5a Pàgina

Els targarins des de fa temps han sentit a parlar del Pla Estratègic, alguns ciutadans representatius dels diferents sectors de la ciutat han estat entrevistats (uns vuitanta) per veure què n'opinen de la situació actual de la ciutat. El passat divendres es va fer la primera assemblea, en què tots els targarins assistents van poder saber de primera mà què és aquest projecte i participar en una enquesta ciutadana per saber quina és la diagnosi actual de la ciutat, quines coses estan bé i quines s'han de millorar. D'enquestes se'n repartiran unes cinc mil, una per cada habitatge de la ciutat. Aquesta és una oportunitat única perquè tots els ciutadans puguin aportar el seu granet d'arena per projectar la Tàrrega que tots volem, la Tàrrega del futur.

El pla l'està executant una empresa especialitzada que ja ha fet els plans estratègics de grans ciutats i que, com hem dit, ja ha fet les viutanta entrevistes a representants de diversos sectors de la ciutat. Amb les enquestes també seran els ciutadans els que podran dir la seva. Els òrgans de seguiment i participació del pla seran en primer lloc el comitè executiu, que presidirà l'alcalde, amb setze persones més entre regidors dels diferents partits presents al consistori i representants d'entitats i de sectors socials de la ciutat, com la Cambra de Comerç , la Federació de Veïns o els sectors industrial i agrícola, entre altres.

Per saber quin model de ciutat volem es crearan unes comissions de treball, tantes com línies d'acció estratègica es derivin de l'objectiu central a assolir com a ciutat, i que haurà aprovat el Comitè Executiu i que estaran obertes a tots els ciutadans. Això serà cap al mes de març de l'any vinent. Aquestes comissions hauran de debatre sobre la necessitat, la viabilitat i la prioritat de determinats projectes a desenvolupar a la ciutat.

En resum, podríem dir que des del consistori s'ha tirat endavant la redacció d'un pla estratègic o de futur perquè la Tàrrega que tots volem i estimem no perdi el tren d'un futur millor per a la ciutat. Però l'important és que serà un pla amb una àmplia participació ciutadana, des dels partits polítics fins a l'últim ciutadà. És una oportunitat única per a la ciutadania ja que fins ara només podies votar un partit polític per poder aconseguir unes determinades millores per a la ciutat. Per una Tàrrega millor, siguem força participatius, amb les enquestes, les comissions de treball i les assemblees generals.

Opinió

El meu propòsit d'avui, al publicar el nomenclàtor dels carrers i places de Tàrrega del 1923-24, no és entrar-hi a fons, encara que en faci algun comentari. El que intento és fer patent el salt que hem fet en tres quarts i una mica més de segle, quant a la nostra creixença i expansió urbana, que a vegades sembla que es vulgui posar en dubte. Que ha tingut lloc especialment durant aquests deu o vint anys últims. Només cal donar un tomb per la ciutat o el que es considerava afores, o que no s'edificava, per a comprovar-ho. Són els fets els que parlen.

L a Nomenclatura dels carrers i places de Tàrrega, que he citat, que tradueixo, deguda al senyor Josep Flaquer, com altres documents que també he esmentat en aquestes planes, m'ha estat facilitada per la seva filla i bona amiga Ramona. Està feta a mà i per ordre alfabètic, tal com la reproduiré. I a més del nom, indica el d'allí on comença i on acaba cada carrer i per l'ordre que els anota. Si enmig hi poso algun comentari, ho faré en parèntesis, per no confondre, si bé procuraré fer-ho al final.

