La imatge que la ciutat ofereix als seus habitants o la que aquests en tenen. Afirmava un filòsof actual –de qui no recordo el nom– que les ciutats tenen idees, sentits, projectes vitals. Són l'espai on es desenvolupa l'home, on respira i on s'ofega. Són un espai de diàleg. Però més important que la ciutat real és la ciutat mental. La ciutat és espai públic, és punt de trobada de tothom.

I aqui entrarien en joc valors de la cultura democràtica. L'educació universal, el reconeixement o descobriment de la cosa pública, el respecte a les idees, als ideals i a les conviccions de les persones. Arribat aquest punt s'imposa una constatació o reflexió respecte al fet de pensar com a acte unipersonal, essencial per a l'aflorament de les idees fruit del pensament il·lustrat i treballat. Tanmateix els col-lectius polítics, partits, associacions, moviments i d'altres, haurien hagut d'ésser-ne uns dels principals actors del debat de les idees. Fins ací una visió sintetitzada i personal d'aquest reflex general de les persones en el món del pensament. Ara, un esbós de la realitat més o menys local.

Recordo, de quan érem petits i havíem tingut l'oportunitat de veure-ho, a "la clínica" que hi havia on més o menys avui hi ha la cafeteria de l'Ateneu, com el Sr. Sebastià el "manescal" capava els matxos, era tot un ritual aparatós, el morbo del qual ens embadalia sense saber el que realment passava. De sempre, ara també, això ho fan els veterinaris. Capar o castrar és, com a mínim, anar contra la naturalesa o exercir una acció més o menys perversa perquè aquesta se subjecti als nostres interessos o necessitats. Els humans estem per davant dels animals i gairebé de tot, o així ens ho pensem.

La referència ve donada pel fet, castrador en si mateix, en sentit figurat, que els polítics i la política, d'uns anys cap ací, han exercit sobre les idees, les conviccions, el pensament i l'opinió de les persones. A força de no deixar-nos ni pensar, hem perdut l'hàbit de fer-ho, àdhuc sentir la necessitat d'haver-ho de fer.

Tot i acceptar que els ideals "no mouen molí" ni segons sembla tenen valors transformadors, no per això s'ha de deixar de tenir-ne. Car els ideals també són qualificables. Quan ens hi referim de manera genèrica, ho fem com a sinònim de perfecció, d'aquella que segons les nostres conviccions entenem com a tal; la persona ideal, la parella ideal, la família ideal, el polític ideal, la llar ideal, la solució ideal, el govern ideal, etc. D'ideals en tenim tots i el nostre pensament funciona d'acord amb ells.

Doncs si partim d'aquestes evidències ens adonarem, primer, que tots els partits polítics de Tàrrega tenen, si fa no fa, els mateixos militants que tenien ara fa quinze anys, amb l'agravant de tenir-los majoritàriament desmotivats i particularment erràtics, car els seus mateixos dirigents afirmen que això del partit és perdre el temps (?). Aquesta és la trista conseqüència per haver gestionat els respectius col·lectius de la forma com ho han fet. Els volien poc o gens crítics i ho han aconseguit de tal manera que ara, ni que vulguin, no saben com posar-se a pensar i debatre allò que els és àdhuc més propi. Les convulsions més grans les han patit, essencialment, pel repartiment de càrrecs i pel lloc a ocupar en les llistes del moment. El poder, la responsabilitat i llurs capacitats decisòries conferides pels càrrecs obtinguts han estat segrestats per les cúpules nacionals.

És ben cert que els ideals no garanteixen la salvació d'una ciutat, d'un territori, d'un país, fins alguns els poden ben ensorrar, però un país sense ideals és un país empobrit que tard o d'hora s'acaba perdent. I ara que la necessària globalització ens embolcallarà, cal pensar que tot allò no homologable o sense etiquetar romandrà només virtualment. De fet ja som un país més virtual que cap altra cosa.

I pel que fa a Tàrrega, sense ideals i amb una evident migradesa d'idees, subjecta a moltes hostilitats dins el territori, sense poder autòcton real i amb el local tècnicament "segrestat" pel conformisme i els interessos personals dels nostres polítics, com podem pensar la ciutat mental o ideal? La real la tenim al davant. La que tots voldríem, la desitjada, la ideal, on la tenim? El referent, més què imprescindible, per a tots els ciutadants, per als nostres polítics i governants, dirigents i candidats, és ben absent en l'actualitat. Confio que els aires d'una nova confrontació electoral serviran, si més no, per bandejar la mediocritat imposada i sovint consolidada i estimularan l'esperit crític que tots tenim el legítim dret de poder manifestar.

