Llegit el llibre Tàrrega i el de Nova Tàrrega del 26-10-01 de Lluís P. Oromí, que acaba dient "no son todos los que están ni están todos los que son", i anomena dos targarins de pro molt encertats, quan són tantes les persones que desinteressadament i cap afany de lucre van treballar pel poble, i els batlles que s'han quedat al tinter de reconeguda solvència i prestigi.

Entre tants, sols pretenc rehabilitar el nostre exbatlle de transició o canvi, i recordar el seu afer a l'alcaldia que sembla que el narrador s'ha oblidat, encara que l'esmenti a la palestra.

Enumerarem el següent:

1. Finances

Entregà l'Ajuntament amb un irrisori deute al Banc de Crèdit Local. No obstant, se'l volgué sometre a una auditoria.

2. Governació

Va reconstruir l'Ajuntament pedra a pedra respectant la identitat de la seva façana. Deixà un edifici senyorial, amb totes les dependències espaioses, amb una funcionalitat que avui és orgull de tots.

3. Ensenyança

Tres escoles es construiren en el seu mandat de sis anys: Escola Agrària, Institut Costafreda i Escola Àngel Guimerà.

4. Comunicacions

Construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs, molt espaiós i còmode per al públic.

Durant el temps que fou diputat provincial (càrrec que, suposo per oblit, no hi figura), essent de la comissió d'obres, treballà i aconseguí fer asfaltar la carretera de Sant Martí, que era un camí de carro, ple de clots, i essent del grup de colonització que va fer el Canalet, va impulsar, esplanar i fer totes les infraestructures d'una carretera fins al Mas de l'Estadella, que ha permès amb un mínim de cost fer la carretera de Preixana.

Actualment estem pendents, amb moltes promeses, del traçat de la carretera de Reus-Andorra, moltes veus diuen que no passarà per la comarca. Confiem en la nostra dinàmica presidenta de la Cambra de Comerç, que està demostrant conèixer el que necessiten les poblacions per fer-se grans, com és la xarxa de comunicacions.

5. Aigua

Construí un dipòsit a peu de les bombes de reserva per pal.liar qualsevol eventualitat.

Avui tenim: a) Cedida l'explotació a una companyia. Es treu maldecaps. Sempre ho havia fet l'Ajuntament. El poble ja pagarà. b) Es converteixen els dipòsits de Sant Eloi en una cistella i en una minva de capacitat, per unes obres fetes sense cap ni peus. c) Se'ns dóna aigua de pou, quan els nostres avantpassats van lluitar tant per beure aigua "bona", deien ells, del canal d'Urgell.

En fi, hem perdut capacitat d'embassament en cotes altes, que qualsevol petita avaria a les bombes o canal ens quedarem sense aigua, imprescindible per al poble.

6. Abocador

Amb una visió de futur encomiable, comprà una finca rústica idònia al nostre terme municipal, que avui fa presumir, davant el Consell Comarcal, perquè permet abocar totes les deixalles de la comarca i ampliar per tots els projectes. Avui dia fonamentals.

7. No parlem del polígon industrial, ho deixarem pels comentaris del final.

En fi, en set anys de dirigir el poble, va fer més, sense empenyorar-se, que aquests senyors que el van precedir, carregats de representacions, càrrecs i prebendes. Amb indignitat l'han censurat, fer travetes, que ha suportat amb paciència, quan ens pot donar a tots lliçons d'història targarina d'urbanitat.

I per acabar, una anècdota. Quan es desplaçà a Madrid, acompanyat per la senyora dipositària de l'Ajuntament, per tramitar el crèdit sol·licitat al Banc de Crèdit Local i aquesta feia cua per treure els bitllets de l'avió se li atansà i li digué: el meu no el treguis ja ho faré jo "Chapou".

Li demanaríem al nostre historiador i al poble li agradaria que ens fes un llibre sobre el nostre futbol, avui tan de moda, essent campions de la província de Lleida durant molts anys, tenint un camp amb grades, únic a la província. Es va poder veure l'ídol Zamora (per cert, que li vam fer un gol), vàrem apallissar amb un 6 a 0 un primera divisió, vàrem veure el Madrid amb totes les seves figures. Documents no en falten a les llars. I tot defensat per joves de casa i comarca. Història editada per altres pobles, sense historial esportista. Aquí s'evitarà el partidisme.

