nt06-07-2

Mes de juliol

Cada dia, a 2/4 de 8 del vespre:

rosari, pregària mariana i missa.

Imposició de l'escapulari (demaneu-lo)

Dia 5: Inici de festes

A les 9 del vespre: A la sala d'actes del convent del Carme. Conferència 750 anys de l'Escapulari, amb projecció de diapositives il.lustratives, a càrrec del germà Carles M. Lloig, carmelita.

A 2/4 de 8 del vespre: rosari i exercici de la Novena, missa i predicació: P. Lluís Bosch, O. Cam.

A les 8 de la tarda: missa solemne, presidida pel nostre Bisbe, Mons. Antoni Deig, concelebren els sacerdots de l'Arxiprestat.

Romeria al clot dels Aubins, 65è aniversari del martiri dels dotze carmelites de la comunitat de Tàrrega

A les 8 del vespre: sortida en autocar de davant del Carme. Convé que reserveu plaça.

Ens disposem a celebrar amb joia el mes de juliol, mes de festes dedicades a la Mare de Déu del Carme.

Enguany hi ha un motiu especial perquè fa 750 anys que, segons una antiga tradició, la Mare de Deú va consolar al seu servent, Simó Stock, General dels Carmelites, donant-li un signe de la seva protecció, l'escapulari, un signe que s'ha fet tan popular i és tan nostre.

I perquè aquesta celebració no es limités a uns dies, els Superiors Carmelites de les dues branques han volgut extendre-ho al llarg de tot un any, declarant al 2001 com a Any Marià Carmelita, amb tot el que significa de trobades d'estudi, treballs, publicacions i peregrinacions, com la que tindrà lloc a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el dia 12 de setembre, quan el Sant Pare Joan II coronarà solemnement una imatge de la Mare de Déu molt venerada a Roma.

Ha volgut obrir aquestes celebracions el mateix Sant Pare amb una carta dirigida als Superiors Generals dels Carmelites, en la que ell mateix la relaciona amb el pla presentat en la Carta Apostòlica "Novo millenio ineunte", on diu que "els nostres passos a l'inici del nou segle han d'ésser més àgils gràcies a la Verge Santíssima, a qui he confiat el tercer mil.leni" i acaba manifestant-se fidel servent de Maria per l'escapulari que porta des de petit.

Preparant les festes de juliol, l'equip animador de les mateixes ha editat uns tríptics molt ben presentats, que en dies concrets s'han anat repartint a totes les esglésies: el dia 17 de juny amb el títol "Què és el Carmel". Mentrestant, ja haurà arribat a tots el programa de festes que ha d'omplir tot el mes de juliol.

Ara no em queda res més a dir tret d'invitar-vos a la celebració d'aquest Centenari, esperant una bona acollida, com sempre l'ha tingut tot el referent al Carme tant a la ciutat de Tàrrega com a la seva comarca.

P. Miquel (Baptista) Basagañas, O. Carm. Prior

Els pares del Carme us convidem a oferir un ramet de flors a la Mare de Déu en el seu temple, el divendres 13 de juliol a tres quarts de vuit de la tarda.

Jaume Espinagosa i Marsà, director del Museu Comarcal de l'Urgell i codirector de la revista URTX, ens té acostumats a què, sovint, surtin de les impremtes llibres seus d'historiografia targarina contemporània. Ell, doncs, ha contribuït, notablement en els darrers anys, a fer progressar el coneixement de la història de la nostra ciutat i comarca.

Ara, l'amic Jaume ha tret, alhora, dos llibres més d'investigació i divulgació que porten el mateix títol: Tàrrega. Felicitats, doncs, per partida doble. El primer d'ells, i el que li ha costat més hores d'investigació, és el que surt publicat a Cossetània Edicions, dins la col.lecció La Creu de Terme, sèrie bibliogràfica de la qual jo en sóc responsable a la comarca de l'Urgell i que ha donat fruits notables a la Conca de Barberà, principalment, sota la batuta de l'amic historiador Valentí Gual. Justamen fa poc més d'un any, en Josep M. Olivé, director de Cossetània Ed. (de Valls), em va venir a veure a l'arxiu comarcal i em va proposar que endegés la col.lecció a la nostra comarca.

