Sr. Llorens:

En el seu escrit de fa uns dies, novament fa un aiguabarreig que encobreix una explicació molt interessada de la situació, que una vegada més no està a l'alçada de les circumstàncies.

En primer lloc el tema vull dir-li que l'obra de la travessia de Tàrrega de l'N-II s'ha treballat sempre legalment i de cara, amb entesa i diàleg. Només fa dos anys des que el projecte va estar enllestit, i des de llavors s'esperava la partida de diners al pressupost per poder iniciar l'obra i al posar partida al pressupost del 2002 crèiem continuar en la línia de sempre: que el tema estava acceptat.

En segon lloc ens tracta de no tenir diàleg. No ha estat possible una reunió ministeri-ajuntament per analitzar conjuntament el problema, analitzar el projecte i cercar conclusions.

Per la meva part, veient que l'obra no es feia, vaig intentar obtenir una entrevista ni amb el ministre Sr. Cascos o amb el secretari d'Estat Sr. Blanco. Tot i havent fer-los arribar notes al respecte. I fins ara res.

Si analitzem diverses declaracions seves sobre aquest tema, veiem que tres dies abans de l'aprovació del pressupost del 2002 declarava als seus militants a Tàrrega que l'obra es faria quan hi hagués diners. Dos dies després votava vostè favorablement la partida i en cap moment va rectificar que n'hi havia. Obvio parlar de les seves declaracions demanant finançament a la Generalitat.

Doncs bé, Sr. Llorens, només li reitero una cosa: treballi en positiu. Vostè que té poder al Ministeri de Foment faci arribar la necessitat de parlar d'aquesta obra per tres raons: en primer lloc per cortesia i correspondre als escrits rebuts. En segon lloc demani'ls revisar el projecte que han redactat i veure quina part els pertoca a ells i quina part correspon a l'Ajuntament: veurà que hi ha partides com voreres, xarxa telefònica, xarxa de gas, que no són precisament el ferm de la carretera. Estem en la línia de pagar-ho. I possiblement tingui l'agradable sorpresa que les diferències no són tantes i que l'acord és possible, ja que som conscients que hi ha una part nostra. I en tercer lloc, li faig saber que el ferm de la travessia de Tàrrega no es va arreglar en unes actuacions dels anys vuitanta perquè com existia l'acord de fer la circumval·lació es va deixar pendent pel moment de fer la transferència a la ciutat.

Sr. Llorens, no ens parli de manca de diàleg ni de col·laboració: no s'equivoqui amb els targarins. La circumval·lació de Tàrrega ja es va planificar el 1982 a les normes subsidiàries i es va marcar un traçat que no els va provocar cap entrebanc. I a Tàrrega n'estem contents del resultat: els accessos a la ciutat són propers i directes, i no trenquen l'estructura urbanística de la ciutat.

I seguint amb el seu escrit, si vol parlarem un altre dia dels seus posicionaments respecte a la ubicació de CASEGA, del seu silenci sobre el mapa judicial de Lleida, sobre els informes positius d'ubicació d'una agència tributària a Tàrrega, sense demèrit de les actuacions tan positives del Ministeri de Cultura amb la Fira de Teatre, les futures inversions al Teatre Ateneu, les inversions a la Farinera Balcells, que segurament li agradaria recordar-nos, sense haver de parlar d'altres realitzacions que gràcies a la seva gestió s'han obtingut, com Vallbona de les Monges i el Segarra-Garrigues, de com hem compartit amb el Partit Popular govern en la darrera legislatura. Una ciutat on havien tingut dos regidors amb possibilitats de tres i ara com diem aquí han hagut de tocar la Bou (la nostra campana major) per poder fer candidatura.

Correu del lector

Els qui treballàvem amb tu, els qui et coneixíem de vista, els qui et trobàvem passejant el gosset, els qui jugàvem amb tu a les piscines, els qui et portàvem a Tàrrega des de Mollerussa després d'una nit de festa, els qui jugàvem amb tu al futbolí al pub, els qui et coneixíem de l'escola, els qui t'havíem ajudat... tots et recordem. A tots ens ha sobtat sentir el que t'ha passat. Ens ha enfonsat i ens ha fet reflexionar. Ens costa de creure que mai més et tornarem a veure. Estaves ple de bondat i d'innocència i potser per això ens has deixat, de la manera més injusta. Tant de bo fossis aquí encara. Potser no et vam escoltar prou; potser si t'haguéssim escoltat i acceptat encara estaries aquí amb nosaltres compartint un somriure, passejant el gosset...

