Unes precisions finals a les greus, manipulades i gratuïtes acusacions del Sr. Antoni Prats vers la meva manifestació d'una opinió, feta des de la llibertat d'expressió, amb una evident relativitat i totalment exempta de desqualificacions i menyspreu per a ningú.

Lamento que de tots els arguments exposats o apuntats en els meus dos escrits; "Reflexions per una Tàrrega moderna" i "Tàrrega no es mou", publicats a N.T. del 27 d'abril i 11 de maig, respectivament, hagueu quedat engantxat a una sola expressió, fins al punt de no voler veure res més que hagués pogut servir per obrir uns debats útils i interessants per a tothom.

Per experiència sé, i saben la majoria de ciutadants i lectors de N.T., que d'uns anys ençà les polèmiques amb vostè –en general– acaben en una vía morta, en un pou sense fons, o en el record ingrat i de vegades dolorós de les persones a qui s'han dirigit. I com què no deu ser aquesta la percepció que en teniu, podeu preguntar als vostres més llunyants i recents interpel.lats amb nom i cognoms. També com que sempre voleu tenir la darrera paraula, jo us la cedeixo, perquè amb aquest escrit pretenc donar per acabada aquesta tan desagradable, immerescuda i estèril polèmica, no abans d'intentar una vegada més aclarir la vilipendiada qüestió.

Es fa molt difícil respondre als vostres arguments, primer perquè són falsos, us inventeu un enemic força dolent, que a l'ensems el feu enemic de tothom, manipulant, extrapolant i traient de context tot el que us convé, a més d'atorgar-vos el paper de víctima vilipendiada i ofesa com si fóssiu el santíssim de la societat targarina, i mentir quan afirmeu que "usurpat" –que per cert jo vaig entrecomillar al meu escrit original que vaig dirigir a NT.– és sinònim d'han robat. D'on ho heu tret? Si ni tan sols quan transcriviu el text del meu escrit no ho feu correctament. Em permeto aprofitar la resposta que penso donar a l'escrit de rèplica del senyor Joan Pujal per a no repetir-me, a qui donaré els arguments que motivaren la meva opinió perquè us hi dirigiu i us en assabenteu en el supòsit que pugui publicar-se en aquest mateix número de N.T. Deixo de banda tota la bateria d'improperis, insults i acusacions de què feu gala en els vostres dos escrits perquè, com molt bé diu el vostre amic Lluís P. Oromí, –qui per cert sembla no haver entés la metàfora de la navegació dirigida als AIPN, cosa que ells entenguéren perfectament– sou temperamental i no teniu pèls a la llengua, i jo afegeixo que també ben poca mesura en l'expressió escrita.

La vostra fecunditat en el desafortunat ús de les frases fetes, us vingui d'on us vingui, segons com les apliqueu poden també desorientar els lectors i mai substituiran una argumentació degudament reflexionada i raonada. Per correspondre a la vostra amable dedicatòria, i sense ànim d'orientar cap sentit narratiu encara que puguin resultar escaients, us en transcric unes quantes; "Dime de que presumes y te diré de que careces", "De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel", "Abans que coneguis, no llois ni vituperis", "Les burles fan com les processons, que tornen d'allà on surten", "No t'alabis tu, que no et creurà ningú", "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era", "Només els pobles que respecten totes les religions mereixen que les seves siguin respectades".

Per acabar, veig que després de tantes ofenses com m'haveu dedicat i que finalment reconeixeu en el darrer paràgraf del vostre escrit, quedant-vos tant tranquil perquè no heu involucrat "cap persona, sinó un fantasma que transita per la ciutat" (sic) amb la qual cosa i d'una manera que jo qualifico d'infantil, rebleu i us recreeu en l'insult tot retirant-vos victoriós a pair la grant trintxada produïda per la malèfica càrrega de profunditat. Mal estil que confio superareu pel bé de la convivència amb tots els vostres veïns i conciutadants. "Perquè la vertadera glòria no està a vèncer sinó a convèncer".

Correu del lector

Des de sempre la pedra ha estat un material constructiu, indispensable i bàsic, de qualsevol civilització.