"Agoders: plaça Major a plaça del Carme. Alba: Governador Padules a Indústria. Alonso Martínez: Ponent a Segle XX. Alsina i Amils: Urgell a Mestre Martí. Ardèvol: plaça del Carme a Segle XX. Aurora: Carnicer a Sant Josep. Ballesters: plaça de Sant Antoni, a no pasa. Balaguer: Ponent a afores. Buenos Aires: Urgell a afores. Carme: plaça Major a plaça del Carme. Carnicer: Sant Pelegrí a Raymond de Tàrrega. Capellans: Sant Joan a Urgell. Castell: Urgell a no pasa. Cendra: plaça Major a carrer Major. Claret: Carme (no hi posa sortida). Comabruna: plaça del Carme a afores. "Detras cuartel" (conservo com el diu): Carme a Agoders, ara és Torres i Bages. Doctor Riu: Santa Maria a Urgell. Estudi: Major a Muralla. Font: Major a Muralla. Gabriel de Tàrrega: Salmeron a afores. Governador Padules: plaça Urgell a Segle XX. Indústria: Balaguer a Segle XX. Joan Maragall: plaça del Carme a afores. Lluís Fulquier: Estudi a Font. Mallola: Sant Pelegrí, a no pasa. Mestre Martí: plaça Urgell a Santa Clara. Misericòrdia: plaça del Carme a afores (ara és Mestre Güell). Mossèn Jacint Verdaguer: plaça del Carme a Comabruna. Muralla (no hi posa límit, ara és Ondara). Nord: Sant Josep a Prat. Piques: plaça Major a Muralla. Ponent: plaça del Carme a afores (ara és l'avinguda de Catalunya). Plaça Major. Plaça Albes. (A les palces no acostuma a posar-hi límits, excepte a la que ve ara). Plaça del Carme: a l'esquerra Maragall a Agoders (és el que anota. Al final vindrà altra explicació de Flaquer). Plaça de la Palla. Plaça Sant Antoni. Plaça Urgell. Carrer Salmerón: Segarra a afores (ara és el carrer Mossèn Sarret). Segarra: Sant Pelegrí a afores. Santa Anna: Carme a Ponent. Pou de Gel: Urgell a Pujada al Castell. Prat: Arrabal del Carme a afores. Sant Eloi: Governador Padules a Indústria. Sant Agustí (plaça de Sant Antoni a muralla). Sant Josep: Sant Pelegrí a Prat. Sant Joan: Urgell a Santa Maria - Santa Anna a Dr. Riu. Sitjas: a muralla. Sant Roc: Santa Maria - Doctor Riu a Segle XX. (Respecto el que anota). Raymond de Tàrrega (tampoc hi anota res més). Riu: de l'Hospital a muralla. Travesia del Forn: Carme a Agoders. Travessia del Forn: Major a Pujada del Castell, (en aquesta anotació posa l'anotació de segona). Vilanova: Piques a Agoders. Arraval del Carme: plaça del Carme a afores. Arraval de l'Hospital: plaça Sant Antoni a afores. Arrabal de Sant Agustí: Riera a afores.

Al final de la relació també hi anota el següent: Santa Clara: Ponent a Mestre Martí. Pujada del Castell: Cendra a Pou del Gel. (Crec que eren noms populars, el primer un autèntic camí dolent i estret, com jo l'havia conegut). I també explica, amb data de 1923: "El dia 13 de maig s'inaugurarà la plaça d'Anselm Clavé, a l'extrem del carrer d'Agoders i entre la plaça del Carme. I el dia 15 la del P. C. Perelló, davant el Col.legi dels Escolapis i entre el carrer de Santa Maria i Ponent.»

El meu comentari és ben senzill. Queda clar com estava delimitada la nostra població entre aquells anys 1923-24. Que encara per més aclariment, torno a publicar, naturalment molt reduït, el plànol que feren el 1925 els alumnes dels escolapis Jaume Trepat i Manel Costa, que fou inserit al llibre Tàrrega, de Jaume Espinagosa i Josep M. Planes, editat el 1988, que he citat tantes vegades.

No es pot negar, doncs, de cap manera, la nostra creixença i expansió, com deia més amunt. No ja en el nombre d'habitants, que realment ateses les circumstàncies de les terres de Lleida, força menystingudes, podem qualificar de bona, sinó d'una manera real. No és menys cert que jo sóc optimista, com molts dels qui em coneixen bé ho saben prou, però, avui el que ofereixo són uns fets que no es poden negar. Fonamentats no en les paraules, sinó que damunt del propi terreny, com es pot veure i comparar.

