La cambra dóna a conèixer les empreses escollides per rebre els premis cambra 2001

Com cada any, amb l'objectiu de premiar i donar a conèixer algunes de les millors iniciatives i trajectòries empresarials de la demarcació, organitzem els Premis Cambra.

Les empreses que seran guardonades en aquesta quarta edició, seran les següents:

Empresa Població

1. Grup Jympa --Castellserà

2. Josep Giribet Santaularia -- Anglesola

3. Josep M. Nadal Granollers -- Bellpuig

4. Motor Tàrrega, s.a. --Tàrrega

5. Ramon Meda Querol --Tàrrega

6. Recuperacions Anglesola, s.l.

Casteràs --Anglesola

7. Torrons Roig, s.a. --Agramunt

8. Llotja avícola i ramadera --Bellpuig

Aquestes empreses han estat escollides entre les més de quaranta propostes que s'han presentat a la cambra. S'ha intentat que fossin representatives dels diferents sectors d'activitat que hi ha a la nostra demarcació.

Com l'any passat, també s'ha premiat una entitat, l'activitat de la qual destaca per la seva repercussió econòmica tant dins com fora de les nostres comarques.

L'acte d'atorgament dels premis, seguint amb el caràcter itinerant que els caracteritza, tindrà lloc enguany en el decurs d'un sopar organitzat a l'efecte al pavelló poliesportiu d'Anglesola el dia 18 de maig a 2/4 de 10 del vespre.

Comptarem amb la presència de l'honorable Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme, Sr. Antoni Subirà Claus, i també del Director General de Comerç, el Sr. Jaume Angerri Auberni, i del Sr. Oriol Pujol Ferrussola, Secretari General de Comerç, Indústria i Turisme, entre altres autoritats assistents a l'acte.

Atès que els premis cambra són l'acte de referència empresarial més rellevant de les nostres comarques, ens ha confirmat l'assistència tota la delegació francesa que participa en la "microtrobada empresarial" que organitzem aquest mateix dia.

La presència al sopar de totes les empreses franceses i de les associacions de comerciants que es desplacen a tàrrega donarà a aquesta quarta edició del premis cambra una rellevància que anirà més enllà del nostre territori.

A la seu que tenen a Tàrrega ens van atendre Josep Giribet i Marc Rosselló. Encara que la major part d'integrants són targarins, pel volum de feina la major part del treball la fan des de la seva seu a Barcelona.

Com va ser l'orígen d'aquesta empresa multimèdia?

L'origen vindria cap a l'any 1990 en què ens vam interessar pel disseny digital amb feines amb ordinador. L'any 1991 vam tenir l'encàrrec amb un grup de gent de fer el primer atles de Catalunya en CD-Rom, feina pionera creada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Entre un grup de set o vuit persones vam crear un conjunt d'eines i conceptes que no existien, com la interactivitat, l'animació i les interfícies gràfiques.

A partir d'aquí van sortir contactes bons i feines.

Un altre dels punts clau va ser l'anada a la Fira del Llibre a Franckfurt l'any 1994, la fira més important del món, on es va fer el primer saló del llibre electrònic. Vam contractar un estand petit per ensenyar uns projectes com el meu, que havia fet sobre la història de l'art interactiva, i els volíem ensenyar en el món editorial.

L'Enciclopèdia Bordas de França buscava una empresa per fer les animacions per a la seva enciclopèdia digital. Ens van fer una proposta interessant i vam ser els creadors d'aquesta animació.

Més tard vam contactar amb el director de markèting de Microsoft de l'est l'Europa, Paul Fleming, i va decidir buscar un grup de col·laboradors per establir-se a Barcelona. Ens vam trobar a Barcelona i em va donar l'encàrrec de fer la primera pàgina web. Paral·lelament vam estar treballant amb TV3 i vam dissenyar la pàgina web del Club Super 3.

Aquest va ser el moment en què vau donar nom

a l'empresa?

Sí, va ser el moment en què vam voler crear l'empresa amb el nom de Calidoscopi. L'any 1996 vam crear la nostra pàgina web, però vam veure que era un nom massa llarg i hi havia moltes empreses que ja se'n deien, i vam decidir de simplificar-lo i deixar-lo en Calidos.

Més tard vam crear la web de Tàrrega i vam començar a desenvolupar-nos en el món de la creació de pàgines web.

A partir d'aquí els encàrrecs per a fer pàgines webs i jocs interactius per a nens van ser constants.

