Carnaval

Després d'una nit d'abusos etílics, sexuals i al·lucinògens, S. M. Lo Rei Carnestoltes, acompanyat de la seva irreverent Cort, les seves desconsolades concubines, i la Recalcitrant Comissió, va evacuar les darreres voluntats.

Les seves possessions més valuoses reposen dins el seu fèretre; tot i això, no ha pogut resistir la temptació de cedir allò que més ràbia li feia a la faràndula política, social i cívica d'aquesta estratègica i planificada ciutat.

Això dit i signat, davant del subornat notari d'Operasión Trunfo i amb permís del Gran Censor-Dictador Omnipresent, procedirem a donar a conèixer el contingut del testament:

– A l'Equip de Govern de la ciutat, format pels convergents i populars, els cedeixo una nova caixa forta, que l'actual està plena de forats, igual que darrerament ho està l'edifici de l'Ajuntament.

– A l'oposició, els allibero del morrió. Sempre borden i no mosseguen. Més que oposició, semblen Hermanitas de la Caridad.

– A Foment Targarí, un nou director de marketing amb imaginació, per dissenyar noves campanyes i que s'oblidin d'una vegada de les butlletes.

– Als treballadors de l'Ajuntament; els dono el matí de festa per anar a protestar i que vagin a treballar a l'hora d'esmorzar.

– Als socis de l'Ateneu un vedat de caça per a ells sols. Així no els molestaran ni els mossos ni els mussols.

– A la Cambra de Comerç, noves delegacions a Mollerussa i a Balaguer.

– A l'Arxiu Gavin, i perquè no sigui dit, li regalo la meva esquela perquè en faci el vulgui mentre se la pela.

– Al rector de Tàrrega, unes escales mecàniques per així, d'una vegada, poder pujar el ruc al campanar.

– A la Unió Esportiva Tàrrega, un nou entrenador de magnitud internacional, que darrerament ha entrat a les llistes de l'atur. No diré res més. Tan sols, que és holandès.

– A l'Esbart; un CD amb la gravació dels aplaudiments i ovacions de l'actuació de l'Aniversari, perquè s'hi recreïn ben de gust a casa seva.

– A la Federació de Veïns, uns cursets intensius de jardineria per cobrir les necessitats paisatgístiques de les noves urbanitzacions targarines.

– Al Mas i al Maragall, un nou look electoral, que no es pot anar pel món empolainats com un gall.

– Al Gaspart, un futbolí i un Monopoly perquè no hi perdi en aquest negoci.

– A l'Escola d'Arts i Oficis, un nom nou: Escola d'Arts Pocasoltes Sa Majestat Lo Rei Carnestoltes. I així ho heu de fer, i evitar d'aquesta manera tot aquest merder.

– Al Col·lectiu Z, un nou abecedari i nous modals. Més que erudits, semblen animals.

– Al Dr. Music; camps de gespa artificial reciclada i reutilitzable, per així no haver de replantar-la mai més, com al camp de futbol.

– A Nova Tàrrega, una impressora nova perquè puguin imprimir les esqueles a tot color.

– Al president del Govern, una nova joguina: el Bushminator.

– Al Govern de Madrid li regalo moltes tones de "xapapote", estelades, ikurriñas, banderes gallegues negres, diaris escrits íntegrament en altres llengües i altres relíquies culturals: com el dret a discrepar, a informar, i sobretot el dret a la LLIBERTAT (tot i que desconec totalment si aquesta darrera paraula és del tot constitucional).

– Als joves, un bon berenar típic de la nostra terra. No el pa amb tomata, sinó coca i xocolata.

– Als Membres de la Recalcitrant Comissió de Carnestoltes, jo els dono tot el meu or, perquè s'ha de tenir molt de fetge i cor per muntar aquesta manifestació amb tanta dedicació.

– A tots els demés, no us puc donar res més, tan sols l'última cullerada de la darrera pasterada.

Correu del lector

Sr. Jordi Serés Aguilar quan diu a "Vilagrassa no hi ha democràcia" es descuida de dir de la "seva democràcia".

Miri, a vostè no cal posar-lo al corrent, però al lector sí. Sobre el tema dels plens té part de raó, però no pot negar que està puntualment informat rebent totes les actes de la Comissió de Govern, i no diu tota la veritat, ja que el 19 de novembre de 2001 es va realitzar sessió de ple, on per cert ni vostè ni cap dels seus companys es molestaren a interessar-se per l'expedient, ni assistiren a la sessió, ni vostè excusà la seva falta d'assistència, i per això demana plens ? I com és que no els ha demanat d'acord amb la llei, tal i com ho feia vuit anys enrere i sempre se li van convocar? És que vostè prefereix fer-ho a través de la premsa? Té una altra classe d'interès? Això és el de menys, a vostè el que li preocupa és la democràcia, és clar, ben entesa. Des que vostè viu a la vila, n'hem après un camí llarg de la seva democràcia.