Jo vaig creure que hauríem de començar per la capital, i no vaig dubtar a proposar a l'amic Jaume que escrivís aquest llibre sobre Tàrrega i la seva història. Ara, doncs, fa pocs dies, el llibre de Jaume Espinagosa es va presentar en una sala de conferències de la biblioteca comarcal plena de gom a gom, presentació en la qual Montserrat Macià, directora del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (quants malsdecap!), va sintetitzar brillantment la feina d'aquest llibre. Efectivament, el llibre de Jaume Espinagosa, Tàrrega (Col.lecció La Creu de Terme, no es limita exclusivament als temes i períodes de la nostra història –que l'autor els tracta amb brevetat i profunditat, feina sempre complicada–, sinó que s'endinsa en la nostra realitat geogràfica, territorial, econòmica, demogràfica i social de l'actual Tàrrega i del darrer segle XX: les comunicacions, l'empremta cultural, etc. D'aquesta manera, Jaume Espinagosa ha seleccionat curosament les abundants il.lustracions del volum, que es completa amb un elenc –difícil de fer– de personalitats targarines de totes les èpoques i una exhaustiva bibliografia sobre Tàrrega.

Però si això semblava encara insuficient, l'amic Jaume ha publicat un petit àlbum, també titulat Tàrrega, aquest cop dins la col.lecció Imatges i records d'editorial Viena-Columna, on l'autor ha seleccionat cinquanta imatges representatives dels primers decennis del segle XX a Tàrrega. Es tracta, doncs, d'un recull gràfic amb erudits peus de fotografia que dóna una imatge amable i atractiva de la vella Tàrrega. Sens dubte, és una petita joia que dóna projecció exterior a la nostra ciutat, donant a conèixer arreu una petita mostra de la riquesa dels nostres arxius fotogràfics.

Jo només voldria que, amb aquestes breus paraules, encomanés als targarins amants de la cultura a llegir aquests dos llibres de Jaume Espinagosa, amb què de ben segur passaran unes hores molt agradables, i més ara que amb l'enec estival hom té més temps per a la lectura.

Per finalitzar, només anunciem que la col.lecció La Creu de Terme s'expandeix per l'Urgell. Així, actualment s'estan enllestin dos volums més: el llibre de Vilagrassa, a cura de Marc Sans Gilabert, i el volum de Guimerà, que té en Miquel Àngel Farré i Targa com a autor. Els encoratgem a acabar les obres i poder-les presentar ben aviat. Felicitem, doncs, per acabar, a l'actiu Jaume Espinagosa i Marsà, i l'esperonem a fer noves contribucions (després de descansar una mica aquest estiu) a la historiografia de Tàrrega i l'Urgell.

Tot i que els alumnes del Jardí d'Infància Sant Eloi continuaran anant a l'escola durant tot l'estiu, el passat divendres dia 22 vàrem celebrar la cloenda del curs amb un gran festival.

Jardí d'Infància

Sant Eloi

La Cambra de Comerç va manifestar algunes consideracions a l'hora de recolzar l'arranjament del carrer de Sant Pelegrí.

Això es desprèn de la carta que la presidenta, la sra. Sylvia Falip, va adreçar a l'associació de comerciants de l'esmentat carrer el passat 19 de març, quan es va demanar el suport de la Cambra.

» Atès l'escrit presentat en aquesta Corporació per el sr. Francesc Palou i Cucurull, en qualitat de President de l'Associació de Comerciants del Carrer de Sant Pelegrí de Tàrrega, amb NIF: G-2547758, i domiciliat al carrer de Sant Pelegrí n. 4, 25300 Tàrrega. Sol.licitant el suport a l'acord que el passat 6 de març del 2001 l'Assemblea General de l'Associació va prendre, hem de manifestar les següents consideracions:

» 1. De l'escrit presentat es desprèn que en el projecte de millora de la carretera C-14 (antiga C-240), en el seu tram comprés entre l'avinguda de Catalunya / Raval del Carme i les vies de la RENFE, es sol·licita per l'Associació a l'Excm. Ajuntament de Tàrrega un eixamplament de voreres. Cal tenir en compte que l'actual carretera C-14, en el seu pas per a Tàrrega, és propietat en la seva totalitat de la Generalitat de Catalunya i, per tant, entenem que, prèviament, hi ha d'haver la cessió per part de la Generalitat al municipi de Tàrrega dels metres corresponents a l'eixamplament sol·licitat.

