Enguany l'aplec a la Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal ha sigut molt solemne per l'esdeveniment que hi varem celebrar el diumenge 27 de juny. Correu del lector
Faig referència a l'anunci que va aparèixer a Nova Tàrrega, edició del 25 de juny, que m'esmenta directament. Dic senzillament "esmenta", perquè el devessall de floretes que se m'hi dedica, l'analitzaré més endavant. En primer lloc, estic veritablement sorprès que tan alt personatge es recordi de mi. Quin honor tan gran!
D'entrada, penso que la publicació d'un escrit d'opinió mitjançant el recurs de la publicitat cal considerar-lo una ofensa, o si més no una indelicadesa envers la direcció de Nova Tàrrega, perquè tothom sap que es tracta d'un periòdic obert a tothom.
Pel que fa al contingut de l'escrit, confesso que m'ha passat pel cap de plantejar-vos una querella per injúries, però finalment no ho he fet, per dues coses, i no pas per falta de matèria. D'una banda, no vull ni de lluny els vostres diners (no em farien profit); d'altra banda, m'heu despertat un sentiment de pena, perquè heu caigut en el fàcil atac personal. Heu perdut els papers, vaja. A l'escrit de referència hi traspua a més, una barreja indiscriminada de conceptes, que posa al descobert una ment amb problemes, que funciona d'una manera ben, diguem-ne, atípica. Desgraciadament, la jove democràcia d'aquest país té encara unes escletxes que propicien que, una persona amb els problemes mentals que m'ha semblat entreveure, pugui representar un col.lectiu dins un parlament, que és un lloc molt seriós. Ja sé que em direu que per mitjà del vot popular... D'acord. Fins i tot amb el meu vot, de la qual cosa me'n penedeixo públicament. De tota manera, ja se sap que a les llistes sempre hi ha una torna. Continuo? Del vostre escrit sembla deduir-se'n que les eleccions municipals a Tàrrega les ha guanyat CiU gràcies a la vostra presència. Us heu molestat a comptar els vots anul.lats perquè estava ratllat el vostre nom?
Realment, he escrit unes quantes cartes a Nova Tàrrega amb motiu de la campanya electoral. Exactament cinc, perquè, en ús de la meva llibertat d'expressió, no m'he volgut estar d'explicitar els meus temors i opinions. Ja es veurà. M'estimo massa el meu poble per desentendre-me'n. Em titlleu de ressentit? De què? És cert que he ironitzat sobre un personatge de ficció, que pel que es veu, vos us hi identifiqueu plenament... Ja sabem, doncs, més coses!
El vostre escrit, un atac personal directe, no ha aconseguit alterar-me; us ho asseguro, però considero que s'ha de contestar. He sentit dir moltes vegades que no ofèn el qui vol, sinó el qui pot. Té la pobra pretensió de dir la darrera paraula, tot basant-se en uns textos destacats en negreta, d'origen desconegut. Tot plegat una trista explicació de patètica pedanteria barata per part d'una persona a la qual li va bastant gran el càrrec que ocupa i de la qual cabria esperar-ne bastant més.
Referent al meu seny, què voleu que us digui. Tinc el que Déu m'ha donat i procuro emprar-lo al millor que sé, en afers que sovint no em donen cap benefici econòmic, i que de vegades fins i tot lesionen els meus propis interessos. Estic per assegurar que d'altres en tenen molt menys de seny, i no treballen mai de franc.
Pel que fa a un home públic com vos, heu d'entendre que la vostra actuació en tots els àmbits està en el punt de mira de la ciutadania (els qui us han votat, els qui ja no us voten i els qui potser us votarien). Recordeu aquell antic aforisme llatí que diu que "la dona del César, no només ha d'ésser virtuosa, sinó que fins i tot ho ha d'aparentar"? Fóra bo que us ho apliquéssiu.
