Ramon Roca va ser interrogat el dimarts passat durant més d'una hora per la jutge que instrueix el cas Olot, Pilar Castillo, que investiga si hi ha algun tipus de relació entre el segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu, el 1992, i el de l'empresari lleidatà, quatre anys abans. Una relació que Roca, segons el seu advocat, diu que desconeix, ja que si en algun moment hagués tingut la més mínima sospita que els dos segrestadors podrien estar vinculats ho hauria comunicat immediatament als Feliu, que són amics seus. Roca, de 64 anys i exsoci del pare de la farmacèutica al desaparegut Banc dels Pirineus, va explicar al jutge que en cap moment va veure la cara dels segrestadors, motiu pel qual no pot saber si aquests van ser els mateixos que van retenir Maria Àngels Feliu.

Segons va explicar Fermín Morales, advocat de l'empresari lleidatà, Roca va dir a la jutge que no pot dir que sap el que no sap ni que coneix el que no coneix, en relació amb els individus que el van segrestar el 17 de març del 1988. Aquell dia, Ramon Roca va desaparèixer sense deixar cap rastre i tres dies després va denunciar un estrany segrest. Segons ell, un fals peó d'obres va fer aturar el seu Jaguar a la C-240, prop d'Agramunt, i el va encanonar amb un revòlver. L'empresari va ser introduït al maleter d'un cotxe i conduït a una mina abandonada de Mequinensa, on va estar tres dies lligat a una cadena, de la qual va poder desfer-se. L'empresari va negar que hagués pagat cap rescat, i molt menys els tres-cents milions dels quals es va parlar en el seu moment. Va insistir davant de la jutge d'Olot que en cap moment va veure la cara dels segrestadors.

La jutge Pilar Castillo investiga si Joan Casals, un dels processats pel segrest de Maria Àngels Feliu, va intervenir en el rapte d'un dels caps de la indústria Ros Roca de Tàrrega. Roca va negar que fos veritat que en alguna ocasió hagués assenyalat a persones pròximes a ell la possibilitat que Casals fos un dels segrestadors. "Si sabés alguna cosa ho sabrien els Feliu", va insistir Ramon Roca davant de la jutge, segons el seu lletrat. L'industrial va reiterar la seva estranyesa per la citació judicial en el cas Olot i va reiterar el seu desig d'obidar-ho tot.

Relació entre les dues bandes

Fins ara ningú ha relacionat Ramon Ullastre amb Joan Casals ens els vint-i-sis voluminosos toms del sumari instruït pel segrest d'Olot, però la Guàrdia Civil i la jutge del cas continuen obstinats a trobar algun tipus de vinculació. Tot i que els detinguts confessos d'haver segrestat la farmacèutica Maria Àngels Feliu no han incriminat Casals i Xavier Bassa, els investigadors mantenen que els dos homes, detinguts el 1993 després que un estrany personatge anomenat Francisco Evangelista els delatés, hi estan implicats. La jutge està a l'espera que les autoritats andorranes investiguin si totes les persones a les quals es vincula amb el segrest tenen comptes o caixes de segueretat a Andorra, en un intent de trobar alguna pista del rescat. D'altra banda, el jutjat s'interessa pels comptes de Ramon Ullastre i Montserrat Teixidor; Juan Manuel Pérez Funes, Juanma; Sebastià Comas, Iñaki; el policia local Toni Guirado i Josep Lluís Paz, Pato.

Així mateix, ha sol·licitat informació sobre comptes del policia municipal Pep Zambrano, que va morir el 1997, i dels esmentats Casals i Bassa. De moment, Andorra només ha informat de l'existència d'un compte de Ramon Ullastre en que tenia dos milions de pessetes i en què tot just es van registrar moviments.De Casals i de Bassa no s'ha trobat res. No obstant, els investigadors continuen pensant en la seva vinculació amb el cas.

