En el segon programa d'aquest any 2000 de "Càritas a la ràdio", celebrat a l'Hospital-Residència Sant Antoni el dia 4 de febrer, va participar la coral Noves Veus de Bell-lloc, entitat que té com a president a Jaume Roca i que, sota la direcció de la jove Ester Lara, interpretà un repertori de nou cançons, moltes de les quals eren tradicionals de diversos llocs.

L'acostumada vetllada musical dels primers divendres de mes fou completada en aquesta ocasió per dues actuacions individuals. En primer lloc, Albert Tarrazona, natural d'Olesa de Montserrat on cada any participa com actor en "La Passió", però resideix a Agramunt. Ell oferí dues poesies i dues cançons, concretament Tierra gris i Pregària.

La segona col.laboració individual fou la d'en Lluís Serra, amic habitual del programa, el qual recità un apassionant poema d'elogi a la infantesa. Per cert, Lluís Serra és també membre de la Capella de Música, entranyable agrupació targarina que va protagonitzar el primer espai radiofònic a la residència Sant Antoni en aquest any 2000, amb direcció d'Antoni Torres i acompanyament a l'orgue de mossèn Carles Melé. Això fou el dia 7 de gener, l'endemà de Reis.

I com sempre, la presentació va anar a càrrec de Maria Teresa Torres i Josep Castellà, mentre en Francesc Gasull i Ramon Puiggené vigilaven que el so arribés en magnífiques condicions a totes les llars dels seguidors d'aquest programa que Càritas ofereix a Tàrrega i rodalies.

Postal fora vila

Sí, de cada dilluns, perquè és el dia que la rebem aquí quan el correu és puntual. Altrament, de vegades he estat més d'un mes en dejú; després, de cop i volta, m'han arribat plegades. En temps molt pretèrits, quan correus no era una olla de cols, es rebia sempre amb puntualitat britànica. Darrerament hi ha qui llegeix Nova Tàrrega mitjançant Internet (www.tarrega.com), però la lectura en pantalla no té res a veure amb la sensualitat d'acariciar el paper amb el seu olor de tinta impresa. A més de l'avantatge de poder llegir al banc urbà referit i també –per què no?– assegut a la tassa del lavabo, que és el lloc on molta gent prefereix llegir, circumstancialment, el diari. Òbviament això amb l'ordinador no es pot fer.

He titulat aquesta postal amb frase similar al parenostre i no és una exageració irreverent, perquè el targarí resident no es pot imaginar l'interès amb què el targarí exiliat espera el setmanari. I això és comprensible per raó que, el qui viu en contacte permanent amb Tàrrega, rep immediata informació d'un bocí del que ens dirà el setmanari cada divendres (politiqueig local, accidents, defuncions, etc.). Nosaltres sempre hi trobarem la sorpresa de la cosa no sabuda, per nímia que sigui.

Per a mi Nova Tàrrega ha estat, encara que sembli una exageració, una de les més importants "invencions" del segle XX. Per això des d'aquí he de retre el meu particular homenatge al qui fou sens dubte el seu pare, al patrici Camps Calment, i a tots els qui contribuiren a la seva gestació i posterior part, ara fa cinquanta-sis anys, els quals no puc detallar perquè tot el que escric ho faig memoritzant i sempre existiria el perill d'alguna lamentable omissió. Però per damunt de tot, hem de reconèixer l'esforç titànic d'aquells pioners que en plena postguerra, quan el país estava immers en pura misèria i amb d'altres circumstàncies adverses –idioma, censura, manca de suport econòmic–, seguiren endavant i ensenyaren a parlar al setmanari en una llengua que no era la seva materna. Després vingueren èpoques de major precarietat i a la dècada dels cinquanta el Govern, per sortir de l'embús, es veié obligat a establir l'auster pla d'estabilització que marcà una de les etapes més econòmicament dificultoses i, com és natural, el setmanari se'n resenti. Quan l'any 1957 em vaig absentar definitivament, Tàrrega vivia un dels moments més difícils de la seva història; havia encadenat tres anys de males collites, la indústria hi era en bolquers i la més important començaria a decaure anys després.