L'any 1998 vam comprar un local al costat del carrer Major de Gràcia i vam establir una base fixa allí d'unes tres o quatre persones.

El cas curiós és el de Josep Giribet, responsable de l'empresa, que no procedeix del món de la informàtica...

No, jo tinc formació de belles arts i escultura. La meva formació informàtica va ser purament autodidacta amb coneixements de nova creació que fins fa poc no existien.

Si les comunicacions actuals milloren, en un futur fins i tot us podríeu instal·lar definitivament a Tàrrega...

Sí, se'n parla molt sovint de les millores a fer, però a més hi ha un fet afegit que són el món de les telecomunicacions. Només que hi hagués una bona comunicació de trens o carreteres, podríem viure fàcilment a Tàrrega i desplaçar-nos a Barcelona.

L'altre problema és el de la comunicació telemàtica, ja que si arribés el cable fins aquí tindríem molta més facilitat per comunicar-nos. Fa cinc anys es va aprovar al Parlament de Catalunya una llei molt pionera que prometia que les grans companyies de cable es podrien establir a Barcelona, però obligades per llei a cobrir la resta del territori. Han passat els cinc anys i encara no se'n sap res de quan arribarà, en ser un tema que no és d'interès general.

Entre els nous projectes que hem vist últimament hi ha el de la web de Spots-TV, una web innovadora i interessant...

Sí, és una web amb anuncis televisius premiats i d'arreu del món, amb uns dos mil vídeos on-line. A part estem treballant en un programa informàtic que gestioni tot això a través de vídeo a la carta o a la demanda.

A part d'aquest projecte, van tenir ressò altres webs importants fetes per Calidos

Sí, la web més important que hem fet fins ara és la Pans & Company i el seu grup d'empreses associades. Aquest va ser un encàrrec de certa categoria en què vam competir amb quatre empreses més de Barcelona i a les quals vam guanyar amb el nostre projecte. I a més tenim preparats més projectes de futur sobre aquest fast food a la catalana.

En aquests moments sembla que va en augment el nombre d'empreses dedicades a la confecció de pàgines web.

Sí, moltes grans agències es van instal·lant a Barcelona i copen les principals empreses multinacionals, amb les quals és molt difícil de competir. Nosaltres pel fet de ser pioners hem aconseguit de tenir unes empreses que han confiat en nosaltres.

Fa un any es va instal·lar una nova empresa holandesa a Barcelona, i amb un any han aconseguit una plantilla de cent persones treballant, que es poden emportar molts projectes.

Nosaltres hem de seleccionar de vegades els projectes més interessants per la falta de temps per atendre'ls tots. En aquest moment estem treballant en un projecte per a la Diputació de Barcelona, hem fet un projecte per al laboratori del Dr. Esteve i molts altres. Hem comptat al voltant d'uns vint projectes simultanis en què estem treballant.

Un dels projectes fets per l'empresa i que es va destacar va ser la transmissió en directe de la Fira de Teatre aquest any passat; un projecte atractiu i novedós...

Sí, ens vam instal·lar un equip d'onze persones: redactors, càmeres, editors. Grabàvem directament des del carrer i enviàvem directament el senyal via Internet.

L'acte inaugural el vam emetre en estricte directe, passant el senyal a través de microones.

El problema el vam tenir que a part de no rebre el suport econòmic ni institucional, vam tenir un total menyspreu per part del gerent de la Fira, que no va mostrar cap mena d'interès en aquest projecte, quan vam tenir molts més accessos que la pròpia web de la Fira. L'actitud de les institucions targarines davant aquestes noves tecnologies i la nostra empresa és patètica.

El director general de Promoció Cultural de la Generalitat, Vicenç Llorca, va informar el passat dia 2 a Tàrrega que el patronat que regeix el certamen, integrat fins ara per la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament, ha aprovat la inclusió del Ministeri de Cultura, a travès de l'Institut Nacinal de les Arts Escèniques i la Música (INAEM).

D'aquesta manera, el patronat ara comptarà amb tres representants del Departament de Cultura de la Generalitat, dos del Ministeri i dos de la Diputació, juntament amb els de l'Ajuntament de Tàrrega: l'alcalde com a president, els regidors de Serveis i dos regidors més nomenats pel mateix alcalde.

Llorca també va explicar que el Ministeri de Cultura aportarà aquest any 11 milins de pessetes per a la Fira de Teatre, quatre més que l'any passat, i la Generalitat repretirà l'aportació de 44 milions de pessetes. El pressupost del certamen, que aquest any es desenvoluparà del 7 al 10 de setembre, encara no ha quedat tancat.