» 2. Atès que aquest projecte ha d'ésser finançat en un 90% pels propietaris dels immobles compresos en el tram mencionat en el punt anterior, entenem que la reforma acordada per l'associació hauria de tenir també l'aprovació majoritària dels propietaris dels immobles afectats.

» 3.- Atesa la gran mancança d'aparcaments que existeix a la zona comercial de Tàrrega, creiem que, si es procedeix a la supressió de l'actual zona blava d'aquest tram, s'haurien d'habilitar igual quantitat d'aparcaments el més pròxim possible als suprimits.

» Donem ple suport al primer i únic acord que va prendre l'Associació de Comerciants del Carrer Sant Pelegrí de Tàrrega en l'Assemblea del passat 6 de Març del 2001, i del que adjuntem fotocòpia en aquest document.

Tàrrega, 19 de març de 2001»

Com ja ve essent tradicional, la Revetlla de Sant Joan fou molt celebrada a la Residència Sant Antoni. El dissabte 23 a la tarda va tenir lloc el sopar al jardí, que estava guarnit per l'ocasió. El saborós sopar va transcórrer en un ambient festiu i de gresca. El fet de fer-ho a l'aire lliure augmenta el caliu i la xerinola. La "nit més llarga de l'any" va acabar amb la degustació de la tradicional coca de Sant Joan, regada amb cava, i una ballaruca per tothom que va voler. Els músics que van amenitzar la vetllada foren els senyors Farreny, Duch i Sans, que amb les seves interpretacions van ser la salsa de la festa. Com que va quedar tan bon regust de la revetlla, la vigília de Sant Pere també es va celebrar la festivitat amb un bon sopar. La vetllada va anar seguida de música, cants i cançons on els residents van participar activament en l'improvisat concert.

Associació Sant Antoni d'Amics de la Residència

de Gent Gran de Tàrrega

Un dels poquíssims avantatges que té el ser vell és el privilegi d'haver viscut règims polítics de tots els colors de l'Arc de Sant Martí. Jo he conegut la monarquia d'Alfons XIII, amb les seves etapes liberals i conservadores, les dictadures de Primo de Rivera i la de Franco, la República, la guerra civil, l'anomenada "dictablanda" que precedí a la transició democràtica i ara, fa vint-i-cinc anys que estic immers en aquesta democràcia que tots esperàvem. Potser seria el moment de fer balanç i poder dir, a ple pulmó que per fi l'hem endevinat, que ara sí que vivim bé, en la més benestant de les situacions, que Espanya va bé i que això és xauxa.

Però no és així, amics meus. La darrera dictadura vèiem coses gens agradoses, que ens feien anhelar el somiat estat del benestar a que ens portaria un règim liberal i progressista. Jo m'he declarat aquí mateix moltes vegades republicà, si bé el temps de la infantesa en què vaig viure la segona de les nostres repúbliques no podia calibrar que havia arribat amb ella la llibertat i el progrès, que no es pogueren desenvolupar perquè la República l'assassinaren cinc anys després. Ara, de república no en tenim i tal vegada, per això la democràcia que estem soportant està descafeïnada.

Sí, descafeïnada, i, en molts dels seus aspectes, pitjor que un règim conservador, perquè si haguéssim de qualificar els moments que vivim podríem fer-ho amb una paraula: inseguretat. Em deia un amic, vell com jo mateix, que no se sent lliure perquè té por de passejar segons per on, perquè la delinqüència s'ha apoderat de la ciutat.

