El dia 2 de desembre s'ha fet el trasllat dels gossos de la protectora de l'antic circuit de motocròs a la nova protectora, a l'abocador de Tàrrega. Gràcies al servei de voluntaris i socis el canvi ha estat fàcil i ràpid.

Donem el servei d'adoptar o apadrinar algun gos. Necessitem voluntaris en la tasca de cuidar-los.

Aquesta protectora sobreviu gràcies a l'aportació econòmica dels socis. Anima't i fes-te soci per dues-centes cinquanta pessetes al mes.

El pròxim 14 de desembre, l'A.F.A.T.C. realitzarà una xerrada-col·loqui sobre la malaltia de l'alzheimer i donarà a conèixer els serveis que ofereix l'associació per als malalts d'alzheimer, els seus familiars i persones interessades. El lloc serà a la sala d'actes de la Regidoria de Cultura (carrer de les Piques, 1), a dos quarts de nou del vespre.

L'A.F.A.T.C. ha elaborat unes postals de Nadal amb vistes de Tàrrega que les podeu trobar als establiments de Tàrrega. Aquesta iniciativa és una de les activitats que s'elaboren als tallers de restauració i artesania per tal d'ajudar al finançament de l'associació.

Alhora, voldríem donar les gràcies a totes les persones que de forma voluntària col·laboren i participen en l'associació, i desitjar a tothom molt bones festes.

"Si poses el teu gra de sorra en aquest projecte, junts construirem un futur d'esperança per als malalts d'alzheimer i els seus familiars".

L'A.F.A.T.C. us desitja bon Nadal i bones festes

Partits polítics

Quan el ressò de l'augment abusiu dels impostos a Tàrrega encara no ha cessat, ens arriba una nova clatellada des del Govern de Madrid, amb la reverència de CiU, pujant de quatre pessetes les gasolines, amb la possibilitat d'un posterior augment autonòmic d'1,5 punts més. Ens afusellen per tot arreu.

Més impostos indirectes, que afecten a tots, rics i pobres, i menys impostos directes (IRPF) que graven els poders adquisitius més alts. Política típicament conservadora favorable als qui tenen més renda. Pressupostos propagandístics que no quadren i que cal fer quadrar. El famós "dèficit zero" resulta una enganyifa electoralista.

Diuen que millorarà la sanitat pública. Ho notarem de veritat? Temps al temps.

S'admeten apostes: no tardaran gaire a anunciar una rebaixa de l'impost sobre la renda.

Entitats

El passat divendres dia 30 es va realitzar a les instal.lacions de la Mútua Intercomarcal de Tàrrega una jornada formativa sobre Planificació d'emergències, prevenció i extinció d'incendis. La jornada va estar dividida en dues accions formatives. Primerament, els participants van assistir a una xerrada teòrica sobre la necessitat dels plans d'emergència i dels diferents tipus d'actuació a tenir en compte, i un cop finalitzada es va passar a realitzar la part pràctica en uns terrenys facilitats per l'Ajuntament de Tàrrega, on tots i cadascun dels assistents van poder efectuar pràctiques d'extinció coordinades pel cos de bombers de la localitat. Cal esmentar l'alta participació a la jornada, amb trenta-cinc participants d'un total de dinou empreses de la localitat de Tàrrega i diferents poblacions veïnes.

Ensenyament

La Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (CIRIT) ha premiat dos treballs de recerca presentats per l'Institut Manuel de Pedrolo al concurs d'aquest any. Aquest dos premis, juntament amb el que es va atorgar en l'edició de l'any anterior a un altre treball, han permès que CIRIT valorés la brillant trajectòria de l'Institut Manuel de Pedrolo en el camp de la investigació i atorgués de retruc un tercer premi especial per al centre. Els alumnes guardonats són Josep Bosch Olivera, de Tàrrega, i Rosa Capdevila Querol, de Maldà. Es dóna la circumstància que aquesta alumna també va rebre pel mateix estudi el passat mes de maig el segon premi del concurs de treballs de recerca organitzat pel Consell Comarcal de l'Urgell.