I la ciutadania, que no sempre escriu, però sempre parla, recorda per exemple les actuacions desafortunades (afer de les burles orquestrades al batlle Robinat, Nova Tàrrega 16-09-89), l'ús del càrrec en benefici propi (afer de l'electrificació de la finca dels Molars, etc.) i altres afers prou foscos (les pedres de Sant Eloi que van fer cap a la vostra finca dels Molars –per cert, jo n'hi vaig dur de pedres a Sant Eloi, però per Sant Eloi; ja veieu–. Noteu que he utilitzat epítets molt suaus per a descriure els fets. No fos cas que us consideréssiu amb dret a sentir-vos ofès. Fins i tot podríem parlar d'actuacions més properes en el temps, que encara són a la memòria de tots. Us referiu a tot el que esmento en aquest paràgraf quan dieu "la feina de cada dia"? Si és així, no heu estat elegit per això. Ni de bon tros!
Parleu també de la feina ben feta. No sóc capaç de veure res notable per part vostra a favor de la ciutat, tot i que en teoria heu pogut. Només s'entèn la vostra nominació als importants càrrecs que heu ocupat, gràcies a acords potser inconfessables. D'altra banda, no creieu que és una falta de modèstia important afirmar que hi hagi gent que us envegi, així, per les bones? Realment, creieu que sou envejable? En què?
Ah, i si parleu de calúmnia, sí que és certa, però feta per vos a la meva persona, en una reunió a la seu del partit el març de 1981. Feu memòria, i per favor, no digueu res més, perquè teniu molt per callar. Ja ho sabeu!
Atentament,
Joan Ros Poch
Entitats
Enguany l'aplec a la Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal ha sigut molt solemne per l'esdeveniment que hi varem celebrar el diumenge 27 de juny.
El vint-i-cinquè aniversari de la Colònia
Era el dia 7 de juliol de 1974, que a Montserrat va començar la història de la Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal. Llavors no se sabia ni el nom que es diria la casa de colònies, ni tampoc on se situaria l'edifici. Fou el 18 de juliol d'aquell mateix any que van oferir uns prats, i poc després es tancà el tracte amb el propietari. Ben aviat es pogué assegurar que la Parròquia de Sant Maria de l'Alba de Tàrrega tindria un lloc idoni per a instal.lar-hi una colònia.
Per commemorar la diada, uns 210 targarins ens hi reunírem tot recordant anècdotes, alegries, maldecaps i el procés que ha anat fent durant aquests anys, per poder fer-se realitat l'objectiu proposat per aquella primera junta.
Que cap infant i preadolescent de Tàrrega i comarca es quedessin sense anar uns dies de colònies i gaudir de la natura i la convivència formativa que hi ha a colònies.
Tal com va dir el nostre batlle, Frederic Gené, a la sobretaula: és un lloc on no hi ha hagut mai cap diferència ni classe social, on hi han estat infants d'arreu de Catalunya, on una quantitat de targarins voluntàriament hi han aportat els seus esforç, treball, temps, donatius, i la seva col.laboració il.lusionada, perquè fos realitat aquell somni d'uns quants a Montserrat. Per tant Tàrrega és capaç de fer coses com aquestes i moltes més. Sentim-nos orgullosos de tenir aquesta colònia tant esplendorosa.
En l'eucaristia celebrada en plena natura amb el agradable soroll de fons de l'aigua del riu i el cant dels ocells que des dels grans pollancres plantats per aquells targarins (avui tots avis) ens acompanyaven amb la seva melodia, Mn. Josep Garriga, capdavanter d'aquest projecte, ens digué: «Aquest fet pel qual avui ens trobem aquí fa referència a la lectura biblíca del Llibre dels Reis (4, 8-11. 14-16 a) que acabem d'escoltar.
La sunamita, que va acollir aquell profeta... La Colònia, ha sigut i ha der ser sempre un lloc d'acolliment per a tothom, on poder gaudir d'aquesta pau i frescor que ofereixen aquests prats en aquest lloc tan bonic. Donem-ne gràcies a Déu, que durant aquests vint-i-cinc anys no ha passat cap accident i no ens han pres mai res.