Ara és tard per fer-te saber que en el fons tots t'apreciàvem i et trobarem a faltar. Tots et recordarem. Has de saber que tot i que a vegades no t'havíem escoltat prou ens vas posar un granet de sorra al cor amb la teva senzillesa, el teu somriure i la teva manera de ser tan plena de bondat.

Esperem que estiguis en un lloc millor on hi hagi amor i on et sentis valorat i acceptat perquè t'ho mereixes. Mai t'oblidarem.

Correu del lector

Era un dia clar de primavera quan va començar a col·legi. Era una nena de cabells rossets amb la clenxa al mig i serrell, i amb una cabellera fins a sobre l'espatlla.

El seu cabell era llis i suau, quan parlava els seus cabells anaven d'un costat a l'altre, era molt bellugadissa. A més, tenia una piga petita a la cara que li feia molta gràcia. Era de faccions fines, alta, esvelta i riallera. Ens vam fer molt amigues.

Es deia Antonieta. Jo anava molt a casa seva. Eren tres germanes i un germà que vivia fora de Tàrrega. El pare i el germà quasi no els coneixia.

L'Antonieta era la més petita de les germanes. Amb ella parlàvem de moltes coses, però mai res referent a casa seva. Malgrat ser tan petites, uns sis o set anys, jo m'adonava que el seu caràcter canviava molt de casa al carrer, però mai vaig fer cap comentari. Quan era a casa estava seriosa i quan sortíem al carrer semblava un cascavell. És clar que no tenia res d'estrany, perquè la seva germana gran estava malalta, i crec que molt malalta, i sempre era al llit.

No ens deixaven entrar a l'habitació. A vegades la porta estava mig oberta i jo mirava i veia una noia al llit molt pàl·lida i primeta.

Al cap d'un temps la seva mare també es va posar malalta i estava a la mateixa habitació en un altre llit.

La filla gran va morir, i més tard la seva mare. La meva última visió d'aquesta habitació va ésser la mare i la filla, les dues al llit malates, en aquella habitació blanca; encara ara les tinc presents.

A la meva amiga la van vestir tota de negre. Vaig sentir molta tristesa quan la vaig veure. L'altra germana es va casar i va anar a viure molt lluny. Ella es va quedar sola amb el pare. Crec que se la va emportar amb ell. Es va dir que el seu pare es va tornar a casar i que la meva amiga va ser afillada per alguna família. En tot això no sé el que hi ha de veritat.

Un dia va vindre a Tàrrega al col·legi a veure'ns. Recordo que la vaig veure molt canviada, físicament era igual de bonica, però ja no era la mateixa, els seus ulls estaven tristos, no reia gens. Aquella va ser l'última vegada que la vaig veure; ja no es va saber més d'ella. Jo crec que va vindre a acomiadar-se perquè al cap de poc temps vaig saber que havia mort. Espero que Déu la tingui al cel amb ell i tingui la felicitat que aquí no va tenir.

Correu del lector

Senyor Director:

L'altre dia pel carrer Mestre Güell, direcció a casa, hem vaig adonar que hi havia uns treballadors de l'Ajuntament reparant alguns clots i intentant fer una millora al carrer, però es veia que només era un acte provisional, amb la vergonya de sempre, la qual cosa m'ha portat a formular les següents observacions.

El mal estat del carrer és vergonyós. Molts vehicles hi paseen i cada vegada els sots es fan més grossos, i els pedaços de l'Ajuntament ja no aguanten més. Em dol veure que el meu carrer cada vegada està pitjor, i no s'hi busca una solució definitiva; tan sols solucions provisionals.

Es diu que l'any que ve es farà de nou. I en el cas de ser cert, durarà molt de temps el carrer nou? O només es farà mig bé perquè al cap de poc temps tornem a estar com ara?

A més en aquest carrer la velocitat dels vehicles és major a l'establerta. El dia que estigui nou, una millora de seguretat seria posar unes bandes a terra per reduir la velocitat (és un suggeriment a tenir en compte) per evitar possibles accidents a veïns i veïnes, alhora que es recorda de la proximitat d'una escola, amb el risc que comporta per als joves el gran volum de vehicles en algunes hores puntes.