Per a Llorca, la incorporació del Ministeri al Patronat "demostra el creixent interès que està despertant a la resta de l'Estat la Fira de Tàrrega, la més important del país en el seu gènere".

El gerent del patronat, Pau Llacuna, va informar, d'altra banda, que la Fira de Tàrrega s'ha integrat en la xarxa europea de festivals de teatre Alter, que es va constituir recentment a Budapest i acull els d'Off-Avignon, Cracòvia, Stockton, Torí i Sibium.

Sis avalotadors de la Fira de 1991 són exculpats perquè eren menors

La fiscalia de Lleida ha arxivat la causa que se seguia contra els sis joves que tenien entre setze i divuit anys quan van ser detinguts pels disturbis de l'edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega del 1991. Aquests joves, ara de més de 26 anys, s'han vist beneficiats per l'entrada en vigor, el passat 13 de gener, de la nova llei del menor, que ha elevat dels 16 als 18 anys la responsabilitat penal.

Malgrat que aquests joves haurien de ser jutjats per aquells incidents com a menors, la fiscalia ha raonat a l'acte dictat ara que ha passat una dècada des que es van produir els aldarulls i no consta que durant aquest llarg període de temps hagin reincidit. Per aquest motiu, la fiscalia, que entén en la instrucció de les causes dels menors des que va entrar en vigor la nova llei, ha dictat l'arxivament de la causa contra aquests sis joves, encara que manté l'acusació contra els 56 acusats que tenien divuit anys o més quan es van produir els fets. Aquests s'asseuran finalment al banc dels acusats del jutjat del penal número 1 de Lleida, que ha decidit celebrar el macrojudici pels fets una dècada després de produir-se.

El fiscal sol·licita 162 anys de presó per als acusats de participar en els greus desordres la matinada del 8 de setembre de 1991. La pena més elevada, de 4 anys i 2 mesos, la demana per a onze inculpats, als quals acusa d'intentar incendiar l'Ajuntament de Tàrrega, on s'havien refugiat diversos mossos i policies locals, desbordats pels aldarulls. La resta d'acusats s'enfronten a penes que oscil·len entre els quatre mesos i els tres anys de presó.

El fiscal ha tingut en compte el grau de participació que va tenir cadascun dels processats en els fets i els imputa els delictes de desordres públics, atemptat i resistència. La guàrdia civil i els mossos van detenir durant la matinada dels aldarulls i l'endemà més de vuitanta joves.

Finalment, la fiscal només va obtenir proves per implicar-ne seixanta-dos en els fets, sis dels quals han estat exculpats ara.

L'Ajuntament de Tàrrega ha realitzat una inversió de dinou milions de pessetes en l'adquisició d'una nova màquina escombradora que substituirà l'antiga.

La presentació de la màquina es va fer el passat divendres a càrrec de l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, i del regidor de Serveis Municipals, Florentí Sans.

Sans va assenyalar que la màquina és de les més grans que se solen fer. I permetrà escombrar tota la ciutat, netejar-la i aspirar-ne la brutícia. El nou sistema que porta permet comptar els quilòmetres realitzats, així com el temps que ha estat en funcionament.

L'antiga màquina serà retirada per l'estat que presenta d'ús.

L'Ajuntament encarrega una nova cartografia analítica del nucli urbà i pobles agregats a escala 1:1000

L'Ajuntament de Tàrrega encarregarà properament la confecció de la nova cartografia de la ciutat i pobles agregats, de manera que s'actualitzarà l'existent. De moment s'han presentat cinc propostes econòmiques de diferents empreses, que seran estudiades pel tècnic Valeri Mas, que decidirà la més apropiada. Segons els tècnics es pretén tenir "una fotografia actual de la ciutat, reflectida en un plànol".

El Departament d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, a través dels serveis territorials, va presentar a Tàrrega les noves ajudes i préstecs que donaran en el cas de rehabilitació d'habitatges del casc antic, amb la condició que es destinin a lloguer per un període entre deu i vint-i-cinc anys. En el cas de destinar l'habitatge a un lloguer de vint-i-cinc anys, es concedirà un préstec al 5,38% i una subvenció del 15%. En un principi, les ajudes es reserven per a la zona del casc antic, però es podrien estudiar habitages d'altres zones.

