L'opció per la no-violència i la construcció d'una cultura de la pau té una dimensió social i política, i també una important dimensió personal. Existeixen moltes institucions, associacions i ONG que treballen des de plantejaments pacifistes, el no-militarisme, la resolució no violenta dels conflictes, i que fan reflexions, accions, campanyes, etc.

Vivim en un món on la violència és el principal mecanisme de resolució de qualsevol conflicte. Això no és cap novetat. El que és nou és la capacitat de destrucció de la violència dels nostres dies, pel sistema tecnològic i científic, que ha multiplicat la capacitat de ferir i matar.

Cal controlar i limitar aquesta desorbitada capacitat de fer mal. Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges sense Fronteres promouen diverses campanyes amb relació al desarmament. Cal potenciar mecanismes i institucions que treballin per la resolució pacífica dels conflictes socials i polítics. I aquí no ens referim solament a les Nacions Unides, sinó també a altres qüestions molt més assequibles per nosaltres, com la solució pacífica a conflictes que es poden produir amb els nostres veïns i veïnes, companys i companyes de feina, familiars.

Treballar per una cultura de la pau suposa també un important compromís personal. Com resolem els nostres conflictes? Pot ser un exercici interessant observar i analitzar els nostres hàbits, i els de les persones que ens rodegen, per analitzar quins són els mecanismes que fem servir per resoldre conflictes. No oblidem que la violència té moltes formes, i pot ser física, però també verbal, emocional (xantatges, manipulacions), econòmica (explotació laboral, extorsió, frau), etc.

Assenyalem algunes de les campanyes que s'estan portant a terme amb relació al desarmament, així com l'objecció fiscal a les despeses militars.

–Secrets que maten: el comerç d'armament funciona a l'empara del secretisme, indispensable per fer operacions que serien mal vistes per l'opinió pública o que, fins i tot, poden estar prohibides per la legislació del país exportador.

A Espanya, les exportacions d'armes han d'estar aprovades per una junta interministerial on estan representats diversos ministeris, i les actes de la qual són secretes. Ni tan sols els parlamentaris hi tenen accés directe; per tant, és un assumpte que està al marge de qualsevol control polític i, per descomptat, popular.

L'objectiu d'aquesta campanya és aconseguir una transparència més gran sobre el comerç d'armaments.

–Eliminem les mines: avui en dia hi ha més de 110 milions de mines disposades a explotar en 64 països. Aquestes hipotequen el futur d'aquests països pel fet d'estar col·locades, sobretot, en llocs de proveïment, en centres de conreu i producció, en vies de comunicació. Sempre són els més dèbils, especialment els nens i les nenes, els qui en pateixen les conseqüències.

Per això, des del desembre de 1994 es treballa en aquesta campanya per a la total i absoluta eradicació de les mines antipersona, campanya que va aconseguir el Premi Nobel de la Pau, el 1997.

–Adéu a les armes: la campanya per al control d'armes lleugeres té com a objectiu aconseguir un control més gran sobre el comerç i l'ús d'aquestes armes, per evitar-ne el tràfic il·legal, augmentar la transparència de les transaccions i reduir-ne la demanda.

En el món hi ha uns cinc-cents milions d'armes lleugeres, en mans de guerrillers, màfies, paramilitars, delinqüents, etc., a més dels milions d'armes dels cossos policials i de seguretat. Les produeixen uns setanta estats que guarden un gran secretisme sobre la seva producció i venda. La proliferació d'armes a mans de diferents grups augmenta la possibilitat que s'usin en cas de conflicte i enfrontament.

–Objecció fiscal: l'objecció fiscal a les despeses militars és un moviment de desobediència civil que suposa negar-se a col·laborar econòmicament en les despeses militars de l'Estat espanyol, i a complir les lleis que ens obliguen a contribuir, mitjançant els impostos, en les esmentades despeses .

La consellera de Benestar i Família, Irene Rigau, va inaugurar el passat divendres dia 4 una oficina permanent del seu departament a la nostra ciutat i va signar un conveni amb el Consell Comarcal de l'Urgell per promoure la integració dels immigrants. En aquests actes va estar acompanyada de l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, i de la presidenta del Consell, Rosa Maria Mora. A la comarca va visitar les instal·lacions del centre de dia d'Anglesola, que es van inaugurar recenment.