El treball de recerca de Josep Bosch es titula La vida extraterrestre. El jove estudiant explora l'estat actual de la qüestió i en fa tot un tractat. Parteix de la possibilitat que hi hagi vida extraterrestre a partir de les característiques de l'univers i especula sobre quins requisits bioquímics s'haurien de donar perquè aparegués la vida en un planeta. Explica els termes de l'equació de Frank Drake, que intenta escatir el nombre de civilitzacions tecnològiques a la Via Làctia, i en fa una crítica. A continuació analitza i desxifra el famós missatge d'Arecibo de 1974 i constata que a partir de 1995 hi ha proves de l'existència de planetes extrasolars. Obre a continuació un repàs a la història de les creences sobre la vida extraterrestre i retrocedeix fins a la Bíblia. Fa també un recull exhaustiu de les creences pseudocientífiques sobre suposats visitants extraterrestres a l'Estat espanyol i desemmascara l'esoterisme que envolta la qüestió.

Tornant a la visió científica, explica els detalls del projecte Search Extraterrestrial Intelligence (SETI) per detectar senyals intel·ligents de ràdio extraterrestres i descriu el funcionament del programa SETI at Home distribuït arreu del món com a salvapantalles d'ordinador. Finalment es fa ressò de l'anunci fet al febrer de 2001 sobre la possible vida bacteriana a Mart a partir de l'anàlisi d'un meteorit marcià. A les conclusions l'alumne es mostra escèptic que la humanitat pugui prendre contacte amb altres civilitzacions extraterrestres i creu que, si bé no devem estar sols a l'univers, en realitat és com si ho estiguéssim, ja que mai no serà possible prendre contacte amb una civilització exterior.

El treball de Rosa Capdevila Querol es titula La Segarra (1925-1927). Una expressió tardana de renaixença ruralista. En aquest cas La Segarra és el títol d'una revista que es publicà a Maldà entre 1925 i 1927. L'alumna fa un repàs als continguts dels quaranta-vuit números que van aparèixer, cosa que li serveix per analitzar i entendre la ideologia social, religiosa i política d'un sector de poblacions de la comarca de l'Urgell que constitueixen una subcomarca amb forta personalitat, deutora de tradicions seculars. Després l'alumna analitza totes les recurrències que es produeixen al llarg de la revista i les agrupa, a fi de trobar els motius que movien aquella ja llunyana societat rural i les facetes de la ideologia tradicional enfrontada als grans canvis del segle XX.

Nogensmenys, el treball serveix per repassar la revifalla que arrencà de la renaixença i donà a les terres urgellenques una nòmina d'escriptors i publicistes que no solament es llençaren a escriure, sinó que rescataren de l'oblit una riquíssima cultura popular que cap als anys vint era encara vigent i poc després periclità i es dissolgué. Apareixen en aquest context algunes personalitats de gran rellevància cultural a les nostres terres, com Mn. Tomàs Capdevila, J. J. Piqué, l'escriptor i folklorista Valeri Serra Boldú, etc. Finalment, l'alumna reconeix en el tarannà social de Maldà la influència d'aquella iniciativa cultural tan reeixida.

El passat dissabte es va inaugurar el primer Supermerc'Art de Tàrrega, una iniciativa que va reunir disset dels principals autors de la ciutat i de les rodalies a la Sala Marsà. Aquesta exposició pretèn acostar la creació d'autors locals consagrats i d'altres de menys coneguts mitjançant una distribució de supermercat on el visitant pot triar i remenar les obres, que es troben ordenades en calaixos oberts, i comprar-ne a mòdics preus.

Des d'unes set mil pessetes fins a trenta mil, els clients d'aquest primer supermercat de l'art targarí poden trobar dibuixos i pintures d'Antoni Boleda, Glòria Coma, Dolors Comajuncosa, Carmina Castelló, Montse Fabregat, Ramon Franquesa, Jaume Garriga, Ramon Guixé, Anna Marañá, Josep Minguell, Ramarshi, Francesc Rufes, Domènec Serra, Miquel Solé, Benjamí Tous, Marta Trepat i Lluís Trepat. La mostra reuneix uns dos-cents cinquanta dibuixos i pintures d'estils molt diversos, per a tots els gustos.

El proper any s'intentaràreunir la totalitat dels artistes targarins

La iniciativa del primer Supermerc'Art, organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega, ha estat molt ben valorada pels clients que durant el primer cap de setmana van passar per la Sala Marsà.