Cada any paguem més per l'import de vehicles de tracció mecànica. Aquest any he pagat 120,10 euros. He de pagar per un carrer defectuós o per què es pugui circular bé? M'agradaria saber-ho, o vaig errat?

No deu passar això tan sols al meu carrer, ja deu haver-hi d'altres carrers que també tenen els seus problemes, com per exemple, l'estat en què han quedat alguns trams de carrers arran de la nevada de fa dos hiverns (inclòs aquest), després de la netega i animo a plasmar-ho públicament.

Ara que som en campanya electoral, i com ja sabeu és l'hora que els partits diguin la seva amb promeses complertes i d'altres no, i ens vinguin amb les solucions a la mà. Però recordeu, (e)lectors i (e)lectores, que hem de tenir memòria i no anar a votar per votar.

I per últim, les preguntes que em faig són: haurem d'esperar molt de temps per veure-ho millor? Tan difícil és? No hi ha euros? Perquè si és així, on van a parar els meus 120,10 euros que he pagat?

En aquest carrer (con)vivim molts ciutadans i ciutadanes. Jo estic indignat pel que veig.

Correu del lector

Amb aquest escrit voldria aclarir un succés ocorregut fa aproximadament un mes i que va commocionar el nostre poble: el brutal i salvatge assassinat d'Àlex Yus, de 27 anys i conegut per les seves ganes de treballar i de viure, i pel seu caràcter reservat i innocent, a mans d'un altre jove de la mateixa localitat anomenat Carles Parra, de 20 anys, i amb nombrosos antecedents penals, pel que sabem.

Sembla que el desencadenant d'aquest assassinat va ser una discussió que van mantenir tots dos sobre uns presumptes abusos sexuals a una noia per part d'Àlex Yus i que, tal com es va saber, aquests abusos (que no és el mateix que violació, com s'ha publicat anteriorment) mai van poder estar provats ni per la policia ni pel jutge de torn.

El que intento aclarir en les línies següents és que aquest noi va ser denunciat diverses vegades sempre per la mateixa noia i "casualment" un cop al mes, però com que el jutge mai podia trobar proves d'aquest delicte, l'acabava deixant sempre en llibertat. Però va arribar un dia en què a aquesta noia se li va enxampar la mentida, ja que a la darrera denúncia, en la qual la noia va assegurar i reassegurar que Àlex l'havia tornat a molestar a l'hora que ella havia assenyalat, ell estava treballant a l'empresa, tal com van comprovar veritablement els mossos d'esquadra i el jutge. I des de llavors, també "casualment", ella no va tornar a fer cap denúncia més. Amb això es va donar a entendre que ella s'ho havia inventat tot.

Però les conseqüències van empényer Àlex a la vorera de l'abisme: menyspreu i insults (i quan no, alguna que altra agressió física) i necessitat de tractament psiquiàtric. En definitiva, molta ajuda. I va ser aquest conjunt de circumstàncies (necessitat d'ajuda, la necessitat de sentir-se protegit per les feres que l'amenaçaven, així com la seva debilitat i innocència) el que van portar-lo a barrejar-se i deixar-se influir per aquesta púrria de desfets humans que el van portar fins a una mort prematura el passat mes d'abril.

Ara res del que pugui escriure en aquestes línies tornarà la vida a Àlex, però almenys servirà per netejar el seu honor i la seva imatge, i per aportar tranquil·litat a la seva família, que bastant amoïnada déu estar en aquests moments, tot i el fort suport per part de familiars i ciutadans de Tàrrega per a què certs elements els escupin serps i escorpins. També voldria mostrar el meu menyspreu, fàstic i indignació cap a aquesta gent que amb la paraula és capaç de fer tant de mal a d'altres persones i que s'aprofiten dels més febles de la societat (hi haurà també responsables indirectes de la seva mort?).

Finalment, desitjo que Àlex estigui millor a l'altra vida que en la que ha tingut aquí a la Terra. Amén.

Música

Puix que s'acosta la data del 24 de maig, i amb ella la interpretació solemne de les completes de Ramon Carnicer a l'església parroquial, bo serà seguir escrivint sobre el nostre admirat compositor.