Correu del lector

No sé si aquestes ratlles que escriuré us faran obrir els ulls, o senzillament aturar-vos a pensar, però crec que com a ciutadana que sóc tinc el deure almenys d'intentar-ho, perquè al cap i a la fi si a nosaltres no ens mou el que passa a la nostra ciutat serà potser que no ens l'estimem prou i ens conformem en l'anar passant, sense viure-la ni sentir-la, i com que jo sí que me l'estimo i la visc, no vull deixar córrer el tema que aquí m'ha portat.

Sovint m'agrada anar a passejar pel nostre parc de Sant Eloi, una de les úniques zones verdes de la nostra vila; allà em retrobo amb l'aire sa, amb la natura, i em donc el petit plaer de contemplar: contemplar els ocells, contemplar les plantes, contemplar els nens com juguen darrere la pilota, contemplar les parelles d'avis, contemplar...

Són moltes les coses que segur podríem fer per millorar-lo, i per sort ja hi ha molta gent que treballa per aquest projecte, però no és aquest el motiu del meu escrit; és senzillament el contrari, és denunciar el que han fet per empitjorar-lo i és que l'armonia d'un espai verd, la tranquil.litat que es respira en el passeig, ens l'han trencat brutalment i ni tan sols ens han preguntat. Ho van fer dient-nos que era provisional (per la Fira del Teatre, i la provisionalitat ja fa set mesos), i ara ja la tenim allà, alta, esvelta, freda i prepotent, trencant tot allò que un podia anar a buscar en el nostre parc. Potser és que tot allò no era tan important, o potser és que tan sols no era prioritat i ella sí, què sé jo; ara només sé que quan arribo al parc per la pujada de Sant Eloi he de fer un esforç per evitar-la i explicar-me com puc que allò és necessari i útil i que no hi havia cap més lloc, més escaient i adequat que el nostre parc. Al cap i a la fi el parc és només natura, natura a la qual hem trencat la seva saviesa imposant-li un nou company que por molt que intento integrar al bonic paissatge no puc, perquè ara ja no hi ha paisatge bonic.

I si a hores d'ara no sabeu de què us parlo, aneu a passejar-hi, i després de quedar-vos sense paraules davant seu, gireu el cap i digueu-me si el nostre parc s'ho mereix.

Correu del lector

Amb motiu de les notícies aparegudes sobre la possibilitat que el consultori de l'Aliança pogués ésser suprimit per alguna reestructuració pressupostària, un grup d'associats vàrem procurar establir contactes perquè això no fos realitat, ni tampoc ho fos la reducció d'especialitats per a un col.lectiu que entre la ciutat i comarques de l'Urgell i la Segarra pot estimar-se en uns tres mil, als quals en moltes ocasions se'ls estalvia el viatge a les instal.lacions de la Clínica l'Aliança de Lleida, a més de gaudir aquí mateix d'una atenció personalitzada, la qual cosa és molt d'agrair.

Conseqüentment de les gestions realitzades, sembla que podem donar per superat el temor que tanta alarma va provocar als associats i per tant hem d'agrair a Nova Tàrrega i als seus corresponsals, Sr. Bori i Sr. Castellà, la difusió i seguiment de la notícia, i en l'àmbit personalitzat, al nostre alcalde, Sr. Gené, que ens va acompanyar a visitar el delegat de Sanitat, Sr. Mateu, a fi que mitjancés amb el gerent de la clínica de Lleida, el Dr. F.X. Sanuy, i a la presidenta del C.C. de l'Urgell, Sra. Rosa Maria Mora, que també va parlar amb el Dr. Sanuy fent patent l'un i l'altra la conveniència ciutadana i comarcal que el consultori presenta.

Finalment, tindré molt present que és l'administradora única de l'Aliança, Sra Roser Maluquer, a la mà de la qual està disposar-ho, haver copçat el que per a Tàrrega i comarques significa aquest consultori i que dins la seva difícil comesa d'ajustar inversions consideri que la millor manera sigui no tan sols conservar-lo, sinó encara millor, reforçar-lo.

