nt08-6-1

Hi ha ciutadans que s'han assabentat que altres ciutadans han estat uns dies sense aigua pel diari o pel nostre setmanari, és a dir, que no han notat la manca d'aigua, mentre que altres l'han patit de valent, i és que estar uns dies sense aigua amb aquestes calors és més greu. Pel que ens han informat a l'empresa Sorea, el dimecres de la setmana passada es va cremar la bomba d'impulsió de l'aigua i per tant durant unes hores no es va poder bombar. Això va provocar una baixada molt acusada del dipòsit de Sant Eloi, i per tant que disminuís la pressió del subministrament. Així fins al passat diumenge no es va poder restaurar el servei totalment a les diferents zones de la ciutat, o millor dit, fins al diumenge l'aigua no va arribar a totes les llars que no tenien servei, almenys que nosaltres sapiguem.

Com hem dit en moltes ocasions, els ciutadans, a part d'enviar "E-mails" a l'alcalde, també truquen a aquest setmanari per comunicar les deficiències que veuen a la ciutat. Així, ens han trucat moltíssim per saber què passava amb el subministrament d'aigua, ja que, segons ells, a Sorea no els agafaven el telèfon i a l'Ajuntament no sabien què passava amb l'aigua. L'empresa concessionària ens ha informat que ells sempre han atès les trucades, cosa que no podem posar en dubte perquè no tenim proves del contrari, com tampoc del que diuen els nostres lectors.

Parlar de problemes en el subministrament de l'aigua potable a Tàrrega no és nou; només cal llegir la història de Tàrrega. Però semblava que al donar el servei a una empresa concessionaria la cosa s'havia solucionat, ja que havia millorat molt el servei i hi havia vint-i-quatre hores d'aigua. Això ha ocasionat que alguns deixessin de banda les cisternes i dipòsits de reserva, i ara han vist que per un cas excepcional encara són necessàris. Amb tot, aquesta avaria ha aflorat algunes deficiències en el servei que s'intentaran solucionar amb la reparació de l'altre dipòsit de Sant Eloi i la col·locació d'un grup de pressió a la zona de les cases de Sant Eloi o de Lluís Companys. Des de Sorea ens han informat que estan treballant per donar el millor servei pensant en l'increment d'habitants que està tenint la nostra ciutat.

Tot servei pot tenir els seus problemes, encara que sigui de tant en tant, o molt de tant en tant, però en aquests casos, i mentre es repara l'avaria, la millor cosa és una bona informació als ciutadans, ja que el pitjor és que el ciutadà es trobi sense aigua i no sàpiga fins quan en tornarà a tenir. Aleshores, si són molts els usuaris afectats, seran moltes les trucades, i poden col.lapsar les línies. Per tant, l'Ajuntament també podria ajudar i donar una mica d'informació i acontentar els ciutadans.

Primer de tot cal agrair a la Fundació Caixa Penedès el concert que ens oferí, sota el seu patrocini, el passat 1 d'abril, al Teatre Ateneu, que omplenà i ens permeté de fruir d'una audició de goig per a tots. Concert sota la batuta –exactament millor dit les mans i braços– del mestre Josep Vila i Casañas, del qual ja degueren comentar, els qui ho fan habitualment en aquestes planes, amb tan coneixement i perfecció. El meu propòsit és distint. Principalment comentar de quan, per primera vegada, vingué a Tàrrega i en el mateix teatre, l'esmentat orfeó. Amb unes fotografies que amb afecte i entusiasme m'ha facilitat l'amic Francesc Robinat Elias.

La primera vegada que vingué a Tàrrega l'Orfeó Català fou el dia 9 d'octubre de 1927. És a dir, que ara farà aviat setanta-quatre anys. I si no vaig equivocat, la d'enguany ha estat la quarta vegada, en tres quarts de segle aproximadament. En el XX i el XXI. Però, al meu juí, l'important és que aquella primera vinguda fou motivada, més que per res, per l'anada a Barcelona i actuació al Palau de la Música Catalana del nostre Orfeó Nova Tàrrega, l'any anterior, el dia 31 d'octubre del 1926. No cal dir que sota la direcció del mestre Josep Güell. Amb un èxit artístic extraordinari. Que no ho dic perquè sí, o amb el que es publicava a Crònica targarina d'aquell any, sinó que amb els elogiosos comentaris de la prestigiosa publicació Revista Musical Catalana en el número de novembre-desembre, també del 1926. Sorpresos i admirats, pel variat i important programa que el nostre orfeó va executar; el conjunt i la perfecció de les veus i la magistral direcció del mestre Güell. I si oferia l'Adoramus te Christe de Palestrina, o La presó de Lleyda, de Cumellas Ribó, i La mort de l'escolà, de Nicolau, així mateix El mercat de Tàrrega, de Josep Güell, amb autèntiques salves d'aplaudiments.