Les obres d'ampliació del Taller Alba, un centre que ofereix atenció, formació i ocupació a persones amb deficiències físiques i psíquiques s'han reprès després de diversos mesos d'espera per falta de finançament gràcies al patrocini de la Fundació Once.

A finals de novembre la el Taller Alba i la Fundació procecs van signar un conveni segons el qual aquesta entitat aportaria quaranta sis milions de pessetes al projecte d'ampliació. Això ha permès rependre les obres .

El pressupost de cent-trenta milions de pessetes d'unes obres que permetran passar dels sis-cents als mil set-cents metres quadrats de superfície, es cobrirà amb quaranta milions del Departament de Benestar Social, vint-i-vuit de subvenció pública per a centres especials de treball i quinze que aportarà l'associació Alba, a més dels quaranta-sis de la Fundació Once.

Les noves dependències, que estaran acabades el proper mes d'abril, acolliran un taller ocupacional i sales per a serveis i activitats lúdiques. El magatzem del carrer Betlem, que actualment utilitza el Taller Alba per a la roba usada, serà desallotjat.

Segons la directora del centre, Maite Trepat, el resultat d'aquestes obres d'ampliació permetrà "treballar més còmodament, ja que es centralitzaran totes les activitats en un sol edifici.

Per a la directora del Taller, aquestes obres eren molt necessàries, ja que el nombre d'usuaris del centre ha augmentat molt els últims anys. En només tres anys, el Taller Alba ha passat de quaranta operaris, el 1997, a seixanta-quatre en l'actualitat. Això suposa un augment de gairebé un cinquanta per cent en el nombre de persones que treballen al centre.

Maite Trepat també assenyala que el Taller Alba té molts projectes de futur i que, un cop estiguin enllestides aquestes obres, encara quedaran per construir una sala de lleure i un gimnàs.

L'artista Josep Maria Subirachs va presentar aquest diumenge al Museu Comarcal una litografia sobre la ciutat de Tàrrega i va inaugurar una exposició que mostra una selecció d'obres en aquesta tècnica que es podrà visitar fins el 27 de febrer.

Josep Maria Subirachs, autor dels treballs escultòrics d'una de les façanes de la Sagrada Família de Barcelona, va dir que la litografia és una tècnica que li agrada molt. "Considero que és una forma de democratitzar l'art: l'obra, al ser seriada, és més assequible sense que perdi el valor original, ja que cada litografia està numerada i signada", va afirmar. De la sèrie sobre Tàrrega s'han elaborat noranta exemplars que poden adquir-se per subscripció a vint-i-cinc mil pessetes o a cinquanta mil un cop presentada

Subirachs ha representat el centre de la ciutat de Tàrrega com una escenografia emmarcada per un teló, com una metàfora de la tradició teatral de la ciutat.

Aquesta exposició ha estat una iniciativa de la Galeria Cal Talaveró de Verdú. La representació litografiada de la ciutat forma part d'una col.lecció que es va inaugurar amb una sèrie sobre Verdú, a la que han seguit representacións de Catalunya i Montserrat. La directora de la Galeria, Laura Zubiaur, va avançar que la pròxima estarà dedicada a Mollerussa.

L'empresa Aceites Borges de Tàrrega es va convertir en la primera exportadora d'oli d'oliva d'Espanya el 1999, lloc que ja havia aconseguit anteriorment en l'apartat de producte envasat, segons les dades facilitades per l'empresa. Segons va assenyalar Jaume Llopis, conseller delegat de la firma, la indústria oleícola invertirà en aquest exercici fiscal, que s'acaba el 31 de maig, cinc-cents seixanta milions en la planta de Tàrrega, després dels mil dos-cents cinquanta de l'any passat.