Les tècniques i els nous materials com el formigó armat, els pretensats, el ciment i les estructures metàl·liques, en totes les seves infinites i excel·lents aplicacions, han deixat de banda la pedra com a element constructiu. Amb tot, la funcionalitat de la pedra segueix viva, ja sigui per les seves propietats intrínseques, o per les seves virtuts estètiques i decoratives.

La pedra posseeix una dignitat i una noblesa que difícilment cap altre element constructiu artificial pot arribar a suplir. Per la seva procedència natural, la pedra és un element viu que s'adapta i crea interrelacions i reaccions amb el medi. Sigui hivern o estiu, amb la boira o la pluja, matí o tarda, amb temps núvol o assolellat, la pedra es muda i es transmuta, modifica la seva llum i els seus colors. A la terra o al mar, crea i manté la vida, aixopluga líquens i molses, conserva la humitat i la riquesa del sòl i, a diferència d'altres materials, no contamina.

La pedra, usada com a element constructiu, és original i diferent. Manté la bellesa d'allò natural i imperfecte. Crea conjunts de mides, textures, formes i tonalitats mai iguals i sempre similars. La pedra ennobleix i humanitza l'espai urbà i s'integra a la perfecció dins l'espai rural.

Ciutats de dimensió mitjana o gran com ara Lleida o Barcelona incorporen cada cop més la pedra en els aplacats de les voreres i en els bordons de les vies públiques. La Seu d'Urgell regula, en la seva normativa urbanística, el revestiment exterior de les façanes amb pedra del país. A les Illes Balears es protegeix i es promou la recuperació i el manteniment dels marges de pedra i de les cabanes dels camins i camps rurals

En els darrers anys, a la nostra ciutat, s'ha actuat correctament en la construcció del murs de pedra del Reguer, i de l'entorn del Col·legi Jacint Verdaguer. Amb tot, la majoria dels marges de pedra de la zona rústica del municipi s'han destruït, amb el beneplàcit i la passivitat de tots. Tampoc no hem fet res per incorporar, dins la normativa urbanística, una regulació i una protecció de les façanes i murs de pedra, a la zona urbana i rústica del municipi. Potser un futur desenvolupament del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Municipi de Tàrrega serà la millor eina per abordar en aquesta qüestió

Tampoc no és cap novetat recordar el que ha succeït amb els bordons de pedra de les voreres que, fins fa vint o vint-i-cinc anys, cobrien la pràctica totalitat de la trama urbana de la ciutat. Sistemàticament han estat i estan sent substituïts (actualment li toca al carrer de Comabruna) per grisos bordons de formigó

Potser caldrà esperar el segle XXII, per tal que la ciutat aposti de nou per la bellesa i la perdurabilitat de la pedra, com un element que humanitza l'espai urbà i dóna personalitat ciutat.

Sóm alumnes del Col.legi Sant Josep que hem realitzat aquest escrit per explicar-vos una mica com ha estat aquesta experiència de ballar el ball de bastons i el ball de l'eixida. Nosaltres aquests balls els vàrem aprendre i assajar fins a saber-los a l'escola, a la classe d'educació física. L'Eixida, a part de saber els seus passos, també l'has de ballar seguint el ritme, i sobretot has de fruir ballant-la. El ball de bastons és molt divertit també: has de vigilar molt amb els dits, però quan li agafes el toc ja només et cal seguir la música.

Bè, quan ja va arribar el dia de la Festa Major, estàvem molt nervioses perquè pensàvem que ens equivocaríem, però quan comences a ballar ja et sents segura i t'agrada molt. És una experiència bonica i divertida, que et permet relacionar-te amb els companys i companyes de classe i d'escola, i amb el poble.

Aconsellar els altres és cosa molt delicada, ja que en el món fracassen, a vegades, les coses més raonables i arriben a feliç termini les més absurdes. Demanar consell és una limitació i donar-lo és un atreviment. Si algú em demana consell, li dic que estic disposat a donar-l'hi, però únicament amb la condició que em prometi que no el seguirà. Solament hauria de donar-se consells en coses en les quals hom no té participació.

Una hora d'alegria és quelcom que robem al dolor i a la mort, i el cel ens recorda aviat el nostre destí.

