El diumenge dia 9 de setembre de 1962, amb motiu de les festes de Sant Eloi, s'inauguraren dues sales del Museu de Tàrrega. La primera sala estava ubicada als baixos de l'edifici consistorial i la segona sala s'instal.là al vestíbul del Palau dels Marquesos de la Floresta, aleshores recentment restaurat per la Mútua de Tàrrega. En aquest indret s'hi exposaren una molt bona selecció d'escultures i elements arquitectònics de l'època medieval i moderna targarina. Certament, una de les escultures més emblemàtiques fou la d'un dels dotze apòstols provinent de l'antiga església romànico-gòtica.

Tot seguit farem una succinta crònica de les vicissituds i del recorregut de l'escultura de l'apòstol per la història targarina.

La nostra narració comença als voltants de la segona meitat del segle XIV quan, segons els especialistes, es començaren a esculpir les figures dels dotze apòstols que es col.locaren davant la portalada de l'església romànico-gòtica.

L'any 1926, l'aleshores arxiver municipal, mossèn Lluís Sarret, ens descrivia, a les pàgines del número 247 del setmanari Crònica Targarina, l'antiga església: "Era d'estil romànic, probablement del segle XII; no tan gran com la d'avui, sinó que tenint la façana a la plaça [Major], l'absis arribava a poca diferència on en la d'avui acaben les capelles de la Puríssima i de les Ànimes i comença el cimbori; de manera que el que avui és creuer, presbiteri, sagristia i campanar, llavores era cementiri. El campanar era a la part del carrer de Cervera i la capella de les Santes Espines sota el campanar, cap a la part del cementiri; a l'altra banda del presbiteri, cap a la part del carrer de Sant Joan, hi havia un portal per on entraven a l'església, passant pel cementeri, els veïns dels carrers de Sant Joan i Santa Maria."

Per la seva part, l'historiador de l'època moderna targarina, Josep M. Planes, en el seu llibre La parròquia i la vida religiosa de Tàrrega, segles XVI-XIX, ens informa que la fragilitat constructiva d'aquest edifici ja era evident des de mitjans del segle XV. El consell general de la vila qualificà aquella situació de deteriorament general de l'església de "gran vergonya".

Lamentablement, i sense solució de continuïtat, l'edifici anava degradant-se ràpidament. Les esquerdes del campanar eren més evidents cada dia que passava. Tot i les anades i vingudes de diversos mestres d'obres, tant les seves valoracions arquitectòniques com la posta en pràctica de solucions d'emergència no serviren per a res.

El dilluns dia 16 de febrer de 1672 va irrompre en la història targarina com la data fatídica de la caiguda de l'esvelt, però fràgil, campanar de l'església romànica. La catàstrofe no afectà la part del davant de l'edifici, i per tant, no resultaren afectats ni els dotze apòstols, ni les imatges de la Mare de Déu, ni la de Jesús. Aquest conjunt d'imatges foren retirades del seu emplaçament originari a començaments del segle XVIII ja que el llarg, feixuc i costós procés de construcció de la nova església feia necessari acabar d'enrunar les restes de l'església romànica per enllestir el nou temple.

A partir d'aquell moment, els apòstols gòtics comencen un pelegrinatge per la vila desconegut per nosaltres. Només podem constatar que en algun moment, entre finals del XVIII i començaments del XX, cinc dels apòstols foren situats al capdamunt del frontispici de la nova església, d'estil barroc i de línia clàssica. Dos apòstols més es col.locaren davant la portalada de l'església de Sant Antoni. Finalment, l'apòstol que actualment hi ha a l'entrada del Palau dels Marquesos de la Floresta fou guardat a l'interior del casal dels Ardèvol, a la plaça de Sant Antoni, segons una informació facilitada per Francesc Robinat.

Per tal de contextualitzar com va anar a parar aquest apòstol i d'altres elements patrimonials de la ciutat a l'antic Palau dels Marquesos de la Floresta, ens hem de situar als anys cinquanta del segle XX.