I pregunto:

Per què es va executar un polígon industrial, amb una visió pobra de mides, quan deixà el consistori un polígon amb terrenys immillorables, moltes parcel·les de propietat de l'Ajuntament, que se'n podia treure profit, amb un triangle d'explotació per a grans indústries, com és el triangle carretera d'Agramunt, carretera de Guissona, dotat de tots els serveis?

Per què es posà una primera pedra per fer un hospital, programat per la Generalitat, i sembla que tot se n'hagi anat en orris, després de tant temps?

Per què els targarins han d'anar a banyar-se a altres poblacions, amb menys densitat de població, i no hem estat capaços d'aconseguir les subvencions necessàries i construir, com ells, unes piscines cobertes?

Podia fer una infinitat de preguntes que deixo al tinter.

I últimament, un fet passat i curiós que podríeu indagar els estudiosos, i que va ésser perjudicial per Tàrrega.

Per què no vàrem obtenir els avantatges que donava un decret de l'època de regions devastades, que ens hi podríem acollir de ple, per tenir més de cent habitatges destruïts pels bombardejos, volats els ponts de l'Ondara i el raval del Carme, alguns edificis del carrer de Cervera, i que tants beneficis reportarà als pobles que s'hi van acollir?

Aquestes són tasques que als ciutadans agradaria.

Tàrrega havia estat locomotora a les primeres novetats i projectes. Bé ho sabien els d'Hisenda, que sempre una empresa targarina, de tots els gremis, figurava a la capçalera de cada conveni, amb les conseqüents polèmiques que portaven.

Avui som als vagons de cua, lligats pels deutes, amb un futur fosc, i abocats a convertir-nos en una ciutat dormitori.

En memòria

El poble de Sant Martí de Maldà d'uns dies ençà, viu profundament consternat a causa de la sobtada mort en accident de trànsit de la jove Magda, a l'edat de trenta-tres anys. Filla d'una família eminentment pagesa, a la qual donava de bon grat un cop de mà quan era necessari, treballava d'oficinista en una indústria del poble de Bellpuig.

Molt il.lusionada va emprendre viatge al Marroc juntament amb d'altres companys i companyes, però el dissortat 28 d'octubre quedà greument ferida a conseqüència d'un accident de cotxe, i tot i que va rebre assistència mèdica, a les poques hores va morir.

Simpàtica i riallera, educada, amable i bondadosa, molt activa i amb iniciativa, sempre estava disposada a col.laborar activament i de manera desinteressada en tota mena d'activitats que es realitzaven a la vila.

Ens ha deixat un bon record i un gran buit ja que joves així són els que donen vida a un poble.

El passat dissabte, dia 3 de novembre, a les dotze del migdia, va tenir lloc el seu funeral a l'església parroquial de Sant Martí de Maldà. Una multitud de gent hi va ser present, l'església i la plaça de l'església estaven plenes de gom a gom, regnava un silenci colpidor, el rostre de la gent reflectia tristesa i impotència davant del fatal destí de la jove. En els pobles petits tothom es coneix i una desgràcia així és sentida per tots. En la celebració eucarística, la coral Arc de Sant Martí va donar-li l'últim adéu cantant com a prova d'estima i condolença.

Que descansi en pau i que Déu conforti i ajudi la seva família a viure el dia a dia amb serenor.

Estones de lletra

Tot home és sincer tot sol; quan apareix una segona persona, comença la hipocresia.

L'home ha de valer tant que totes les circumstàncies han de ser-li diferents.

En realitat no hi ha història; tot es redueix a biografia.

La fe que es funda en l'autoritat no és fe.

Els homes s'assemblen més als seus contemporanis que als seus pares.

Gravem bé en el nostre cor: cada dia és el millor de l'any.

Per excés de saviesa, el savi es torna bufat.

Viatjar és el paradís dels inicis.

Pesar i fumar són dues operaciosn que consisteixen a llençar a l'aire nuvolets de fum.

Moltes vegades els nostres costums, en arribar a ancians, es tornen tiranies.

En arribar als cinquanta anys els homes de talent fan, seriosament, coses que als vint-i-cinc els haurien fet riure's sincerament d'altres que les fessin.

