Són dos quarts d'una del migdia del 27 d'agost i, a escasses setmanes de l'inici de la Fira, les oficines situades a la plaça de Sant Antoni ja deixen entreveure l'ambient d'inquietud propi dels darrers moments de tot un preparatiu: un any sencer treballant, i s'acosta l'hora dels resultats.

Joan Anguera, director artístic de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, acaba d'atendre una entrevista i n'espera una altra per telèfon. Tot i l'atabalament que això comporta de per si, la situació s'agreuja si tenim en compte que d'aquí a uns deu minuts ha de marxar cap a Bilbao a culminar uns canvis de darrera hora.

Suposo, Joan, que ja deus d'estar una mica tip d'entrevistes avui...

No, no n'estic gens tip perquè és la meva feina i sé que cada vegada que començo una entrevista nova és la primera que faig. Sé que aquests dies en faré moltes, però ben al contrari, demana.

Doncs, tot i ser un tòpic, podries explicar-me les principals novetats que ens portarà la propera edició de la Fira.

L'estructura general serà la mateixa de l'any passat, que ja era una feina bastant important començada l'anterior: racionalitzar la Fira, o sigui, pensar quin pressupost i quines infraestructures té Tàrrega per no contractar més companyies que aquelles que podem atendre de la millor manera possible. Enguany hem reduït una mica més el nombre de companyies, però de tota manera són cent tretze que ens portaran uns dos-cents cinquanta espectacles.

Continuem també amb la mateixa quantitat d'espais, que són una vintena; continuem sobre els tants per cent de companyies que provenen dels Països Catalans, que són el cinquanta per cent; de la resta de l'Estat, un vint-i-cinc per cent, i de l'estranger la resta; per últim, continuem amb la idea que ens donin el màxim de possibilitats escèniques, que vagin des del circ fins al teatre infantil, la dansa, el teatre de carrer, l'itinerant, el que té text, el que no en té...

Aquesta fórmula ens sembla que funciona molt bé, si tenim en compte que la Fira és un intercanvi entre artistes i programadors. El que més ens interessa és el major benefici de l'artista en haver-hi major quantitat de programadors.

Quines previsions teniu pel que fa a la visita de programadors?

Doncs, com a mínim, hi haurà la mateixa quantitat que l'any passat, tot i que creiem que en vindran més. Això t'ho dic perquè, en aquests moments ja superem el nombre de programadors que teníem sobre aquestes dates d'ara fa un any.

I de públic?

La venda d'entrades d'avui és també superior a la registrada l'any passat a finals d'agost, i això vol dir que el públic augmentarà. Sincerament crec que hem presentat una Fira prou llaminera i, com ja et dic, en data d'avui s'han venut cent entrades més que fa exactament un any.

Les previsions de moment són bones, però a mi no m'agrada massa tirar les campanes al vol; crec en allò del blat al sac i ben lligat. Ja veurem què passa! Per ara només et puc assegurar que hem intentat fer una Fira que millori en qualitat, sempre tenint en compte les estructures de què disposem i les obres que oferim. Comptant tot això, em sembla que pel que fa a qualitat en el seu sentit més global superem la Fira de l'any passat.

Per tant, em vols dir que aposteu per la qualitat en comptes de la quantitat. Però, pel que fa als espectacles, teniu alguna línia de contractació o procureu que siguin al més heterogenis possible?

Sí, i tant, volem que siguin al més diversos possible. Tenim en compte, per exemple, que hi ha molts programadors espanyols i estrangers, cosa que implica fer espectacles en català i en castellà, però bàsicament molt visuals per als de fora de l'Estat.

Quan tanquem la programació, cada any enviem unes cartes als programadors catalans explicant què hem pensat en aquesta Fira per a ells i quins espectacles tenen per veure, cosa que també fem amb els espanyols i els estrangers. Són tres tipus de carta diferents, amb propostes d'espectacles ben diferenciades, però sempre sabent que després aniran a veure el que volen.

Això em sembla que és l'èxit més reconegut de la Fira de Teatre al Carrer: el fet de poder veure en quatre dies tanta quantitat d'espectacles d'arts teatrals diferents i de procedències diverses.