A mitjans de la dècada de 1950, l'aleshores alcalde de Tàrrega, Josep M. Vidal Sastre, va encarregar a l'arxiver municipal, Ramon Berga, que organitzés els fons museístics i els traslladés al segon pis de l'edifici dels antonians, al costat de l'església de Sant Antoni. A la sessió municipal del dia 6 de novembre de 1956, l'alcalde Vidal proposà la creació del museu de la ciutat amb caràcter definitiu i amb la possibilitat que pugui ésser algun dia el museu de Tàrrega i la seva comarca. La proposta fou aprovada per unanimitat i s'assignaren al projecte deu mil pessetes. Aquells diners es destinaren a despeses de l'adaptació del local i a la compra de mobiliari.

El diumenge dia 17 de febrer de 1957, es va constituir la junta que administraria el museu targarí. Aquella junta estava presdidida per l'alcalde de la ciutat i la compongueren diferents personalitats del món cultural targarí: Lluís Picó Oromí, delegat de cultura de l'ajuntament; Josep M. Castro Corberó, de les escoles nacionals graduades; Ramon Novell Andreu, de l'agrupació d'antics alumnes de l'Escola Pia; Miquel Martí Florensa, de l'Escola d'Arts i Oficis; Josep Castellà Formiguera, de la secció artística i literària de l'Ateneu, i Ramon Berga Rossell, conservador del museu i director de l'arxiu històric muni cipal.

El treball d'aquella junta museística donà com a fruit l'obertura de dues sales del museu el diumenge 9 de setembre de 1962, com ja hem explicat al començament d'aquestes notes. Val a dir també, segons ens ha explicat Magí Mateu, testimoni dels fets, que van ser principalment les gestions de Ramon Novell Andreu, home de cultura i vinculat al museu com amb als nous propietaris del palau, la Mútua de Tàrrega, les que possibilitaren aquesta exposició pública de materials significatius de la història targarina.

Fem un altre salt en el temps i ja ens atansem als nostres dies. El dimarts 13 d'abril de 1999 vingué a la nostra ciutat el director del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Xarrié, per tal d'endur-se a restaurar les dues escultures gòtiques de la portalada de l'església de Sant Antoni.

Les decisives gestions dutes a terme per l'alcalde de Tàrrega, Frederic Gené Ripoll, i pel regidor d'Urbanisme, Jaume Aligué i Escudé, prop del Centre de Restauració de Béns Mobles, han tallat de soca-rel el continu deteriorament que sofriren al llarg dels anys aquests dos apòstols.

Un cop restaurades, les dues escultures foren col.locades el dijous dia 5 d'abril de 2001 en una sala del Museu Comarcal de l'Ugell que es dedicarà a l'escultura i l'arquitectura de l'època medieval i moderna de Tàrrega.

I en aquesta mateixa sala es col.locarà, un cop restaurat, l'apòstol que hi ha al Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega.

Teatre

Ja han passat nou se tmanes des que va començar el concurs de teatre i dissabte passat es va representar l'última obra d'aquesta tretzena edició. L'Escotilló Grup de Teatre de Vilanova i la Geltrú va interpretar Odio Hamlet de Paul Rudnick.

Es tracta d'una obra força original, on els actors van saber estar al nivell. Es va notar un treball conjunt previ que donava un nivell molt equilibrat entre tots els actors. A destacar la naturalitat d'alguns intèrprets com Ignasi Gimeno, que feia el paper protagonista d'Andrew Rally, o Anna Cabanes que representava a Lillian Troy amb accent alemany.

Hi van haver alguns moments que val la pena recordar. Com la sessió d'espiritisme, molt ben recreada o l'escena de la lluita amb espases, també molt real.

No va ser tan encertat el vestuari de David Pérez en el paper de Gary Peter Lefkowitz. Portava un vestit a l'estil "Manolos", amb pantalons de pota d'elefant i corbata virolada. Una vestimenta que destacava massa en el conjunt de l'obra. Segurament amb un altre estil s'hagués entès el tipus de persona que representava.

