La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega (FAVT) ha expressat la seva disconformitat per l'elevat i "gairebé abusiu" augment dels impostos i taxes municipals, de cara a l'exercici del 2002, especialment de l'IBI d'urbana, amb un increment del 8,90%, i de la taxa de vehicles, amb una pujada del 4,46%.

Pel que fa a l'augment de la taxa d'escombraries, d'un 47%, els veïns el troben justificat davant de la recollida orgànica. "Creiem que ja que tots els ciutadans paguem per igual aquesta taxa, tots hauríem de rebre aquest tracte, ja que, en aquests moments, s'està prioritzant amb més dies de serevi el centre urbà, i també s'hauria de millorar l'actual sistema de recollida, ara força deficient", segons s'explica en el comunicat de protesta de la FAVT.

La FAVT reconeix que les inversions justifiquen la pujada, però no per sobre de l'IPC

D'altra banda, l'entitat considera que davant de la construcció de la piscina coberta i de la subvenció al bus urbà, "és evident que els ciutadans s'han de fer càrrec d'un augment dels impostos". Segons explica el mateix comunicat, "creiem que aquesta pujada hauria de ser més moderada i, si cal, aplicar-la progressivament i mai superar l'IPC, ja que en cas contrari perdrem poder adquisitiu".

Recorden a l'Ajuntament d'altres reformes pendents

Els veïns també reclamen altres millores, com arreglar els dipòsits de l'aigua de Sant Eloi, renovar l'enllumenat, intensificar la neteja, instal·lar semàfors als barris del Cor de Maria i d'Ondara, pintar els passos de zebra, acabar el projecte del Reguer i netejar-lo, potenciar els pobles agregats i instal·lar més mobiliari urbà, entre d'altres reformes.

Pere Grau va lamentar que la FAVT no li notifiqués les queixes personalemnt

Davant d'aquestes protestes, Pere Grau, regidor de Finances de l'Ajuntament de Tàrrega, va lamentar haver conegut les discrepàncies dels veïns mitjançant la premsa. Segons va comentar el propi Grau, no ha rebut cap document escrit on es facin paleses les protestes, "motiu que em dificulta la resposta a unes acusacions que desconec".

El regidor de Finances va considerar aquesta acció com un "trencament de les normes de comunicació entre institucions", ja que "hagués estat més correcte que la FAVT ens enviés la carta perquè tinguéssim constància de la seva opinió". En aquest sentit, Grau va lamentar que l'objectiu de la protesta de la FAVT, "sigui més publicitari que útil per a la resolució de qualsevol problema".

Grau va justificar la pujada amb les inversions nascudes de la voluntat popular

El regidor de Finances, tot i això, va justificar una altra vegada l'augment dels impostos municipals amb el també augment de serveis. "Hi ha la voluntat popular d'edificar una piscina coberta, de la mateixa manera que de posseir un bus urbà", va puntualitzar: "són inversions importants que ens obliguen a apujar els impostos". Grau també va recordar que l'Ajuntament ha hagut d'apujar les taxes per sobre de l'IPC perquè "portàvem un desfasament en relació a l'IPC que hem hagut de recuperar".

El regidor va considerar l'augment d'impostos desagradable però necessari

En relació als percentatges d'augment, que la FAVT ha considerat abusius en el cas de l'IBI (8,90%) i de la taxa de vehicles (4,46%), el regidor de Finances va creure que "la càrrega és suportable i ben repartida, ja que només s'ha parlat de percentatges i això pot espantar". El regidor Grau va aclarir que en el cas de l'augment de la brossa, el més espectacular amb un 47%, "en xifres absolutes tan sols suposa un augment d'unes tres mil pessetes en relació a l'any passat".

Pere Grau, a banda de lamentar la manca de comunicació per part de la FAVT, va reconèixer que "aquest augment d'impostos ha estat una mesura desagradable per a tothom: per als veïns que han de pagar i per als administradors que hem hagut de fer-la efectiva".