A tot això i un cop superat el pla d'estabilització pel desenvolupament, el setmanari continuaria vivint dificultosament. A risc de ferir la seva modèstia, vull invocar aquí la figura de l'amic Serra Teixidó, un excepcional self made man, sense el qual el nostre setmanari probablement a hores d'ara hauria passat a la història i descansaria en pau juntament amb les innombrables publicacions que la precediren. Sortosament avui Nova Tàrrega està més viva que mai i a jutjar pels colors que li han aparegut recentment, gaudeix de bona salut.

Col.laboro a Nova Tàrrega des de la seva naixença de forma discontínua i amb llargues etapes de sequera. Si bé no he tingut cura de conservar gairebé cap de les meves modestes aportacions, sí que puc dir que han estat variades, començant per les editorials, una de les quals reprodueixo, i continuant per una tanda d'aforismes de collita pròpia, dels quals avui el Sr. Borda es faria un tip de riure. Les entrevistes varen embrutar també una temporada les pàgines del setmanari amb personatges locals i forans, d'entre els quals recordo Paco Martínez Soria, que actuava a l'Ateneu. També, al seu pis del carrer Major, Pedrolo es va sotmetre al meu interrogatori. I dic sotmetre perquè, ja d'entrada, em digué que no li agradava la publicitat. Recordo que l'Adelais, llavors una mocoseta, interferia, amb gràcia infantil la nostra conversa. La més controvertida de les entrevistes fou la que vaig fer a un dels nens que amb la guerra emigraren a Rússia i de retorn passava una temporada a Tàrrega, a casa del seu germà. Em va anar desgranant les impressions de la seva llarga convivència amb el comunisme. Ja que les seves manifestacions foren més aviat favorables, el Sr. Camps mostrà una certa reticència a publicar-les. També he d'esmentar la llarga etapa, purament comercial, quan la bogeria del cinema, amb els eslògans publicitaris de cada setmana, quin més escandalós i cridaner. El més dolorós, les notres necrològiques, els adéus als amics que ens han deixat.

I ara, al final de l'etapa, aquí estic amb aquestes postals que penso continuar fins que Déu des de dalt, o el Sr. Serra i el Sr. Albert des d'aquí baix, em diguin que s'ha acabat el bròquil.

Correu del lector

Senyor Director:

En el Pregoner d'Urgell casualment vam sortir publicats junts i ahir et vaig contestar el teu "Caritat? No, justícia!" i nova casualitat, Joan Borda, et torno a llegir a la Nova Tàrrega amb "Religió i política", on tornes a atacar les meves creences religioses, per això et contesto i prou.

Comences amb que les creences religioses no són producte de primera necessitat, ho cel.lebro per tu i per molts anys, ja t'arribarà l'hora, jo pensava com tu fins als vint-i-set anys quan vam enterrar un fill de tres. Segurament que tu, Joan, no hi has passat per res de semblant, ni t'ho desitjo, però tingues en compte que la religió té més a veure amb el cementiri que amb la política, segur. Pel demés que dius sobre catòlics, hi ha de tot i tots som pecadors. Però en quant als llibres sobre religió, que no has estat a la Biblioteca Comarcal de l'Urgell a Tàrrega? De les quatre estanteries de llibres de religió ni una que és d'altres religions diferents a la romana. A més, hi ha un famós escriptor fill de Tàrrega (que no diré el nom per a que descansi en pau) que s'hi va lluir pel temps en que va viure fent sàtira i burlant-se en algunes obres de coses eclesiàstiques amb molta gràcia.

I és clar que quan els nens són petits els pares, si es fan mal, els porten al metge i, si creuen que una cosa, els pot anar bé que els hi ensenyin sense demanar permís. Així, Joan, quedes contestat i de propina, a tu que sembles tan afeccionat als pensaments, un probervi budista que diu:

"Un pensament és el lladre de la felicitat. Mentre penses, en l'abans o el després, no vius el moment present de felicitat, aquest instant que ja ha passat i no tornarà".

