Certament el teatre és més que l'edifici destinat a la representació d'obres, que el públic que hi assisteix; que els actors que representen aquella obra, que tampoc no és realment teatre. El teatre és, doncs, la concòrdia de tots els elements que hi intervenen, és la màgia que es desprèn en cada representació, en cada sentiment nou que podem arribar a rebre i usurpar cap al món que massa sovint anomenem real.

Els proppassats dies 15, 16 i 17 d'abril un grup d'estudiants de l'IES Alfons Costafreda vam participar com a actors en la XIV Trobada de Teatre de Secundària de les Terres de Lleida, amb aquelles obres que durant mesos havíem estat preparant i, com a espectadors d'un teatre de remarcable qualitat, que ens oferien els nostres companys de les comarques de Ponent. Concretament, l'IES Alfons Costafreda vam dur a terme quatre representacions:

Nadals freds, cors calents, per part dels alumnes de segon d'ESO, és una obra que pel nom diríem que no té gaire a veure amb l'estació, però que, de fet, és una manifesta reflexió sobre el destí de les persones. Una obra commovedora sobre l'esperit nadalenc, que molt sovint oblidem de conservar una mica més durant l'any.

Els bruts de Vallneta, per part dels alumnes de tercer i quart d'ESO, és una comèdia infantil que va arrencar una autèntica riallada dels espectadors i va posar de relleu la necessitat que tenim de cultivar la higiene. En definitiva, una representació genuïnament divertida.

Negrari de Ginebra, per part dels alumnes de primer de batxillerat, és una altra obra en què també se'ns planteja una taca fosca de la societat, com és el racisme. La comicitat de les escenes, juntament amb les constants de les passions humanes i la influència que tenen els diners sobre les persones, fan d'aquesta una obra representació excepcional.

El bon doctor, per part dels alumnes de segon de batxillerat. Resulta una obra d'una qualitat irrefutablement singular que, sincerament, és quasi comparable al teatre professional, tant per la interpretació dels actors com per l'escenografia i el muntatge. Una obra còmica i amena.

Totes elles evidencien el treball ben fet i ben preparat, i sobretot fan palès el sentit de fer "teatre". Si didàcticament el teatre és una activitat tan completa, ja que la memorització, l'expressió, la concentració i l'agilitat mental són condicions de pes a treballar dalt d'un escenari, passar-s'ho bé, sentir una experiència inoblidable i solaçar-se expressant tots de sentiments d'un personatge que t'has fet teu, converteixen aquesta activitat en tot un èxit.

Els tres dies en què es va dur a terme, tots els participants vam poder gaudir de les quasi vint representacions que es varen fer, alguna fins i tot per grups professionals. A més d'això, l'estada es va veure complementada per tallers de diferents estils de teatre, on els mateixos artistes professionals ens van transmetre unes quantes nocions per anar progressant en aquest món escènic, al qual un cop t'hi has enganxat, no te'n pots desprendre.

Per acabar, si Winston Churchill va deixar escrit que la imaginació consola els homes del que no poden arribar a ser, l'humor els consola del que són, perquè el teatre uneix el que som i el que volem o no volem ser; tot ben barrejat per passar una bona estona.

El temps passa i arriba Sant Jordi de nou. Llibres i roses es coverteixen en protagonistes d'aquest dia tan festiu per Catalunya. A l'escola una vegada més vam celebrar els jocs florals, essent aquest el dotzè any. Tots, professors, alumnes i famílies respectives, ens vam aplegar a l'Ateneu per tal de festejar aquest important acte cultural.

Es va començar amb els participants més joves, els alumnes de segon de cilce inicial, amb composicions senzilles i divertides, continuant amb els altres nivells fins arribar als més grans, els alumens de quart d'ESO, amb poemes plens de sentiment, on ja s'hi veien reflectits diferents i acurats aspectes literaris. Tots ells van delectar agradablement amb les seves recitacions. Qui sap si entre nosaltres ja tenim un futur poeta o poetessa? En acabar van rebre il.lusionats el seu merescut i ben guanyat premi.

Com ja és tradició, entre actuació i actuació els ballets no hi van faltar. Els infants d'ensenyament infantil i ensenyament primari al so de la música puntejaven atents i riallers boniques i alegres danses típiques catalanes entre les quals no hi podia faltar la sardana. Els alumnes d'ESO van interpretar cançons acompanyades amb guitarres i piano. I després de l'actuació de la recentment configurada coral de l'escola, que interpretà Els segadors, es van donar per finalitzats els jocs florals.