No m'engresco, al llegir-ho en aquella revista, que tinc al davant i torno a la vinguda del Català a la nostra ciutat. Que fugint igualment del que es publicava a Crònica Targarina a Tàrrega, també llegeixo a l'esmentada revista de setembre-octubre de 1927 la descripció de l'arribada, estada i concert a Tàrrega i a l'Ateneu, de l'Orfeó Català. Des de l'estació del tren, a la missa de dotze a la parróquia, on varen cantar, a l'acollida que reberen arreu, i l'estança i dinar a les llars que acolliren els orfeonistes, elles i ells. I el concert, repeteixo una vegada més, a l'Ateneu. On no hi va faltar El mercat de Tàrrega, en honor al nostre orfeó i especialment al mestre Güell. Composició que en els altres concerts fora d'aquest últim, probablement degut a l'escassetat del temps, sempre l'Orfeó Català havia cantat a la nostra ciutat. Insistint però, sobretot, la Revista Musical Catalana, que l'entusiasme, l'esperit orfeonístic i les atencions que havien trobat a Tàrrega mai les havien tingut enlloc. Acabant així: "Per la nostra part volem afegir que Tàrrega és una de les poblacions de Catalunya més sensibles a la música. El mestre Güell amb el seu orfeó ha ajudat força, ben cert, a desvetllar el sentiment espiritual de la comarca [...]. L'èxit assolit darrerament per l'Orfeó Català a l'Ateneu de Tàrrega n'és una prova que no podrem mai oblidar".

Amb els meus anys puc dir que quan en tenia catorze i un bon escaig vaig assistir al concert, amb els meus pares, avis de Linyola i oncles i cosins d'Agramunt. És, doncs, ben cert que fou un esdeveniment per a totes les nostres terres urgellenques i més enllà. D'arreu de les de Lleida feren cap tots els amants de la música o de l'àmbit cultural. És un guardó –per donar un qualificatiu més o menys adequat– que els targarins tampoc hem d'oblidar. Així hem anat obrint camí. I no té res d'estrany, que com es veu a les fotografies que inserim, que esperant el tren especial que portava l'orfeó, l'andana de l'estació s'omplenés a vessar. I que es produís una mena d'apoteosi a l'arribada del tren. Com després l'anada a l'església, carrer d'Alonso Martínez i carrer de Santa Anna avall, fou un esdeveniment multitudinari. I al temple parroquial no hi cabia ni una agulla més. I molt abans de l'hora del concert, malgrat tenir l'entrada, que s'havien esgotat del tot, el públic s'agombolava davant les portes del teatre esperant que s'obrís la porta i l'arribada a l'orfeó. I dic porta, perquè durant anys i anys al teatre, sense vestíbul, només hi havia l'escarransida que es veu a la fotografia. I per anar a l'amfiteatre (llotges i galliner) s'havia de pujar per l'escala exterior de pedra. Si bé, el teatre, dins, estructuralment era igual que el d'ara. I mereixedor de tota mena d'elogis en aquells temps.

Bé, però no era això el que comptava. I aquell dia 9 d'octubre de 1927 esdevingué per Tàrrega i el seu teatre Ateneu, que el nostre Orfeó Nova Tàrrega havia inaugurat el 14 de setembre de 1919, un dia de glòria. No en va, entre altres, el Català va cantar-hi primer El cant de la senyera, de Millet, i va acabar amb el Credo de la missa Papa Marcel, de Palestrina. Naturalment, sota la direcció del gran mestre Lluís Millet.