Entitats

La Comissió Europea ha aprovat, dins el seu pla de subvencions 1999 la "concessió d'ajudes a accions transnacionals destinades a combatre la discriminació contra les persones d'edat avançada o amb discapacitat", el Projecte Iterum, una proposta conjunta de la Cooperativa l'Olivera, de Vallbona de les Monges i de l'Associació Alba de Tàrrega.

El Projecte Iterum neix com a resultat de la pròpia experiència, els reptes i els interrogants que generen els mateixos usuaris dels centres i, a més, com a proposta sorgida a la trobada "Envelliment i discapacitat", organitzada per l'ALLEM (Associació Lleidatana d'Entitats d'atenció a Minusvàlids), preparada per l'equip d'experts del master en gerontologia social de la Universitat de Barcelona i celebrada al maig del 99, la qual va reunir més de vuitanta professionals de les terres de Lleida.

Iterum tindrà una vigència d'un any, un cost al voltant dels noranta mil euros, i encara que l'organització recau en l'Olivera, hi ha també sis cosol.licitats o partners de tres estats membres de la UE (Associació Alba de Tàrrega, Associació SERCOVAL de València, el master de gerontologia social de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona, AFANIAS de Madrid, IL MOSAICO d'Itàlia i l'Institut de Gerontologie Sociale de Marsella a França), cosa que justifica la dimensió transnacional de l'activitat amb la realització de les activitats (reunions de treball, seminaris...) de forma itinerant: Barcelona, Marsella, Gorizia (Itàlia) i Vallbona de les Monges.

Es vol així potenciar el treball en diferents àrees geogràfiques per permetre de conèixer les diferents realitats i intercanviar experiències. La interacció contínua i una transferència de coneixements tot amb la voluntat d'obtenir la informació, les propostes i els recursos que permetin abordar solucions encaminades a reduir la discriminació real i potencial de persones discapacitades psíquiques d'edats avançades.

A grans trets els objectius d'Iterum establerts per l'organització són els següents:

– Obtenir informació sobre la situació de les persones amb discapacitat psíquica i edat avançada a nivell europeu.

– Comprendre els diferents factors que intervenen en aquesta situació (marcs legals, situacions familiars...).

– Intentar definir els criteris comuns de detecció i avaluació de l'envelliment en persones amb discapacitat psíquica.

– Intercanviar experiències i accions de bona pràctica.

– Elaborar propostes innovadores en la perspectiva de la integració intergeneracional i la millora de la qualitat de vida.

– Comunicar i difondre la temàtica del projecte, així com preparar les bases per a la realització d'una xarxa europea d'entitats en pro de la lluita contra la discriminació de persones amb disminució psíquica d'edat avançada.

Com a resultats concrets que es derivaran del projecte, es preveu la edició de dues publicacions amb resultat de les investigacions: un estudi de dret comparat amb els criteris d'avaluació i detecció de l'envelliment en persones amb disminució psíquica, i un catàleg d'iniciatives innovadores per a la millora de la qualitat de vida; la creació d'una pàgina web per a difondre la temàtica del projecte i com a espai obert per a propostes i base per a la creació d'un observatori europeu.

Finalment cal dir que el Projecte Iterum recull una estreta cooperació amb diferents institucions. A nivell local amb l'ALLEM, associació que recull dotze entitats de la província de Lleida que treballen amb més de mil persones amb disminucions psíquiques; a nivell autonòmic, amb l'APPS, la federació de cent setanta entitats catalanes adreçades a l'atenció de les persones amb disminució psíquica; i amb el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya; a nivell estatal, amb el suport de la FEAPS, i a nivell europeu, amb l'ajuda del Patronat Català Proeuropeu com a estructura d'enllaç per a la cooperació amb entitats que lluiten contra la discriminació social. A més, la creació d'aquest diàleg horitzontal transnacional permetrà la incorporació de nous agents.