Una vegada més podem dir que va ser una entranyable i bonica festa, i com sempre, els alumnes en van ésser els principals protagonistes.

L'Ajuntament no està disposat a assumir tot sol els quatre-cents milions que costaria la construcció sota la plaça del Carme d'un aparcament de dues plantes amb capacitat per a dues-centes quaranta places. Per aquest motiu la Cambra de Comerç ha proposat la creació d'una societat mixta amb capital públic i privat per incentivar les inversions d'empreses, comerços i particulars.

Segons va dir l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, només es pot tirar endavant la creació d'aquesta nova infraestructura si es venen el cinquanta per cent de les places d'aparcament. En aquest sentit, es realitzarà una enquesta entre botiguers i veïns del centre comercial de la ciutat per conèixer el grau d'acceptació de la iniciativa i si estarien disposats a comprar o llogar alguna plaça per aparcar.

Per altra banda, la constitució d'una societat mixta permet que una empresa pugui invertir en la realització de l'aparcament i que després opti a gestionar-lo, segons va dir la presidenta de la cambra, Sylvia Falip.

Coincidint amb els objectius apuntats pel pla de dinamització comercial de la ciutat, es projecta que l'aparcament pugui disposar de rampes mecàniques per transportar carrets de la compra i que, per un altre costat, suposi la prohibició d'aparcar en alguns carrers del centre que actualment es veuen desbordats pels cotxes. *

La plaça del Carme podria
canviar properament d'imatge si finalment hi ha prous inversors privats per fer front als
quatre-cents milions
de pessetes que es calcula
que costaria la construcció
d'un aparcament subterrani

Nou servei a la Cambra

Sylvia Falip ha anunciat que la Cambra de Comerç podria disposar a partir d'aquest estiu del servei anomenat "finestreta única", que permet accelerar i simplificar els tràmits de creació d'una nova empresa. Aquest servei permetrà que les noves empreses es puguin dirigir a un sol organisme per obtenir tots els documents i permisos necessaris, mentre que ara tots els tràmits burocràtics requereixen el vist-i-plau de diferents administracions. Aquest servei ja funciona a força països europeus i als Estats Units permet crear una empresa en una setmana.

Fotografia Calafell i Olis Borges, guardonats amb el premi Cambra de Comerç 1999

La Cambra de Comerç de Tàrrega ha fet públic els premis que atorgarà aquest any a les millors iniciatives empresarials el proper 7 de maig.

Les empreses guardonades són: Fotografia Calafell, S.L., Olis Borges Pont, S.A., Restaurant del Remei (Penelles), Cooperativa del Camp d'Ivars d'Urgell SCCL, Sistemes Electrònics Progrés S.A. de Bellpuig, Distribucions Jaume Areny S.L i Rotecna S.A. (les dues últimes, d'Agramunt).

En l'elecció dels premiats s'han tingut en compte factors com l'increment de facturació, augment de llocs de treball, exportacions...

La revista cultural de l'Urgell Urtx va celebrar el divendres passat els seus deu anys d'existència amb la presentació d'un nou número: el dotzè.

L'escriptor Albert Villaró, col·laborador de Segre, va presentar a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega el número 12 d'Urtx, acompanyat de l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, del regidor de Cultura, Joan Lluís Tous i de la direcció "bicèfala" de la revista, formada pels directors del museu i de l'arxiu comarcals, Jaume Espinagosa i Gener Gonzalvo, respectivament.

Villaró va elogiar la llarga trajectòria d'Urtx, fet que va contraposar amb altres efímeres publicacions culturals de les mateixes característiques editades en altres comarques de Lleida. Aquesta persistència en el temps de la revista es deu sobretot, segons va dir Villaró, a la presència d'una direcció dinàmica que aconsegueix moltes col·laboracions i és oberta diferentes temàtiques i propostes.