Les exportacions de la indústria van superar els divuit milions de quilos d'oli d'oliva. Per la seva part, la segona firma del rànquing no va arribar als onze milions. Jaume Llopis va destacar que el gruix de les exportacions, uns 14,3 milions de quilos, va correspondre a oli embotellat en envasos de menys de cinc quilos. Un any més, els mercats més importants han estat els Estats Units i Austràlia, a més d'Europa, on han destacat sobretot les vendes realitzades a França.

La producció d'oli de la firma de Tàrrega va arribar a les cent mil tones l'any passat, de les quals més de quaranta-vuit mil van ser de girasol, trenta-set mil d'oliva i la resta van ser d'altres greixos.

Llopis va reiterar que la multinacional lleidatana té interès a estudiar la possible compra de Coosur quan es faci públic el quadern de privatització de l'empresa, un procés que està previst que es posi en marxa després de les eleccions generals del 12 de març. Tot i el seu interès, el conseller delegat de l'empresa va advertir que Coosur "és una empresa complicada". La firma lleidatana també estudia la possibilitat de concretar alguna adquisició a la costa est dels Estats Units. Llopis va dir que l'actual situació dels EUA, amb una economia en sòlid creixement i un dòlar cada dia més car, dificulta qualsevol operació. "O les empreses van tant bé que no es venen, o són carísssimes", va assenyalar Llopis.

Borges tancarà l'exercici fiscal el pròxim 31 de maig, quan preveu haver completat unes inversions de cinc-cents seixanta milions de pessetes a la planta que té a Tàrrega, que es sumaran als mil dos-cents cinquanta milions injectats durant l'exercici 1998-1999.

Industrias Borges, inclosa la secció de fruits secs de Reus, preveu acabar l'exercici amb una facturació superior als seixant mil milions. A més, el grup també és líder en exportació d'ametlla i avellana, amb el 41% i el 38% de quota de mercat.

El president de la Diputació, Josep Pont, es va desplaçar el passat dimarts fins a Tàrrega per a entregar un taló de sis-centes mil pessetes als representants del Gremi de Metal·lúrgics de la ciutat. Aquesta quantitat permetrà liquidar l'últim pagament de les noves campanes de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba. La fabricació i instal·lació de les campanes, La Signou i La Pau, van costar més de nou milions de pessetes, que van ser finançats gràcies a les aportacions de diverses entitats, però sobretot de particulars.

Un jove de Tàrrega i dos de Lleida van ser arrestats diumenge passat a la matinada a l'interior d'una discoteca de Mollerussa després que els vigilants sospitessin de l'actitut d'aquests tres clients i avisessin els Mossos d'Esquadra. Els agents van trobar en poder de C.C.O., de disset anys i veí de Tàrrega, catorze pastilles d'èxtasi.

El jove va assegurar al veure que l'havien descobert, que acabava de comprar la droga a D.B.S., de la seva mateixa edat i veí de Lleida, i a un noi de quinze anys que acompanyava aquest últim. Tots dos van ser arrestats i els agents van trobar trenta-nou mil pessetes en poder de D.B.S, diners que se sospita que havia aconseguit al llarg de la nit a través de la venda de pastilles.

El noi de quinze anys va ser entregat als pares mentre que els altres dos joves van passar la nit de diumenge als calabossos del Mossos i el dilluns els van posar a disposició del jutge de guardia, que els va deixar en llibertat.

Amb l'arrest d'aquests tres adolescents ja són sis els joves arrestats a la mateixa discoteca de Mollerussa l'últim mes per venda de drogues sintètiques. En gairebé tots els casos, els Mossos han comptat amb l'ajuda dels vigilants del local, que controlen els moviments dels clients.

Aquest dilluns s'ha inicitat les obres de portada d'aigües al pol·lígon La Canaleta que costaran més de vint-i-vuit milions de pessetes. L'obra contempla la instalació de mil vuit-cents quinze metres de canonada de fundició que unirà el pol·lígon amb els dipòsits de Sant Eloi creuant l'autovia a través d'un túnel creat expressament. L'empresa gestora del servei Municipal d'Aigües, Sorea, i l'empresa especialitzada en obres hidràuliques, Sollow, seran les encarregades d'executar aquest projecte.