La Plataforma Ciutadans per Tàrrega, de la qual forma part el grup municipal a l'oposició AIPN, ja va anunciar la passada setmana que es presentarà a les properes eleccions municipals.

La plataforma política ha acordat també crear un òrgan de seguiment que tindrà com a objectiu la confecció d'un programa i d'una candidatura per als propers comicis municipals, que se celebraran l'any 2003.

La Plataforma Ciutadans per Tàrrega ha anunciat que organitzarà actes oberts al públic per tal de donar a conèixer als ciutadans de la capital de l'Urgell i els pobles agregats el programa electoral sobre el qual treballaran.

El cementiri de Tàrrega va veure passar milers de persones al llarg de la diada de Tots Sants, que es va veure sorpresa per un imprevist temps ja propi de començaments de l'hivern.

Famílies senceres van visitar al llarg del dia les tombes i nínxols dels seus difunts amics i familiars, essent les hores punta de visita la una del migdia i les quatre de la tarda. La neteja dels habitatges mortuoris i l'ofrena floral als difunts van ser, com ja marca la tradició, les activitats pròpies d'una diada tan emblemàtica.

El desdoblament dels murs del cementiri permetrà la construcció més nínxols

Tal i com va informar Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, el cementiri local comptava l'any 1986 amb tres-cents trenta nínxols, xifra que va anar augmentant progressivament fins que, des del 1992, ja n'ubica set-cents vint.

La diada de Tots Sants d'enguany ha permès als ciutadans de Tàrrega contemplar les darreres reformes del cementiri, que des del mes d'octubre ha ampliat el nombre de nínxols a vuit-cents quaranta.

Aquesta ampliació, segons Gené, es deu al desdoblament dels murs de la zona nova del cementiri, que abans eren encarats solament cap al sud i ara s'estan construint noves fases envers el nord. D'aquesta manera, i continuant el procés de desdoblament dels murs que l'Ajuntament té previst de cara al futur, la xifra de nínxols podria augmentar fins a mil sis-cents trenta-cinc sense l'adquisició de més terreny per al cementiri.

Amb l'adquisició d'uns terrenys adjacents, el cementiri podrà acollir més cinc mil nínxols

D'altra banda, i pel que fa a l'adquisició de nous terrenys, l'Ajuntament ja té previst ampliar la superfície del cementiri per la banda est, comprant uns terrenys adjacents al cementiri actual.

Fonts oficials del consistori targarí calculen que, amb aquest projecte d'ampliació, el nombre de nínxols augmentaria en un mínim de quatre mil, arribant a un nombre total de cinc mil sis-cents trenta-cinc de les mateixes característiques que els ja existents.

Un pamflet anònim repartit arreu de Tàrrega a mitjans de la passada setmana demanava la dimissió en bloc de l'Equip de Govern de la ciutat. L'exemplar del pamfletque va arribar a la redacció de Nova Tàrrega duia la falsa signatura del grup municipal AIPN, fet que va provocar una greu confusió en sortir publicat el passat divendres al diari Segre atribuint l'autoria de l'escrit al grup opositor a l'Ajuntament.

L'anònim criticava la pujada d'impostos que l'Ajuntament va aprovar en el darrer ple, d'entre els quals cal destacar l'augment de la brossa en un 47%, mentre recorda que "els nostres salaris i pensions pugen un 3%".

L'autor anònim també feia repàs als darrers temes candents de l'Ajuntament

D'entre la resta de queixes, al pamflet destacava la manca d'aparcaments al centre de la ciutat, la contractació d'un gerent per part del regidor de Finances, els recents talls en el subministrament de l'aigua corrent, les inversions milionàries de la gespa artificial pel camp de futbol i la urbanització de la plaça de Comediants.

Pel que fa al gerent que assessora el regidor de Finances Pere Grau, l'autor anònim del pamflet també declarava que "si no és capaç de fer la seva feina, que es dediqui a una altra cosa".