El nou número d'Urtx inclou disset articles d'un ampli ventall temàtic, un tret que ha caracteritzat la publicació des dels seus inicis. D'aquesta manera s'hi pot trobar articles sobre jaciments fossilífers del Talladell fins a una visió de l'església romànica de la Figuerosa, passant per la intervenció arqueològica a Santa Maria de Cervera i una anàlisi cultural comparativa de la Segarra i l'Urgell, entre altres. *

La ministra d'Agricultura, Loyola de Palacio, va considerar "excessiva" la superfície regable de noranta mil hectàrees que la Generalitat planteja per al canal Segarra-Garrigues i els seus recs complementaris, segons va expressar al mateix president de la comunitat de regants, Carles Benet, i al diputat del PP al Congrés per Lleida, José Ignacio Llorens. Amb aquesta valoració van coincidir-hi el mateix Benet, que exigeix des de fa temps una reducció de la superfície regable fins a les cinquanta mil hectàrees previstes inicialment, i el diputat popular, que va reiterar que aquesta diferència és una de les discrepàncies del conveni d'execució i finançament del canal que va bloquejar fa dos mesos la ministra de Medi Ambient, Isabel Tocino. L'objectiu ara és reconduir les negociacions per aconseguir que es firmi un acord, segons Benet.

D'altra banda, José Ignacio Llorens va replicar al president de la Generalitat, Jordi Pujol, que dissabte va criticar els diputats del PP perquè callen sobre el canal, i li va recordar que fins ara "ha estat el Govern català el qui no ha fet res pel Segarra-Garrigues". *

L'Associació de Veïns i Propietaris de la Figuerosa ha declarat persona no grata el regidor de Governació de l'Ajuntament de Tàrrega, Jaume Aligué, perquè "actua contra la voluntat del poble, fa una mala gestió dels recursos i tracta desconsideradament els seus representants, segons el president de l'entitat, Xavier Mayora.

El representant veïnal va assegurar que Aligué ha fet cas omís en diverses ocasions de les peticions dels veïns de la Figuerosa i va esmentar com a exemples la retirada d'un escut que decorava l'antic ajuntament del poble, ara reconvertit en local social, o la rescissió del contracte de lloguer a dos propietaris dels pisos de segona residència d'aquest edifici. Mayora va assenyalar que l'Ajuntament va executar les dues operacions amb el rebuig "explícit" dels veïns. El president de l'associació, d'altra banda, recorda que el consistori s'ha negat a rehabilitar l'església romànica i que al desembre passat el regidor Jaume Aligué el va acusar de "tenir interessos personals" en el projecte. Les crítiques del regidor de Governació van provocar llavors la dimissió de Mayora com a alcalde pedani de la Figuerosa. El col·lectiu veïnal denuncia, al mateix temps, que l'Ajuntament els ha enganyat amb la recaptació de tributs al poble. Segons Mayora, Aligué va negar que fos superior als dos milions, mentre que en realitat després van comprovar que "ascendia a tres milions".

L'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, va criticar durament la decisió, que va considerar desencertada, i aquesta mateixa setmana l'Ajuntament ha fet públic un comunicat en què expressa la més enèrgica reprovació respecte la declaració de persona no grata d'Aligué.

Des de fa dues setmanes el Consell Comarcal ha iniciat la coordinació de la recollida d'ajuda humanitària en l'àmbit de l'Urgell destinada als refugiats albanokosovars de la guerra de l'ex-Iugoslàvia. Ha donat informació a cada municipi sobre els productes que ara són més necessaris i ha posat a la seva disposició un vehicle per carregar tot allò que les iniciatives municipals puguin recollir. També ha fet una aportació de cent mil pessetes en concepte d'ajuda humanitària.

Per altra banda, aconsella que els carregaments d'un sol producte es dirigeixin directament al magatzem de la Cooperativa d'Ivars que també recull ajuda humanitària per a Kosovo. En el cas d'ajudes particulars de diferents productes, es recomana que es duguin al Casal d'Avis de Tàrrega, on de moment s'han catalogat i etiquetat mil cinc-cents quilos d'ajuda humanitària. Els responsables d'aquest centre de recollida van avisar que no admeten productes que caduquin durant aquest any o que siguin derivats del porc.

