Entre els dies 1 i 3 de maig l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) va hostatjar la reunió anual d'observadors d'asteroides i cometes en la seva segona edició, amb el suport de l'Ajuntament de Costitx (on radica l'observatori), del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca. El MACE és una reunió en què es troben les persones que, dit amb tota propietat, exerceixen la vigilància del cel per preveure possibles perills provinents de l'espai exterior en forma d'asteroides que s'atansen massa a la Terra i que eventualment poden caure i causar catàstrofes, ja que porten una gran energia procedent de l'extremada velocitat amb què es mouen.

L'assumpte dels cossos menors del Sistema Solar no és trivial, ja que amb la millora dels mitjans d'observació i de control, ajudant la informàtica, se saben recentment coses que fa cinc anys no se sabien. Per exemple, que tot sovint s'atansen a la Terra objectes de diverses dimensions que porten trajectòries que interfereixen amb la Terra en èpoques futures, de vegades allunyades en el temps i de vegades no tant. Trajectòries que es veuen pertorbades per la força gravitatòria corresponent a cossos més grans, com són els planetes, i que per això presenten un grau d'incertesa elevat.

Cada mes un objecte considerat perillós és observat en les immediacions terrestres, que vol dir distàncies d'una a quatre vegades el recorregut que hi ha de la Terra a la Lluna. Per considerar un objecte com a perillós s'ha de pensar en asteroides de més de dos-cents metres de diàmetre, que provocarien l'aniquilació d'un territori com Catalunya si impactessin. De fet hi ha una pàgina a Internet que centralitza i informa al moment sobre els descobriments que constantment es realitzen d'objectes propers. És la pàgina http://cfa-www.harvard.edu/iau/mpc.html, on en temps real es posen les dades dels objectes recentment detectats i que semblen moure's de forma ràpida pel cel, cosa que vol dir que se situen prop nostre. Són els anomenats NEO, de l'anglès Near Earth Objects, o objectes propers a la Terra.

En aquestes qüestions de precisió i de control de tants objectes NEO que al llarg de l'any apareixen al cel, té un paper fonamental l'observació, com és natural. Però avui destacarem un altre gran apartat que val la pena conèixer. Quan un objecte es mou pel cel, sigui proper o sigui pertanyent al Cinturó Principal d'asteroides, situat entre les òrbites de Mart i Júpiter, ha de ser catalogat i s'ha de fixar la seva trajectòria, que és, estrictament parlant, la seva òrbita. En aquest rengló hi intervenen institucions que es dediquen exclusivament al càlcul. Hi ha dos centres importants de càlcul d'òrbites al món: un és el sistema Sentry, pertanyent a la NASA, i l'altre és el sistema NEODyS, creat pel matemàtic Andrea Milani, de la Universitat de Pisa, més fiable i conegut que el primer. Aquests sistemes treballen amb les dades de tots els objectes del cel, tant els que són ben coneguts com els que s'acaben de descobrir. La missió dels sistemes és calcular les òrbites, com s'ha dit abans, i buscar en els arxius de les observacions passades les dades que permetrien relacionar un mateix objecte en distintes aparicions presents i anteriors. Quan es descobreix un nou objecte al cel, el primer que es fa és apuntar-ne la posició amb una precisió menor que un segon d'arc, que és com dir amb una exactitud equivalent al gruix d'un cabell vist en la distància. De moment si es descobreix un objecte es pot fer això i res més. Per comunicar el descobriment i fer-lo oficial cal tornar a observar l'objecte la nit següent. Si s'espera més de vint-i-quatre hores pot ser que altres el descobreixin també i se l'atribueixin injustament. Com més nits es tardin a tornar-lo a observar, més augmenta la probabilitat de perdre el descobriment. Posem-hi que tenim sort i el trobem una segona nit: aleshores és quan no hi ha dubte que existeix i cal donar-ne coneixement al Minor Planet Center (MPC), únic organisme que oficialment arbitra sobre aquestes qüestions. El MPC atorga al nou objecte un nom provisional i en publica a la pàgina web la posició i les previsions de trobar-lo per part dels observadors que vulguin. Alguns ho fan. Quan el tenen, comuniquen noves dades de posició i així al llarg dels dies es va formant un arc observacional que permet afinar més la trajectòria, que en principi forçosament ha de ser provisional.