Personalment, com a novetat principal d'aquesta edició destacaria els contactes que heu realitzat amb fires com la Juste pour rire del Quebec o, recentment, la de Corea.

El de la fira del Quebec és un projecte que vam iniciar l'any passat, quan vam anar a Montreal a veure com era el Juste pour rire i vam decidir fer un intercanvi. Cal dir també que hi ha molt bones relacions internacionals entre Catalunya i el Quebec, cosa que vam aprofitar com a factor favorable. Enguany, dues companyies catalanes hi han anat a presentar tres espectacles: Escarlata Circus, i Gog i Magog; nosaltres acollirem tres companyies, o sigui, tres espectacles: un de teatre i dansa, un de titelles i un darrer de circ.

Ens sembla que això és molt interessant, perquè també a partir de l'any passat vam entrar en una xarxa europea de festivals, on n'hi ha set que provenen de França, Anglaterra, Alemanya, Hongria, Polònia, Itàlia i el nostre, el de Tàrrega. La xarxa s'anomenarà ALTER i es podrà acabar de consolidar aquest mateix any, quan rebi una subvenció europea que permetrà que companyies catalanes puguin viatjar per la resta de festivals de forma institucional i sense cap mena de risc.

Joan, t'he de confessar que et veig un pèl atabalat.

No, de cap manera!

Bé, doncs, bon viatge fins a Bilbao, i molt millor començament de Fira.

Moltes gràcies; així ho esperem.

Correu del lector

Aquella tarda se sentia estrany, sentia com si una força interior el manés i el dirigís cap a un indret on mai no aniria tot sol.

Gairebé sense ganes, però, hi va anar. Pel camí anava corrent, però quan va ser allí, davant del cementiri es va aturar, tenia por, però va entrar lentament. La suor li començava a córrer a través de la cara. Tot i el fred del mes de desembre, sentia calor, una calor molt espessa que a mesura que anava caminant anava augmentant.

Volia marxar, però alguna cosa li deia que no marxés; cada vegada caminava més lentament, el cos li començava a pesar, la febre li pujava de pressa, però tot i així, continuava avançant, fins que va arribar un punt que no va poder més i va caure estirat al terra. La caiguda fou deguda a la pèrdua de l'equilibri que sofrí per culpa de l'alta temperatura del seu cos. Va restar allà terra durant una estona bastant llarga.

Passades unes dues hores aproximadament, es va despertar. Va començar obrint els ulls i rascant-se'ls amb la mà esquerra ja que era la que tenia més a prop de la cara. Va mirar cap on tenia inclinada la cara i movia els ulls de costat a costat, amunt i avall, mentre intentava aixecar-se, i molt a poc a poc es va posar de genolls i a continuació es va posar dret.

Els seus moviments eren lents, comprensius i també porucs, el més normal en un nen de nou anys. No s'aguantava, cada cop estava més dèbil, però avançava fins que en el fons de totes aquelles tombes va trobar la del seu pare. En arribar-hi es va asseure al terra tot repenjant-se en un arbre que hi havia al davant. La va mirar fixament i començà a plorar.

Al mateix temps, a casa seva la seva mare estava desconsolada, perquè l'Andreu, el seu únic fill de nou anys, havia desaparegut. El seu actual nòvio s'oferí a ajudar-la a trobar el seu fill, però qui es podia imaginar que l'Andreu estava plorant davant la tomba del seu pare?

Van avisar la policia, però els van dir que fins que no fes les vint-i-quatre hores de desaparició no hi podien fer res. Després de buscar-lo durant unes quantes hores, la Gemma veié que l'últim dibuix que havia fet el seu fill era el de la tomba del seu pare. Llavors a corre-cuita va pujar al cotxe i va córrer fins arribar al cementiri, i allí, davant la tomba del seu difunt marit estava ell, sense coneixement.

Se'l va pujar a coll, el va posar dins el cotxe i el va dur a urgències. Un cop allí li van fer un grapat de proves i van veure que tenia una pulmonia aguda i que l'havien d'operar.