Aquesta és la primera obra prevista dins del Pla Director dels servei d'Aigües de Tàrrega que es realitzarà durant quinze anys amb un cost d'uns tres-cents milions de pessetes.

Les associacions de veïns dels pobles agregats de Claravalls, Altet, La Figuerosa i Santa Maria de Montmagastrell han iniciat una campanya de recollida de signatures que presentaran a les oficines centrals de Fecsa-Enher reclamant la millora de les línies de subministrament d'energia elèctrica.

Aquesta protesta ha sorgit arran dels constants talls de llum soferts en els últims mesos que han provocat desperfectes en electrodomèstics i ordinadors.

CF Gavà:Àlvaro, Segura, Badia, Raset, Moreno, Coromina, Álex (Lluís, min. 90), Pedro (Sergi, min. 92), Pérez (Sendra, min. 40), Cullà i Campuzano.

UE Tàrrega:Arumí, Farrés, Albert Martínez, Soteras, Gorka, Naranjo, Alberto, Christian (Marín, min. 60), Mir (Benja, min. 62), Rodri i Roger (Tomàs, min. 71).

Àrbitre: Ochoa Díaz. Bé. Va mostrar targetes grogues a Raset, Moreno, Álex, Cullà i Campuzano, pel Gavà, i a Christian i Rodri (2) pel Tàrrega. Va expulsar Rodri per doble amonestació al minut 54.

Gols: 1-0, min. 31, Pedro; 2-0, min. 33, Raset.

Incidències: Partit corresponent a la vint-i-quatrena jornada del campionat de lliga del grup cinquè de tercera divisió. Uns sis-cents espectadors van assistir al matx, que es va disputar al camp de la Bòbila.

La UE Tàrrega continua amb la ratxa negativa a domicili després de perdre al camp del Gavà per 2-0 en un partit en què, el conjunt de José Luis Ruiz, no va estar a l'altura que correspon a un equip que lluita per acabar entre els quatre primers al final de la temporada.

La ineficàcia de l'equip de l'Urgell en atac i el desconcert al centre del camp i a la defensa als primers minuts van propiciar una victòria còmoda a l'equip local.

Amb dos minuts fatídics en va haver prou per a que el Gavà s'imposés a la UE Tàrrega. Al minut 31, en la primera aproximació de l'equip local, Pedro va rematar de cap, acció amb què va col.locar l'1-0 al marcador. Al 33, Raset, d'un lliure directe, introduïa la pilota pel mateix escaire de la porteria defensada per Rafa Arumí.

La teranyina que havia muntat al centre del camp el tècnic visitant José Luis Ruiz, va aguantar gairebé mitja hora a ple rendiment i va privar el Gavà de crear una sola ocasió de gol. Això va afavorir els contracops del Tàrrega i, al minut 2, Mir hauria pogut inaugurar el marcador, però no va poder superar el porter rival. Al minut 14 va ser Roger qui provà fortuna, però un defensor local va desviar-li el xut a córner. Al minut 21, Mir va tenir novament l'ocasió d'inaugurar el marcador, però la seva rematada va ser tan innocent que el porter local la va parar sense dificultats.

Amb això es pot dir que es va acabar la UE Tàrrega, perquè el Gavà va començar a despertar-se; al minut 28, Campuzano va donar el primer avís seriós al rematar de cap sol davant d'Arumí, la pilota va sortir per sobre del travesser. No obstant, al minut 31, Álex va trencar la defensa blaugrana pel costat dret, va centrar passat, Cullà va deixar la pilota dins l'àrea i Pedro va rematar de cap i va superar Rafa Arumí després que la pilota toqués al pal esquerre.