L'amor té dues lleis: a) estimar els altres; b) eliminar de nosaltres allò que impideix als altres estimar-nos.

Per a l'alemany, les representacions i idees signifiquen més que tota realitat. Si hi hagués dues portes i si es llegís en una "Entrada del cel" i en l'altra "Entrada a un curs de conferències sobre el cel", tots els alemanys entrarien a la segona.

Està escrit que el fi de l'home és l'acció i no el pensament.

Res és tan insuportable per a l'home com estar en ple repòs, sense ocupacions, sense distraccions, sense constància, sense emocions. El domina aleshores una sensació de buidor, d'impotència, i cau en la malenconia i l'avorriment.

En el vertader amor no mana ningú; obeeixen els dos.

Joan XXIII tenia molta amistat amb el president Vincent Auriol. Fins i tot el va rebre a Venècia, amb gran escàndol de la gent de dretes de la seva diòcesi. Un dia li va fer un obsequi; era un exemplar del llibre El petit món de Don Camillo. Com a dedicatòria, va escriure-hi: "Per a la seva distracció i per al seu regal espiritual. A. Roncalli, nunci".

En memòria

Exposicions

Divendres passat, primer dia d'aquest mes de juny de 2001, el pintor de Linyola Robert Pérez inaugurà una exposició de pintura al Museu Comarcal de l'Urgell. Presentà l'obra el polifacètic artista Sisco Pascual, el qual es va centrar més a ressaltar les qualitats humanes del pintor Robert que no pas a valorar la seva obra, i digué al respecte: "D'aquesta, aquí a l'exposició, n'hi ha una mostra ben significativa, i es valora per si sola". Estigué present a l'acte l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, que es mostrà molt satisfet i agraí que artistes de fora de Tàrrega tinguin tant d'interès a voler venir a exposar a casa nostra.

Si bé a Tàrrega podem tot sovint contemplar diferents tipus d'exposicions sobre temes i tècniques diverses, no és habitual veure una exposició centrada gairebé en el tema del retrat no fotogràfic.

El pintor Robert amb la seva tècnica, el pastel, i la qualitat de les seves obres, ha irromput amb força en el món de l'art, aquest món on sempre és tan difícil fer-se un nom. Però ell, amb esforç i constància, a poc a poc ha anat fent camí i ara ja és valorat i reconegut. A les parets de moltes cases ja hi penja el retart d'un ésser estimat, obra de Robert, ja que admet i realitza molts encàrrecs de persones que reconeixen la seva pintura i gaudeixen de tenir un retrat seu.

Robert no pinta només l'aparença de les persones, sinó que va més enllà del que és superficial i capta la naturalesa interna, com el caràcter i el temperament humà, en un retratisme magnífic.

Entitats

El passat dia 26 de maig el Col.legi Sant Josep va celebrar la seva Festa Major amb un seguit d'actes organitzats amb molta il.lusió per part de l'AMPA del col.legi, delegats, sotsdelegats de curs, monitors, professors i direcció del centre per a tots els alumnes.

Va ser un dia molt complet ja que primerament el temps meteorològic va voler acompanyar amb un sol molt clar i calorós, i després tots els actes van ser multitudinaris, començant per l'esmorzar del matí amb arengada i pa torrat i coca amb xocolata per a tothom.

Les atraccions al pati amb "botis" inflables, els jocs populars i la gimcana per als més petits del col.legi, el campionat de ping-pong juntament amb les obres de teatre assajades dins de les extraescolars del curs van omplir tot el matí. L'acte esperat fou el partit d'hoquei de mares contra alumnes, totes, tant unes com les altres, van acabar el partit amb uns colors a la cara que eren una prova més del sol que en aquells moments estava fent al pati, però amb molta il.lusió i esforç, ajudades totes pels crits d'ànim, van resistir el partit (per cert van guanyar les mares).

Per refer forces, un bon dinar amb amanida, paella d'arròs, gelats i begudes fresques, primer per als més petits i després per als grans.

Ja a la tarda, per als més tranquils, jocs de taula (botifarra, escacs...) i els alumnes de primer d'ESO van representar unes coreografies de ball molt boniques i entretingudes. Tot seguit els pares i els alumnes van disputar un partit de futbol; mentrestant se celebrava a la capella la missa.