Conjuntament amb l'Agrupació Excursionista d'Urgell, farem el diumenge 13 de febrer una sortida molt interessant als límits de la comarca. Anirem en cotxe fins a Vallbona, des d'on ens desplaçarem passejant fins al santuari del Tallat passant per un camí paisatgístic molt bonic.

Està previst visitar el monestir i el poble de Vallbona de les Monges. Cal prendre esmorzar i beguda.

L'horari està per decidir; els interessats poden consultar-lo als membres de la junta o als telèfons 973 310 150, 973 310 731 o 973 500 182; també passar el divendres per la seu de l'Agrupació Excursionista del carrer de Les Piques, número 1, a dos quarts de deu del vespre.

Entitats

Composició de la nova junta directiva: president, Josep Llorenç Segura; sotspresident, Jaume Bosch Solé; secretari, Ramon Llobet Vilaltella; tresorer, Joan Prat Badia; artesania, Maria Oriol Riba; festes, Pere Solé Alsina; cultura, Antoni Porta Corbella; viatges, Sebastià Farré Marvà; esports, Ramon Vall Roca, i música, Josep Roig Casals.

Malgrat el títol, que podria ser el d'un conte, es tracta del conegut cas de l'ampliació de Baquèira-Beret. Tot i tenir la major superfície esquiable del Pirineu, i aquesta ser infrautilitzada, no en tenen prou. Dic infrautilitzada perquè tan sols s'aprofita entre el trenta i el quaranta per cent de l'àrea. Això és degut a la falta d'aparcaments i carreteres d'accés. El més lògic seria buscar medis per donar més accés a les pistes, cosa que s'ha proposat des de diferents grups ecologistes.

Quin és el problema, doncs? Catalana Occident, associada amb Baquèira-Beret, vol obtenir terrenys urbanitzables per poder-hi especular. Per tant, les causes d'aquesta obra no serien altres que els interessos econòmics, ja que s'estaria especulant sobre terrenys ara no urbanitzables. No crec pas que els esquiadors puguin ser una de les causes per a aquesta ampliació, perquè un informe fet a Europa demostra que el nombre d'esquiadors al llarg dels últims anys està disminuïnt.

Des del punt de vista ecològic, hem de pensar que estem parlant d'una vall verge declarada PEIN l'any 1992 i que forma part de la campanya WWF/Adena de boscos europeus de protecció prioritària, amb la qual cosa està o hauria d'estar protegida.

Estem davant d'un gran espai amb una riquesa de flora i fauna típicament pirinenca (com per exemple el trencalòs –en perill d'extinció–, el gall fer...).

Així doncs, estem parlant d'una actuació sobre una vall, en teoria protegida –encara que la Generalitat no sembla saber què vol dir això o no li interessa saber-ho–, amb l'únic objectiu d'obtenir un benefici a través de l'especulació sense tenir en compte el seu valor natural. Aquestes actuacions serien molt diferents si s'hagués de pagar per cada arbre mort. La natura s'hauria de valorar econòmicament, potser llavors s'ho mirarien més i es plantejarien alternatives molt menys nocives pel medi.

Una altra dada que cal afegir és que Catalana Occident ha estat denunciada i sancionada reiteradament per obres il.legals com embassaments, repressaments de llacs, etc. Però la Generalitat ho deixa passar tot, amb què veiem el poc interès de les administracions per cuidar el nostre patrimoni natural.

Què podem fer-hi nosaltres per a evitar-ho? Circulen uns fulls de signatures on podeu deixar constància de la vostra oposició a fer aquesta ampliació. Si no, podeu dirigir-vos al local de GEMA de Tàrrega, al carrer de les Piques, els divendres, de dos quarts de deu a dos quarts d'onze, on us facilitarem aquests fulls per a que pugueu signar-hi. Ajudeu-nos!

