M'assabento per la premsa que Tàrrega es pot quedar sense autobús urbà al cap d'un any d'entrar en servei. L'empresa que fins ara prestava el servei ha tingut en un any un dèficit de 12 milions de pessetes, i va demanar una ajuda de 8 milions a l'Ajuntament per tal d'eixugar part de les pèrdues. La resposta de l'alcalde fou denegar l'ajuda a l'empresa, i a més li cobrarà un milió i mig de pessetes pels senyals del bus instal·lats. Diu també el Sr. alcalde que amb aquest milió i mig que s'endurà de la fiança de l'empresa mantindrà el servei, i mentrestant es convocarà un concurs públic per adjudicar el servei a una altra empresa.

Tothom sabia, des del primer dia, que un servei de bus a Tàrrega seria sempre deficitari. I tothom sabia que, tard o d'hora, l'Ajuntament hauria d'intervenir si el servei es volia mantenir. Fins ara l'alcalde no ho ha fet, però sembla que ho farà a partir del moment que l'empresa que fins ara prestava el servei sigui fora.

Tres preguntes ens cal fer. Cal un servei de bus a Tàrrega? Cal que l'Ajuntament ajudi i subvencioni aquest servei de Bus? Quin ha de ser el límit d'aquesta ajuda o subvenció?

Respecte a la primera pregunta, la meva resposta és sí. El servei de bus als pobles agregats és necessari i positiu per a tothom. A més, el servei de bus ajuda a atansar punts distants de la ciutat, com el barri del Cor de Maria, amb l'avinguda de Tarragona, on es concentren els serveis d'ensenyament, de sanitat i de benestar de la ciutat.

L'Ajuntament ha de fer tot el possible per al manteniment d'aquest servei. Fins i tot ha d'intervenir prop de la gestió i de l'organització del servei, per tal de millorar-ne aspectes que consideri necessaris.

Els meus càlculs m'indiquen que els actuals costos del servei del bus a Tàrrega deuen estar sobre els 18-20 milions de pessetes anuals. Els ingressos deuen ser d'uns 7-8 milions anuals, i per tant el dèficit deu rondar entre els 10 i els 13 milions anuals. Una ajuda anual d'entre 6 i 8 milions per part de l'Ajuntament seria l'aconsellable en aquest cas. Pense que aquest servei té un ús social considerable, sempre superior, posem per cas, al cost de 4 milions del conservador de l'Arxiu Gavín, o al cost de 12 milions dels contractes polítics del Departament de Finances.

Què és el que cal fer ara? Crec que seria moralment correcte establir quines són les ajudes per al manteniment d'un servei d'aquestes característiques calen per part de l'Ajuntament. En segon lloc, no castigar ni perjudicar més l'actual empresa adjudicatària amb l'execució del milió i mig dipositat en concepte de fiança. En tercer lloc, redactar unes bases d'adjudicació, mitjançant concurs públic, del servei d'autobús urbà, que permetés a l'actual empresa i a altres accedir a la prestació del servei amb unes noves condicions.

Si no es fa així, molt temo que o bé ens quedarem sense bus, o si es busca una nova empresa per adjudicació directa el dèficit que en un futur haurem de pagar entre tots serà molt superior al que actualment pateix l'empresa d'Autocars Inga.

Segons la premsa l'empresa del bus urbà ens deixarà sense servei a partir del dia 4 de novembre, per falta de col.laboració i suport d'aquest Ajuntament de Tàrrega. No entenc que el Sr. alcalde no doni el suport que demana aquesta empresa, ja que és un servei públic al meu entendre i perquè no es pot subvencionar aquest servei... que en altres poblacions com Balaguer i Fraga està subvencionat per l'Ajuntament, en canvi subvencionen: el futbol seixanta milions en gespa i dotze milions a fons perdut a la Unió Esportiva Tàrrega, Foment targarí amb vuit milions, concert de Rosendo de Madrid amb dos milions i mig, etc.

No entenc res quan passa això a la nostra ciutat de Tàrrega i els pobles agregats, com anirem al CAP-II, als supermercats, al mercat, als col.legis els nens, és molt lamentable que es deixi perdre aquest servei.

Faig una crida a l'Ajuntament de Tàrrega i als seus partits perquè prenguin cartes en aquest assumpte i puguem tenir un bus urbà amb bancs, ben senyalitzat, un horari ben ficat, que és essencial per Tàrrega i especialment als pobles agregats ja que estem molt marginats.