Per acabar la festa quedaven el teatre i el ball. La particularitat del teatre va ser que l'obra que es va representar per als pares i les mares de l'AMPA va ser una interpretació més digna d'una companyia de teatre estable que no pas d'unes persones que mai havien pujat a un escenari a representar una obra de teatre; i això va ser l'opinió general després de l'actuació de tots els assistents a la representació que va ser molt nombrosa. L'obra portava com a títol Per no entendre el castellà, i tots els actors i actrius van representar el seu paper amb valentia i professionalitat. Es va representar a la sala d'actes del col.legi.

Després al pati el grup d'animació La Troca ens va fer ballar a tots amb el típics balls de Festa Major, i el grup de segon de batxillerat va voler participar en la festa amb el seu repertori de cançons modernes.

Tot seguit va posar punt i final a la festa una espaterrant i sorollosa traca.

Des d'aquestes ratlles volem donar les gràcies a tots els qui d'alguna manera desinteressada van donar suport a la festa, sigui amb el seu suport personal o sigui amb col.laboracions. A tothom, moltes gràcies, i fins un altre any, si Déu vol.

Entitats

Primer com a campió comarcal, va representar l'Urgell en les finals territorials, i ara com a campió provincial ha disputat la fase nacional, o el que és el mateix, les finals dels campionats de Catalunya escolars.

La trobada va tenir lloc els passats dies 25, 26 i 27 de maig a Pineda de Mar. Els rivals, els campions de les altres provínces, més Barcelona comarques.

El sistema de competició: lliga entre tots els equips. I el sorteig va voler que els dos equips imbatuts en les tres primeres jornades s'haguessin d'enfrontar a la quarta, convertint el darrer partit de la lliga en una autèntica final.

Anteriorment, tant l'equip del nostre col.legi com el Lestonac de Barcelona, s'havien desfet dels seus altres adversaris: Escola Maria Guard de Badalona, APA Sagrat Cor de Tarragona i l'Escola Vedruna de Palamós. Tot estava preparat perquè el diumenge a dos quarts de deu del matí es disputés l'encontre que havia de donar el nou campió de Catalunya dels JEEC.

El partit de la final va ser vibrant i molt emocionant. La iniciativa, a la primera part, fou per al conjunt barceloní, que dominava el marcador, però no se n'acabava d'anar. El punt d'honor de les targarines, que van deixar la pell a la pista, equilibrava la major alçada, tècnica i banqueta del Col.legi Lestonac. Al descans, 30-25. La sorpresa arribaria en el tercer període quan, lluny d'aconseguir un major avantatge, aquesta diferència es va eixugar, finalitzant 39-40 favorable a l'equip de l'APA del Col.legi Sant Josep.

El darrer període va ser tot un drama. S'alternaven les mínimes diferències i l'empat, el cansament amb les ganes, el cap amb el cor i l'alegria amb el desencís.

La botzina final en el moment en què el marcador assenyalava un 49 a 49 va donar pas a una pròrroga a la qual l'equip targarí arribaria molt mermat, exhaust i amb dues de les seves millors jugadores eliminades per personals. Tot i això, es va lluitar fins l'últim segon, però ja amb moltes mancances, fet que deixaria el resultat final en un 59-53.

Felicitem, doncs, les noies del Col.legi Sant Josep per la seva brillant campanya i pel sotscampionat de Catalunya aconseguit.

Ensenyament

Alguns alumnes de l'institut hem participat en un taller d'activitats socials de sis hores, que forma part del programa "Sense violència, convivència" i que han dut a terme professionals voluntaris de la Creu Roja Joventut de Tàrrega.

El taller pretén promocionar actituds positives per la prevenció de conductes no assertives, desenvolupant habilitats socials i de comunicació que permetin conviure en societat.

Al llarg de les tres tardes de taller hem treballat la resolució de conflictes, la publicitat agressiva i moltes habilitats socials a través d'activitats diverses, com jocs, visualització i anàlisi d'uns reportatges, treball d'anuncis publicitaris...