Els pressupostos de l'Ajuntament de Tàrrega per l'any 2000 van ser aprovats en el ple extraordinari, que es va celebrar el passat dilluns dia 7, amb els vots favorables de CiU, PP i PSC, i els contraris dels grups AIPN i Independents pels Pobles. Els pressupostos de l'Ajuntament i els dels organismes autònoms municipals sumen més de 1.580 milions de pessetes, el que representa un increment d'un onze per cent respecte als de l'any anterior. El grup AIPN va presentar un pressupost alternatiu que, segons van dir, era la primera vegada que un grup de l'oposició ho presentava.

El regidor de Finances, Pere Grau, va fer una llarga explicació dels pressupostos, dient que eren una eina de treball per a desenvolupar la tasca municipal del grup de govern i que eren continuistes respecte als anys anteriors. Els pressupostos de l'Ajuntament pujen a 1.431.931.339 pessetes, però si els hi sumem els dels organismes autònoms (Escola de Música, Fira de Teatre, Museu Comarcal de l'Urgell i Llar d'Infants La Pau) pugen a més de mil cinc-cents milions de pessetes. El total ordinari del consistori és 891.855.866 pessetes, i les inversions sumen 540.075.473 pessetes. Com a novetat, cal dir que en aquests pressupostos no hi figura cap partida per al sou de l'alcalde, ja que ara cobrarà com a parlamentari. Amb tot, té una assignació per l'assistència a comissions i al ple superior pels regidors responsables d'una àrea, cosa que van criticar els AIPN.

En aquesta sessió, l'alcalde Frederic Gené va establir una normativa de temps per a cada intervenció, i de rèpliques i contrarrèpliques, similar a la que fan anar al Parlament, però volia que iniciés el torn d'intervencions el portaveu dels AIPN, Joan Amézaga, qui va demanar ser l'últim a intervenir tal i com preveu la normativa que va establir l'alcalde. Així va iniciar el torn de paraules dels grups de l'oposició Xavier Mayora, dels Independents pels Pobles, que va dir que aquest pressupostos eren discriminatoris pels ciutadans que vivien als pobles agregats respecte als que vivien a la ciutat, ja que, segons ell, en els pressupostos quasibé no es contemplaven inversions als pobles agregats. També va dir que no es cuidava l'aspecte d'aquests nuclis, que no es vetllava pel seu patrimoni arquitectònic i que alguns centres socials estaven tancats o en males condicions. La rèplica va venir del regidor de Finances i, al final de la sessió, pel d'Urbanisme, Jaume Aligué. Ambdós van refutar amb xifres que als pobles agregats s'hi feien moltes inversions i que, porcentualment, eren superiors a les que es feien a Tàrrega ciutat. Grau i l'alcalde van afegir que, per a obrir algun centre social, calia un consens social entre tots els veïns i que no passés que "uns es creguin amb el dret a la propietat sobre els altres habitants".

Seguidament, va intervenir el portaveu del PSC, Silveri Caro, que va deixar sorpresos a molts dels assistents pel panegíric que va dedicar al regidor de Finances, a l'Equip de Govern i als funcionaris municipals per les facilitats que li havien donat per a consultar tot el referent als pressupostos. Caro va dir: "en les trobades que hem mantingut amb Pere Grau no hem tingut grans diferències". El regidor socialista va explicar que un dels motius pels quals votarien favorablement els pressupostos era perquè CiU i PP havien aceptat ampliar la partida destinada al casal d'estiu i d'hivern, ja que amb aquesta ampliació de pressupost es podria facilitar que, a l'estiu, els nens acollits al centre hi poguessin estar matí i tarda, que amb la posibilitat de tenir un servei de menjador al migdia, "cosa que anirà molt bé als matrimonis que treballen els dos i no tenen on deixar els fills". Amb tot, el regidor del PSC va demanar que es tingués en compte el projecte de les Astes de Sant Macari, que no figuren als pressupostos. Lògicament, la resposta de Pere Grau també va ser una mica "panegírica".