Una petita llavor plantada amb bona voluntat i il.lusió, s'ha fet gran i està donant el fruit.
Aquesta joia compartida per tots fem-la extensible a tothom, donant a conèixer la Colònia de Sant Eloi a Gerri de la Sal, i els serveis que ofereix, tal com ens van recomanar el seu president, Ramon Anglarill.
Per la qual cosa, només ens resta donar les gràcies als membres de la junta, conjuntament amb les seves esposes, per la bona acollida, organització i el bon dia que vàrem passar de germanor.
Felicitats, felicitats ens desitgem en aquest vint-i-cinquè aniversari de la nostra estimada Colònia Sant Eloi a Gerri de la Sal.
Anna M. Cases i Sanou
El líder de CiU va obtenir nou vots, Xavier Mayora un i la resta van ser abstencions
Text A. González
Frederic Gené va ser escollit dissabte passat i per tercera vegada consecutiva alcalde de la ciutat de Tàrrega. La candidatura del líder de CiU va obtenir un total de nou vots, vuit provinents dels regidors de la coalició nacionalista i un de l'únic representant del PP, Antonio Ribalta, que durant les passades setmanes va arribar a un acord amb CiU per ocupar el càrrec de primer tinent alcalde de l'Ajuntament i la regidoria de Governació. Amb la majoria absoluta dels vots escrutats, Gené ocuparà durant els propers quatre anys l'alcaldia de Tàrrega i, tal i com va assegurar durant els dies previs, continuarà governant, "buscant la corresponsabilitat amb tots els grups que han tingut representació municipal".
A part dels nou vots que va obtenir Gené, a l'urna que es va instal.lar a la sala de plens de l'Ajuntament també es va recollir el vot del regidor d'Independents pels Pobles (IND), Xavier Mayora, provinent segurament del mateix Mayora, i un total de set abstencions procedents dels dos regidors socialistes i dels cinc membres de l'AIPN.
Tal i com van prometre fa dues setmanes, els representants de l'AIPN no van fer un front comú amb altres grups per aconseguir prendre l'alcaldia a Gené i van optar per l'abstenció a l'hora de dipositar el seu vot. No obstant això, el portaveu del grup independent, Joan Amézaga, va dedicar gran part del seu parlament a criticar durament la decisió dels nacionalistes de pactar amb el regidor del PP. Segons Amézaga, "no es tracta d'haver pactat amb un regidor del PP, ni que es tracti del mateix Ribalta, sinó que no s'entén com es pot 
obviar l'única corresponsabilitat possible entre els dos grups amb una representació majoritària". Amézaga va afegir que "la presència de nou regidors a l'equip de govern farà que hi hagi molt més marge de llibertat en els futures decisions, però no serà tan eficaç". Segons els regidors independents, l'excusa de Gené de pactar amb el PP per obtenir majors favors per part de Madrid és del tot ingènua, perquè "per una part, la licitació de les obres de reforma de la vía fèrria ja ha estat anunciada i l'arranjament de l'N-II ja va ser aprovat per part del Govern espanyol". "A més", va afegir "és absurd pensar que el canal Segarra-Garrigues es resoldrà gràcies a aquest pacte". Finalment, els independents van atacar aquesta voluntat dels nacionalistes de "fer-ho tot entre tots, perquè en realitat entre tots no farem res". L'únic pacte possible per a l'AIPN a l'actual Ajuntament havia de ser entre les dues forces majoritàries del consistori, i això passava per l'exclusió de qualsevol altre regidor.
Gené, que va prendre notes durant el discurs d'Amézaga, va contestar que "en cap moment s'ha exclòs a ningú del Govern i qui no hi hagi entrat és perquè no ha volgut". A més, el nou alcalde de la capital de l'Urgell va recordar a tots que CiU no ha obtingut la majoria absoluta per tan sols cinc vots, però reconeix que això no l'ha obsessionat en cap moment, perquè "hagués actuat de la mateixa manera que ara".