Aquest gol va descompondre l'equip blaugrana (que en aquesta ocasió va vestir de verd) i al minut 33 una falta directa llançada impecablement per Raset va suposar el 2-0 amb què es va arribar al descans.

A la segona part, José Luis Ruiz va fer reformes al seu equip, situant quatre homes en defensa i tornant Albert Martínez a la seva posició natural de lateral esquerre, Gorka per la dreta i Naranjo i Soteras pel centre. Amb aquest plantejament, el Tàrrega va millorar la consistència defensiva, però va tenir la desgràcia de quedar-se amb deu jugadors per l'expulsió de Rodri al minut 54. Això va ser un desavantatge massa important per a que el Tàrrega, malgrat tot, pogués reaccionar.

L'entrada a l'equip de Marín i Benja, primer, i Tomás després, van donar més fluïdesa a l'equip de l'Urgell, tot i jugar en inferioritat numèrica. El Tàrrega va dominar en moltes fases d'aquest segon període, però el seu domini va ser estèril. Tot i portar la iniciativa, només va xutar entre els tres pals en una ocasió i va ser a càrrec del juvenil Marín al minut 78, peró el porter local va parar la rematada.

En definitiva, el Tàrrega continua inoperant fora de la Plana i això, a mesura que avança el campionat, fa que perdi a poc a poc totes les opcions de situar-se entre els millors.

El tècnic del Tàrrega, José Luis Ruiz, es va mostrar contrariat per la derrota, que va atribuir principalment al fet que els gols van arribar "en dos accions desgraciades".

«Hem començat bé el partit i estàvem situats amb ordre al camp, però en dos accions desgraciades ens han marcat els gols. A la segona part, hem intentat reacionar, però ens hem quedat amb deu homes per l'expulsió de Rodri i al futbol, quan es posen les coses difícils, ja es sap el que passa», va comentar Ruiz.

El tècnic blaugrana va saber reconèixer, no obstant, que tot i les adversitats el seu equip va jugar malament. «En atac no hem estat bé pequè ens ha faltat profunditat en el joc per les bandes. Fora de casa tenim aquest problema», va indicar Ruiz.

Per la seva part, el defensa Albert Farrés es va mostrar resignat i va assumir que l'equip no acaba d'agafar l'ona fora de casa. «Ens hem quedat amb un home menys després de l'expulsió de Rodri i en aquestes condicions, perdent 2-0, no pots fer miracles».

Farrés va assenyalar que van intentar per tots els mitjans arribar a l'àrea del Gavà, però cap fòrmula va donar resultat. «En algunes fases del partit, hem arribat a dominar el joc de mig camp, però no hem aconseguit portar perill a l'àrea rival. En futbol, el que compta són els gols.»

Malament fora de casa

El jugador blaugrana es va mostrar decebut davant de la situació per la qual passa l'equip als partits fora de casa. "Veus que, setmana rere setmana, fallem i els rivals no ho fan. Ara és quan es comencen a definir les posicions al play-off i els equips que al final seran a dalt."

Futbol base

AlineacióUE Tàrrega: Farré, Trullols, Baiget, Soriano, Valls, Calderó, Oliveres, Frank, Martínez i Piti. També: Calbete i Andreu.

El diumenge passat el juvenil va perdre el primer partit a casa. Uns targarins massa confiats davant un Lleida molt lluitador, que de seguida es va fer amb el mig camp. Estaven agafant tots els rebutjos i les pilotes dividides, quan als quinze minuts i a la sortida d'un córner, el Lleida va marcar el primer, i, deu minuts després, de la mateixa manera, picant al segon pal, va fer el segon.

Abans d'anar al descans, Piti tingué l'oportunitat de picar una pilota perillosa, però tampoc tenia el seu dia.

A la represa, els targarins ho van intentar més per ganes que amb fets, ja que, amb el zero a dos en contra i sense recuperar el mig del camp, era molt difícil. Amb un contracop, el Lleida va fer el tercer.