Correu del lector

Estava un dia esperant la meva tieta en els corredors d'una residència de senyores, quan de sobte vaig sentir passos que es dirigien cap on era jo, se sentia una veu que venia cantussejant, però la persona encara no es veia.

Eren uns corredors que semblaven laberints; el primer dia em pensava que no en sortiria de tan enredats com eren.

La persona que veia cantussejant aviat va ser a prop meu. Era una senyora simpàtica i molt eixerida. El primer que va fer, molt amablement, va ser invitar-me a passar a la seva habitació perquè al passadís hi feia fred, jo vaig acceptar encantada. Després d'unes paraules vaig comprendre que sabia qui era.

Mentre ella es canviava la roba al darrere d'una cortina, jo mirava unes fotografies penjades a la paret. Una era d'una parella jove; vaig preguntar-li si era ella, van contestarme que no, que era la Loreto Prado i el seu marit.

De la manera que parlava vaig notar que en la seva joventut havia estat artista. Em va explicar que era soltera i que gràcies a la Loreto Prado i al seu marit avui a ella no li faltava res i es podia pagar la residència. Va dir-me també que el matrimoni Prado sempre es va preocupar per les noies que treballaven a la seva companyia, sobretot per les més joves, avisant-les dels perills que comportava la seva professió. Ells es preocupaven dels diners que guanyàvem –em va dir–, perquè quan ja no poguéssim treballar, poguéssim viure. Més ben dit, van ser uns pares per a nosaltres, va afegir, i mentre parlava se li escapaven les llàgrimes.

Jo llavors tenia vint anys i vaig admirar molt aquest matrimoni d'artistes, que per cert no sabia ni qui eren ni el gènere que conreaven; però eren admirables, veritat?

No crec que avui dia poguéssim dir el mateix.

Fa uns dies, el passat 22 d'agost pel carrer de la Plana a les 14,45 hores vaig entrar sense mirar amb el cotxe al carrer de Salvador Espriu fent una total incorrecció; anava distret i tenia pressa, ja que tenia visita a les 14,30 hores i ja feia tard i a l'entrar al carrer no vaig veure l'autobús que devia estar a poca distància ja que em va fer una sonora pitada per a mi potser merescuda. Seguidament vaig parar el vehicle i l'autobús també va parar, aleshores vaig demanar disculpes per la incorrecció que havia fet, però el conductor en lloc d'acceptar-les es posà com una fera dient que allò no es podia perdonar i una sèrie de raons sense to ni so. Jo novament em vaig disculpar i vaig demanar perdó i el senyor conductor seguí cridant i fent un espectacle no molt agradable per als viatgers. Davant la seva intransigència li vaig fer la botifarra i el vaig engegar a fregir espàrrecs. Ell es va encendre totalment i, menys embrutar-se en la meva mare, em va propinar tota mena d'insults i males formes cridant com un boig i muntant novament l'espectacle. Jo només li vaig dir que era un mal educat, i efectivament ho era.

Senyor conductor, si és que de senyor el puc tractar, així no es va pel món, i menys vostè, que és un empleat d'un servei públic. En el seu recorregut durant tants dies n'haurà comès d'errors i no l'hauran tractat com em va tractar vostè a mi. A més a més maltracti una persona de la seva mateixa edat i no un vell que sap que no li pot plantar cara. Sigui més valent i faci amb fets el que no sap fer amb paraules: ser un senyor educat.

De fet no m'agrada escriure i no pensava fer-ho, però quan els fets parlen les paraules sobren, i aquest fet no es pot amagar. En som molts de vells que encara som vius i que no volem ser maltractats ni trepitjats.

Entitats

La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega us expressa la seva condolença pel traspàs de Josep Torres Foguet, col.laborador de la FAVT i vicepresident del Casc Històric de Tàrrega, el qual fou un dels promotors d'aquesta associació de veïns.

A la seva esposa, familiars i amics, en nom de tots els membres i associacions de veïns que formen la FAVT, rebeu el nostre sentiment per la mort del tan estimat col.laborador de la FAVT i de l'Associació de Veïns del Casc Històric.

Ecos de societat

Mireu quin goig!

Sembla que no els ha passat el temps. Sembla que fos ahir.

El Pepe i la seva Mercè el dia 2 van fer vint-i-cinc anys de vida en comú i feliç.

De tot cor els vostres amics us desitgen que aquesta felicitat us duri per tota l'eternitat.