Vostè sempre utilitza la fórmula que l'Ajuntament que presideixo es gasta els diners posant contenciosos i no pot portar a terme algun assumpte que a vostè el beneficia en temes diversos dels particulars. Doncs li explicaré que també és una altra mentida seva, perquè l'Ajuntament mai ha interposat cap contenciós. Aquesta Administració el que ha fet és defensar-se dels contenciosos que li posen, entre altres, vostè.

Li recordaré algun fet, de la seva democràcia de fa temps. Vostè i altres veïns varen denunciar una granja d'ovelles que de forma il·legal funcionava dins el poble (que feia pudor i deixava el nucli urbà brut d'excrements), ubicada a uns cent metres de casa seva, i va costar uns diners clausurar-la, pel contenciós que ens van interposar, però el més curiós de la seva democràcia és que les granges de porcs i pollastres que tenia al costat de casa seva no feien pudor, segurament feien olor, ja que aquestes no calia denunciar-les. Hi ha qui diu que potser la matança del porc de la primera no era tan sucosa com la de la segona; era així?

Un altre apartat de la seva democràcia es va veure i viure en l'intent de la ubicació d'una antena de telefonia mòbil en un lloc públic que li podia agradar més o menys en la seva situació, però reunia tots els requisits legals, tan a nivell europeu com nacional, com autonòmic, a l'igual que tots els departaments provincials competents en la matèria. L'Ajuntament es va fer enrere per no tenir malestar amb diverses famílies que se sentien afectades, probablement mal informades per la plataforma antiantena formada, entre altres, per vostè.

Utilitzant la demagògia assembleària, que vostè n'és molt hàbil i sense cap mania d'organitzar un acte a l'església, com si fóssim al temps dels mercaders (els quals varen ser expulsats del temple) i anunciant que ho havien hagut de fer a l'església perquè l'Ajuntament no els cedia cap local municipal. Això no era cert i vostè ho va dir tot i sabent que no era així, perquè com molt bé sap ningú ho havia sol·licitat. El que li molestava és que l'Ajuntament tingués uns ingressos econòmics en benefici de tots.

Li podria retreure més coses de la seva intensa democràcia perquè en els pocs anys que fa que viu al municipi en té diverses dignes d'un demòcrata convençut, però no convenç el que vol sinó el que pot. Cada vegada que a vostè li agafa alguna rabieta ja sabem que ha tingut algun disgust particular. Els primers anys quan li passava quelcom semblant, es dedicava a fer escrits i passar-los casa per casa i al comprovar que tothom els llegia i pocs se'l creien, ha canviat el sistema i es llança a fer rodes de premsa i comunicats.

Sr. Serés, a vostè li passa que s'ha posat nerviós quan ha perdut un contenciós contra aquest Ajuntament, que interposà per unes contribucions especials d'urbanitzar un carrer, al·legant que s'hi posaven uns serveis que ja hi eren (cosa que no és certa) i que era massa elevat el seu cost (29.167,89 euros) la part que em xoca més és que el redactor d'aquest projecte tan mal fet, segons vostè, és l'equip tècnic del Consell Comarcal on exerceix de vice-president.

Ara que jutgi el lector.

El més greu és que per portar a terme tot aquest fet va organitzar reunions dels veïns afectats intentant convèncer que aquelles contribucions no s'havien de pagar; sortosament de tants veïns només van ser tres els qui s'ho van creure. Personalment em sap greu per ells, ja que l'únic aconseguit és tenir més despeses.

Vostè ja podia suposar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no fallaria al seu favor. El que pensava és que la sentència hagués sortit després de les eleccions municipals i ara només ha demorat el seu pagament del maig de 1999 al gener de 2003, això sí, mentrestant va endarrerir les liquidacions, però havent guanyat la sentència l'Ajuntament, a aquests recurrents els ha costat les despeses jurídiques del contenciós i a més a més pagar el deute a l'Ajuntament, els recàrrecs i els interessos de demora. Bonica manera democràtica d'estimar el poble!

Encara li diré més, vol dir que vostè no esperava que la sentència es resolgués passades les eleccions del 25 de maig? De ser així, què pretenia, vostè?