Bona part de l'èxit es deu a l'excel.lent il.luminació. Hi havia escenes on la llum era molt important, com en l'aparició del fantasma o en l'escena d'espiritisme. Igualment s'ha de destacar la feina dels tècnics de so. Tant en l'elecció com en la posada en escena. La música va estar present en tots els moments importants de l'obra. Tot plegat va fer que en més d'una ocasió semblés que estàvem al cinema.

En definitiva, el poc públic que hi havia (el derbi Espanyol-Barça es va imposar), va sortir d'allò més satisfet.

Ara només falta saber quins seran els guanyadors del concurs, que podran representar l'obra en l'edició d'aquest setembre de la Fira de Teatre al carrer. Els resultats se sabran el proper 9 de juny en un sopar de gala on tothom hi és convidat.

Postal fora vila

Una doble salutació a l'ensems afectuosa i amistosa, motivada per la teva carta del dia 16 de març (Nova Tàrrega núm. 2.001).

He dit amistosa, i ho ratifico, perquè malgrat que les nostres trobades foren, com molt bé dius, breus, circumstancials i escasses, no per això deixaren de ser el començament d'una mistat tant instantània com perdurable. I no et càpiga dubte que tot el que prové d'espontanis sentiments anímics funciona a la velocitat del llamp. Altrament jo he conviscut hores i més hores amb companys de treball i només n'ha romàs l'empremta superficial de la companyonia. He passat hores i més hores de lleure al voltant d'una taula de cafè i de molts dels contertulis en resta una simple coneixença. I amb tu, amic Jounou, ja ho pots veure, amb una dotzena mal comptada de breus encontres ja es produí el que avui en diríem la química de l'amistat. I l'escenografia d'aquests encontres, recordo que gairebé sempre es produïren als voltants del pas a nivell on comença la principal artèria que condueix a Sant Eloi, que n'eres bon usuari i gairebé sempre amb la feliç companyia de la qui fou la teva esposa i ho és, sens dubte encara, en el teu record i en el de tots nosaltres.

No puc ni vull analitzar quins serien els nostres temes de conversació d'aquells temps (estic parlant de gairebé cinc dècades enrere), però endevino que el teu color era el rosa de la jovenesa. Avui parlaríem probablement del nostre cruel i estúpid terrorisme que ens envolta. I encara de més a prop, podríem fer algun comentari de la recessió econòmica que tot just acaba de començar; probablement parlaríem també d'unes vaques que s'han tornat boges, de la discriminació sexual i racial, de la corrupció que envolta els tres nivells de la política i, en fi, de totes les altres calamitats amb què ha començat el mil.lenni: un panorama gens afalagador perquè, endemés, el veuríem tot color ala de corb, que és la tonalitat del cristall amb què es veuen les coses quan els anys ja s'han amuntegat a l'esquena.

T'agraeixo el contingut epistolar referent a les meves postals publicades a Nova Tàrrega i que s'apropen ja al centenar i mig, i això em fa pensar en que tal vegada hagi arribat l'hora de posar-hi el punt i final. No són res de l'altre món, tu ho saps bé. El seu escàs, per no dir nul, valor literari he procurat compensar-lo dient les coses amb claredat i fugint sempre de conceptes filosòfics enrevessats, per als quals no tinc predisposició ni ofici, i procurant, per damunt de tot, tenir en compte la missió que se'm va encomanar de bon principi, basada en l'existència d'una connexió Barcelona-Tàrrega, cosa que el temps s'ha encarregat d'apaivagar ja que el meu contacte amb ambdues s'ha reduït amb el transcurs del temps per llei de vida, que potser s'escauria millor dir de mort.

La teva carta ha motivat una agradable xerrada i una lleugera recordança de temps passats. Mercès, amic.

Religió

Aquest cap de setmana els targarins celebrem un any més la nostra Festa Major, la festa gran, l'única de l'any, ja que al mes de setembre és la Fira de Teatre i s'ajunta amb la Festa Major petita, com deien abans.