Perquè un nou objecte rebi el nom definitiu se n'ha de saber bé l'òrbita. Actualment el MPC exigeix un seguiment equivalent a quatre passos del nou objecte per l'oposició. L'oposició d'un cos del Sistema Solar és el punt en què s'arrenglera amb la Terra i el Sol. Això vol dir que les oposicions es produeixen una vegada cada any, quan l'objecte en qüestió es veu travessar el meridià local a la mitja nit. Així doncs, cal esperar un mínim de quatre anys, si hi ha sort, perquè un descobriment sigui atorgat definitivament al descobridor, al qual es faculta finalment de donar un nom al objecte descobert.

El sistema NEODyS calcula les trajectòries a partir de poques observacions, circumstància amb la qual es traça una futura trajectòria plena d'incertesa. De vegades un nou objecte els primers dies del descobriment apareix en el càlcul com a possible impactor, però per sort sempre va perdent aquesta perillosa condició amb les noves observacions de dies successius, que permeten afinar més l'òrbita i generalment rebaixar dràsticament les probabilitats d'un impacte amb la Terra. Això és el que acostuma a passar, i per tant es va complint la realitat: que d'impactes amb objectes catastròfics se'n produeixen en lapses de temps molt dilatats que fan que la preocupació per coses d'aquestes hagi de ser escassíssima.

Una altra funció que hem dit que realitza un sistema com NEODyS és emparellar observacions d'objectes acabats de descobrir amb observacions anteriors, fetes fa anys. En el sistema NEODyS hi ha set ordinadors que treballen conjuntament, amb dos processadors cada un (en total, catorze processadors de gran capacitat), que es posen a relacionar observacions d'arxiu per veure si la trajectòria d'un nou objecte podria coincidir en el passat amb d'objectes desconeguts que per les circumstàncies que sigui no es van veure més i no se'n sap l'òrbita. Tot sovint els ordinadors descobreixen aquestes interferències i emparellen observacions presents i passades atribuïbles a un mateix objecte. Aleshores atorgar-li un nom definitiu pot ser cosa de pocs mesos.

Tot això es fa perquè ja és hora de conèixer el Sistema Solar de forma completa. La quantitat d'asteroides que han aparegut els últims anys, amb la profunditat amb què actualment es fan les observacions i amb el nombre que se'n fa, és extraordinària: representa que hem trobat desenes de mils d'asteroides que fa poc no es coneixien. El sistema NEODyS té un duplicat a la Universitat de Valladolid, pagat per l'Observatori de Mallorca i manipulat per una experta mundial en dinàmica d'objectes menors del Sistema Solar: María Eugenia Sansaturio. Valladolid i Pisa treballen conjuntament i el tema que toquen (la seguretat del planeta) és tan transcendent que el sistema duplicat permet que no hi hagi interrupcions en l'anàlisi de dades que constantment realitzen, a la recerca d'un possible impactor que es pot presentar d'un moment a l'altre, ja que si bé la probabilitat hem dit que és molt remota, en el passat s'han produït grans impactes d'asteroides contra la Terra que han causat extincions en massa. I és cosa de temps que els episodis catastròfics es produeixin en el futur.

A Mallorca es van reunir els qui d'alguna manera podríem anomenar vigilants de la Terra: persones amb un grau d'experiència enorme en el càlcul o en l'observació, que serien les que sabrien primer que ningú qualsevol mala notícia en aquest sentit. El que els falla de moment és que no saben què en farien d'aquesta possible mala notícia. Als periodistes no se'ls pot dir gran cosa perquè de seguida fan córrer alarmes no fonamentades i confonen una probabilitat de una entre un milió amb una probabilitat de tres entre cent. Se suposa que el sistema NEODyS i el sistema Sentry s'haurien de posar d'acord abans de telefonar a la Casa Blanca o a les cancelleries dels països més representatius i presentar una mala papereta per al futur de la humanitat.