Com no podria ésser d'una altra manera, la nova campanya de l'Estat en contra del tabaquisme s'ha elaborat amb el mateix mal gust amb què el Govern central ens té acostumats a veure'l actuar. Si no en teníem prou amb les tragèdies gore de les campanyes en contra dels accidents de trànsit, en què tan sols mancaven la sang i el fetge rebotant llefiscosament contra la pantalla del televisor, sorprenguem-nos ara amb l'àcid humor del fumador passiu indignat i, per a més inri, mal educat. Recordo encara, parlant del mateix tema, el celebèrrim cuc que penetrava sigilosament pel nas d'un suposat drogaaddicte; era una campanya, també estatal, en contra del consum de drogues. La qüestió, pels exemples que he anomenat fins ara, sembla prou evident: realment cal tractar amb una tan elevada dosi de mal gust els problemes que pertoquen a la salut pública?

Pel que fa al tema del tabac, que és el que m'ha conduït a la redacció d'aquest article, només cal prendre nota d'un parell de matissos: el primer, que la figura del fumador mereix ser tan respectada com la de qualsevol altra persona i contribuent pel mer fet de ser-ho, i el segon, que la figura del fumador és la que econòmicament beneficia en major mesura aquest Estat del tabaquisme i de la qual ja hem sentit a parlar força els darrers dies. Segons el meu punt de vista i tenint en compte les consideracions que acabo de desenvolupar, no és res més que la darrera patinada d'un Govern central que està caient pel seu propi pes, inepte per a la conducció d'un Estat immers en una potent Unió Europea, incapaç d'afrontar una problemàtica social, sigui de la mida que sigui, impossible de convèncer que la convivència s'inicia per la tolerància, ineficaç, deficient, mal educat, prepotent, intolerant, endarrerit i massa consentit pels ciutadans que pateixen les conseqüències de tots aquests adjectius, prou dòcils perquè no n'existeixen de la mida que es mereix el seu substantiu (el Govern).

La doble moral que regeix la dubtosa ètica d'aquesta nova pífia de la democràcia, em continuo referint a l'actual Govern central, el porta a afusellar mediàticament aquells ciutadans que els sembla, segons un estrany criteri encara per desxifrar, que ocasionen un perjudici per a la resta de companys de territori. Si el tabac aporta uns beneficis a l'Estat espanyol que encara el permet estar al nivell de la Unió Europea, els seu portaveus opinen que és un mal a aniquilar; si Catalunya i Euskadi també ajuden la seva opressora Espanya a superar el Tercer Món a què estaria sentenciada, ella opina que són tumors nacionalistes que volen acabar amb la integritat d'un xacrós imperi podrit i caducat. Aquesta doble moral, en què s'acusa públicament allò que es desitja íntimament, em permet afirmar que la darrera campanya en contra del tabaquisme, la de l'esternut i l'ungla del peu, és una poca-soltada intolerant i intolerable per part de les persones que encara conserven un xic de seny i de sentit comú.

Que si em molesta? El que? El tabac? No, jo us diré el que realment em molesta: em molesta que encara juguem a crucificar allò que està mal vist pels ulls dels bons samaritans; em molesta que ara es retregui un problema que precisament nou no és, i que es faci d'aquesta manera tan desagradable; em molesta que els diners que es paguen per un producte tan maltractat com és el tabac serveixi per omplir les butxaques de qui tant el maltracten; em molesta que aquests lladres de guant blanc s'enduguin no tan sols els diners del producte en qüestió; em molesta que es pal.liïn problemes de major envergadura com pot ser el de l'encefalopatia espongiforme per interessos estatals i es distregui d'aquesta manera l'atenció pública; em molesta que encara hi hagi fam al món quan es podria eradicar amb la supressió de despeses tan absurdes com les militars; em molesta que els ecologistes duguin a terme una tasca ignorada pels mateixos que s'autoanomenen "defensors de la salut"; em molesta que els milions de col.lectius minoritzats del món no tinguin prou veu per cridar en favor dels seus drets; em molesta que infants d'arreu del món no tinguin prou veu per a cridar en favor dels seus drets, em molesta que infants d'arreu del món hagin de treballar per a empreses que es protegeixen sota l'ala de governs que titllen l'explotació infantil d'impensable; em molesta que es tracti els turistes laborals com a fastigosos immigrants, i els turistes sexuals com a autèntics reis; em molesta que religions i sectes del món encara continuïn infectant les ments dels seus fidels amb idees absurdes i indemostrables sobre temes que ni tan sols coneixen mínimament; em molesta que encara existeixin monarquies hereditàries i autoritàries; em molesta que haguem de pensar dues vegades el fet d'empresonar un dictadorr que ha ordenat la mort de milers de compatriotes; em molesta que es pugui fregir una persona sense proves fiables ni acusacions sostenibles; em molesta que el nostre petit país es vegi sotmès al poder d'una nació que li intentà prendre la identitat ja fa tres-cents anys i encara burxa l'orella del seu cap d'Estat... Em molesten moltes i molt diverses coses i l'únic que puc fer és mossegar-me la llengua, ja que el resultat de les meves protestes serà nul.