Així doncs, gràcies als que ens han esperonat a moure'ns i també als associats que directament es dirigiren al Dr. Sanuy amb qui des del primer moment, hem trobat tot el suport necessari que de la seva mà pogués dependre.

Correu del lector

Abans als pobles es coneixia més la gent pels renoms que no pas pels cognoms. Ara ha canviat, sobretot a Tàrrega, on es van perdent bastant. Encara hi ha, però, algunes cases que es coneixen pels renoms. Hi ha persones que els molesta que no els cridin pel seu cognom. A mi personalment m'és igual.

Faré una petita història del renom i del cognom dels Orobitg.

El cognom Orobitg és molt antic i ve del germànic. Asseguren que és oriünd d'Alemanya i que es va estendre per Catalunya, València i Balears amb les modalitats d'Orobitg, Orobig i Orovig, totes elles pertanyents a un mateix tronc i llinatge.

En temps del rei Carles II, un Orobitg va prestar molts serveis a Barcelona. L'any 1473 un altre Orobitg era capità quan els francesos van assetjar el rei Joan II a Perpinyà.

Un altre Orobitg arquitecte, l'any 1767, va fer unes motllures de pedra per a la seu de Lleida. Al segle XVIII un altre Orobitg molt destacat, natural de Barcelona, que a la seva joventut havia estat artiller, va marxar a Alemanya amb les forces del marquès de Romanà que havien de col·laborar amb Napoleó.

Es troba el cognom Orobitg en molts llocs, principalment a Barcelona, Sabadell, Solsona, Cervera i Tàrrega. També Alcoi, Lliber i Novelda de la província d'Alacant, i Alcira, de la província de València. També al Brasil i a Nord-Amèrica.

Un Orobitg que va pertànyer al cos de cavalleria, té un expedient personal que consta a l'Arxiu General Militar de Segòvia des del 1879. Al 1600 ja existia el cognom Orobitg a Tàrrega.

El renom ens ve d'una senyora que es deia Carlota, però que li deien Carleta. En anar a viure a la casa on ella havia viscut, va ser el renom que ens va quedar d'herència.

Referent als renoms, com que no m'agrada molestar ningú, n'escriuré alguns, però no citaré els cognoms de les persones a qui pertanyen. Renoms: Cal Filats, cal Clavetaire, cal Corona, cal Colom, cal Botifarres, cal Macuco, cal Barceloní, cal Menut, cal Negret, cal Quillo, cal Tofol, cal Turuts, cal Marcelino, cal Subies, cal Renant, cal Pesquinya, cal Climent, cal Barrusca, cal Cubanero, cal Caragola, cal Babot, cal Calderer, cal Violí, cal Manyà, cal Bola, cal Zedasé, cal Torner,? cal Boter, cal Postes, cal Calçada, cal Recader, cal Carleta.

Correu del lector

Sr. Director:

A causa de les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació relatives a la meva persona, voldria aclarir alguns punts.

Mai he vetat la inclusió a la llista electoral de cap persona i menys en el cas del Sr. Jaume Aligué. Si l'any 1991 em vaig presentar a les eleccions municipals amb ell i l'any 1999 vaig repetir l'experiència, amb coherència amb mi mateix i els meus principis democràtics, ara no s'entendria que hi estigués en contra, i menys encara en acabar la legislatura, on el comportament dins l'actual equip de govern ha estat correcte.

El meu desacord amb l'actual junta d'Unió Democràtrica a Tàrrega és pel al fet de no permetre als militants exercir el dret que el reglament intern de la federació de CiU preveu: poder votar la llista que ha de concórrer a les eleccions municipals. És per aquest motiu pel qual he presentat la meva dimissió com a membre i vicepresident del comitè executiu local d'Unió.

Sobre les altres notícies que han aparegut relatives a la meva persona, crec que no és el moment de parlar-ne ni comentar-les per respecte als meus companys i com a militant que encara sóc d'Unió i membre de la federació de CiU de la ciutat.

Voldria demanar disculpes si pel meu caràcter o la meva vehemència al defensar les meves postures i plantejaments he pogut ofendre a algú. Mai ha estat aquesta la meva intenció, com a persona, militant o regidor.