Algunes de les coses que ens han quedat clares es poden resumir en les reflexions següents:

– No et tallis! Digues el que penses respectant els altres.

– Ninú és igual: aprèn les diferències, començant per les teves.

– Pregunta't el perquè de les coses i reflexiona sempre abans d'actuar.

– Posa't a la pell dels altres, és la millor manera de conèixer-los i respectar-los.

Al llarg d'aquest mes de maig els alumnes de tercer i quart d'ESO de l'IES Alfons Costafreda han participat en unes xerrades sobre educació sexual dutes a terme per una psicòloga especialitzada en el treball d'aquest i altres temes amb adolescents.

Les xerrades formen part d'un programa de prevenció desplegat des de l'Ajuntament de Tàrrega. A l'IES Alfons Costafreda aquestes xerrades han estat emmarcades en el projecte d'educació per a la salut Fem Salut, que ha estat concedit pel Departament d'Ensenyament i s'està desenvolupant al llarg d'aquest curs i el següent. El desenvolupament d'aquest projecte permet treballar intensament l'educació de la salut com a eix transversal des de les diverses àrees, des de tutoria i a nivell general del centre, comptant amb una considerable dotació econòmica per desenvolupar-lo i un assessorament que facilita el Departament d'Ensenyament.

Ja en el segon trimestre, foren els alumnes de segon d'ESO els qui van participar en una xerrada similar.

L'Associació de Rehabilitats Alcohòlics de Lleida s'ha desplaçat a l'IES Alfons Costafreda per informar i sensibilitzar els alumnes de quart d'ESO entorn de la malaltia alcohòlica i dels riscos derivats d'un consum inadequat de l'alcohol, així com de les tasques i funcions que es duen a terme des d'aquesta associació. L'activitat s'ha dut a terme a la classe de tutoria i ha estat complementada amb la visualització i anàlisi d'una pel.lícula relacionada amb el tema.

Cal dir que l'Associació de Rehabilitats Alcohòlics de Lleida ha facilitat material divers per treballar amb els alumnes (cartells, tríptics informatius, còmics, enganxines, etc.).

Entitats

El passat divendres 11 de maig, i com un dels actes de la festa major, va tenir lloc un concert molt especial al Taller ALBA, el grup local Zea's va ser-ne el protagonista. Vam tenir la possibilitat d'obrir el taller a la gent de la ciutat i val a dir que van ser força els curiosos que s'hi van atansar i van gaudir juntament amb nosaltres.

Aquesta va ser una activitat que vam preparar amb molta il·lusió fent un desplegament de cartells i fulletons informatius per tota la ciutat.

Realitzar aquest concert ha estat una experiència molt enriquidora, ha permès que vingués gent de la ciutat i que participés, oferint un espai on la gent conegui la nostra entitat, que hi vingui i participi del que organitzem. Ens ho vam passar molt bé gaudint de la música d'aquest grup targarí, una música molt particular i en un concert molt especial.

Des d'aquí volem agrair a tots els membres del grup per haver-nos ofert aquest concert, tota la dedicació i l'interès mostrat, i també a tota la gent de Tàrrega que ens va acompanyar durant el concert, moltes gràcies.

Música

El cantant Ramon Bordes va protagonitzar el sisè espai de Càritas a la ràdio corresponent al mes de juny. L'artista de la Guàrdia d'Urgell oferí a la Residència Sant Antoni una acurada selecció de temes de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Joaquín Sabina, Tomeu Penya i Jarabe de Palo, amb la seva característica habilitat per adaptar-se a les diferents gradacions vocals dels autors esmentats.

Va completar aquest programa, celebrat el divendres 1 de juny a les vuit del vespre, Pepita Marqués, que amb la seva peculiar desimboltura presentà dues airoses cançons que en el seu dia varen popularitzar Juanita Reina i Carmen Sevilla.

L'habitual comunicat de Càritas, llegit per Teresina Gilabert, i uns simpàtics acudits contats pel presentador de l'espai radiofònic, Josep Castellà, posaren la guinda a aquesta atípica sessió benèfica, retransmesa per Ràdio Tàrrega als seus habituals oients gràcies al bon quefer professional de Ramon Puiggené i Francesc Gasull a les vies de so.