I a vosaltres, us molesta el fum del tabac? Doncs penseu que el fum del tabac, tenint en compte tots els problemes i els conflictes que hi ha actualment al món, és el que menys us hauria de molestar si penséssiu en alguna cosa més que en el vostre propi melic.

"A Nova Tàrrega, que normalment és una bassa d'oli... hi he detectat cert nerviosisme..." (Lluís P. Oromí, NT, 1-6-01).

A veure si per fi Nova Tàrrega (NT) deixa d'ésser una plàcida bassa d'oli i torna a tenir aquell atractiu que, en diverses etapes de la seva llarga vida, l'han feta interessant pel seu contingut viu, actual, plural, punyent, divers.

A veure si per fi NT, a més de "notari de l'actualitat" i "recull d'esqueles", és un autèntic fòrum de debat ciudatà.

Que bo seria que el diàleg i la controvèrsia, les opinions personals i de col.lectius, les discrepàncies i les adhesions, els suggeriments i les argumentacions, covertissin NT en una publicació de lectura necessària per l'interès que desperta el seu contingut.

"El nostre setmanari és el producte del que sent la gent que el fa..." (Ll. P. Oromí, NT, 1-6-01).

Doncs, com més serem, més riurem o plorarem. Com més hi escrivim, més plural serà NT i el lector tindrà més punts de referència. La pluralitat de col.laboradors sempre resulta més enriquidora que no pas el que diem els "mateixos de sempre".

" [...] com últimament em referia a Benjamí Tous [...] el pare Calassanç [...] des de fa molts anys ha estat i continua essent un dels més assidus, puntals [...] d'aquest setmanari" (J. Castellà, NT, 1-6-01).

" [...] el que segueix el seu camí impertorbable, sense enfadar-se mai amb ningú, l'amic Castellà..." (Ll. P. Oromí, NT, 1-6-01).

Sense la constància de persones com Calassanç Balagué, Castellà Formiguera, Ll. P. Oromí i Benjamí Tous, NT ja fa temps que hauria deixat d'ésser la NT que molts comprem i llegim per saber què passa i què es pensa a la ciutat que estimem.

Com que això és ben cert, permeteu que manifesti, ara i aquí, la meva admiració i el meu agraïment a aquestes persones per la seva constància i per les bones estones que m'han fet passar. Igualment, faig vots perquè les seves col.laboracions durin molts i molts anys.

Dit això, m'apresso a manifestar la meva il.lusió per les noves firmes que comencen a ésser assídues, així com per la recuperació d'alguns històrics.

Amb les exposicions, rèpliques i contrarèpliques de les tres darreres setmanes, molta gent parla del que es publica a Nova Tàrrega.

Ni que sigui de passada, permeteu-me que discrepi de l'obsessiva petició de conèixer la identitat tant de Jaume-Valeri d'Urgell com de Petra. Des del propi Sr. Frederic Gené, fins al president de la FAVT, Sr. Pujal, passant pel Sr. Prats, tots posen com a condició prèvia que aquests dos nous, o noves, articulistes descobreixin la seva identitat. Aquest regidor de vostè considera tan vàlida l'opinió del qui signa com la de qui utilitza pseudònim. No us negaré pas que em neguiteja, o millor, m'intriga no saber qui és realment aquell qui escriu, si és molt o poc conegut, si és una persona d'edat o un jove, si és una dona o un home, si som amics, companys o tot el contrari. Però tot plegat el que m'interessa és el que diuen i com ho diuen. Si argumenten sòlidament les seves opinions, i són correctes en la forma i agradables en l'estil, ja els contraargumentaré, o no, segons se m'escaigui.