No obstant això, tots els representants que van prendre la paraula, fins i tot la socialista Mercè Bacardí, van oferir a l'actual alcalde la seva plena col.laboració per dur endavant la ciutat de Tàrrega i van prometre una actitud constructiva i dialogant.
Per la seva part, Xavier Mayora, que va prometre el càrrec per imperatiu legal, va assegurar durant el seu primer discurs a l'Ajuntament que durant la propera legislatura, "seré la veu de totes i cadascuna de les associacions veïnals de la ciutat de Tàrrega i dels pobles agregats".
Finalment, tot va acabar amb un aire festiu i els disset regidors que ja constitueixen el nou Ajuntament van fer-se la tradicional foto de família al vestíbul de l'edifici consistorial. *
El president de la mesa d'edat, Ramon Puig, entrega la bara d'alcalde a Frederic Gené.
A l'esquerra el secretari de la mesa d'edat, Xavier Mayora 
Per primer cop els alumnes són allotjats a l'Escola de Capacitació Agrària i cursen les matèries a l'IES Alfons Costafreda
Un dels assajos
dels alumnes de l'orquestra de cambra
Segons l'organització les matèries
amb més demanda han estat les de piano i violí
Textos i fotos A. González
L'Escola Municipal de Música organitza durant aquests dies la setena edició del conegut Curs d'Estiu de Música, en el qual s'han matriculat gairebé noranta alumnes que han vingut de diferents llocs de Catalunya i fins i tot d'Espanya. La presentació del curs es va fer el passat dijous dia 1 i l'organització va confirmar com a gran novetat el fet que els alumnes matriculats s'allotgin a l'Escola de Capacitació Agrària i cursin també les classes a l'IES Alfons Costafreda, per tal que "tinguin a la seva disposició tot el material necessari i el professorat més qualificat". A més, el director del curs, Josep Lluís Puig, i l'exregidor de cultura, Joan Lluís Tous, van destacar que l'allotjament en aquests centres, que estan molt a prop de les piscines municipals, augmenta i millora notablement el grau de conviència entre els alumnes.
El curs, que compta amb un pressupost d'uns set milions de pessetes, proposa ensenyaments de tot tipus. Segons l'organització, les matèries que han tingut més demanda han estat les de piano i violí, que registren una trentena d'alumnes cadascuna. Paral.lelament, també s'han matriculat deu alumnes a violoncel, deu més a composició, mitja dotzena a improvisació i cinc a flauta. L'instrument de la viola, que també estava previst per aquets any, no es durà a terme a causa del poc nombre d'alumnes inscrits. Dins el programa d'aquests dies, l'escola inclou diversos concerts duts a terme pels professors i els alumnes del curs, com el del dia 9 de juliol, que actua l'0rquestra de Cambra de l'Escola de Música, juntament amb un grup d'alumnes que ha anat assajant durant el curs.
La inauguració oficial es va fer el passat divendres a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès, que va interpretar al teatre Ateneu simfonies de Mendelssohn i Haydn. Al programa inicial d'aquesta actuació també era prevista la gran estrena del Moviment 2 del compositor targarí Ramon Andreu, però a causa d'alguns problemes tècnics no va ser possible fer-la realitat, tot i que l'organització assegura que s'ajorna per a la propera tardor.
Entre el professorat que s'encarrega d'impartir les classes d'aquest curs, destaquen grans personalitats del món de la música, com per exemple Solange Dessane, violinista de l'Escola Nacional de Música de Toulon; Liviu Stanese, catedràtic de música de cambra del Conservatori Nacional Superior de París; Alfred Herzog, director del Conservatori Nacional de la Regió de Bolougne; i Carles Guinovart, catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona, entre molts altres.