La Gemma i el Ramon s'esperaven a la sala d'espera mentre l'Andreu estava al quiròfan. L'operació va anar com una seda, tot i que la febre encara continuava alta, però un cop acabada el van traslladar a una habitació, i al cap de molta estona es va despertar, i quan va obrir els ulls va veure la seva mare i també el Ramon.

Ella li va preguntar per què se'n va anar de casa sense dir res, i ell li va contestar amb la seva veu fina i aguda que volia veure el seu pare. En Ramon li va dir que ells li haguessin portat, però ell va dir que no volia que ningú ocupés el seu lloc.

La seva mare li va dir que ningú l'ocuparia i ell li va contestar que sí, que seria el Ramon. Ella li va dir que encara que es casessin ningú l'ocuparia, que ell n'ocuparia un altre, però mai el del seu pare. Ell no ho podia entendre. Els dies anaven passant i amb el Ramon se sentia malament.

Quan van començar les vacances, va anar a passar uns dies a casa dels seus avis paterns, on ells van aconseguir que entrés en raó, i quan va tornar a casa va parlar amb la seva mare. Ella es posà molt contenta i ell li va posar la condició que el lloc del seu pare ningú no l'havia d'ocupar.

Al cap de dos anys es varen casar i ell, en Ramon, durant tot aquest temps es va anar guanyant l'Andreu amb la seva comprensió, amabilitat i sobretot pel seu afecte.

Correu del lector

Montse, vine, parlarem de la vida que has perdut. El cos ens ho demana i ens ho demana el cor.

Em sento amb deute amb la Montse, suposo que com molts altres que la sentim ben nostra i l'estimem amb tot el cor.

Sabem prou bé que va passar moments molt difícils, d'un desànim quasi insalvable, però va saber reaccionar, buscar camins de conciliació entre el seu amor per la família que ella va formar i la que li va donar la vida.

L'exemple de la seva actitud noble i il.lusionada, optimista i serena, constitueix una de les millors lliçons de tota la seva breu vida.

Montse, has de saber que aquí el teu marit, els teus pares i tota la família en ple actuen en conseqüència. Tot i el gran enyor que senten, procuren seguir, com quan tu hi eres, els teus passos, entregant-se totalment a aquestes dues flors filles teves.

Veuries com tots ells s'encongeixen fins la seva talla quan hi juguen i com s'alcen a gran altura quan necessiten refugi i protecció.

Estaries orgullosa de tots aquells qui et van envoltar i et van donar suport, de com superen el dia a dia. De ben segur que la manera amb què lluiten i procuren superar la teva absència és la que tu desitjaries, mirant endavant, amb serenitat, aplom i fermesa d'ànim davant l'adversitat. Montse, amb tu neix una història que no morirà mai. La llum del teu record es manté viva per allí on vas passar.

D'aquí uns dies tots ens congregarem en una missa en record de la Montse, una noia que estimàvem entranyablement tots els qui havíem tingut la sort immensa de conèixer-la.

De nou un altre record, un silenci, un nou enyor...

Estic contenta d'haver nascut a Tàrrega. És una ciutat bonica, almenys jo li trobo. Sobretot, hi estic molt bé. A més a més, hi tinc les meves amistats: les de la infantesa, les de la joventut i les de la maduresa; per això tota la meva vida la tinc aquí. Cap altra ciutat m'atreu tant com la meva.

Tàrrega té llocs molt bonics. La part més antiga està molt bé. El nostre passeig del centre de la ciutat, el Pati, és bonic i alegre amb els seus arbres i els seus bancs de fusta al voltant. La plaça de les Nacions sense Estat és una plaça moderna i acollidora, a prop de l'estació d'autobusos.

Hi ha altres places a Tàrrega que també estan molt bé; ara, el lloc que més admirem els targarins és la serra de Sant Eloi. Des de la serra es contempla el paisatge verd del camp i, amb la inspiració d'aquell moment, els cors s'omplen de joia.

No ens ha d'estranyar que amb tanta bellesa els targarins siguem tan targaris, i jo ho sóc de soca-rel.