Per això, a uns i altres, als incombustibles, als assidus, als intermitents, als poètics, als nostàlgics, als historiadors, als buscaraons, als pacífics, als qui busquen burina, als qui tenen la pell molt prima, als qui tenen les espatlles molt amples i responen xiulant, als qui solament responen si els trepitgen l'ull de poll, als qui fan veure que responen, però no ho fan, als qui escriuen des de la creença que la majoria som babaus, als impertorbables, als qui escriuen solament quan els convé a ells, als qui escriuen quan no convé, els qui escriuen amb intenció didàctica, als qui escriuen amb sinònim, als qui escriuen col.lectivament, als qui solament escriuen en contra de, als qui escriuen en contra del qui escriu en contra de, als qui escriuen i són uns ploms, als qui escriuen i és un plaer llegir-los, als qui esteu a punt d'animar-vos a escriure, a tots, a totes, ànims i no us feu mala sang ni tingueu por. Escriure t'allibera.

Escriviu, escriviu força, escriviu sense ofendre, escriviu pensant que allò que s'escriu, escrit queda.

A veure si a força d'escriure força, i sobretot d'escriure amb força, fem entre tots que Nova Tàrrega tingui la grapa suficient perquè els diners per vendes i subscripcions superin els ingressos per publicitat i propaganda. Així tindríem més planes per omplir d'opinions, de crítiques, d'història i d'històries.

Escriviu, bé sigui amb pseudònim, o amb títol acadèmic. Com més serem, menys bassa d'oli serà Nova Tàrrega.

En la passada edició d'aquest setmanari, el Sr. Pere Grau, regidor de Finances i Promoció Econòmica, va publicar una carta amb títol «Aclariments», referent als cicles de taules obertes que havia organitzat la FAVT per a les diferents regidories i que van ésser anul.lades per la manca de participació dels regidors.

D'aclariments el nostre regidor no en fa ni un, sinó ben al contrari, embolica la troca i tergiversa els fets del que és la realitat, i de quina manera! Però creiem que a causa de la confusió d'una carta per part del regidor.

La FAVT a principis de maig tenia previst realitzar un debat sobre el futur de Tàrrega, amb la participació de les entitats més representatives de la ciutat, i com no, de l'Ajuntament de Tàrrega, que és l'organisme més coneixedor del tema. Per aquest motiu la FAVT va enviar una invitació per participar-hi a les entitats i al Sr. alcalde. Posteriorment el Sr. Gené ens confirmà que no participaria a l'acte, ja que ho trobava innecessari, tenint en compte que l'Ajuntament està en procés de contractació, amb el consens de tots els grups municipals, de l'elaboració del pla estratègic de Tàrrega. Desprès el Sr. alcalde va trametre aquesta carta al Sr. Grau, responsable del pla estratègic, i aquest es va ficar en contacte amb el president de la FAVT per tal d'anul.lar aquest debat. La FAVT per petició de l'alcalde i del Sr. Grau anul.la el debat, ja que els motius exposats per aquests dos eren més que suficients.

Posteriorment la FAVT organitza un cicle de taules obertes amb els regidors de la ciutat, per tal que aquests puguin informar de les tasques que desenvolupen a la ciutadania i poder obtenir les opinions dels veïns respecte a les seves feines, i el senyor Grau va acceptar de bon grat de realitzar-ne una sobre les finances de l'Ajuntament de Tàrrega.

Segons l'escrit publicat pel Sr. Grau, aquestes conferències estaven enfocades sobre el "Futur de Tàrrega", totalment una confusió del regidor, ja que en cap moment la FAVT parlava de xerrades sobre el futur de Tàrrega a la proposta enviada als regidors. Per aquest motiu tots els punts que redacta el Sr. Grau en el seu escrit són totalment erronis, ja que està confonent un tema amb un altre ja anul.lat, sinó, ho pot comprovar a la còpia de la proposta que li vàrem adjuntar a la carta personal que li vàrem fer arribar abans de publicar aquest escrit, per mostrar-li personalment la nostra sorpresa pel seu escrit.

El regidor va venir a la taula oberta, com a portaveu de l'equip de Govern, i es va limitar a manifestar públicament que l'equip no assistiria a aquestes taules, sense donar cap tius d'explicació més (s'ha confirmat amb diferents assistents) i on va parlar solament del pla estratègic i no del que s'havia compromès, que era de finances.

Desprès de la seva acusació per la nota de premsa emesa per la FAVT i acordada per junta directiva, no del senyor Pujal, del qual diu que demostra una intransigència en els seus plantejaments per informar que l'ajuntament no volia participar en aquestes taules obertes.