El curs, que acabarà el proper diumenge amb un concert de cloenda per part d'una selecció d'alumnes i l'entrega de diplomes, compta amb el patrocini de l'Ajuntament, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Generalitat de Catalunya. *
És el tercer dels set convenis que la Cambra vol formalitzar amb diverses entitats bancàries
La Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega va signar el passat dimarts un conveni de col.laboració amb "La Caixa" per tal d'oferir als seus associats unes condicions especials dels productes i serveis financers. D'entre totes les ofertes que contempla el conveni, destaquen el finançament amb condicions especials dels comptes de crèdit i del préstecs hipotecaris per a adquisicions de locals, habitatges i consum familiar, a més de bonificacions sobre les comissions en pagament amb targetes i productes d'estalvi i inversió preferents. El conveni, que té una vigència d'un any amb pròrroga automàtica, també inclou el compromís de l'entitat financera de participar en campanyes de promoció del comerç i potenciació de noves empreses i noves inversions.
Per la seva part, la Cambra de Comerç col.laborarà en la difusió de tots aquests productes i serveis financers de "la Caixa" entre els seus 3.500 membres associats.
El delegat general de l'entitat a Lleida, Josep Maria Sabaté, va recordar durant l'acte oficial que "la Caixa" va obrir la primera oficina a Tàrrega l'any 1910 a petició de la mateixa Cambra. Segons Sabaté, la relació amb la societat targarina té com a objectiu "contribuir decisivament en el desenvolupament humà i sòcio-econòmic de la ciutat". A més, el delegat va voler destacar que aquest conveni "toca moltíssims aspectes i no sols tracta el tema de les comissions de targetes". Va afegir que "afortunadament per a les indústries i comerços, però malauradament per a nosaltres, el mercat actual està saturat d'ofertes d'aquest tipus". 
La presidenta de la Cambra de Comerç, Sylvia Falip,
signant el conveni amb el delegat de "la Caixa" a Lleida, Josep M. Sabaté
Un programa que pretén millorar les condicions de la petita i mitjana empresa
El programa que va iniciar fa setmanes la Cambra de Comerç, que consisteix en la signatura de convenis amb set entitats bancàries, pretén millorar sobretot les condicions econòmiques de la petita i mitjana empresa.
Fins ara ja s'han oficialitzat dues signatures més (Caixa de Terrassa i Caixa de Catalunya) i si les negociacions van en la línia correcta, també se signaran els convenis amb Ibercaja, Caixa del Penedès, Caixa de Sabadell i Banco Popular Espanyol.
Segons la presidenta de la Cambra, Sylvia Falip, "les condicions estipulades als convenis són de les més favorables que s'han signat fins ara, especialment pel que fa a les targetes de crèdit". Però va afegir que cadascun dels set convenis té una particularitat diferent i "els comerços podran triar el vestit que els vagi més a mida". *
El concurs, que abans s'anomenava Salt a la Fama, entregarà un primer premi de cent mil pessetes
La sisena edició del popular Concurs Musical de Tàrrega, que durant els anys anteriors s'anomenava Salt a la Fama, arriba ja a la seva recta final amb les semifinals, en les quals participaran dotze conjunts amateurs procedents de diverses poblacions de Catalunya. Després d'una primera selecció realitzada entre els més de seixanta grups que s'han inscrit, només n'han quedat una dotzena que durant els propers dies actuaran en directe als estudis radiofònics de l'emissora municipal La Veu de Tàrrega (107.5 FM).
Els membres del jurat, escollits per l'entitat organitzadora, el Centre de Jovent, triarà els tres grups musicals que participaran en la gran final del dia 23 de juliol a la plaça de les Nacions sense Estat. El guanyador del concurs s'emportarà un premi de cent mil pessetes i la gran oportunitat d'actuar a la propera edició del Mercat de Música Viva de Vic.
Els dotze seleccionats procedeixen majoritàriament de Barcelona ciutat (Hàbit, Mira Marcos, Ego Trip, Latex i Los ausentes), però també hi participen Rapa Nui (del Prat), Sam 150 (Tarragona), The Companys (Almatret), Xevi Comas (Vic), Sub-judice (Calafell), Nakrom (Montblanc) i Maitips (Tàrrega).