"El Papa és un presoner dins els seus grans palaus", va dir un dia Joan XXIII als pagesos d'una vila italiana. I un dia, mirant successivament el cambrer major, el prefecte de les cerimònies i el comandant de la gendarmeria aqueferats al seu voltant, digué: "Heus aquí els guardians de la meva presó!"

Joan XXIII continuava parlant com si només hagués estat un home com els altres. Així, quan tenia pressa de tornar al Vaticà a la fi d'una visita, deia: "Se'm fa tard. He de tornar a casa". *

Entitats

Com ja sabeu, el passat dia 25 d'octubre a la sala de plens de l'Ajuntament de Tàrrega es van aprovar els augments d'alguns impostos i taxes municipals pel proper exercici del 2002.

Els aguments aprovats són els següents:

IBI urbana: 8,90%

IBI rústica: 4,09%

IAE: 1,91%

Vehicles: 4,46%

Total augment de totes les taxes 3,9% (excepte la brossa i l'aigua).

Pel que respecta a la taxa de la brossa a la ciutat, s'incrementarà un 47%, és a dir que cada habitatge passarà a pagar 7.154 pessetes, mentre que als pobles agregats aquest percentatge serà inferior i el preu de la taxa serà de 4.814 pessetes.

La taxa de l'aigua també es veurà afectada en un increment del 7,40% en el primer tram (0-15m³).

En la passada reunió de la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega, es va acordar mostrar la nostra disconformitat en l'elevat i garibé abusiu augment que sofreix l'IBI amb un increment del 4,46%.

L'augment en la taxa de la brossa el trobem justificat, degut a la implantació de la recollida orgànica, però creiem que ja que tots els ciutadans paguem per igual aquesta taxa, tots hauríem de rebre el mateix servei per igual, ja que en aquests moments s'està primant amb més dies de servei el centre urbà (centre set dies, la resta cinc dies), com també s'hauria de millorar l'actual sistema de recollida de brossa que a hores d'ara és bastant deficient.

Davant la imminent construcció de la tan esperada piscina coberta i de la subvenció del bus urbà, creiem que evidentment els ciutadans de Tàrrega s'han de fer càrrec d'un augment en els impostos, però creiem que aquest augment hauria d'ésser més moderat, i si calgués, aplicar-lo progressivament, i mai superar l'IPC; en cas contrari els ciutadans de Tàrrega perden poder adquisitiu, ja que els sous, pensions, etc, no s'incrementaran més que l'IPC.

Considerem que els grans projectes són importants per la ciutat, però també s'ha de tenir cura de les petites coses que ja tenim, intentant-les millorar i mantenir degudament, com per exemple arreglar els dipòsits esquerdats d'aigua de Sant Eloi, renovar l'enllumenat públic de la ciutat, intensificar la neteja, instal.lació de semàfors al Cor de Maria i l'Ondara, pintar més passos de zebra, executar el projecte del reguer i netejar-lo, potenciar els pobles agregats, ficar més mobiliari urbà, bancs del bus, millorar les voreres dels carrers, urbanitzar els carrers pendents, arreglar l'asfalt de la majoria de carrers de Tàrrega, millorar el servei d'aigües de Sorea, etc.

En conclusió, i segons acord per unanimitat de la junta de la FAVT, estem d'acord amb un augment moderat dels impostos per les grans inversions que ha de realitzar Tàrrega els propers anys, però no amb els augments aprovats per l'Ajuntament de Tàrrega ja que són excessius per als ciutadans.

L'Agrupació Amics de la Sardana de Tàrrega, amb la col.laboració de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, vol fer una crida a tots els nens i nenes de Tàrrega i comarca que vulguin fer amics i passar-s'ho molt bé ballant sardanes.

Si us agrada ballar en una colla de sardanes, ara teniu l'oportunitat de venir cada dissabte de tres quarts de quatre a tres quarts de cinc al Mercat Municipal, situat a la plaça de les Nacions de Tàrrega.

Si entreu a formar part d'una colla, descobrireu que la sardana és una pràctica divertida i a l'ensems formativa.

Nens i nenes de Tàrrega i comarca, animeu-vos i veniu cada dissabte, a partir del dia 10 de novembre, a ballar sardanes.

Us esperem.

Ensenyament

El passat dia 31 d'octubre al CEIP Àngel Guimerà vam organitzar la segona gimcana de la castanyada. Aquest any el tema central de la festa ha estat la introducció de la nova moneda europea.