Es titlla l'Equip de Govern de "caradures de torn" i se'ls exigeix la retirada en bloc

En el pamflet informatiu es titlla de "caradures de torn" els membres de l'Equip de Govern i se'ls exigeix la retirada en bloc, ja que "no han estat aptes ni per administrar casa seva". D'aquesta manera, la crítica a l'Ajuntament de Tàrrega es radicalitzava fins al punt d'afirmar que "l'actual Ajuntament només ens considera ciutadans quan ens demana el vot", mentre que "la resta del temps ens considera idiotes".

Una seixantena de pintors van participar a la novena edició de la Trobada de Pintors de Catalunya, celebrada recentment a la Fuliola. Els artistes, provinents de la majoria de les comarques de Catalunya, veuen en aquesta trobada un referent anual de gran importància per al gremi.

El principal atractiu de la trobada, però, és el premi Miquel Tartera, instituït pel pintor targarí Antonioti en memòria del seu difunt fill.

La dotació d'aquest concurs és d'un total de set-centes mil pessetes i se centra a reproduir imatges, preses a l'instant en tractar-se d'un concurs de pintura ràpida, de les poblacions de la Fuliola i Boldú.

Els guanyadors d'enguany van ser Joan Sallent, de Manresa, que va endur-se el primer premi; Joan Rozas, de Cerdanyola, en segona posició, i Antoni Mariscal, de Sant Joan de Vilatorrada, en tercera posició.

El primer premi el van entregar Ivan i Adrià Corbella, néts del pintor targarí.

La primera Marxa 100x100 Antitabac, que es disputarà el proper dia 18 de novembre, podrà aplegar uns cinc-cents participants, segons la previsió dels organitzadors.

La iniciativa, presa pel club d'atletisme 100x100 Fondistes de Tàrrega i pel CAP-II de la capital de l'Urgell, va sorgir de la campanya contra el consum de tabac "Si no hi tornes, te'ls tornen". Amb aquesta activitat es pretèn captar fumadors que es vulguin incorporar a la campanya i deixar l'hàbit del tabac, alhora que incitar la gent a practicar esport.

Una caminada d'uns deu quilòmetres fins a Verdú, acompanyada d'esmorzar i d'una samarreta de regal, és la proposta que fondistes i sanitaris ofereixen a tots aquells qui, fins al dia 16 de novembre, es vulguin inscriure a qualsevol ajuntament de la comarca de l'Urgell.

Enhorabona per l'èxit de públic. Heu omplert tres dies el Teatre Ateneu. Hi té a veure Plats Bruts en la capacitat de convocatòria d'Excuses?

JS: Home, suposo que sí. Abans de fer Plats bruts Déu n'hi do com anava de bé. Però ara hi ha molta gent que ve al teatre que abans no venien: molts nens, molts avis. A més a més, omplim a tot arreu, cosa que abans no fèiem.

Quines diferències hi han entre Plats Bruts i Excuses! ?

JS: No té res a veure. Excuses! és una obra de teatre. Els personatges d'Excuses! són molt més madurs. Els de la sèrie encara tenen un sou basura, encara comparteixen pis. El Lòpez encara no té nòvia ni n'ha tingut, i és molt desgraciadet. A Excuses! està casat i té problemes típics de la relació de parella i té problemes de l'edat que està vivint. El Lòpez és un nen de 27 anys, molt més infantil que el Jesús.

On t'agrada més treballar, a la televisió o al teatre?

JS: A tot arreu. Bé, quan ets al teatre, t'agrada més fer tele, i quan treballes a la tele, vols fer teatre.

Esteu satisfets de les vostres tres representacions a Tàrrega?

OC: Sí, i tant!

Us agrada el Teatre Ateneu?

TS: Sí, molt. De fet, ja el coneixíem.

OC: La Teresa i jo ja havíem vingut amb l'espectacle de Follim follam.

Heu anat a donar un tomb per Tàrrega?

TS: Dos (riu). La veritat és que té molta "vidilla".

OC: Jo sempre venia per la Fira i no la veies gaire, Tàrrega. I ara l'hem vist normal.