Reflexiono sobre les opinions expressades per la musicòloga Juana Maria Rodríguez de Acuña Cruz en un interessant article publicat per la revista musical Scherzo l'any 1992.

Carnicer fou un home viatger. Els seus viatges a Itàlia, on conegué Rossini, li varen proporcionar molta experiència i, conseqüentment, unes indubtables millores per a les representacions del Teatre de la Santa Creu de Barcelona (ubicat a les Rambles), teatre del qual Carnicer era el responsable artístic. Hi ha proves del seu gran zel en aquesta tasca: l'ús del piano per als assajos, canvis introduïts en l'equip d'instrumentistes i directors d'orquestra, i la utilització de la batuta, que, en aquell temps, era una eina novella importada d'Alemanya.

Molt s'ha parlat de la influència de Rossini en la música de Carnicer. Aquest fet és inqüestionable. El compositor targarí sentia una grandíssima admiració per les òperes de l'anomenat "cigne de Pessaro", home cordial i hedonista, que fou el veritable rei musical de l'Europa posterior al Congrés de Viena. I ja que parlem de Viena, cal ressenyar, a tall d'exemple, que quan Bethoven estrenà la seva monumental Novena simfonia l'any 1824, per tal d'atreure més públic féu que a més a més fos interpretada una ària del Tancredo rossinià. Una contundet prova de la immensa fama d'aquest músic.

Encara que Carnicer també va rebre les influències de Listz, Spontini i Meyerbeer, fou la de Rossini la més decisiva en la seva carrera. La següent dada és prou reveladora: per a les representacions d'El barber de Sevilla, que tingueren lloc a l'any 1818, Carnicer escriví una primera obertura que és una de les perles de la seva producció i que fou admirada pel mateix Rossini. Tanmateix, aquesta no és (com erròniament creuen alguns afeccionats) la famosa pàgina que de manera habitual principia l'òpera en les representacions actuals. Aquesta partitura és original de Rossini, el qual, per un excés de feina o per pura comoditat, la va extreure d'una òpera anterior seva, d'una temàtica ben diferent, titulada Elisabetta regina d'Inghilterra, estrenada a Nàpols l'any 1815

La Festa Major d'aquest any serà una de les més llargues quant a actes programats, ja que festius totalment només ho seran el dimecres dia 14 (festa de la Mare de Déu de l'Alba) i el diumenge dia 18. De fet els actes no religiosos començaran el dimarts dia 13 amb el pregó, que en aquesta ocasió pronunciarà el periodista i crític teatral Gonzalo Pérez de Olaguer, que és un assidu informador de la Fira de Teatre quasi des dels seus orígens. En aquesta ocasió el pregó es farà al Teatre Ateneu pel problema d'infraestructures de l'edifici consistorial. És previst que a aquest acte hi assisteixi el conseller de Governació, Josep Maria Pelegrí. Després hi haurà l'entrada solemne de les Santes Espines a la parròquia, i a la sortida es ballarà la dansa de l'eixida, i tot seguit, un espectacle pirotècnic a càrrec de BAT i una ballada de sardanes a la plaça Major.

El programa de les festes va ser presentat el passat dia 2 per l'alcalde Frederic Gené i pel regidor de Cultura, Ramon Puig, a qui l'alcalde va elogiar la seva tasca al front de la regidoria durant aquesta legislatura, "malgrat que al principi alguns no van veure bé el seu nomenament". Puig no segueix a la llista de CiU per al proper 25 de maig. El pressupost de la festa és de 113.000 euros (més de divuit milions de pessetes).

La novetat d'aquest any és l'envelat que s'instal·larà a l'espai Fassina a tocar de l'estació d'autobusos, amb llotges taules i cadires a l'estil dels envelats que es muntaven als pobles. En aquest espai el dia 13 es podrà ballar amb l'Orquestra Plateria.

El dia 14 trindrà lloc l'ofici solemne en honor de la Mare de Déu de l'Alba i a la sortida, i al Pati, es podrà fer el vermut, que serà amenitzat amb un concert de sardanes a càrrec de l'Orquestra Amoga. Aquest dia també es podrà veure bon teatre amb l'obra Celobert de David Hare, amb el conegut actor Josep Maria Pou.