I abans d'acabar una altra reflexió, en el sentit d'assenyats. En el nucli ara central de la nostra Tàrrega són molt pocs i ben justificats els noms de carrers que hem canviat. Entenc que tota una lliçó de ben fer i del sentit just i prudent que hem sabut tenir els targarins. Evidentment els de dalt i els de baix. Que penso, i evidentment voldria, que sapiguéssim anar mantenint. Amb la idea fixa d'una Tàrrega gran.

Opinió

Si el ramadà no ha permès l'aturada de la intensa lluita armada a l'Afganistan, ja podem començar a intuir que el Nadal tampoc serà una treva prou justificable per fer un breu parèntesi en la devastació massiva que s'hi està patint. La passada setmana podíem veure a la televisió com un gran nombre de persones jeien mortes a terra, com si d'animals parléssim, amb l'evident marca de la brutalitat militar reflectida al rostre. Tropes britàniques i nord-americanes havien assaltat indiscriminadament un campament i havien assassinat tot aquell que havien trobat al seu camí. Els crims de guerra, doncs, no tan sols es van cometre a l'antiga Iugoslàvia i per exèrcits aliens als "països de primera fila".

La seu del Partit Comunista Xilè, a Santiago de Xile, va ser brutalment assaltada per la policia militaritzada d'aquell país recentment alliberat d'un règim feixista i dictatorial imposat, tal i com s'ha pogut demostrar posteriorment, pels Estats Units d'Amèrica. Sense previ avís ni d'ordre judicial, la policia va usar un antic litigi sobre la propietat del local per atacar, sense compassió ni lògica possible, el grup de militants que es trobaven a l'interior de l'edifici. La resposta dels comunistes va ser contundent; les represàlies policials, dignes de cadena perpètua. La brutalitat policial, tot i que ho pugui semblar, no tan sols es dóna als "països llunyans": cal recordar les manifestacions agràries d'aquí contra la pujada dels carburants?

Vaig veure un vídeo de fa aproximadament tres anys en què unes persones (a jutjar pel seu aspecte físic) ordenaven a un gossos (segueixo amb el mateix criteri identificatiu) que ataquessin quelcom que jeia al terra (crec que eren homes de raça negra, però per la manera com eren tractats em reservo un escàs marge de dubte). La violència de les imatges era esgarrifosa: les "persones" permetien i gaudien amb les mossegades i els atacs dels animals als homes de raça negra; els motius dels actes no eren menys horrorosos: no tenien papers i eren il·legals. Tot i haver succeït al sud d'Àfrica, els "països en vies de desenvolupament" no són els únics contraris a la immigració. Sense comentaris.

He vist blancs atacant negres, i viceversa; també he vist orientals atacant blancs i negres, i viceversa per partida doble. No crec que la barbàrie sigui pròpia d'una raça en concret, ni de totes alhora. No crec que sigui un tret distintiu d'un sector social en particular, ni de tots en conjunt. Tan sols crec que és un deplorable símptoma de la vida, tan sols injustificable en el cas de la humanitat amb aspiracions a ésser "intel·ligent".

Opinió

Els nostres gairebé quaranta-vuit anys de residència a Tàrrega, i per exigències professionals que en el seu dia van fer possible entrar en coneixement de les característiques i possibilitats econòmiques dels pobles que formen la nostra comarca, tenint en compte la influència de la seva capitalitat com a centre de múltiples i imprescindibles serveis, ens van permetre fer una concloent valoració dels importants recursos, principalment agrícoles i ramaders, que generen el conjunt de pobles de l'entorn, en benefici de la ciutat que representa el seu cap natural de la comarca.

El fet que Tàrrega es vegi molt afavorida, sobretot comercialment, per les economies dels nostres pobles, amb les facilitats de desplaçaments que ara tots tenim, ens obliga a considerar-los com un tot de la mateixa ciutat i fer-los mereixedors també de les nostres millors atencions.

La Cambra Oficial de Comerç i Indústria ens informa que té censats 391 comerços al detall i 123 a l'engròs, a més de 164 activitats industrials registrades pel que fa referència solament a Tàrrega ciutat. I podria aportar diferents i més il·lustratives dades econòmiques que confirmarien el que suposa el pes de la comarca per al seu centre comercial de Tàrrega, que és el que aglutina moltes activitats i cobreix en bona part les necessitats dels seus comarcans, sens dubte atrets principalment pels mercats dels dilluns i per les generoses ofertes de tota mena de productes dels nou grans supermercats establerts a la nostra població.