Finalment va intervenir el portaveu dels AIPN, Joan Amézaga, que, com hem dit, va presentar uns pressupostos alternatius i a la baixa (uns 117 milions menys que els que vol gastar l'Equip de Govern). Amézaga va dir que era la primera vegada que un grup de l'oposició presentava uns pressupostos alternatius i globals. El regidor dels AIP va negar que els pressupostos de CiU i PP fosin de continuïtat. Per a Amézaga, moltes de les inversions previstes per l'Equip de Govern no es podran realitzar aquest any, perquè "no hi ha projecte o estem pendents de les subvencions de la Generalitat i de la Diputació de Lleida". L'exregidor de Finances va dir que no estaven en contra que l'alcalde cobrés com a regidor responsable d'una àrea, sinó de les cinquanta mil pessetes que li assignaven. Amézaga es va mostrar contrari a la contractació d'una persona per a l'àrea econòmica, perquè considera que hi ha funcionaris prou aptes i que la decisió política l'ha d'assumir el regidor. A més, es va queixar que no els haguessin facilitat el currículm de la persona escollida, "si és amiga, o si és del seu partit". Finalment, Amézaga va dir que, amb aquest pressupostos, l'Ajuntament s'endeutaria fins a límits als que no s'hi havia arribat en els últims anys.

El regidor Pere Grau va contestar que el regidor Amézaga propossava coses contràries al que pensava fa menys de set mesos, i va refutar totes les afirmacions de l'excompany d'Equip de Govern i va dir que no donaria el currículum de la responsable d'economia fins que s'hagués signat el contracte: "no vull donar més dades d'una persona que encara no treballa per l'Ajuntament, no fos cas que els mitjans de comunicació en treguessin alguna cosa rara". I va continuar dient que, quan signi el contracte, ja donarà el currículum. Aquí van traspuar les possibles diferències de criteri dels dos exsocis de govern que, fins ara, no havien sortit dels àmbits de la Comissió de Govern. Abans de la votació, Amézaga va demanar que també es votés la seva proposta de pressupostos. L'alcalde no ho va acceptar perquè considerava que només se n'havien de votar uns, els de l'Equip de Govern. Així, CiU, PP i PSC van votar favorablement, i AIPN i InD, en contra.

El Conseller Puig visitant l'exposició de papallones de la Sala Marsà, on va escoltar les explicacions de l'entomòleg, Alfons Dolsa

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, va visitar Tàrrega per presidir la conferència Papallones i insectes, amics o enemics que van oferir els entomòlegs Alfons Dolsa i Maria Teresa Albarran dissabte al vespre. El conseller va poder admirar també l'exposició de més de 2.500 papallones que acull la Sala Marsà de la Casa de Cultura.

El conseller va atendre els mitjans de comunicació i va parlar de temes ambientals que en els últims mesos han generat gran controversia en aquestes contrades: la planta de piròlisi projectada a Cervera i el possible abocador de residus industrials d'Oliola .

Pel que fa a la planta de piròlisi que es pretén instal·lar a Cervera, Puig va assenyalar que la Generalitat està convençuda que és un model que acabaran adoptant la resta de comarques de Catalunya. Puig es va mostrar convençut que "informant a la gent i sense provocar alarma social, els veïns acceptaran que és la millor solució, ja que és una proposta tecnològicament avançada, que conté totes les mesures de control i seguretat necessàries i que dóna una resposta integral a tot el cicle de tractament de residus, que permet abordar la problemàtica de tota una comarca i que finalitza pràcticament amb residu zero". El conseller va remarcar que es tractarà d'una planta d'àmbit exclusivament comarcal.

Felip Puig també parlar del suposat abocador de residus industrials d'Oliola, però va eludir pronunciar-se sobre si es farà finalment en aquesta localitat ,propera a Agramunt. "Les dues empreses adjudicatàries encara han de presentar propostes d'ubicació i tecnològiques que no s'analitzaran fins l'estiu." En aquest sentit, Puig va voler recalcar que la zona on els veïns d'Oliola diuen que es pretén ubicar, el Bosc del Ciscà, té un nom que indueix a la confusió ja que no es tracta d'un bosc, sinó d'una finca.