Són uns dies assenyalats perquè honorem les nostres patrones, les Santes Espines i la Mare de Déu de l'Alba. A més, ho recordem a les noves generacions perquè no ho oblidin. En la història religiosa de la nostra ciutat de Tàrrega, hi veiem una gran devoció als nostres patrons, al llarg de cinc segles i sense interrupció fins als nostres dies i en totes les classes socials.

Els nostres avanpassats veneraven d'una manera especial les Santes Espines. Tenim la data del mes de maig de 1551, que ja es va fer una processó de pregària votada per la vila. (dades de R. Berga i F. Maymó).

La veneració i estimació es va anar incrementant i aquesta tradicional pietat a través dels segles no s'ha pas estroncat. Les necessitats no han cessat ni disminuït. La pluja tan necessària per als nostres camps plens de verdor en aquest temps de primavera continua mancant igual. Actualment els pagesos tenen més confiança en l'home del temps, que fer unes pregàries a les Santes Espines... Els nostres avantpassats hi creien ben fermament. Els temps i les tècniques han canviat i millorat molt, però de pluja cada cop en manca més.

De la nostra mare Santa Maria de l'Alba hi ha uns documents que diuen que el 7 d'abril de 1261 ja es fundà a Tàrrega una confraria en honor seu, la festa se celebrava el 15 d'agost; després s'acordà per part de l'Ajuntament, el dia 4 d'abril de 1788, celebrar la festa de la Mare de Déu de l'Alba el 14 de maig, que és el dia immediat a la festa de les Santes Espines (notes de R. Berga i F. Maymó).

Santa Maria de l'Alba és la nostra patrona i la nostra albada de la vida. Aquesta vida quotidiana de cada targarí. Ella des del seu tro de l'església parroquial ha seguit i segueix el tarannà de la nostra ciutat. Les seves lluites e inquietuds per anar millorant en tots els aspectes, amb unió, il.lusió i pau per part de tots. Aleshores amb aquest goig de què hom gaudeix quan amb l'esforç per part de tots les coses es fan bé, honorarem els nostres patrons participant i col.laborant en els actes religiosos, cívics i culturals que la nostra ciutat de Tàrrega organitza perquè tots en fruïm força amb orgull i alegria.

M'avanço felicitant la nostra mare Santa Maria de l'Alba, tot recordant un poema que vaig llegir d'un bon amic targarí que hi té bona devoció.

Entitats

El proper dimarts 22 d'abril, la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega reclamarà al delegat de Sanitat a Lleida la construcció de l'hospital comarcal a la capital de l'Urgell, tal com està previst en el mapa sanitari.

El delegat de Sanitat que acudirà a Tàrrega per oferir una conferència sobre la sanitat a Tàrrega i que esta organitzada per la mateixa Federació de Veïns, els quals li reivindicaran la construcció de l'hospital comarcal, ja que com marca el mapa sanitari redactat l'any 1983, a la capital de l'Urgell li pertocava un hospital comarcal.

El Sr. Mateu va afirmar que Tàrrega disposaria d'un hospital de dia en un termini de quatre anys, però els veïns li mostraran la seva disconformitat, ja que volen un hospital d'aguts amb una capacitat d'uns cent vint llits. L'entitat aboga que amb el retard de la construcció d'aquest hospital ha provocat que molts habitants de la comarca de la Segarra es traslladessin a centres sanitaris com el d'Igualada o Manresa, provocant la innecessitat de tenir un hospital comarcal a Tàrrega.

El president de l'entitat afirma que s'estan prioritzant altres poblacions que ja disposen d'hospitals comarcals i se'n preveuen construir de nous (Igualada). També afirma que Tàrrega és la ciutat de la plana de ponent més llunyana a un hospital i que la província de Lleida només disposa d'un hospital de primer grau i caldria disposar d'un d'aguts per descongestionar l'actual Arnau de Vilanova i donar més facilitats i serveis als ciutadans de comarques.

La CONFAVC (Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya) ha creat una nova comissió de sanitat per vetllar per les necessitats sanitàries dels veïns i el compliment del mapa sanitari, en la qual participarà la federació de Tàrrega, ja que un dels principals objectius d'aquesta comissió és la construcció de l'hospital comarcal de Tàrrega i Mollet.