I el pitjor del cas: no és tant sols ell el qui té por. En tenen també la majoria dels nostres treballadors, que no gaudeixen de fixesa laboral i que qualsevol dia els poden donar una puntada de peu al cul, mercès a la llibertat de què actualment disposa un capitalisme que ha esdevingut salvatge. Té por també de morir materialment de gana la dona que ha romàs vídua i cobrarà el quaranta-cinc per cent de la ja de per sí miserable pensió del marit. Hi ha molta basarda en aquestes fàbriques de parats que avui són els centres d'ensenyament superior, perquè quan surtin a cercar treball veuran que l'oferta excedeix a la demanda. I no cal parlar novament de la seguretat física i el dret a la vida, i del que s'esdevé en una de les nostres autonomies, on hi ha qui se'n exila pel més elemental instint de conservació. Sí, és ben veritat que la transició no va costar cap víctima, però el que ha vingut després si està pagant amb escreix (és un cas similar al que va succeïr amb la segona República).

Em quedaria curt si digués que la democràcia ens ha portat només por i inseguretat. Amb ella, i en els seus tres nivells de govern, ha arribat també la corrupció, la prevaricació, els tractes de favor, el nepotisme anticonstitucional i un sens fi de calamitats que fóra depriment d'enumerar. Es dirà que de corrupció i demés estralls n'hi ha hagut sempre: certament, quan la República, Lerroux i el seu govern varen petar per culpa d'un nebot del president, que introduí a Espanya unes ruletes amb trampa que el poble batejà amb el nom d'estraperlo. Franco concedia llicències d'importació d'automòbils als ministres i a la seva germana Carmen, amb la qual cosa s'embutxacaven uns quants dinerets. La dona de Franco era la principal accionista de Galerías Preciados (extrem mai confirmat i, posteriorment, desmentit). En tot això, i poca cosa més, consistien les corrupcions republicanes i dictatorials. No es pot comparar tot plegat amb el que ara està succeïnt, sobretot tenint en compte que, aleshores, hi havia infinitat de càrrecs, sobretot a nivell d'administració local, no remunerats. Avui tot Déu que està ficat en política, amb el més insignificant dels càrrecs, s'embossa sou, sobresou, dietes i "bufandes" de fi de temporada. I no vull tornar a parlar dels que entren per la porta del darrere. Fins i tot a Tàrrega ha arribat també aquesta plaga, però aquí no en forma de corrupció, sinó de greu negligència administriva. "Governar és robar", diu Calígula per boca d'Albert Camus. Jo no diré tant, perquè de polítics honrats encara en queden, però si els robatoris que es fan a l'empar de la política es poguessin mesurar amb pesos, els hauríem de medir en milers de tones. Que cadascú en dedueixi el que vulgui, però no deixa de ser sintomàtic el fet que abans, malgrat les privacions, tots o gairebé, estàvem més contents que ara. Tal vegada perquè tots plegats érem més joves.

Ens passem hores i hores treballant sempre amb la mateixa posició i amb el neguit de quan sortint de la feina hem d'anar a un lloc o un altre, sempre corrent.

Al nostre cap sempre hi tenim un munt de coses per fer i llavors és quan pensem que el dia hauria de tenir més hores (però encara que en tingués més encara ens en faltarien).

Quan arriba la nit no hem tingut ni un sol moment per a nosaltres, notem el cos pesat i sols pensem que l'endemà potser el dia no serà tan dur. No dormim les hores necessàries perquè les sacrifiquem per fer coses i al cos no li donem el descans que necessita.

Però arriba el dia que el cos passa comptes i totes aquestes tensions retingudes durant tant de temps acaben sortint, ens costa moure el coll sense que ens faci mal, ja no ens arribem a tocar els peus i tenim la sensació que portem un pes a l'esquena. Els músculs estan més rígids, les articulacions han perdut la flexibilitat, els moviments es redueixen a uns pocs i comencen a sortir dolors a l'esquena o a altres zones del cos.

Les tensions físiques i psíquiques es graven al cos i ens limitem la capacitat d'expressió. L'estat anímic ens canvia i la comunicació amb els altres se'ns fa més difícil.