Si vostè hagués estat alcalde, hagués liquidat el deute a l'Ajuntament, com ho ha hagut de fer ara? Hagués publicat la sentència als diaris? Quan surt a la premsa ho ha de publicar tot, els temes de dictador i els de demòcrata.

Sr. Serés, segons vostè jo sóc un dictador i vostè un demòcrata i per això el poso al corrent de fins on arriba la seva democràcia.

Quan el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Vilagrassa, que és vostè, crea un contenciós administratiu que costa pel damunt de 4.000 euros (665.544 ptes.) a l'Ajuntament involucrant tants veïns afectats com pot, fent amb tota seguretat que també tinguin despeses i com a contrapartida el tribunal desestima el contenciós. Un bon demòcrata es fa un favor a ell i als veïns implicats, deixi de fer política d'oposició destructora, i d'aquesta forma no enganyarà ningú més, però no es preocupi, que en aquest fet seriós vostè no canviarà el sistema d'actuar, perquè si llegim el diari de La Mañana del dia 6 de desembre passat, a la pàgina 14, veurem que el lloc de què gaudeix és per un decret del president de l'Excel·lentíssima Diputació de Lleida que el va nomenar d'urgència l'any 1995, i al 2003 encara segueix en vigència. Tot i que el sindicat va presentar una demanda davant el jutjat acusant l'equip de govern de la Diputació de "nomenar a dit" persones de l'entorn de CiU.

En resum, Sr. Serés: jo tinc de dictador tant com vostè de demòcrata: absolutament res!

Confio que em podré entretenir amb les seves rèpliques i escrits, però ja li avanço que en aquests temes no contestaré, probablement seran com les que fins ara a fet, "molt democràtiques". Si em permet un consell, deixi de fer art dramàtic, que no és el seu fort.

L'Associació de veïns del barri del Sol Ixent, en la passada assamblea ordinària, celebrada el dia 19 de febrer, va acordar la reclamació amb urgència de la urbanització de la rambla del Canalet, segona fase (que fa deu anys que està reclamant-se) l'estat de la qual està provocant la presència de rates i colobres, així com un gran bassal d'aigua quan plou. D'altra banda, també es va demanar que s'arregli el parc infantil del barri i la pavimentació del carrer Mercè Germana Santacana. Com a primera mesura a fer també es va acordar la recollida de signatures de tot el barri per tal d'entregar-les a l'Ajuntament de Tàrrega i expressar-li el malestar sostingut del barri en relació a aquests assumptes. La petició està avalada per tot el barri, per la qual cosa esperen que l'Ajuntament prengui en consideració aquestes peticions i porti a terme les obres esmentades.

El passat dia 20 de febrer, es van presentar les primeres 65 signatures d'aquestes peticions esmentades. La resta de 136 signatures es van presentar el dia 20 al Sr. alcalde. Total 201 signatures.

Des de ja fa temps, la gent gran s'està organitzant en grups per gaudir de les diferents activitats de lleure en forma de tallers, xerrades, aules, etc. i omplir així el seu temps lliure.

La Generalitat de Catalunya, a través del seu Departament de Benestar i Família, Direcció General d'Acció Cívica i Direcció General de Formació d'Adults, empara les que s'anomenen Aules d'Extensió Universitària,encaminades a formar de manera continuada a totes aquelles persones que s'hi vulguin acollir.

Actualment existeixen a Catalunya trenta-dues aules, tutel.lades per vuit universitats, que imparteixen les seves classes magistrals i de formació a uns dotze mil associats. Els temes són proposats pels mateixos alumnes, en cursos escolars que van des de setembre fins a juny.

Tàrrega és la primera capçalera de comarca de la província de Lleida que té voluntat de formar part d'aquests grups, per la qual cosa es convoca a tots els targarins i comarcals a una reunió informativa que tindrà lloc el dia 14 de març, a les onze del matí, al Casal de la Gent Gran, on es podrà conèixer de primera mà el funcionament d'aquestes aules.

Hem invitat a aquesta reunió a les autoritats i institucions locals, les quals ja han mostrat el seu interès per aquesta iniciativa i també, mitjançant aquest comunicat, fem extensiva la nostra invitació a les autoritats i institucions comarcals.

Assistiran a aquesta xerrada els senyors Massip i Rodríguez , els quals ens transmetran les seves valuoses experiències adquirides en els seus llocs de responsabilitat dintre d'AFOPA, l'ens de relació, administració i assessorament que aglutina totes aquestes aules en una gestió única.