El gremi dels calçats ha estat tradicionalment un del més beneficiats per les compres dels comarcans als nombrosos establiments d'aquest ram, com així mateix els dedicats a la venda d'articles de confecció, amb magnífiques instal·lacions, restant negoci als que fa uns anys absorbien els de la capital provincial.

Altra dada significativa que demostra la capacitat de les economies dels nostres comarcans rau en el fet abans que l'expansió bancària arribés a algun dels pobles amb major nombre d'habitants, es podria assegurar que els dipòsits de recursos (estalvis, generalment) que acumulaven les entitats financeres de Tàrrega de les aportacions dels comarcans van representar, alguns anys, més del 35% del total. I no diguem de les adquisicions de finques urbanes a Tàrrega que estan fent molts comarcans, sense deixar les cases pairals dels seus respectius pobles, la qual cosa incrementa un actiu mercat d'operacions sense precedents en la història local.

En l'aspecte cultural hem de considerar com a molt valuoses les aportacions, entre altres, de pobles tan característics com Verdú, amb les seves singulars i antigues obres arquitectòniques de l'església parroquial i del restaurat castell, a més dels nombrosos artesans terrissaires que complementen l'atractiva oferta turística d'aquell estimat poble. Guimerà és únic, com a admirat poble medieval. Nosaltres el comparem des d'una perspectiva òptica amb un retaule arquitectònic que captiva els visitants per la forma a diferents nivells de les seves cases i antics carrers.

No podem deixar d'esmentar, com a monument cabdal de la nostra comarca el monestir de Vallbona de les Monges, que per la seva situació geogràfica forma un triangle d'excepcional interès arquitectònic i a la vegada turístic amb els altres dos monestirs cistercencs, com són els admirats de Poblet i Santes Creus. També, una significació especial per a les veïnes poblacions d'Agramunt i Bellpuig que atresoren molt reconeguts valors culturals.

Encara que són prou conegudes les entitats d'àmbit també comarcal que estan radicades a Tàrrega, al servei de tots els residents de la zona, bo és recordar i detallar les considerades principals, que entenem que són les següents:

-Cambra Oficial de Comerç i Indústria, que agrupa a 29 municipis.

-Consell Comarcal de l'Urgell, amb 20 municipis.

-CAP, centre sanitari comarcal, atès per 45 persones.

-Museu Comarcal de l'Urgell.

-Arxiu Històric Comarcal.

-Biblioteca Comarcal.

-Centre de Cultura Comarcal.

-Escola d'Arts i Oficis, amb 27 professors i uns 300 alumnes aproximadament, alguns procedents d'altres comarques.

-Penya Barça de Tàrrega i Comarca.

Els 44 pobles que reben influència directa de la ciutat de Tàrrega constitueixen un cens estimatiu, bastant aproximat, d'unes 38.000 persones, dada que pot ser interessant per avaluar les possibilitats de captació del centre principal.

Aprofitem per fer pública la nostra felicitació i reconeixement a la targarina Glòria Coma Torres, autora del llibre L'Urgell, de la col·lecció Les Comarques de Catalunya, editat l'any 1994, que ha fet un interesantíssim treball descriptiu de les nostres terres, il·lustrat amb magnífiques i abundants fotografies de color.

Amb aquest modest escrit de col·laboració, fem honor a l'amable suggeriment d'un bon amic i distingit comarcalista que mereix totes les nostres consideracions

Correu del lector

Nadal de ma infantesa, et recordo com si fos avui. Recordo, plena d'emoció, com n'era d'esplèndid, amb nosaltres, aquell tronc que s'anomena tió.

El meu germà i jo el cuidàvem molt bé tota la setmana abans de Nadal. El teníem a prop del foc, perquè no es refredés i es mantingués calentó.