A més dels tres premis, també hi ha un guardó especial destinat al millor grup de música alternativa.
El concurs, que compta amb un pressupost de mig milió de pessetes, rep subvencions per part de l'Ajuntament, el Consell Comarcal, la Generalitat, el Centre Cultural i la Caixa del Penedès.
Més de tres-cents grups que han saltat a la fama
Durant els sis anys d'història d'aquest esdeveniment musical, hi han participat aproximadament més de tres-cents grups musicals amateurs, la majoria de l'estil heavy i rock, tot i que els requisits que exigeix el concurs no defineix un tipus de música determinat.
No obstant això, el Centre de Jovent, una secció del Centre Cultural que compta amb uns quinze membres que organitzen aquest concurs, exigeix que els participants no hagin editat mai un disc i es presentin a l'esdeviment amb dues composicions inèdites.
A la darrera edició els guanyadors van ser els Cagant Melodies, de Torredembarra, que es van emportar un premi de cinquanta mil pessetes.
Dos dels grups participants d'edicions anteriors
Un centenar de companyies i unes cinquanta actuacions musicals per a més de deu mil assistents
L'organització de la tercera edició de la Mostra Estatal de Discogràfiques Independents (Medi), que es duu a terme durant aquest mateix cap de setmana, ultima ja els darrers preparatius. Aquesta nova mostra, que durant els dos últims anys ha tingut lloc a Balaguer, "se celebra a Tàrrega per tal de millorar la seva infraestructura i la ubicació dels espais". No obstant això, a diferència de les darreres edicions, algunes de les actuacions musicals seran de pagament (unes mil pessetes al dia), perquè, segons l'entitat organitzadora, Pediatra Records, "és necessari per cobrir econòmicament les despeses que comporta la celebració d'un esdeveniment d'aquestes característiques".
De les cinquanta actuacions musicals previstes, que s'ubicaran al pavelló poliesportiu i a l'antic Mercat Municipal, destaquen sobretot les que protagonitzaran grups com Fromheadtoe (de la discogràfica Subterfuge), Solos los solo (acompanyats per Payo Malo, que barreja el rap i el flamenc), Hechos contra el decoro (de la companyia Gora Herriak), Show (Rule) i Ixo Rai! (número 25 de la llista general de vendes), a part dels coneguts Inadaptats, Manolo Kabezabolo i els targarins Zea's. A l'escenari Waikiki/Homeboy, dedicat als "punxadors" de discos, destaca la presència del DJ. Will White (membre dels britànics Propellerheads) i del DJ. Kosmos.
A última hora han caigut del cartell el grup català de hip-hop Geronación, però en el seu lloc vindran els mexicans Control Machete, i tampoc faran acte de presència la banda espanyola de hardcore Shorebreak.
Però la mostra també té preparada, com cada any, una nova edició de la Fira de Discogràfiques, ubicada a la plaça de les Nacions, on més de cent companyies exposaran els seus treballs, a més de la presència de publicacions d'actualitat musical, com les revistes Mondo Sonoro, Disco 2000, AB, Micro i Trapos Sucios, entre altres. Segons l'organització, "aquesta fira pretén apropar al gran públic la música independent que en moltes ocasions resulta difícil trobar dins de l'habitual mercat musical". Junt amb els expositors, també hi haurà paradetes de productes artesanals i d'artistes del tatuatge. A les passades edicions el nombre d'expositors va ser d'una cinquantena.
Pediatra Records espera superar els més de deu mil visitants que van acollir l'any passat a Balaguer i presenta enguany com a gran novetat la presència d'un diari informàtic que respon amb el nom de Postpop.com. A més dels mitjans de comunicació habituals, el programa televisiu Sputnik serà l'encarregat de retransmetre les actuacions musicals.
Aquest any, Medi també oferirà la primera mostra de grafits, per la qual cosa es disposarà un mur de cent cinquanta metres quadrats on els artistes de l'esprai podran exhibir les seves genialitats. *
 |
 |
 |