Estones de lletra

Hi ha més senzillesa en l'home que menja caviar per impuls que en el qui menja nous per principi.

No és pas que l'ideal cristià hagi estat a prova i trobat deficient. Ha estat trobat difícil i deixat sense prova.

El joc de posar-se límits a si mateix és un dels secrets plaers de la vida.

No existeix en el món un tema sense interès. L'únic que pot existir és una persona que no s'interessa.

Voleu que us digui el secret del món? Doncs el secret és que solament veiem les espatlles del món. Només el veiem per darrera; per això sembla irracional.

L'única senzillesa que val la pena conservar és la del cor, la senzillesa que accepta i gaudeix.

Totes les bones maneres han de començar compartint quelcom amb senzillesa. Dos homes que han de compartir un paraigües hauran, si més no, de compartir la pluja, amb totes les riques possibilitats de l'humor i serenitat.

El poeta fa comprendre a l'home com en són de grans les emocions que de petit ha experimentat.

Dickens és un exemple admirable del que passa quan un autor genial té el mateix gust que el públic.

Correu del lector

Ada era una noia de vint anys. Feia uns mesos que havia deixat el seu poble per anar a treballar a Barcelona. Uns oncles que vivien a la capital es van cuidar de buscar-li feina. Treballava en unes oficines i estava molt contenta. Però aquell dia se sentia cansada, tenia ganes de descansar. Aquell dia estrenava apartament. Ja feia uns dies que anava i venia de casa dels oncles al seu apartament. Ara estava tot arreglat i aquella nit era el primer dia que hi dormiria. Mai havia estat sola en un pis. Al poble, com és lògic, vivia amb els seus pares. Quan se'n va anar a Barcelona, vivia amb la seva família. Estava contenta, però alhora estava nerviosa. Quan va arribar a casa, va obrir la porta del pis i ràpidament hi va entrar. Es va mirar l'apartament i va quedar contenta de la manera com l'havia arreglat. No era molt gran, sols hi havia una habitació i per a ella ja en tenia prou: cuina, menjador i bany.

Va fer un sopar ràpid, tenia ganes de descansar i així ho va fer.

Aquella nit va dormir com un tronc. L'endemà al matí, com que era dissabte, va descansar una mica més i més tard va sortir a comprar. Havia de comprar per omplir la nevera. Estava contenta de pensar que era la mestressa de casa seva. Aquesta llibertat de poder fer el que volia li donava alegria, però també tristesa.

La nit següent estava una mica malenconiosa, no dormia, estava pensant, pensava en els seus pares, en els seus germans i el seu poble, quan de sobte va sentir soroll al menjador. Encara estava escoltant, quan es va obrir el llum de la seva habitació i a la porta hi havia un jove, que va quedar més espantat que ella mateixa.

Es notava en ell que estava una mica begut, però no tant per no adonar-se que no estava al seu pis. Es va disculpar com va poder i va marxar corrent, tancant la porta.

Ada va quedar pensarosa, no volia adormir-se pensant que tothom tenia les mateixes claus i que tothom podia entrar. Finalment, la son la va véncer.

L'endemà, quan es va despertar, es va mirar al mirall i es va trobar tota ullerosa, es notava que havia passat la nit sense dormir. Es va arreglar. Tot just havia acabat d'esmorzar, quan van picar a la porta.

Quina va ser la seva sorpresa quan va veure el jove de la nit abans. Venia a disculpar-se. Vivia al pis de sobre seu i es va equivocar de pis, però ell no sabia que les claus anaven bé a tots els pisos.

Van passar uns dies que no es van veure més, fins que un dia es van trobar pel carrer i es van aturar a parlar. Els dos van tenir molta alegria. Com que vivien a la mateixa casa van fer el camí junts i així van ser molts els dies que feien el camí junts. Va ser un dia que ell li va dir que l'estimava i a veure què en pensava. Ella va dir que també pensava igual. Al cap d'un any es van casar. Van ser molt feliços. Tot per culpa d'unes claus...