Esperàvem el dia de Nadal amb candeletes. La primera cosa que fèiem al matí era anar a mirar el Tió. L'àvia ens deia que estava molt tip i de ben segur que tot el que cagaria seria molt bo. Començàvem el dia anant a missa. Abans de dinar presentàvem als pares tot el que havíem fet a col.legi, els deures i una felicitació. Després de felicitar els pares i l'àvia fèiem cagar el tió. Estàvem molt emocionats per les coses bones que en sortien. No paràvem de donar-li cops fins que ja no en sortia res més.

L'hora de dinar és el que més recordo. Recordo tota la família al voltant de la taula, que era rodona, amb les estovalles i els tovallons blancs, que sortien de la calaixera molt poques vegades durant l'any. Al mig de la taula, aquella sopera, que era de la meva àvia, fumejava brou de Nadal.

Ara tot ha canviat. En moltes llars Nadal ja no se celebra de la mateixa manera. Ara aquella sopera de l'àvia ja no fumeja damunt la taula, ara és al damunt del bufet i serveix de decoració.

Del Nadal del passat, solament en queda el record.

La millor paraula és la que no es diu; és la que resta per dir.

Els fruits del silenci són l'oració, la fe, l'amor, el servei i la pau.

Del que hem escoltat, res; del que vist, la meitat.

Solament els homes lleugers i vulgars volen arribar a conclusions en tot. És molt inútil presumpció pretendre el fi de la vida i la dimensió de l'infinit.

Tot cedeix davant la continuïtat d'un sentiment enèrgic. Tots els somnis acaben prenent forma; per a tota la set es troba aigua, i per a tots els cors, un amor.

"Per a ser feliç cal procurar arribar a ser dignes de la felicitat" (Kant).

Geni és aquell que en tot instant sap donar forma als seus pensaments.

Tan mateix, el treball és quelcom; quelcom que dóna treball, per descomptat. Però, tot plegat, quelcom que dóna, i nosaltres rebem el do.

Hem arribat a la conclusió que la vanitat és el fonament de tot, i allò, que anomenem consciència no és sinó la nostra pròpia vanitat vista per dins.

Quan rebia un congrés de sacerdots, al juny de 1960, Joan XXIII, en la conversa planera que va tenir amb els seus hostes abans de beneir-los, va tenir aquesta sortida que els va deixar bocabadats: "Jo no sóc un papa dels que tenen visions! I al capdavall em diuen que no ho faig tan malament com això!" La qual cosa no va privar-lo de dir un dia, durant la primera sessió del concili: "M'agradaria que Nostre Senyor se m'aparegués per dir-me quan s'acabarà el Concili. Perquè, per començar-lo, mano jo, però per acabar-lo!...". *

Entitats

El proper diumenge dia 9 de desembre a les set de la tarda al Teatre Ateneu, la BAT representarà l'obra El gran egoista a benefici de Càritas.

Càritas Parroquial de Tàrrega és una entitat sense ànim de lucre. Actualment porta a terme els següents programes socials:

– Càritas a la ràdio: programa radiofònic mensual emès cada primer divendres de mes des de la Residència Sant Antoni amb la col.laboració de l'emissora municipal.

– Família i infància: projecte de suport educatiu.

– Grup d'ajuda "Apa Som-hi": contractes a gent del poble, immigrants i persones sense llar.

– Immigrants: classes de llengua i cultura i assessoria legal.

– Mitjans de comunicació: publicació del full informatiu Ressò de Càritas i d'articles als mitjans de comunicació locals.

– Rober: venda de roba, mobles i electrodomèstics de segona mà.

– Transeünts: acollida i allotjament a l'alberg, un dia de treball, possibilitat de valoració psicosocial i derivació a centres especialitzats.

– Vellesa i voluntariat: companyia a gent gran o malalts als domicilis i a la Residència Sant Antoni.

Els beneficis d'aquesta actuació aniran destinats a aquests programes. Per qui vulgui col.laborar i no pugui assistir a la representació, pot comprar fila zero a l'oficina de Càritas (carrer Urgell, 1) de Tàrrega.

Aprofitem per agrair públicament a BAT la seva col.laboració amb Càritas. Gràcies a BAT Càritas podrà treballar una mica més amb i per a la gent desvalguda de Tàrrega.