JS: Qui més, qui menys, sempre ve aquí a la Fira a provar sort.

TS: Ahir passàvem per places i dèiem: "mira, aquí, te'n recordes?"

Quan temps porteu representant Excuses! ?

TS: Portem des del gener: deu mesos. I 210 representacions. A Barcelona n'hem fet unes 150, i la resta, bolos.

JS: I encara ens queden uns quants bolos i després, per Nadal, farem un meset a Barcelona i se acabó.

Us agrada actuar fora de Barcelona?

JS: Sí, ens agrada. A més, com a companyia, té molt sentit. Aquesta història que es fa ara d'una obra només per un mes i mig no es pot mantenir, si tens una companyia pròpia. Així, la gràcia és fer una bona temporada a Barcelona, fer bolos i anar a Madrid, si cal. Que un espectacle et duri un parell d'anys perquè si no, no és rendible. I, és clar, fa gràcia que l'obra es pugui veure a tot arreu... (L'Olga i la Teresa riuen) Sí, és veritat, que tothom pugui veure el que has fet, sobretot si ha agradat.

Com definiríeu l'obra Excuses!?

OC: Una comèdia crua, potser.

JS: És el que abans en deien una comèdia dramàtica. Estàs explicant una història seriosa, que t'importa, però a través de la comèdia.

En què ha canviat l'obra des del dia de l'estrena?

JS: Això t'ho hauria de dir el director. Nosaltres en principi ens pensem que ho fem igual; igual de bé... (riu)

TS: Sí que és veritat que, com que portem més temps fent-la, hi ha coses que no teníem al començament: coses de ritme amb el públic. Això ho vas trobant quan vas fent representacions. I, a part, tenim l'Olga perquè la Mònica Glaenzel (l'Emma de Plats bruts) està malalta.

Per què vau començar a fer d'actors?

OC: Per ganes, perquè m'atreia.

JS: Com tot, és com la vocació de ser periodista o lampista. Dius m'agrada això, m'interessa... i un dia agafes la moto i vas a l'institut.

I encara us motiva pujar a dalt de l'escenari?

MS: Quan treballes, sí. Quan no treballes...

JS: Home, de vegades tens maldecaps. En una escena, per exemple, que t'has deixat les sabates que necessites.

Jordi Sànchez ets coautor de l'obra amb Joel Joan. Disfrutes més ecrivint peces teatrals o representant-les?

JS: Com deia abans, quan portes molt de temps fent d'actor, penses "m'agradaria llevar-me a casa, posar-me a escriure amb l'ordinador..." però quan estàs davant de l'ordinador dos mesos, n'estàs fart.

Quins són els escriptors que més t'agraden?

JS: Ui, Mare de Déu, em faràs pensar i tot. No ho sé, m'agraden moltes coses. M'agrada el Woody Allen i també m'agrada la veïna del replà.

Estàs escrivint alguna altra cosa ara?

JS: No (silenci). Ja en tenim prou de feina amb els Plats bruts. Estarem enfeinats fins l'estiu que ve. Fins al gener amb Excuses! I ara també estem escrivint guions per la sèrie i els començarem a gravar cap al febrer, i acabaríem tocant a l'estiu.

Així doncs, quan podrem veure nous capítols de Plats bruts?

JS: Suposo que quan en tinguem quatre o cinc, ja ho tiraran. Si comencem al febrer, potser cap a l'abril.

Escolta, ja per acabar, d'on ve aquest nom de la vostra companyia, Kràmpack?

JS: D'una obra que es diu Kràmpack, que és la primera que vam fer. I Kràmpack és una palla, és una manera d'explicar en aquella obra el joc masturbatori dels adolescents. I el que passa és que teníem un altre nom, però com que estavem fent aquella funció, tothom ens deia "són els Kràmpack, són els Kràmpack ". I al final vam dir, com tothom ens diu els Kràmpack, ens posem els Kràmpack; fem l'idiota... va!