Foto denúncia

Els veïns del carrer de la Plana es queixen per la deixadesa de tres fanals trencats al carrer de Sant Pere Claver.

Estones de lletra

No puc fer res amb tranquil.litat. Voldria tornar-me batall i penjar-me de la campana grossa de l'església. Els dies de festa m'agradaria campanejar.

Per a treballar n'hi ha prou d'estar convençut d'una cosa: treballar és menys avorrit que divertir-se.

Solament hi ha dos mitjans per alliberar-se de l'opressió del pas implacable del temps: el plaer i el treball. El plaer esgota i el treball fortifica; l'elecció, doncs, no és pas dubtosa.

Sempre existeix un desacord entre el credo que aparentem professar i el que professem.

Tal volta cal planyer que les negociacions siguin tan necessàries en la vida, però ja que ho són, com més aviat ens n'adonem, millor.

Si saps on s'amaga el més gran tresor de la terra; si saps que tothom que en conegui el camí podrà treure'n a desdir; si saps que el tresor és vida, amor i joia inextingibles, com pots callar i guardar el teu secret?

Com pots respirar sense aire? Com pots alimentar-te sense pa? Com et pots fer passar la set sense aigua? Per quedar satisfet et basta un alè d'aire, un mos de pa, una gota d'aigua... i et queixes que no pots viure?

Si no hi hagués males persones, no hi hauria bons advocats. Les nostres pitjors baixeses les cometem quasi sempre per les gents que més despreciem.

L'home desfigurat és sempre fruit de l'amor espatllat.

Salut

Si la grip vols evitar t'hauries de vacunar.

Apunta't a partir del dia 1 d'octubre si pateixes:

– Malaltia pulmonar crònica

– Malaltia cardíaca

– Diabetis

– Altres malalties cròniques

També, si ets major de seixanta-cinc anys, o si ets al segon o tercer trimestre d'embaràs.

Cal portar el carnet de vacunacions (si no el tens demana-l).

Exposicions

El proppassat diumenge dia 30 de setembre es clausurarà l'exposició que el pintor Antonioti exhibia, des del dia 6, a l'incomparable marc de la sala gòtica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Desmesurat ha estat l'èxit de l'artista, fill adoptiu de Tàrrega, ja que la mostra fou visitada per més de deu mil persones vingudes d'arreu, en saber qui era l'artista que exposava.

Ens congratulem, una vegada més, de l'èxit obtingut pel pintor de casa nostra, si bé als qui seguim la seva trajectòria professional no ens ha agafat tant de sorpresa. Aquest excel.lent resultat ja l'hi augurà el crític i expert en art, Sr. Joan Llopo S., que el dia de la inauguració remarcà el fet que ja feia anays que seguia l'evolució pictòrica de l'Antonioti, que ell de les coses quotidianes, senzilles, aquelles que tothom tenim a l'abast, una poma, una rosa, una arengada... en feia autèntiques obres d'art; que els quadres que allà penjaven no són quadres que es puguin veure una vegada, sinó moltes més, que no es cansava de contemplar la seva obra, produint-li aquella satisfacció d'esperit, resultat de l'obra pausada, plàcida, tranquila... I continua dient: l'Antonioti és un perfeccionista, la seva obra és un cant a la terra, i que sens dubte estem davant d'un pintor excepcional.

Josep Pont, president de la Diputació, es mostrà molt satisfet de poder veure, finalment, una exposició del mestre Antonioti a la sala gòtica de l'IEI, ja que feia molt temps que tenia molt d'interès que ell exposés allí: Antonioti és un pintor de casa, fa molts anys que viu a Tàrrega i, sense cap mena de dubte, és un dels pocs valors consagrats que tenim.

Com deia en un principi, els esdeveniments s'han desbordat. A petició del públic, l'exposició s'ha hagut de prolongar una setmana més del que estava previst, ja que hi havia molt d'interès a tornar a veure-la.

El públic ha reconegut l'obra de l'artista, ha vist que aquí no hi ha enganyifa, que l'obra és autèntica i que és d'aquella que queda. Enhorabona i per molts anys, mestre!

Exposicions

El passat divendres 21 de setembre es va inaugurar a la Sala dels Arcs del Museu Comarcal de l'Urgell l'exposició «Set pecats capitals», instal.lació on l'autor presentava el projecte de fi de cicle del grau superior d'arts aplicades a l'escultura que s'imparteix a l'Escola d'Arts Ondara de Tàrrega.