De les mil i una definicions i paraules que s'han publicat sobre la vida n'he seleccionat les següents:

"La vida és solament una maleïda cosa rere una altra." (Elbert Hubbart)

"La vida és la guerra, significa guerra. Viure és córrer cap a la mort." (Anònim)

"La vida en general és una successió de sorpreses mentals i sentimentals." (Josep Pla)

"La vida és allò que ens passa mentre pensem en una altra cosa." (Anònim)

"La vida és com una carta lacrada." (Rainer Maria Rilke)

"La vida és una tragèdia a la qual assistim com a espectadors durant un temps, i després hi actuem." (Jonathan Swift)

"La vida i la mentida són sinònims." (Feodor M. Dostojevskij)

"Motivació és la clau de la vida." (J Borda)

"Cal acceptar la mort, que no és més que el preu de la vida i el seu final obligat." (Anònim)

"La vida és el somni d'una ombra." (Píndar)

"La vida no existeix, és una propietat, un procés de la matèria." (Rodolfo Llinàs)

"La vida és una menja que només complau gràcies a la salsa." (Víctor Hugo)

"La vida és una trampa contínua." (Ana M. Matute)

"La vera vida és dolor." (Eurípides)

"L'home és un projecte tancat; la vida no. L'home ha de seguir projectant per després de la mort." (Julián Marías)

"La vida és un fi en ella mateixa sense cap altra finalitat." (Manuel Vicent)

"La vida està feta de parts que no es troben o reuneixen." (François Truffaut)

"La majoria dels homes empren la meitat de la seva vida a fer la miserable altra meitat." (La Bruyère)

"Per culpa nostra és curta la nostra vida." (Quintilià)

"La vida no és només l'actualitat." (Alfonso Levi)

"Viure és voler sense descans o restaurar quotidianament la pròpia voluntat." (Henri F. Amiel)

"La vida resulta deliciosa, horrible, encantadora, espantosa, dolça, amarga... i per a nosaltres ho és tot." (Anatole France)

"La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums, i s'escalfa damunt de l'escenari, una hora i no se'l sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit, inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res!" (W. Shakespeare)

"La vida és una olor." (J. Borda)

"Una cosa és el que espereu de la vida i una altra el que us espera." (Antonio Gala)

"Duu el que deixa, i viu el qui ha viscut." (A. Machado)

Pensar és molt més que un plaer.

Entitats

El passat dissabte dia 22 de febrer, l'Associació de Sobrestants i Tècnics Superiors d'Obres Públiques i Construcció de Catalunya celebrà una jornada tècnica amb el tema: "Els lligants bituminosos i les seves aplicacions", que tingué lloc a la sala polivalent de l'Escola de Sobreestants de Tàrrega.

Amb l'objectiu del reciclatge o ampliació de coneixements, dirigit sobretot als professionals d'aquest ofici, i a tots els interessats en el tema, l'Associació de Sobrestants organitza periòdicament aquestes jornades.

Desprès que Josep Maria Escolà, president de l'Associació, presentés l'acte i els ponents de la xerrada, prengueren la paraula Jose Antonio Soto, director tècnic de Cepsa Proas de Madrid; Milagros Fernández i Antonio Garcia col.laboradors de la mateixa empresa, i Jorge Ortiz de l'empresa Sorigue.

Les explicacions dels ponents es van acompanyar en tot moment de mitjans audiovisuals que van fer molt amena la jornada, i es van aprofundir temes com són materials, normativa, assajos, tècniques... i tota mena de puntualitzacions sobre els betums, emulsions, barreges bituminoses, tractaments superficials i reciclatge del material de fresat, entre altres.

L'interès d'aquesta jornada va quedar palès amb els més de cent assistents a l'acte, entre socis, professionals, empresaris i estudiants del sector.

L'associació va fer entrega al final de l'acte d'una placa d'agraïment als ponents.

Aquesta associació, amb quinze anys d'antiguitat, té com a principal objectiu la formació i el reciclatge dels socis, a part de la borsa de treball de què disposa, que mou unes dues-centes ofertes anuals i permet que l'associació pugui presumir d'un zero per cent d'atur. Per una altra part, edita la revista Sobbi des de l'any 1989, que s'ha convertit en un important centre d'atenció per a professionals de la construcció.

Ara properament el nou repte serà la representació d'una parada de l'associació, a la fira de Barcelona Construmat, del 26 al 31 de maig.

El passat dia 22 de febrer de 2003, l'Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell - Roger de Llúria de Tàrrega vam celebrar la Diada del Pensament, aniversari del naixement del fundador de l'escoltisme (Baden Powell). Una seixantena de persones (escoltes i guies, pares i mares, una entitat...) vam anar cap a Vilagrassa tot caminant per fer una xocolatada, llegir un manifest rebutjant la guerra i retornar cap a Tàrrega.

En aquest acte vam fer menció del 75è aniversari de l'escoltisme a Catalunya.

Donem les gràcies a totes les persones que van participar en aquesta jornada i a l'Ajuntament de Vilagrassa per la seva col·laboració.