Els nostres avantpassats no tenien aquests problemes ja que treballaven molt dur per sobreviure. Amb l'arribada de les màquines aquestes van començar a fer la feina més dura de l'home i aquest va disminuir la seva activitat i va començar a perdre la força i el moviment natural instintiu.

Les màquines ens han fet la vida més fàcil però ha desaparegut l'exercici físic diari i el cos s'omple de tensions contingudes i perd la flexibilitat.

Com a éssers humans, estem disposats a tot per no patir. Quan es trenca l'equilibri fem trampes, ens corbem i disminuïm el moviment. Aquestes "noves adaptacions" comporten un desgast físic més important per poder recuperar el confort (no dolor) i amb el temps el cos comença a considerar normal allò que és patològic.

El fet de tenir un gast superior d'energia s'acaba traduint en un estat de fatiga més important. Llavors és quan comencen a aparèixer dolors i problemes de mobilitat.

Si el tractem de seguida, el problema se soluciona ràpid, però com més temps estiguem sotmetent el cos a aquest estat patològic, més difícil és recuperar allò que realment és normal, i contínuament van apareixent noves adaptacions entre les estructures del cos, perquè hem de pensar que el cos és un conjunt que està format de peces òssies i articulacions, de músculs i tendons, de formacions nervioses, del sistema vascular i de les vísceres, tot interrelacionant entre si amb harmonia.

És molt important tenir cura del nostre cos abans que no aparegui una lesió. Hem d'escoltar-lo quan ens avisa que alguna cosa no va bé; pensem que el cos no és com un cotxe que té peces de recanvi. Nosaltres tenim peces que són úniques i que ens han de durar tota la vida. En els moments de treball no ens adonem de la tensió que es crea i s'acumula en els nostres músculs, i en els moments de descans tampoc observem la forma inadequada d'asseure'ns, d'estar dempeus, de caminar, de dormir.

Tractar una senyal de socors a temps ens ajuda a prevenir molèsties posteriors. El professional que tracta aquests problemes és el fisioterapeuta.

Kinesi

El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va inaugurar aquest passat dimarts les obres de remodelació de l'edifici de CASEGA, a l'avinguda de la Generalitat, seu del funcionament operatiu del canal Segarra-Garrigues.

L'edifici és propietat de l'Ajuntament i es va adquirir com a seu de la societat estatal, que fins ara ha ocupat unes oficines ubicades al Consell de L'Urgell. El cost de les obres ha superat els 97 milions de pessetes, assumits pel ministeri que, com a contrapartida, ha rebut la cessió d'ús de la planta subterrània -lloc on s'ubicaran els sistemes de control i explotació del canal- i el primer i el segon pis per un període de trenta anys.

D'altra banda, la planta baixa es reservarà per a la comunitat de regants que, de moment, s'ha instal·lat a l'edifici de la carretera de Tarragona, on la Generalitat ha ubicat el seu centre operatiu.

L'acte de dimarts, que va servir per a signar el conveni entre la comunitat de regants i la societat estatal per a l'inici de les obres, va comptar, a més amb la presència del ministre, amb la del conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Grau, el president del Canal Segarra-Garrigues, Carles Benet, president de la CHE, Tomàs Sancho; i Frederic Gené, alcalde de Tàrrega.

Durant l'acte es va descobrir una placa commemorativa d'aquest dia, que significa la posada en marxa de les instal·lacions.

El ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va remarcar el projecte del canal Segarra-Garrigues dins del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Sobre l'execució d'aquest projecte, Matas va afirmar que "la licitació de la impulsió a l'inici del canal, estimat en uns 6.000 milions de pessetes, tindrà lloc aquest mateix mes", encara que les obres es podrien començar a inicis de l'any 2002. A la vegada, el Govern Central i la Generalitat estan estudiant l'impacte mediambiental d'aquest projecte, que ha de servir per seguir endavant amb l'obra.

El president de la Confederació hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Tomàs Sancho, va afirmar que encara que actualment el canal Segarra-Garrigues només té garantit un volum anual d'aigua de cent hectòmetres cúbics, s'administrarà una major concessió, sent aquesta quantitat la mínima administrada en casos de sequera.