Vull manifestar els meus respectes a totes les persones que formaran la llista electoral de CiU a la nostra ciutat, als quals desitjo un gran resultat. Espero que els electors valorin més els beneficis que l'actual equip de govern ha aportat al creixement i benestar de la ciutat durant aquesta legislatura, que les discrepàncies internes que hi ha hagut dins d'Unió i de la federació de CiU. Atentament,

Estones de lletra

A la decadència del paganisme, els homes no solament deixaren de creure en els déus, sinó que es varen adonar que mai hi havien cregut.

És difícil donar una definició de la lleialtat, però potser ens hi atansaríem si cridem el sentiment que ens guia en presència d'una obligació no definida.

Admirem les persones per motius, però les estimem sense motius.

Cap home no hauria d'escriure, si no fos que estigués convençut que ell està en possessió de la veritat i altres homes estan en l'error.

En totes les llegendes, els homes han trobat les dones sublims d'una en una, però insuportables en ramat.

Les civilitzacions en el ple del seu poder declinen perquè obliden les coses evidents.

Un mur és una regla, i les portes són les excepcions que confirmen la regla.

L'associació dels escriptors catòlics francesos va organitzar un gran dinar per celebrar l'elecció de Daniel-Rops a l'acadèmia francesa. Monsenyor Roncalli va dir-hi les paraules decisives: "Si això continua, aviat, a l'acadèmia francesa, ja no caldran butaques, sinó reclinatoris."

Gràcies a tots els ciutadans que s'estan adherint amb les seves signatures a la protesta per la implantació de les antenes al parc de Sant Eloi. Realment necessitem la col.laboració de tots per fer arribar la nostra protesta mès enèrgica per aquest fet.

Segurament davant aquest segle XXI tancar els ulls a les noves tecnologies seria irresponsable per part nostra, però tot ha de tenir els seus límits i les persones hem de treballar per trobar d'altres solucions quan aquestes noves tecnologies s'enfronten amb el nostre medi natural.

No ens creiem que la millor solució per donar cobertura als mòbils sigui instal.lar definitivament aquestes antenes al parc, però ja no és que no ens ho creiem, és que no volem això per la nostra ciutat; no volem que es deixi de banda el que la natura significa per sobre de les nostres comoditats; no pot ser que al dia d'avui no es pugui trobar una alternativa millor .

Ningú que s'estimi la nostra ciutat pot, un cop ha anat a passejar pel nostre Parc, dir que les antenes allà hi són necessàries i que no representen cap alteració del medi. Ningú amb dos dits de front pot estar satisfet d´aquesta decisió.

Aquesta plataforma invita els dirigents de la nostra ciutat que reconsiderin la seva postura i que treballin per trobar un altre lloc d'ubicació de les antenes, que escoltin la veu d'una part molt important dels seus ciutadans, que com ells volen una ciutat moderna i actual, però respectuosa amb el medi ambient i orgullosa dels seus espais naturals.

Partits polítics

El passat dia 4 d'abril, a la sala d'actes de la Residència Ca n'Aleix, va tenir lloc l'acte inaugural de la IV Convenció de Ciutadans pel Canvi, que va continuar a Lleida al dia següent, on va ser clausurada per Pasqual Maragall.

La Convenció de Ciutadans pel Canvi s'ha celebrat cada any en una ciutat diferent: la primera va tenir lloc a Barcelona l'any 2000, la segona a Girona el 2001, i la tercera a Reus i Tarragona l'any passat. Les convencions són sessions de discussió i treball que marquen les línies d'actuació de l'associació durant l'any que segueix.

En aquesta edició, i atès que som en any electoral, la convenció s'ha dedicat al plantejament de propostes polítiques que impulsin la participació ciutadana a les institucions i ha servit per elaborar els cent canvis pel canvi. Aquests cent canvis es proposen per a ser inclosos al programa electoral de Pasqual Maragall a les properes eleccions autonòmiques.

La sessió de Tàrrega va estar dedicada a les accions que des dels municipis poden ajudar a incrementar la participació ciutadana. Alguns dels socis de CpC que es presenten com a candidats a alcaldes i regidors varen plantejar les propostes relacionades amb la millora de la participació ciutadana que inclouran als seus programes.