Estones de lletra

Ni estimar ni odiar comprèn la meitat de tota la saviesa; no dir res ni res no creure, heus ací l'altra meitat. Veritat és que es gira amb màxim grau l'esquena a un món que necessita regles com aquesta.

Davant de tota doctrina nova primar es fa silenci; després se la mira com a novetat perillosa, i a la fi, es diu: això és molt antic.

Unir la cortesia a l'orgull és propi dels grans mestres de la vida.

La cortesia és a l'home allò que la calor és a la cera.

Atribuir un gran valor a les opinions dels homes és dispersar-los massa honor.

Res més contrari a recobrar la salut que canviar de medicines.

Més vegades surt la fortuna al nostre encontre, que no pas nosaltres al pas de la fortuna.

No hi ha cap vent favorable per al qui no sap a quin port es dirigeix.

Immediatament després de la seva entronització, Joan XXIII va apujar considerablement els sous dels empleats de la ciutat del Vaticà. Un prelat que trobava exagerat l'augment dels sous modestos li va fer observar que fóra una grossa despesa per al pressupost pontifici. Aleshores el Papa, per burxar-lo una mica, li va respondre: "No tan sols hem augmentat el sou dels més humils, sinó que també hem disminuït els dels alts funcionaris. Així, preveig que la nostra tresoreria farà un estalvi d'uns vint milions cada mes..."

Correu del lector

Correu del lector

Nous pensaments sobre la paraula i la seva màgia:

^* "M'aguanta la paraula que forjo a martellades." (Versos de Joan Brossa)

^* "Hi ha paraules que pugen com el fum i paraules que cauen com la pluja." (Marquesa de Sévigné)

^* "Un bon ciutadà ha de preferir les paraules que salven a les paraules que encisen." (Demòstenes)

^* "En la societat coetània, els qui haurien de saber més el valor de les paraules, els de baix, no tan sols les menyspreen (no els interessa la lectura, per exemple), sinó que prefereixen l'estupidització (una de les seves màximes és que "pensar fa ser ruc", per això es deixa que pensin els altres, i s'aprèn submisament a obeir, a consumir, a seguir el dictat, i a somniar truites." (Francesc Foguet)

^* "Matem el silenci i visquem la paraula, la nostra millor arma." (Oaxaca)

^* "Ens hauria de fer vergonya que les nostres paraules siguin millors que els nostres fets." (Confuci)

^* "Les paraules saben de nosaltres molt més del que nosaltres sabem d'elles. Hem d'interrogar la paraula o esperar que aquesta se'ns reveli. La posició del poeta és d'escolta." (José Ángel Valente)

^* "Agafats de la paraula somiem les nostres vides, les nostres mans, les nostres vides, agafats de la paraula." (Versos de Joan Brossa)

^* "Els de dalt poden mistificar les paraules, inventar-se un nou diccionari, una nova llengua, però, mentre els de baix no es deixin prendre les paraules, i les armin de contingut, és difícil que surtin victoriosos del tot. Cada paraula és una revolta." (Francesc Foguet)

^* "La paraula i la persuassió són font de poder." (Pere Bonnín)

^* "La paraula és la imatge de la nostra personalitat." (Molière)

^* "És bonic servir la pàtria amb fets, però no és absurd servir-la amb paraules." (Gai Sal·lusti Crisp)

^* "La paraula no està feta per amagar la veritat, sinó per dir-la." (José Martí)

^* "Les coses són les paraules i les paraules són les coses." (Cirici Pellicer)

^* "L'abundància de paraules inútils és símptoma d'inferioritat mental." (Gustave Le Bon)

^* "No deixis que ningú t'impedeixi de volar per sobre dels teus somnis." (Anònim)

^* "No ens deixem perdre les paraules. No les idolatrem. No serveixen per a plans estratègics a manera de bíblia portàtil. Escopim-les, com infants, davant la radicalitat del poder i aconseguirem, pel cap baix, de fer vacil·lar tota la seva barbàrie. Serà la primera treva, no imposada. La primera victòria aparent a l'acceptació de la servitud." (Francesc Foguet)