Tots els nens i nenes de primària van participar per equips en les diferents proves: pescar castanyes, ordenar el conte de la castanyera, comprar i vendre amb euros, l'eurotómbola, identificar en un puzzle els països que incorporen la nova moneda... Tot jugant i menjant castanyes, al final, d'una manera lúdica i senzilla, van començar a familiaritzar-se amb l'euro.

L'associació de comerciants Foment Targarí va entregar dissabte a la nit els premis Eloi, que reconeixen els millors aparadors comercials de la Fira de Teatre al Carrer, i els premis Taronja, que premien la simpatia dels botiguers més destacats de la capital de l'Urgell. L'entrega dels guardons es va realitzar durant un sopar de gala que, ja amb cinc anys de realització, ha esdevingut un dels principals esdeveniments socials de Tàrrega.

Els premis Eloi van reconèixer els millors aparadors de la Fira

Els premis Eloi, el guardó dels quals és una estatueta de l'emblemàtic personatge creat per l'artista local Benjamí Tous, es van dividir en el premi a l'aparador més divertit, atorgat a la perfumeria La Primavera; el premi a l'aparador més creatiu, atorgat a la ferreteria Domènech Seguí; el premi a l'aparador més treballat, atorgat a la Boutique Edén, i l'Eloi d'Or al millor aparador de la XXI Fira de Teatre al Carrer, atorgat a Fotografia Calafell.

Aquesta iniciativa va sorgir, segons Núria Robert, presidenta de Foment Targarí, de l'entesa entre l'associació de comerciants i el Patronat de la Fira, en un intent de vincular l'emblemàtic certamen teatral amb l'esperit comercial de la capital de l'Urgell.

Els premis Taronja van ser majoritàriament protagonitzats per dones

Pel que fa als premis Taronja, que reconeixen la simpatia d'alguns dels botiguers més destacats de la ciutat, quaranta-cinc representants del sector comercial van rebre una taronja simbòlica que representava el reconeixement del propi sector envers els mereixedors del premi.

En referència a aquest premi, que tan sols van guanyar deu homes enfront de trenta-cinc dones, Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, va bromejar dient que "sembla evident que el segle XXI és el segle de les dones".

Els premis Taronja, concedits pels botiguers als propis companys, són una mostra de la vitalitat del comerç de Tàrrega i la constant intenció d'oferir al públic un servei de qualitat material i humana. De la mateixa manera que amb l'Eloi d'Or pel que fa a aparadors, Foment Targarí concedeix cada any un premi Taronja especial al botiguer més simpàtic de la temporada, que enguany va recaure sobre Carme Sanfeliu, de la perfumeria La Primavera.

El concurs fotogràfic de la Fira també va conèixer els guanyadors

D'altra banda, Foment Targarí també va donar a conèixer els guanyadors de la tercera edició del concurs fotogràfic centrat en la Fira de Teatre al Carrer, que reparteix seixanta mil pessetes en premis. El guanyador de la present edició va ser Andreu Llanes, de Castellnou de Seana, amb la fotografia titulada "Donant vida".

Al sopar de gala de Foment Targarí van assistir Núria Robert, presidenta de l'associació; Pere Grau, regidor de Finances de l'Ajuntament de Tàrrega; Margarida Pané, regidora de Comerç; Carme Bosch, representant de la Fira de Teatre; Mercè Argilès, representant de la Cambra de Comerç, i Frederic Gené, alcalde de la ciutat, que va encoratjar els comerciants a continuar fent de Tàrrega una ciutat comercial de referència i va recordar que l'Ajuntament està fent el possible per resoldre els problemes que puguin dificultar el desenvolupament comercial, com és el cas de l'aparcament. Núria Robert, en aquest sentit, va donar un vot de confiança al consistori targarí.

li siguin traspassades les plenes competències del transport ferroviari a l'interior de Catalunya. Segons Macias, la intenció de la Generalitat és crear trens de rodalies a totes les capitals de província que tinguin una freqüència de viatge d'una hora, com a mínim.

D'aquesta manera, i pel que fa a Lleida, circuits com el de Cervera o la Pobla de Segur gaudirien d'una periodicitat horària i similar a les condicions amb què funcionen els trens de rodalies de Barcelona.

