, o veïns solidaris.

La idea de l'associació va sorgir durant les conferències sobre fibromialgia que es varen celebrar a Lleida el passat mes d'octubre. Allí vam coincidir diverses persones de Tàrrega afectades de dolor i vam constatar la solitud amb què aquest tipus de malalts ha d'afrontar els seus problemes. El día 2 de novembre firmàvem l'acta fundacional de l'associació amb les qualtre primeres sòcies, i el 2 de desembre la Delegació Territorial del Departament de Justícia i Interior va resoldre favorablement la inscripció al Registre d'Associacions, amb el número 2.986.

Des de llavors hem anat creixent a poc a poc. Ara som poc més d'una dotzena. Ens trobem cada quinze dies i compartim una tassa de cafè. Llegim articles d'interés, xerrem. La conversa, la companyia i la solidaritat ens ajuden a acarar el dolor. Tenim molts projectes: volem organitzar xerrades, taules rodones, activitats d'esbatjo com excursions o partides de bitlles, i també volem explicar a la societat quins són els nostres problemes i que la societat comprengui com és de difícil mantenir el bon humor o les ganes de fer, quan el dolor t'estreny l'ànima.

Serveixin aquestes ratlles perquè ens coneguin totes les persones interessades a acompanyar-nos i treballar amb nosaltres per millorar la qualitat de vida deIs que pateixen dolor. Sereu benvinguts a l'associació, tenim molta feinaa a fer i ens calen moltes voluntats i molts braçoss.

Us podeu posar en contacte amb nosaltres a travers deIs telèfons de la Pilar (973 31 00 31), l'Antònia (973 31 01 32) o la Dolors (973 50 01 60). Us esperem a la nostra propera trobada.