Jordi Colilles, artista local i coordinador del Supermerc'Art, va opinar que "aquesta és una ocasió històrica, ja que hem reunit molts artistes locals per primera vegada". De cara al proper any, Colilles va afirmar que "tornarem a organitzar un altre supermercat, però esperem que el nombre d'artistes creixi fins a reunir-los tots".

L'èxit de la primera edició d'aquest artístic supermercat ja preveu, doncs, una nova edició.

Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, va afirmar durant l'acte inaugural de la mostra que "és una excel·lent ocasió d'adquirir obres d'importants artistes a preus molt assequibles, especialment ara que vénen les festes de Nadal i tot sovint no sabem què regalar".

El primer Supermerc'Art restarà obert fins al proper dia 14 de desembre i, aquest cap de setmana coincidirà amb la III Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, que tindrà lloc al Mercat Municipal i a la plaça de les Nacions sense Estat des de divendres dia 7 fins a diumenge dia 9.

El Pla Estratègic de la ciutat de Tàrrega, gestionat per l'empresa barcelonina IngeCon, va celebrar divendres al vespre la primera assemblea general oberta a la població. En aquesta reunió Pere Grau, regidor de Promoció Econòmica i Finances, i José Luis Muñoz, director d'IngeCon, van explicar als assistents que el Pla Estratègic és una manera consensuada de decidir el futur de la ciutat recollint també l'opinió dels ciutadans, que podran assitir a una sèrie de conferències de temes concrets i referents a Tàrrega que s'han planificat fins al proper mes de febrer.

El Pla Estratègic ja ha enquestat vuitanta representants d'entitats i institucions locals

Muñoz va aclarir que "un Pla Estratègic és un pla d'acció, no només un estudi" i que, per tant, els projectes que derivin de la diagnosi que estan realitzant de la ciutat es materialitzaran en un futur en actuacions reals. De moment, Muñoz va anunciar que s'han realitzat vuitanta enquestes a representants de sectors socials de Tàrrega, com poden ser entitats i institucions, i que els enquestats han respost molt favorablement a la intenció de planificar de forma comuna el futur de la ciutat.

S'enviaran enquestes a totes les llars targarines per conèixer opinions

El regidor Grau va afegir que "els ciutadans podan participar-hi obertament", ja que s'enviaran ben aviat enquestes a totes les llars de Tàrrega per tal que les famílies locals opinin i donin la seva idea de com veuen la ciutat. Aquestes enquestes, que inclouen una sèrie de preguntes valoratives dividides per sectors, com el comerç i la cultura, també vindran acompanyades d'una butlleta que es podrà omplir i dipositar en una urna a l'Ajuntament i que permetrà rebre informació regular a casa sobre els avenços del Pla Estratègic.

Les actuacions del Pla Estratègic començaran al juliol del 2002

Actualment, i fins al febrer, el consell del Pla Estratègic, format per un representant de cada sector social de la ciutat, realitza una diagnosi exhaustiva de la ciutat i de les mancances que caldria pal·liar. A partir del mes de març, i ja enllestida la diagnosi i les conferències públiques, el consell concretarà i prioritzarà les necessitats més immediates de la ciutat que, a partir del juliol del 2002, es començaran a materialitzar amb actuacions concretes i reals.

L'escriptor lleidatà Pep Coll va ser l'encarregat de tancar els actes de celebració del setè aniversari de la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega, que finalitzaren el passat divendres dia 30 de novembre. Pep Coll va reunir una quarantena d'admiradors al tercer pis de la biblioteca i va parlar, essencialment, de literatura i de l'ofici d'escriptor.

Cal tenir en compte que Coll, a més d'un dels novel·listes juvenils més consagrats de la literatura catalana actual, és professor de secundària a Lleida i coneix de prop els interessos i inquietuds del públic a què generalment es dirigeix. En aquest sentit, l'escriptor va manifestar que "en contra del que pugui semblar, els joves llegeixen i escriuen més que mai", i va posar com a exemple les noves tecnologies i el correu electrònic, que "ha suposat el fet de tornar a escriure cartes, un costum pràcticament perdut, i comporta llegir i escriure constantment".