Per fer realitat aquest projecte, la Generalitat demana també la possibilitat de realitzar els contractes pertinents amb les empreses ferroviàries que pertoquen, ja que hi ha la possibilitat que en el futur existeixi una liberalització del mercat ferroviari.

L'ampliació del polígon de la Canaleta i la construcció d'un nou pont sobre l'Ondara, millores importants per Tàrrega

Centrant-se en els temes referents a Tàrrega, el conseller Macias va anunciar la construcció d'un nou pont sobre el riu Ondara, que unirà el carrer del Talladell amb la Via Lacetània i que es pressuposta en cent cinquanta milions de pessetes.

Segons Frederic Gené, alcalde de la capital de l'Urgell, aquest nou accés ajudarà en gran mesura a l'estructuració urbana de la ciutat, ja que suposa una circumval·lació bàsica en ple centre de la ciutat.

L'ampliació del polígon industrial de la Canaleta, situat al nord del nucli urbà i adjunt a la carretera que uneix Tàrrega amb Agramunt, també està prevista de cara a un futur proper i amb un pressupost provisional d'uns tres-cents milions de pessetes.

La companyia d'autocars Alsina Graells serà l'encarregada, a partir de dilluns dia 5 de novembre de conduir el bus urbà de la ciutat de Tàrrega.

Cal recordar que l'empresa que el gestionava fins ara, Autocars Inga, va comunicar que abandonaria el servei el diumenge dia 4 després d'haver perdut uns dotze milions de pessetes i no haver rebut cap subvenció per part de l'Ajuntament. Per la seva banda, Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, sempre ha defensat el fet que Autocars Inga no va demanar cap subvenció en sol·licitar el servei, cosa que impedia al consistori atorgar-la-hi sense previsió.

Els horaris del bus urbà han variat i el servei es realitzarà amb dues línies

La nova empresa que gestionarà el bus urbà complirà uns horaris diferents al servei que es coneixia fins ara, ja que dividirà la jornada en dues línies cobertes pel mateix vehicle.

Per una banda, la línia que circularà per l'interior de Tàrrega ho farà de dilluns a divendres a partir de les 8 del matí i fins a les 8 del vespre, circulant de 8 a 10 del matí, d'11 del matí a 2/4 de 2 del migdia, de 2/4 de 3 a les 4 de la tarda i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre.

D'altra banda, la segona línia, que recorrerà les poblacions agregades a la capital de l'Urgell, circularà els dilluns, dimecres i divendres des de les 10 del matí i fins a les 9 del vespre, viatjant dels pobles agregats a Tàrrega a les 10 del matí i a les 4 de la tarda i fent el recorregut invers a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre.

Cal recordar que els viatgers d'aquesta segona línia, per tal de circular des de Tàrrega fins a la seva població d'origen, hauran d'esperar el bus a la parada de busos municipals, adjunta a la plaça de les Nacions sense Estat.

A partir de dilluns s'han començat a repartir els nous horaris entre els usuaris del bus

Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, va anunciar el passat divendres que s'han repartit fulls informatius incloent els nous horaris al CAP-II de la capital de l'Urgell i al Casal d'Avis, punts d'especial interès pel gran nombre d'usuaris del bus que acullen.

De la mateixa manera, i a partir de dilluns, tots els viatgers del bus urbà han rebut el full amb els nous horaris del bus especificats.

El projecte de revitalització del casc antic que l'Ajuntament de Tàrrega va idear a principis d'aquest any, i que pretén donar vida a un gran nombre de locals inutilitzats del centre de la ciutat, ja ha donat els primers resultats en rebre resposta per part de vuit interessats. El projecte preveu la creació d'un nucli artesà al carrer Major i a les places Major i de Sant Antoni, un centre històric que compti amb la presència d'artistes i artesans de totes les disciplines.

Per tal d'atreure el màxim d'interessats possible, l'Ajuntament va acordar amb els propietaris de locals inutilitzats el mòdic lloguer de deu mil pessetes al mes durant els dos primers anys i la subvenció de l'Impost de Construccions i Obres, de l'Impost de Béns Immobles i de l'Impost d'Activitats Econòmiques. De la mateixa manera, el consistori targarí va enviar informació als participants de la darerra edició de la Fira d'Artistes i Activiats Tradicionals de Tàrrega, que se celebra al mes de desembre, i als artesans censats pel Centre Català d'Artesania. La resposta, segons fonts municipals, ha estat molt positiva, ja que vuit particulars ja s'han interessat a formar part del projecte que ha de revitalitzar el centre de la ciutat. Els oficis que duen a terme els interessats són la talla de fusta, la vinateria, la ceràmica, la restauració de mobles, la joieria i la il·luminació de disseny. Cal destacar que, el passat dia 30 d'octubre, un dels ceramistes interessats ja va tancar un contracte d'arrendament al carrer Major i iniciarà les obres de reforma properament.