L'artista, llicenciat en història de l'art per la Universitat de Lleida, i que està cursant actualment el segon curs de grau mitjà de forja artística a l'Escola d'Arts Ondara, va presentar una instal.lació que ja es va poder veure els mesos de maig i juny al Cafè del Teatre de Lleida, mostra una inquietud per reflexionar al voltant d'aspectes o qualitats tan properes, innates en la nostra consciència i personalitat.

La disposició en cercle de personatges–pecats capitals, al voltant d'un element amb aspecte de taula (volumetria de la signatura de l'autor), ens fa reflexionar sobre la implicitat que aquestes "deficiències" morals tenen sobre el propi jo.

La forja artística és l'element utilitzat per dibuixar en l'espai línies gestuals que emboliquen personatges: la bolímia obsessiva, l'avarícia recol.lectora, la ira convulsiva i punxant, la sobèrbia desafiant i prepotent...

La mostra recull també el procés de realització de les peces. Fulls de grans formats on l'autor ha dibuixat, per després perfilar, els ferros trets de la fornal i els esquitxos de les soldadures que han anat formant una pàtina gestual i processual interessants, com a metodologia i com a obra en si mateixa.

En definitiva, un treball on podem reflexionar tots en allò que portem implícitament, en allò que amaguem explícitament, i on podem gaudir d'una tècnica ben acurada i d'una estètica que, a priori, juga amb la suavitat de les formes i amb l'abruptuositat dels continguts.

El ple celebrat a l'Ajuntament de Tàrrega el passat dilluns va tenir com a tema central la urbanització de la plaça de Comediants, que finalment va ser aprovada malgrat les dures crítiques d'AIPN i dels Independents pels Pobles, que hi van votar en contra juntament amb el grup socialista.

La iniciativa a debatre es basava en el canvi d'una subvenció destinada a l'ordenació del Pati, que prové de l'1% cultural i puja vint milions de pessetes, per la urbanització de la plaça dedicada al grup treatral Comediants, impulsors de la Fira de Teatre al Carrer.

L'ordenació del Pati és una obra de gran magnitud que puja cent quaranta milions de pessetes de pressupost, el doble que la construcció de la plaça de Comediants. És per aquest motiu que l'equip de govern, format per CiU i el PP, pretèn destinar els diners subvencionats a l'actuació més econòmica. "És preferible invertir diners en una obra de menys envergadura, ja que els resultats seran més visibles", va declarar Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, que preveu l'ordenació del Pati per un futur proper.

Joan Amézaga, portaveu dels AIPN, va retreure a l'equip de govern de l'Ajuntament la prioritat que suposa el Pati, com a centre neuràlgic de Tàrrega i punt de trobada dels ciutadans. A aquestes crítiques s'hi sumà Xavier Mayora, portaveu del grup d'Independents pels Pobles, que exposà una versió negativa de la política d'obres públiques de l'Equip de Govern. "L'Ajuntament es dedica a fer obres faraòniques que no serveixen per a res", va afirmar Mayora, que comparà Gené amb el popular faraó d'Egipte Ramsès II. L'alcalde va agrair irònicament aquesta enginyosa comparació i va explicar que la plaça de Comediants haurà de ser un espai fix de la Fira, "un escenari que gaudirà de grades tot l'any, i que alhora servirà per a dissimular les malmeses parets de la zona on s'ubicarà".

Per la seva banda, Silveri Caro, portaveu del grup socialista, va proposar una solució en defensa de la imminent intervenció al Pati. "El Pati es podria reformar per fases, aplicant-hi aquesta subvenció enguany i destinant-hi més diners en futures intervencions", va aclarir Caro.

AIPN i Independents pels Pobles van criticar la política econòmica de l'Equip de Govern

La plataforma AIPN, l'oposició més ferma de l'Equip de Govern de l'Ajuntament, va creure exagerada la política econòmica que CiU i PP porten a terme a la capital de l'Urgell.

Joan Amézaga, portaveu del grup, va creure poc convenients les actuacions al càmping municipal, de dos cents milions de pessetes; al camp de futbol, amb quasi seixanta milions, i la instal·lació del llegat de Gavín a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell. D'aquesta manera, AIPN van votar en contra de la contractació d'un crèdit que puja cent quaranta milions de pessetes, que haurien de servir per a les actuacions d'enguany.

Els Independents pels Pobles, alhora, van criticar les poques inversions de Tàrrega als pobles agregats, que consi deren mal atesos.