El departament de Benestar i Família des de feia un any desplaçava un dilluns cada mes un autobús-ofina per atendre els ciutadans, i en vista a la gran demanda es va creure necessària la creació d'una oficina permanent. En aquest equipament, situat a l'antic mercat municipal, hom pot informar-se i tramitar ajuts a famílies amb menors de tres anys i menors de sis si són familia nombrosa, ajuts a persones grans amb dependència, ajuts per a persones amb disminució, i molts altres ajuts i serveis d'aquesta conselleria. A part de la delegació de Lleida, el Departament de Benestar i Família ja tenia ofines permanents a Balaguer i a la Seu d'Urgell.

La consellera va arribar en primer lloc a la seu del consell, on va signar el conveni sobre immigració amb la presidenta de l'ens comarcal. Aquest conveni vol promoure la plena integració dels immigrants a la vida social de la zona i compta amb la participació dels ajuntaments i altres entitats públiques i privades de la zona. Al final de l'acte la presidenta del Consell va lliurar a Irene Rigau una escultura de l'artista de Bellpuig Jaume Perelló, que simbolitza la pau. Actualment a l'Urgell hi viuen 3.009 persones immigrants, que suposen un deu per cent de la població total de la comarca. Més de la meitat dels nouvinguts (1.576), viuen a Tàrrega, 549 a Agramunt, 99 a Tornabous i 33 a Puigverd d'Agramunt, per citar només les localitats amb més concentració. La procedència dels immigrants és cada vegada més diversa, encara que per ara el col·lectiu majoritari és el dels països del nord d'Àfrica, amb 1.502. Els segueixen el d'Amèrica llatina, amb 548 persones, i 517 procedents de l'Europa de l'Est. La consellera Irene Rigau va dir que era molt important que els immigrants aprenguessin la llengua catalana per a la seva total intregració, i va afegir que per aquest motiu s'ha fet la campanya publicitària "Tu ets mestre", perquè tots procurem ajudar els nouvinguts a parlar amb la llengua pròpia de Catalunya. La signatura del conveni també va comptar amb la presència de diversos representants d'associacions d'immigrants subsaharians de la comarca.

La meitat dels integrants del comitè executiu local d'Unió, entre ells el president, Felip Robinat, han presentat la dimissió per discrepàncies amb els altres membres respecte a la forma de confecció de la candidatura de CiU per a les municipals. Els altres cinc dimissionaris, segons fonts de la formació, són Antoni Tàcies, Josep Maria Viladot, Lluís Moner, Florentí Sans i Joan Rubio.

Tots ells exigien que la llista de la coalició se sotmetés a votació de les militàncies de CDC i UCD a Tàrrega i, d'aquesta manera, poder vetar-la perquè rebutgen que s'hi inclogui l'exdiputat Jaume Aligué, regidor responsable de l'àrea d'Urbanisme. La resta de membres del comitè executiu local, entre ells l'edil de finances i diputat de CiU al Congrés, Pere Grau, han rebutgat que la llista es posés en consideració dels militants.

Si s'hagués produït una votació, la composició de la candidatura l'hauria d'haver apropat almenys un mínim de 85 per cent d'afiliats presents en l'acte.

Els sis membres del comitè executiu local d'Unió que han deixat el càrrec per diferències amb el procés d'elecció de la llista de CiU, entre els quals hi ha el president, Felip Robinat, es plantegen presentar una llista d'independents per al 25, com va passar el 1987. Fonts pròximes al col.lectiu van assegurar que, malgrat que els terminis s'escurçen (el 21 d'abril és l'últim dia per presentar candidatures), existeix el convenciment que es podriareunir el nombre suficient de firmes per formar una llista independent. S'ha de destacar que a les eleccions de 1987 la militància d'UCD ja va protagonitzar una operació semblant, que va deixar fora de l'alcaldia la llista de CiU.

Per la seva part, el PSC afronta les eleccions amb una llista totalment renovada, amb un membre de Ciutadans pel Canvi al capdavant: Pep Sort.

Per la seva part l'AIPN continua amb Joan Amézaga com a alcaldable, encara que ha incorporat membres d'ICV i l'actual edil independent. ERC presenta Jordi Ramon per aconseguir representació. El PP encara no té candidat.