Per a més informació: Joan Pujal (tel. 619672399)

Entitats

Correfoc segur

El Grup de Diables de BAT farà el divendres 11 de maig a les onze de la nit un correfoc pels carrers de Tàrrega amb motiu de l'inici de la Festa Major. El recorregut serà el següent: començament a la plaça de Sant Antoni, carrer de la Cendra, carrer Major, carrer de la Font, carrer de Lluís Folquier, carrer de les Sitges, carrer del Migdia, carrer de l'Estudi i plaça de les Nacions sense Estat.

Per aquest motiu, comuniquem a tots els ciutadans de Tàrrega i comarca que vulguin participar en aquest correfoc, que entre tots hem de prendre les mesures de seguretat necessàries per gaudir de l'espectacle.

No deixar els cotxes aparcats als carrers per on passaran els diables, tancar finestres i portes de les cases per evitar que pugui entrar-hi alguna espurna, tapar amb cartrons els vidres o entrades de cases i botigues, anar vestit amb roba vella de cotó, portar barret i mocador a la cara, portar calçat adequat per córrer, no portar cotxets amb canalla petita, ja que els carrers per on passarà el correfoc són molt estrets.

A fi i efecte de poder fruir del correfoc, qualsevol mesura de seguretat és poca. Així que, des d'aquí demanem la participació de tots pel bon funcionament del correfoc. Gràcies.

Entitats

Com cada any, la diada de Sant Jordi es va celebrar de manera molt especial a la residència. Des de primera hora del matí ja es respirava un ambient festiu que es contagiava. Vàrem iniciar els actes amb la missa celebrada pel Sr. rector Mn. Garriga i acompanyada musicalment per Mn. Melé i la Capella de Música. Posteriorment el Sr. alcalde, Frederic Gené, va fer entrega a tots els presents de la tradicional rosa de Sant Jordi. L'Associació Sant Antoni d'Amics de la Residència va contribuir com cada any amb els llibres, que han estat proporcionats per Caixa Penedès, «la Caixa» i la impremta Joan Figueres.

Paral.lelament es va servir un suculent aperitiu al jardí per a tots els presents. Seguidament va tenir lloc un saborós dinar extraordinari.

Una altra diada molt catalana i que en el nostre centre se celebra força és la Mare de Déu de Montserrat. Inicialment Mn. Jaume Prat va celebrar la missa, que va ser acompanyada musicalment per la Capella de Música i Jaume Oliveras. Un dels moments més esperats i compartits és el cant del Virolai, en què tots els presents amb més o menys nivell ens atrevim a cantar acompanyats de la Capella de Música. Com ja és habitual, posteriorment va tenir lloc un deliciós piscolabis, i després, el dinar de celebració.

Festes com aquestes són molt importants per als nostres residents, ja que acostumen a viure-les amb molta intensitat i caliu. Les festes són obertes a tothom i qualsevol persona és ben rebuda per compartir les celebracions a la nostra residència.

Volem aprofitar per donar un sincer agraïment a les empreses, entitats i persones que ens ajuden desinteressadament que any rere any puguem complaure amb festes com aquestes els nostres residents.

Moltes gràcies a tots!

Aquest últim diumenge d'abril, l'AMPA de la Llar d'Infants La Pau hem organitzat una trobada dels pares, mares i nens i nenes per pintar la paret del pati que limita amb el CEIP Àngel Guimerà.

La "pintada" va començar amb un bon esmorzar per a tots, per agafar forces i poder treballar fort durant el matí.

Un pare i una mare d'alumnes de la llar ens van preparar els dibuixos, com veieu, molt relacionats amb els nens i nenes de zero a tres anys, nines, animals, personatges dels dibuixos, i la resta de pares i mares vam agafar els pinzells, i a la feina!

Cap al migdia ja havíem acabat la nostra tasca pintora, i ben satisfets dels resultats, que podeu veure quan vulgueu, vam plegar totes les eines i fins a la propera.