L'acte, al qual van assistir unes vuitanta persones, es va iniciar amb la benvinguda a càrrec de Josep Sort, cap de llista de CpC-PSC per Tàrrega, i la intervenció de Josep Maria Vallès, president de Ciutadans pel Canvi.

Posteriorment Carles Barceló, cap de llista municipal a Salt, va exposar el treball que es duu a terme en aquell municipi amb els consells de barri territorials i sectorials; Juli Fernández, candidat a l'alcaldia de Palafrugell, va explicar com han mobilitzat la participació ciutadana per a l'elaboració del programa municipal; en Jesús Quiroga, regidor a Figueres, parlà sobre les taules de participació i les jornades obertes; Cristina Viader, alcaldessa de Cardedeu, va fer una interessant intervenció sobre l'experiència que al seu municipi s'ha viscut en confiar l'elaboració del pla urbanístic als Tallers Cívics. També varen intervenir Núria Segú, diputada al Parlament i regidora a Valls; Rafael Lluís, candidat a Tortosa; Josep M. Jové, cap de llista a Maldà; Dolors Pujol, cap de llista a Bellpuig; Evencio de los Aires, cap de llista a Freginals; Marta Camps, diputada al Parlament de Catalunya i candidata a regidora a Lleida, i Paco Boya, també diputat al Parlament i candidat al Conselh Generau d'Aran.

L'acte va concloure a les nou del vespre amb un sopar al mateix Ca n'Aleix, al qual varen assistir una seixantena de socis i simpatitzants de Ciutadans pel Canvi.

Exposicions

El cicle "Instal·lacions & Interaccions" arriba a la seva tercera i darrera proposta amb una instal·lació que de nou utilitza diferents elements plàstics per fer reflexionar el públic. La nova mostra que acull la sala a partir del divendres 11 d'abril du el nom genèric de Quiero jugar contigo. Intégrate o vete i és fruit de l'acció conjunta de Mery Pop, Suzy Crack i Nancy Full, mitjançant una "col·laboració física per a sons i imatges", segons afirmen ells mateixos.

Basada en projeccions de vídeo i altres suports multimèdia, la instal·lació Quiero jugar contigo. Intégrate o vete s'apropa a la controvertida relació que s'estableix entre l'home i la màquina, entre el creador i la seva creació. Partint del supòsit que la màquina no té sentiments, la instal·lació planteja alguns interrogants metafísics amb què s'intenta capgirar aquesta idea.

La instal·lació romandrà oberta de l'11 al 27 d'abril; la inauguració tindrà lloc el dia 11, a dos quarts de nou del vespre, a la mateixa Sala Marsà. El comissari del cicle és l'artista urgellenc Ramon Guixé, el qual ha apostat pels nous corrents de l'art contemporani.

Entitats

Des de l'Associació Alba de Tàrrega no hem volgut restar passius davant la situació que s'està donant a l'actual guerra a l'Iraq, i és per aquest motiu que ens hem sumat a les diferents accions que s'han dut a terme, fent parades laborals de quinze minuts.

Considerem que l'actual situació no beneficia a ningú, que només fa empitjorar la crítica situació que està sofrint aquell país, i tants d'altres que estan en conflicte.

Les guerres provoquen situacions de discapacitats físiques, psíquiques i mentals a la població, cosa que nosaltres rebutgem.

És per aquest motiu que creiem que les solucions als conflictes no passen per les armes; les solucions militars no són mai bones solucions, i ens ratifiquem a manifestar el nostre rebuig tant en aquesta guerra com en qualsevol forma de violència. Denunciem la manca de sensibilitat cap a una cultura de la pau; defensem una resolució pacífica i no violenta dels conflictes com a única via de prevenció de la violència i de les guerres, i apostem per una cultura de la pau per defensar la vida de les persones.

Entitats

El passat dissabte dia 29 de març, vuit membres de l'Agrupació d'Amics Tàrrega-Blaye van anar a Blaye per reprendre el contacte amb els blaiencs, tot aprofitant l'avinentesa del seu tradicional "sopar-paella". Van assistir també a la inauguració de l'exposició comparativa de l'Urgell i el Blayais a Cartelègue, una de les comunes de la comarca.

Amb ocasió de la Festa Major rebrem representants de l'Ajuntament i del comitè, i començarem a preparar la celebració del vintè aniversari de l'agermanament oficial que es va fer a Blaye l'any 1985, i el 1986 a Tàrrega