Sr. Grau, creiem que abans de publicar alguna cosa d'abast públic, hauria d'estar molt segur de les seves declaracions, ja que hem pogut consultar diversos assistents a la conferència i no coincideixen amb el que vostè declara en el seu escrit «Aclariments», la qual cosa tergiversa els fets reals i les intencions de la FAVT.

La FAVT no entén que la Comissió de Govern s'hagi confós amb dos actes totalment diferents, ja que en el tema del debat sobre el futur de Tàrrega només es va comunicar al Sr. alcalde, en canvi en el tema de les taules obertes es va comunicar als vuit regidors del Govern (cinc regidors van confirmar l'assistència de paraula) tal com diu la nota de premsa de la FAVT, ja que creiem que l'equip de govern no tenia cap motiu i sí gairebé una obligació a acceptar a realitzar les conferències per tal d'informar i escoltar el veïnat, i a més a més, si la petició la formula la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega, que representa els veïns, segons el nostre criteri.

Esperem que amb aquesta explicació pública als lectors del setmanari assabentats dels fets ocorreguts.

Davant la polèmica que ha sortit a tot l'àmbit català, cultural, lingüístic i patriòtic, i de ressentiment tan arrelat a l'estima que tinc a la nostra terra, és continu les mostres de rebuig a les desafortunades afirmacions del cap de l'Estat i la ministra de Cultura: que mai el català havia estat perseguit.

En aquell temps per tots els pobles i ciutats era obligat veure, dir i berenar el gran eslògan: «España, una grande y libre».

La paraula «una» es referia a Catalunya i al País Basc, ja que cada una pel seu camí aspiraven a tenir una administració pròpia, sense dependre del Govern central, ja que la seva projecció industrial i comercial comptava amb un gran mercat en diversos països europeus, continuant a l'alça i un futur de gran expansió.

Van intentar fer-nos desaparèixer i per començar el primer que es va fer va ser prohibir que ens expresséssim en la nostra llengua catalana.

Van haver de passar molts anys per poder escoltar públicament la nostra música, la sardana, i per poder gaudir d'una lectura de llibres o premsa en català.

A tots els departaments oficials, per força t'hi havies de dirigir en castellà ja que si no et deien: «Hable usted en castellano».

Els qui per la nostra edat vam patir tantes humiliacions, no podem callar i volem expressar el més enèrgic rebuig a les dites afirmacions.

Volem informar-vos que ja hem començat la recollida de signatures dels propietaris i llogaters dels habitatges i locals comercials del carrer de Sant Pelegrí, tram que va des de la plaça del Carme fins a la via fèrria, ja que volem demanar al consistori la retirada de l'actual projecte d'urbanització que suposa l'ampliació de les voreres i la supressió de la zona blava.

En aquest moment ja disposem de 37 signatures que donen suport al projecte de conservació de la zona blava, la qual cosa ens fa pensar que el nostre criteri és el més adequat per a aquesta zona de la nostra ciutat. No obstant això, volem donar-vos a conèixer alguns detalls del projecte d'ampliació de les voreres i supressió de la zona blava que ja està aprovat inicialment per la comissió de Govern de l'Ajuntament.

El pressupost estimat del projecte és de 33.154.000 pessetes, no és el definitiu, i inclou:

Les voravies seran de granet dur per impedir que els vehicles s'estacionin damunt de les voreres. Aquesta mateixa funció també la faran els fanals, a més a més de la funció que els és pròpia. Com que els vehicles encara podrien pujar damunt de les voreres, s'ha pensat de posar-hi mobiliari urbà, com ara bancs i jardineries. Aquest mobiliari incrementarà notablement l'import del pressupost abans esmentat, perquè no es comptabilitzat al projecte. D'altra banda ens qüestionem la seva conservació i utilitat en una carretera que suporta tant trànsit.

El projecte que nosaltres vindiquem té un pressupost de 23.066.000 pessetes i s'hi ha d'afegir cinc o sis milions més en concepte d'il.luminació i altres. La suma total és bastant inferior a la suma final que tindrà el projecte actual.

Qui estigui interessat a conèixer els pressupostos pot trucar als telèfons 627 384 282, 617 581 580 i 649 197 602 i us els farem arribar a casa vostra.

Per consegüent demanem a l'Ajuntament que convoqui una reunió de propietaris i llogaters d'habitatges i locals comercials durant el període d'exposició pública que és a punt de començar, atès que a tots nosaltres ens preocupa el futur del nostre carrer.

Col.lectiu proaparcament del carrer de Sant Pelegrí