FREDERIC GENÉ

alcalde i candidat de ciu

Continuïtat

Amb setze anys en el càrrec, Frederic Gené és l'alcalde amb una major carrera a l'ajuntament. Aspira a la reelecció per finalitzar grans infraestructures iniciades durant aquest mandat, com el càmping municipal. Compta amb el rèdit de la creixent projecció de la Fira de Teatre al Carrer, cosa que podria multiplicar-se si aconsegueix que Doctor Music porti finalment el macrofestival a Tàrrega.

PEP SORT

candidat del psc

Canvi

La renovada candidatura socialista confia en la recuperació del seu pes després d'una llarga crisi provocada per la dissolució del grup municipal. Pep Sort aposta per realitzar un canvi a la ciutat. Al marge del govern municipal, l'ara candidat, que procedeix de les files de CpC, ofereix als militants una llista integradora de militants històrics i recents.

JOAN AMÉZAGA

candidat d'aipn

Independència

L'Associació d'Independents erigeix com a bandera la no supeditació de les prioritats de la ciutat als interessos de cap partit polític. Entre els afiliats a la formació, es troben militants vinculats anteriorment al PSC, a ICV i fins i tot a UDC. Un dels majors retrets a l'alcalde és la falta d'un teatre municipal en condicions a la localitat considerada la capital del teatre de Catalunya.

JORDI RAMON

candidat d'erc

Aire fresc

La secció local d'ERC vol recuperar la presència de la formació a l'ajuntament, després de vuit anys sense comptar amb cap regidor. Els republicans aposten per portar "aire fresc" al consistori. Destaca la juventut de la majoria dels integrants de la llista. En la seva presentació com a alcaldable, Jordi Ramón no va descartar aliances postelectorals amb qualsevol partit a l'ajuntament.

Un nen de dos anys que va resultar ferit de gravetat en l'accident registrat el passat diumenge dia 6 d'abril a la tarda al Plans de Sió (Segarra) va morir poc després del sinistre a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on va ser traslladat en helicòpter a causa del delicat estat de salut en què es trobava.

En el mateix accident va perdre la vida una jove de divuit anys veïna de Tàrrega, segons van informar els mossos d'esquadra, que no van facilitar els noms de les víctimes. Tots dos viatjaven al peugeot 505 amb plaques de matrícula L-1634-I juntament amb cinc persones més, quatre d'elles nens, segons sembla d'una mateixa família, i que van resultar ferides de diversa consideració i evacuades a l'Hospital Arnau de Vilanova.

El sinistre va tenir lloc per una sortida de via amb posterior bolcada del turisme en què circulaven per la carretera L-310 (Tàrrega-Guissona) entre Concabella i l'encreuament dels Quatre Camins.

Una paret caiguda per la força del vent

Treballs de protecció a l'estació d'autobusos

Les ràfegues de vent van arribar el passat dijous dia 3 als 109 quilòmetres per hora i el vent va provocar diversos incidents. El vent va obligar a actuar els bombers, com en aquest cas, per retirar alguns elements de l'estació d'autobusos que estaven a punt de caure.

La falta d'un teatre municipal a "la capital catalana del teatre" va ser el principal retret que va sentir l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené, per part de la resta de candidats, que van protagonitzar el debat a Lleida Televisió. Altres temes polèmics van ser la falta de sòl residencial i industrial, el deute municipal i les comunicacions, en especial la travessia de l'NII. També es va posar de manifet la falta d'aigua per satisfer la demanda de grans empreses.

Tàrrega va ser el propassat dimecres 2 d'abril la protagonista del debat polític de Lleida Televisió, en què va faltar el candidat del PP, que encara no s'ha designat. Pep Sort, del PSC, i en especial, Joan Amézaga, d'AIPN, van retraure a l'alcalde i candidat de CiU, Frederic Gené, que la "capital catalana del teatre" no tingui un equipament municipal de les característiques de Mollerussa, Balaguer o Bellpuig, que tenen unes instal.lacions millors. Segons va assenyalar Gené, el Teatre Ateneu és prou digne i, de fet, es preveu una inversió important per millorar-lo una vegada acordada la cessió per trenta anys. No obstant, l'oposició va destacar que s'ha quadruplicat el preu del lloguer.