L'artista pictòrica Núria Vernacci, natural de Madrid, va inaugurar una nova exposició aquest dissabte al Museu Comarcal de l'Urgell. En aquesta ocasió, la segona en què Vernacci exposa a la capital de l'Urgell, un total de 92 obres mostren al públic el colorisme i la forta expressivitat de l'autora. De pinzellada lleu i alt contrast colorístic, les obres de Vernacci ens mostren escenes de la natura i dels aspectes més alegres de la vida en oli, aquarel·la, tècniques mixtes i dibuix.

Cal destacar que Núria Vernacci, amb més de vint anys de carrera professional, ha guanyat nombrosos premis i ha exposat en una quinzena d'ocasions per tot l'Estat espanyol. Els museus d'Ayllón (Segovia) i de Tàrrega tenen obres seves de manera permanent.

L'exposició romandrà oberta fins al proper dia 27 de maig al Museu Comarcal de l'Urgell.

El Patronat de la Vall de Boí va inaugurar divendres passat a Tàrrega l'exposició fotogràfica "La Vall de Boí, conjunt romànic". La mostra acull més de cinquanta fotografies de les nou esglésies romàniques declarades patrimoni mundial i el seu entorn paisatgístic, a més d'un pla de situació que permet al visitant valorar el conjunt cultural de la vall. L'exposició es podrà visitar durant tot el mes de maig al Museu Comarcal de Tàrrega.

La tradició dels panets de la Caritat es va celebrar un any més a Anglesola, com és habitual cada 3 de maig. La tradició, originària de l'edat mitjana, reuneix gent d'Anglesola i altres indrets de tot Catalunya, que s'apleguen als afores de l'església per recollir els panets, que els han de servir per protegir-se de les pedregades, com diu la història. Al llarg dels anys, la col·locació dels panets beneïts a les finques ha servit per prevenir pedregades.

Prop de quinze mil panets es fabriquen per a l'ocasió, i són repartits entre la gent de quatre en quatre, i per a les dones embarassades n´hi ha vuit. Aquest dia serveix per rememorar la tradició que en èpoques passades servia per aprovisionament de pa, amb l'assistència de gent necessitada de molts indrets.

La Fundació la Caixa ha elegit el projecte de la construcció d'una nova residència i centre ocupacional per a persones amb deficiències psíquiques a Vallbona de les Monges promogut per l'Agropecuària L'Olivera.

Aquesta entitat ja disposa de residència per a deu persones amb disminució, un centre especial de treball amb set places i un centre ocupacional per a vuit persones.

El projecte ha estat elegit entre 97 seleccionats a tot l'Estat en el marc de la segona convocatòria de col·laboració en iniciatives socials que promou la Fundació la Caixa. Per al desenvolupament dels 97 projectes, la Fundació la Caixa ha destinat més de tres-cents milions de pessetes i continua la llarga tradició de col·laboració amb entitats que treballen sense ànim de lucre amb les persones discapacitades psíquiques.

El ple de l'Ajuntament de la Fuliola va aprovar el passat dia 2 la destinació dels terrenys de l'antic camp de futbol de la localitat a la construcció d'una residència geriàtrica, amb els vots favorables de CiU, PP i PSC. La iniciativa del regidor del PP va rebre el suport dels quatre regidors del PSC i el grup de CiU al govern.

El regidor del PP, Antoni Marsinyach, que malgrat ser primer tinent alcalde difereix en el vot de CiU i ha pactat diferents temes amb l'oposició, va vetar el passat ple amb el seu vot negatiu que l'ajuntament rebi un milió de pessetes per millorar les dependències municipals.

Segons Marsinyach, que es va alinear de nou amb el PSC, aquesta subvenció s'ha de destinar a la residència, que tindrà una capacitat per a seixanta places.

En el ple tots els grups polítics també van votar a favor de l'avantprojecte de normes subsidiàries de la població, que preveu la creació d'una zona industrial de quinze mil meres quadrats al costat de les escoles de la localitat.

La controvèrsia del camp de futbol es va iniciar el 1996, quan l'equip de govern, de CiU, que llavors tenia majoria absoluta, pretenia destinar aquest espai a construir habitages unifamiliars.

Els naturals i residents de la població de Claravalls, un total de tres-centes persones, van homenatjar diumenge els seus veïns més grans durant un dinar popular a la plaça del poble. Els actes d'aquesta celebració, que s'iniciaren al matí amb una missa, incloïen també l'entrega d'un record commemoratiu per als homenatjats de la festa, concretament un plat de ceràmica amb la figura de l'església parroquial gravada. La persona més gran de la població, Dolores Portell, de 92 anys, també va rebre una placa especial que la convertia en l'autèntica protagonista de l'homenatge.