Segons fonts de l'Ajuntament, catorze locals dels carrers i places anteriorment anomenats estan disponibles: tres d'ells en venda, quatre en procés de reforma per part dels propis propietaris amb la intenció d'obrir un comerç, sis en previsió de lloguer pactat amb el consistori i el darrer, que no vol llogar.

Aquesta iniciativa de l'Ajuntament, amb la intenció de donar vida al casc històric de la ciutat, ja ha tingut els precedents de la Biblioteca Central Comarcal i la seu de la Fira de Teatre al Carrers, institucions ubicades a la plaça de Sant Antoni, l'Arxiu Comarcal, annex a la biblioteca, i el Museu Comarcal, al carrer Major, entre d'altres.

L'inici del desdoblament de l'eix transversal, que uneix les comarques de Girona amb les de Lleida ja està previst de cara a l'any vinent. Segons Pere Macias, conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, el desdoblament començarà al municipi segarrenc de les Oluges perquè és un punt d'unió amb la carretera N-II i, per tant, de gran importància pel que fa a estratègia viària. D'altra banda, l'eix transversal es continuarà desdoblant al tram que uneix Manresa amb Vic i Santa Coloma de Farners, ja que és una zona que acull un alt volum de trànsit, a partir de l'any 2005. El desdoblament de l'eix, segons es preveu, facilitarà en gran mesura el trànsit per la via transversal i reduirà l'alt índex de sinistralitat que ha registrat des de la seva construcció.

Finalment millorarà la carretera C-14 en diverses fases d'obres

Pel que fa a la carretera C-14, que uneix la costa tarragonina amb el Pirineu lleidatà, el conseller Macias va establir un calendari de millora i condicionament que començarà l'any vinent al tram que uneix les poblacions de Solivella i Belltall. Segons Macias, a partir de la licitació, a mitjans de l'any 2002, es procedirà a realitzar les obres pertinents.

La següent fase de millora, prevista per l'any 2003 amb un pressupost d'uns mil cinc-cents milions de pessetes, arranjarà el tram de la C-14 comprès entre Belltall i Tàrrega, eixamplant la via fins a deu metres i construint camins de servei. Aquesta segona fase de les obres inclourà, a més, la construcció d'un nou pont sobre el riu Corb a l'altura de Guimerà.

Per últim, i ja de cara al 2004, el conseller de Política Territorial va preveure la construcció de la variant de Tàrrega, una obra pressupostada entre mil cinc-cents i dos mil milions de pessetes, que desviaria l'important volum de trànsit de la carretera C-14 del nucli urbà de la capital de l'Urgell.

Macias també va anunciar el futur condicionament de la mateixa via des de Tàrrega fins al límit de la comarca, una obra pressupostada en més de mil cinc-cents milions de pessetes que pretén eixamplar fins a deu metres la calçada i millorar el traçat de la carretera.

Pel que fa al tram de carretera que voreja el pantà d'Oliana, el conseller va anunciar que té previst invertir uns deu mil milions de pessetes de cara al 2002 per arranjar el tram.

Es preveu que l'autovia que unirà Montblanc amb la N-II estarà llesta en un termini de vuit a deu anys

En referència a la possible autovia que ha d'unir Montblanc amb l'N-II, un projecte del Ministeri de Foment, el conseller Macias no va apreciar cap mena de contradicció entre aquesta obra i les millores que la Generalitat té presents per a la carretera C-14.

Segons Macias, els tràmits del Ministeri per a la construcció de l'autovia han començat recentment i l'obra podria acabar-se en un mínim de vuit o deu anys. El cost d'aquesta autovia es calcula en uns vint-i-cinc mil milions de pessetes.

La Conselleria de Política Territorial demanarà les competències dels trens de rodalies

El conseller Macias va aclarir també el tema de les competències en ferrocarrils, una aposta en què la Generalitat pretén que