La falta de sòl industrial i residencial va ser un altre punt que van treure a la palestra Sort i Amézaga. Tots dos van opinar que no s'han fet prou pisos socials i que moltes parelles joves han de marxar a pobles veïns per trobar habitatge. El candidat d'AIPN també va insistir que no hi ha aigua suficient per proveir la zona industrial, fet que seria un seriós problema si hi hagués una gran empresa que plantegés ubicar-se a la capital. Gené va rebatre dient "que s'han fet 85 pisos socials" i va destacar que el problema de l'aigua ha quedat resolt gràcies als acords amb el Canal d'Urgell. No obstant Amézaga va insistir en la necessitat d'una conducció paral.lela al Segarra-Garriges d'aigua de boca, cosa que Gené va dir que ja ha demanat.

El deute municipal va ser un altre punt de picabaralla, sobretot quan Sort va acusar Gené de comprar pel doble del preu la finca en què s'ubicarà l'aparcament de l'avinguda de Catalunya, una acusació que l'alcalde va rebutgar totalment. Al contrari, va qualificar l'operació de positiva tant per al consistori com per als ciutadans. Amézaga va criticar l'elevat endeutament, per sobre del que és legal, i les inversions "desmesurades en obres faraòniques, com la piscina coberta".

Pel que fa a les comunicacions, les crítiques pel retard en la reforma de la travessia de l'NII i la línia Manresa van molestar Gené, que va atribuir al Govern les culpes, ja que no ha complert els seus compromisos respecte a la carretera. Així mateix, va recordar que va ser un dels promotors del moviment a favor de la línia de Manresa, càrrec del qual el va rellevar el president de la Diputació, Josep Pont.

Sort va ser molt incisiu pel que fa a la seguretat ciutadana, en concret arran del incendis intencionats de cotxes els últims dies. Malgrat tot, Amézaga va assenyalar que és una "ciutat tranquil.la", encara que va incidir que cal estabilitzar i ampliar la plantilla de la policia urbana.

Gené va tancar el debat dient que espera tenir sort i que Tàrrega aculli el Doctor Music Festival.

Carme Laura Gil va obrir les Jornades d'Orientació Universitària a l'Institut Manuel de Pedrolo i va inaugurar el pati del Col.legi Jacint Verdaguer.

El BMW de l'equip manresà format per Francesc Selga i Félix Salido es va adjudicar a Tàrrega la primera prova del Campionat d'Espanya de ral.li tot terreny. Selga, que ha competit en dues ocasions al París-Dakar, retornava aquest cap de setmana a la competició després de dos anys d'aturada.

El pilot de BMW va ser el gran protagonista de la cursa, ja que després de prendre la sortida en setena posició va començar a remuntar posicions, fins que, a falta de vint quilòmetres per al primer repostatge, se li va punxar la roda posterior dreta. Selga va perdre un temps considerable en l'intent d'arribar a l'assistència amb la roda rebentada. Una vegada reparat el pneumàtic, Selga va tornar a l'atac i va continuar remuntant posicions, fins a situar-se al capdavant de la cursa, lloc que ja no va abandonar fins a trepitjar la línia de meta, que va creuar victoriós.?

Per la seva part, els representants lleidatans van tenir una jornada dolenta. CarIes Salé, pilot del mateix equip guanyador, va haver d'abandonar al quilómetre 230 de cursa a causa de problemes amb els frens posteriors.

Per la seva part, Ramon Dalmau i Enric Oller, de l'Escuderia Tàrrega, que s'havien adjudicat l'etapa pròleg, van trencar la transmissió al quilòmetre 80 a l'altura de Mas Ramon, just a les portes del primer repostatge situat a Guarda-si-venes. S'ha de destacar que en el moment de l'avaria, l'equip lleidatà liderava la prova amb quatre minuts d'avantatge sobre el segon participant i després d'efectuar diversos doblatges.

La prova, que va reunir 54 equips, va transcórrer per un itinerari de 410 quilòmetres entre la Segarra i l'Urgell. El president del club organitzador, Ramon Gómez, va agrair la col.laboració deIs 32 municipis que van facilitar el pas de la cursa pels seus camins i va anunciar que tornaran a demanar l'organització de la prova l'any que ve.