CiU de Vilagrassa també col·labora

Els tres regidors de CiU a l'oposició a l'Ajuntament de Vilagrassa han destinat les dietes per l'assistència a plens, seixanta mil pessetes, per comprar productes que enviaran als refugiats kosovars. A aquesta xifra s'han de sumar vint mil pessetes més aportades per una firma que també ha volgut solidaritzar-se enviant productes de primera necessitat als afectats per la guerra.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Antoni Negre, va atorgar la medalla al mèrit a l'expresident de la cambra de Tàrrega per la tasca realitzada durant els dotze anys (1986-1998) que va ser al capdavant de l'entitat. Sylvia Falip, l'actual presidenta, va elogiar la fermesa de Vall Benaiges al capdavant de la cambra en una època en què la vigència de les cambres es va posar en dubte. A l'acte hi van assistir autoritats locals i membres de la junta de la cambra. *

Anglesola va reunir el passat diumenge més de tres-cents nens –d'entre quatre i set anys– de quinze corals de Lleida en la vintena edició del festival Juguem Cantant (que cada any se celebra en un punt de la província), al qual van assistir més de quatre-cents espectadors. En l'acte, en què es va interpretar l'obra Follet valent, també hi va participar l'orquestra de música de cambra de Tàrrega i el grup de teatre Angularia, dirigit per Ramon Aiguadé. L'aplec de corals va coincidir amb la celebració del cinquantè aniversari de la coral d'Anglesola Joia de Maig i amb el trentè aniversari de la Coral Infantil Dolces Veus. La jornada va començar a primera hora del matí amb l'arribada dels nens i va continuar amb un dinar de germanor després del qual es va celebrar el concert infantil a partir de les cinc de la tarda. La festa es va acabar amb el lliurament de premis i un record per a cadascun dels petits cantaires. *

El poliesportiu d'Anglesola es
va omplir de gom a gom
per poder assistir a l'acte
central del Juguem cantant
d'enguany: la interpretació de l'obra Follet valent

Concurs de bitllaires

Al voltant de tres-cents tiradors de totes les comarques de Lleida es van donar cita el passat dissabte a Anglesola per paticpiar en la V Tirada Provincial de Bitlles. El camp de futbol va acollir el popular torneig en què competeixen persones de totes les edats. El Club de Bitlles d'Anglesola, amb socis de fins i to noranta anys, va organitzar un any més aquesta tirada, en què van obsequiar els campions de categoria masculina amb un corder i els de categoria femenina amb un pernil. El torneig va començar a dos quarts de cinc de la tarda i va durar fins a la nit. Tots els participants van rebre com a obsequi una botella de vi per part de l'organització. En total es van lliurar un centenar de premis.

La Fuliola i Boldú van inaugurar el passat dissabte una plaça en homenatge a l'exalcalde Jaume Ferrer coincidint amb el primer aniversari de la seva mort. Espai intergeneracional Alcalde Jaume Ferrer és el nom amb què es va batejar aquesta nova àrea verda, de descans i lleure del municipi, que també integra elements d'un parc infantil.

La plaça ocupa una part del terreny de l'antic camp de futbol, que va enfrontar l'equip de govern de CiU i l'oposició socialista quan el primer va posar-lo a la venda perquè s'hi construïssin cases. Modificada aquella iniciativa, els regidors socialistes van reivindicar durant la inauguració el seu protagonisme en la conversió de la zona en una plaça pública.

El conseller d'Agricultura, Francesc Xavier Marimon, va presidir l'acte d'inauguració. Tant Marimon com l'actual alcalde de la Fuliola, Pau Grañó, van elogiar l'activitat de Ferrer al capdavant de l'Ajuntament. A la plaça s'hi ha ubicat un monument que recorda Ferrer, obra de l'escultor Mossèn Cinto Casanova.

Vint-i-nou mil contribuents de les comarques del Solsonès, la Segarra i l'Urgell podran fer aquest any la declaració de la renda gratuïtament amb el progrma PADRE a Tàrrega, segons va anunciar el delegat de l'Agència Tributària a Lleida Raúl Burillo el dimarts passat a la capital d'Urgell. L'elecció de Tàrrega s'ha realitzat a partir de l'estreta col.laboració de l'Ajuntament i d'un exhaustiu estudi que demostra que el vint per cent dels contribuents de Lleida són d'aquestes comarques. Aquesta investigació xifra el nombre exacte de contribuents a partir dels diferents conceptes tributaris.

Per a la campanya de la renda de 1998 l'Agència Tributària espera que a Tàrrega es facin aproximadament, partint de les dades de 1998, 14587 declaracions de l'Urgell, 5369 del Solsonès i 8.938 de la Segarra.

Burillo va destacar la possiblitat de sol·licitar directament a l'agència les dades fiscals del declarant, que presentant només aquesta informació podrà tenir ràpidament la declaració feta i evitarà qualsevol error.

Burillo també va destacar la novetat de poder realitzar enguany la declaració per Internet.