Pel que fa a l'ús de les biblioteques, Coll va afirmar que "és evident que no s'omplen tant com una distoteca o un camp de futbol, perquè la biblioteca mai no ha estat un indret de masses, però jo mateix he pogut comprovar que molta gent jove la visita amb ferqüència".

Actualment Pep Coll està treballant en una nova novel·la no juvenil que ben aviat sortirà a la venda, a més de treballar en un recull de llegendes del Pirineu, un dels temes més presents en la seva literatura.

La celebració del setè aniversari va oferir actes molt diversos

Els actes del VII Aniversari de la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega van acollir, a banda de la conferència de Pep Coll, una sessió de contes narrada per Ferran Martín, una conferència d'aproximació a la realitat sociocultural del Txad i un taller de vitralls, que va entusiasmar els més petits i que va realitzar Artijoc.

"La nit és massa piadosa: embafa. I amb tants estels, il·lusiona". Amb aquests versos de Pere IV va començar l'obra del passat dissabte dia 24 al Teatre Ateneu de Tàrrega, A poqueta nit. Aquesta peça va significar el debut en el teatre adult del jove dramaturg Juli Disla, autor de l'espectacle, dirigit per Joan Miquel Reig.

L'obra, d'una hora justa de durada, es divideix en quatre trobades entre dos veïns, un noi i una noia. En trobar-se anant a llençar les deixalles "a poqueta nit", que en valencià significa al capvespre, els dos veïns sense nom xerren al voltant d'un contenidor de brossa, que sembla haver sortit, juntament amb ells, del llibre obert amb el text de l'obra, que ocupa tot el fons de l'escenari.

Els veïns enraonen i es descobreixen l'un a l'altre. Ella és xerraire, apassionada i somiatruites; ell és sorrut, fred i escèptic. En el fons de les seves converses es nota la solitud i, sobretot, la incomunicació.

El tercer personatge de la dramatúrgia representa ser-ne l'autor, que, amb les seves intervencions, recondueix la conversa dels joves i la porta allà on vol. La presència d'aquest tercer punt de vista alenteix a estones excessivament el ritme, però també val a dir que enriqueix la història creant una altra esfera de ficció.

A poqueta nit és una història aparentment senzilla, però amb uns protagonistes força complexos. És una història d'amor i d'humor que parla, al capdavall, de la impossibilitat de l'amor i de la pèrdua d'il·lusions que cada nit s'enduu el camió de la brossa.

Sota el lema "Tu també pot ser-ho", el Dia Internacional del Voluntariat va reunir un centenar de persones al Taller Alba de Tàrrega per participar en tertúlies i d'altres activitats de celebració.

Nombrosos membres de sis associacions de voluntaris que actualment estan treballant amb persones disminuïdes, tots provinents de la demarcació de Lleida, van ser els participants d'una emblemàtica jornada que pretenia donar a conèixer la tasca voluntària, a més d'animar tothom qui ho vulgui a fer-se voluntari.

Les entitats voluntàries Acudam, Castell del Remei, Arca, Servei de Voluntariat Europeu i Olivera van realitzar una xerrada enfocada en l'àmbit de treball propi de cadascuna, un total de sis sessions de debat entorn de la tasca voluntària i de reflexió sobre el seu present i el futur.

La jornada en pro del voluntariat va finalitzar amb un berenar en conjunt i l'animada actuació del grup musical de Castellserà Nodi al Taller Alba.

Creu Roja Joventut va informar sobre la sida al centre comercial de la ciutat

En el marc del Dia Internacional del Voluntari, i coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, una altra entitat targarina va involucrar-se en la tasca de conscienciació del ciutadà.

Creu Roja Joventut Tàrrega va muntar durant tot el dissabte dia 1 de desembre una taula infomativa sobre la sida al centre comercial de la ciutat, al carrer del Carme, que va rebre la visita de centenars de persones interessades en el tema.

Una activitat paral·lela a la taula informativa va ser l'encesa d'espelmes per part del públic que es va interessar per la problemàtica de la malaltia d'immunodeficiència adquirida, que simbolitzava el suport a les víctimes de la sida i als familiars que en pateixen les conseqüències.