El nou bus, construït expressament per a la nostra ciutat, ja circula des del passat dilluns i de manera gratuïta fins avui divendres. Així els nostres lectors podran gaudir d'aquesta gratuïtat avui divendres, si no són clients habituals del bus. Un anunci a la passada edició hagués permés que el públic en general s'assabentés del nou servei per així captar nous usuaris. De fet va ser presentat als mitjans de comunicació el passat divendres dia 4 per l'alcalde, Frederic Gené, regidors, i pel director general d'Alsina Graells, Jaume Griñó, que va disculpar el retard amb què havia arribat el nou bus perquè l'empresa constructora del xassís no el va fer correctament. És previst que el nou bus realitzi el circuit urbà en trenta minuts i que puntualment faci uns serveis als pobles agregats. El preu del billet és de 0,60 euros, i si s'agafa un tiquet de deu viatjes el preu és de 4,80 euros.

Agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la guàrdia civil de Lleida van detenir el divendres 28 de març A.S.M., director adjunt de l'empresa barcelonina Gestión de Productos Orgánicos, a la qual acusen d'abocar centenars de tones de llot tòxic a Ciutadilla entre el 1999 i la passada tardor. L'executiu s'exposa a una petició de condemna de fins a sis anys de presó, tres d'inhabilitació i una multa de fins a 216.000 euros com a presumpte autor d'un delicte ecològic. A.S.M. va quedar lliure després de declarar a la comandància de Lleida, tot i que es troba a l'espera que el citi el jutjat número 1 de Cervera.

Seprona va iniciar la investigació després de denunciar la Coordinadora per a la Defensa de la Terra l'abocament al setembre.

Les indagacions els van portar a concloure que Gestión de Productos Orgànicos, una empresa especialitzada en residus i integrada al grup Comsa, responsable de la gestió de les depuaradores de Vilafranca del Penedès, Gavà, Reus o Vila-seca, dipositava des del 1999 en camps de Ciutadilla, llots procedents de les plantes de tractament d'aigües residuals. Els residus eren posteriorment convertits en adob. Les anàlisis van revelar que els llots superaven fins a onze vagades la taxa autoritzada de plom (la llei permet entre 750 i 1.200 mil.ligrams per quilo i el fang oscil.lava entre 7.300 i 13.500) i triplicaven la de zinc (anaven de 10.300 a 12.600 quan han de ser entre 2.500 i 4.000). L'excés d'aquests metalls pot provocar danys a la flora i a les aigües superficials i subterrànies.

La Generalitat va obligar la firma a netejar el terreny

El Govern català va obligar al novembre Gestión de Productos Orgánicos a retirar els llots tòxics en comprovar que van estar acumulats més dels tres mesos permesos per la normativa mediambiental. Segons Josep Vilanova, de la Coordinadora per la Defensa de la Terra, els llots es van usar com a adob en terrenys pròxims als abocadors amb el vistiplau dels propietaris. Vilanova va advertir del risc que els terrenys hagin quedat contaminats.

La ressaca d'Operación Triunfo encara dura. El concurs televisiu va donar peu al festival Operació Tremp i ara s'exporta la iniciativa a Verdú. El pub Quixot's d'aquesta localitat acollirà els dies 26 d'abril i 3 i 10 de maig uns castings per participar en el concurs De Verdú a la fama. Dotze finalistes arribaran a la gran final, que tindrà lloc el 31 de maig al Casal de Verdú. El guanyador s'embutxacarà 1.200 euros. I el més important: tindrà l'oportunitat de gravar un disc compacte amb el segell lleidatà Bossa Records. Antonio Guàrdia, organitzador del certamen juntament amb els responsables del pub Quixot's, assegura que a Verdú han rebut totes les facilitats, de manera que confien a reunir molts concursants. S'ha de recordar que un centenar de persones es van presentar a les proves d'Operació Tremp. Per inscriures-s'hi, s'ha de trucar al telèfon 647 247 333 o bé presentar-se al pub organitzador. La final coincidirà amb l'aparició a la venda del segon treball discogràfic del guanyador d'Operació Tremp, el lleidatà Joseph Roca. Terra Nostra és el títol d'un treball que surt al mercat amb un mes de retard, ja que l'Ajuntament de la capital del Pallars Jussà es va comprometre a finançar-lo i, finalment es van haver de buscar recursos privats. La discogràfica barcelonina Dindi va apostar per la veu d'aquest jove de 21 anys, que alterna la cançó catalana amb l'anomenada cançó melòdica. El treball inclou una sardana composta per ell mateix que dóna títol al disc, així com un tema dedicat a les mares de la plaza de Mayo de l'Argentina, que també és de creació pròpia. És el seu segon treball discogràfic i inclou temes clàssics, a més de composicions pròpies.