Per al dijous i el divendres malgrat ser laborables s'han programat nombrosos actes, encara que la majoria, cap al vespre, a l'acabar la jornada de treball. El dijous se celebrarà Sant Isidre, patró del pagesos. Per aquest motiu l'Escola de Capacitació Agrària ha organitzat diferents activitats. Aquest dia l'Orquestra de Cambra de l'Escola de Música actuarà dins del VIII Cicle de Concerts de Música de Cambra al Teatre Ateneu. El divendres cal destacar el correfocs a càrrec de diables de BAT pels carrers del barri antic de la ciutat.

El diumenge és potser el dia de més activitats ja que començaran els Trabucaires de Solsona, la segona trobada de puntaires, el concurs de pintura rapida i la XVII trobada de gegants i capgrossos, sense oblidar el XX aplec de la sardana al Pati.

Firacóc i Aplec del cóc

La plaça de les Nacions i l'antic mercat municipal tornaran a ser l'escenari del Firacóc i de l'Aplec del cóc. Al Firacóc és previst que hi participin unes vint-i-set parades amb cócs i altres derivats dels productes de fleca i alimentaris, entre els quals hi tornaran a ser el flequers de Perpinyà. La novetat d'aquest any serà la presentació d'una capgròs vestida de flequera i amb cócs sota el braç, que després d'aquets dia formarà part del patrimoni de capgrossos de la ciutat, i que ha estat confeccionat per aquesta ocasió per una artesana de Guissona. A la tarda del diumenge tindrà lloc aquest aplec a la plaça de les Nacions com ja és tradicional.

Foto arxiu

L'antic col.legi de les Carmelites, comprat fa dos anys per l'Ajuntament, acollirà l'Escola Oficial d'Idiomes, segons va anunciar l'alcalde Frederic Gené. De cara al pròxim curs, quan entrarà en servei, el centre s'ubicarà de forma provisional a l'IES Manuel de Pedrolo o en una de les dues escoles públiques de la ciutat, i només funcionarà en horari nocturn.

Per la seva part, la Conselleria d'Ensenyament elaborarà ara un projecte per transformar el col.legi de les Carmelites per a aquest centre oficial d'idiomes amb capacitat per a 375 alumnes. La iniciativa preveu habilitar-hi entre nou i deu aules, una sala d'actes de dos-cents metres quadrats i tres espais de cent metres quadrats per a un laboratori d'idiomes, un centre d'autoaprenentatge i una biblioteca. A més, també s'ha previst adequar-hi cinc sales de tutoria i una consergeria.

L'Escola Oficial d'Idiomes de Tàrrega oferirà a partir del mes de setembre cursos de 130 hores d'anglès, francès i, probablement, alemany pel voltant de 150 euros anuals, una quantitat fins a quatre vegades inferior al que cobren actualment les acadèmies d'idiomes privades de la ciutat. Pel que fa al mètode de selecció d'alumnes, el nou centre d'idiomes realitzarà un sorteig en què tindran prioritat les persones que acreditin residència o lloc de treball a l'àrea d'influència de Tarrega, que podria abastar des de Cervera fins a Mollerussa, tot i que Ensenyament encara no té tancat aquest assumpte. Tampoc ha decidit si el període d'inscripció de l'Escola d'Idiomes de Tàrrega començarà a principis de setembre, com ho fa la de Ueida.

Segons assenyalà Gené, el centre no estarà en pIe funcionament fins d'aquí a tres o quatre anys, de manera que és probable que inicialment no s'ofereixin les 375 places anunciades fa unes setmanes per la Generalitat.

D'altra banda, s'ha de recordar que també la Seu d'Urgell tindrà una Escola Oficial d'Idiomes el curs 2003-2004, amb una capacitat per a 405 alumnes

L'antic col.legi de les Carmelites va ser comprat per l'Ajuntament de Tàrrega fa dos anys. La Conselleria d'Ensenyament haurà d'abordar ara el projecte de remodelació per reconvertir l'edifici en una escola d'idiomes

Més de cinc-cents jubilats de la província de Lleida es van reunir el passat divendres dia 2 de maig al Teatre Ateneu a iniciativa del Departament de Bemestar i Família de la Generalitat per elaborar la carta de drets i deures de la gent gran. El director d'Acció Cívica, Josep Lluís Clèries, va atendre les peticions i reivindicacions dels diferents col.lectius de jubilats i els va incentivar perquè a través de la seva experiència aconsellin la resta de persones de la societat.