Tàrrega, 12 de desembre de 1998

Any LV - Núm. 2.774 - Preu 175 ptes.

El passat i llarg cap de setmana va tenir lloc a l'antic mercat municipal la primera mostra artesana de l'Urgell en què van participar vint-i-un expositors de diferents pobles de la comarca i va ser visitada per unes sis mil persones; tot un èxit segons els organitzadors: el Consell Comarcal de l'Urgell. A la mostra es va poder veure i comprar des de ceràmica i altra artesania manual, fins a productes alimentaris com oli d'oliva, del d'abans, formatge o torrons, sense oblidar el vi de la terra.

Cal pensar que aquests productes, no fa massa anys, eren el pa nostre de cada dia i eren a quasi totes les llars perquè eren de fàcil adquisició, o perquè s'elaboraven a les llars de les cases de pagès. Fins als anys seixanta o més tard a cada casa de pagès s'elaborava el vi i l'oli d'oliva, i fins i tot el pa. També a cada casa de pagès es criaven els pollastres i les gallines que produïen ous, i els porcs que eren la base de l'alimentació a pagès. Però a cada població també hi havia un seguit del que ara en diríem artesans, i que llavors eren simplement oficis imprescindibles a qualsevol poble; pensem en el baster per als guarniments dels animals, que moltes vegades feia de sabater; el forner artesà (ara quasi tot és industrial) i altres que no eren a totes les poblacions, com els picapedrers, els cistellers, els boters o botellers, però que sí que a cada comarca n'hi havia alguns. Després la producció industrial de molts d'aquest productes, que abaratien el cost, van fer desaparèixer molts d'aquest elaborats i productes artesans.

Ara després dels anys es torna a descobrir la qualitat i el bon gust dels productes produïts artesanalment, però com que quasi ja no queden pagesos i la forma de vida també ha canviat substancialment, ja només queda la possiblitat de comprar productes artesans a persones, empreses o cooperatives que es dediquen a aquesta tasca, i perquè cada vegada més la gent retorna als origens de les coses naturals, es dibuixa un bon futur a aquest tipus de producte. Però com que actualment el que es ven és el que es veu anunciat o exposat, cal una promoció conjunta d'aquests artesans que individualment els seria molt gravosa.

Així la mostra organitzada pel Consell Comarcal de l'Urgell és una bona eina perquè la gent conegui els productes artesanals que es fan a les nostres contrades, ja que moltes vegades comprem a fora productes d'aquest tipus perquè no sabem que a casa nostra s'elaboren productes de qualitat i molt dignes que poden competir amb els d'altres indrets de Catalunya.

Vull insistir en el plantejament que feia el nostre assessor lingüístic i amic Josep M. Bosch, i vaig escriure en aquest setmanari el 2 de maig d'enguany. Però amb una variant, perquè si ell proposava premiar el millor treball publicat en el curs de l'any, cosa que em sembla molt encertada, jo crec que en aquesta Nova Tàrrega també hi falta una altra cosa: parlar de llibres.

És evident que en un setmanari d'informació local, i per extensió de la comarca propera o les poblacions més lligades, el que cal és ocupar-se de les seves coses pròpies; opinions, fets i problemes, donant cabuda a tothom. I, sens falta, la relació del que succeeix o té a veure amb aquesta, sense oblidar cap de les seves branques, culturals, polítiques, esportives, administratives i festives. Com més millor. En un ventall inesgotable. O la publicació del que tingui relació amb la seva història, arqueologia i les activitats musicals i artístiques. O de les publicacions que es produeixin en l'àmbit d'aquesta, siguin d'impuls espontani o promogudes a través de concursos. Que de fet és el que s'està fent. A part d'intervencions tan encertades i sucoses com les postals de Lluís P. Oromí, identitat que em penedeixo d'haver delatat. I des d'ara: el silencio de los corderos.

Vull dir que no estaria de més que, habitualment, almenys un parell de setmanes cada mes, es comentessin els llibres o publicacions que, a juí del qui ho faci, entengués més interessants. Em consta i sé que a la nostra ciutat tenim una munió de persones altament preparades per ocupar-se d'una secció literària. No dono els noms per no comprometrer ni posar en evidència a ningú. Perquè endemés, en el camp estrictament professional, també en tenim alguns. Que, tant si ho fessin amb nom i cognoms o amb pseudònim, seria igualment vàlid i interessant. Perquè, encara que no ho sembla, són molts els llegidors que ho seguirien. I en moltes ocasions ajuda a picar a un determinat llibre o publicació. Que és l'important. A més que sempre pretigia qualsevol periòdic. I llegir estimula a llegir. Més d'una vegada en profit del diari o setmanari que se n'ocupa.

Em consta i tots sabem que quan s'ha publicat o editat o presentat algun llibre, treball, opuscle o recull de treballs històrics o poètics a Tàrrega, o alguna targarina, targarí, o en grup, ja s'ha fet. Tenim l'exemple de Xavier Garcia amb Pedrolo, que és el primer que em ve a la memòria. O el de Sala Cornadó. Però no es tracta d'això, sinó que en general. I si es vol centrar únicament en els autors o publicacions catalanes. L'important seria començar. La resta ja aniria venint. I seria una altra finestra que obriríem al món. Que àdhuc als qui posem per davant les coses de casa, sempre és útil i convenient. No insisteixo més. Ja he predicat prou. Si bé, mogut com sempre, en el desig de fer pujar el nivell del nostre entorn. En aquest cas, del setmanari.

Aprofitant l'espai i ampliant el que escrivia de Federico García Lorca, en aquella data del 2 de maig, em plau reproduir la coberta i plana amb l'any d'edició del Romancero gitano, séptima edición, precisament del 1936. Que vaig comprar aquells dies, en edició d'Espasa-Calpe, S. A. per cinc pessetes. Que degut a la classe del paper, llavors era molt. I que García Lorca, al primer full titula: Primer romancero gitano (1924-1927). Tot aquest any, el poeta ha tingut les més vairades i solemnes interpretacions, comentaris i exhibicions de la seva obra i personalitat. Crec que no exagero de repetir. En reproducció absolutament original.

Per altra banda, tinc un altre llibre a comentar. La coberta que reproduïm s'explica prou bé. Però és que a més, a les planes 64 i 65, s'hi troba una extractada biografia –com totes les del llibre– de Joan Gómez i Llobera, empresari, fent menció de que fou el president de l'Associació de Contribuents, i durant molts anys, del 1918 al 1944, exceptuant els de la guerra civil, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega, en una etapa molt activa i profitosa.

En el citat llibre no hi hem trobat cap altra persona resident a Tàrrega. En la qual, segons dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya, a Tàrrega els cognoms acabats en EZ l'any 1996 eren 1.695; un 14,3%. I a Agramunt 738, un 15%. O a Mollerussa, 1.618, un 17,2%. No vol dir res. Simple curiositat.

I sobretot quedi ben clar que jo no pretenc fer comentari o crítica de llibres o publicacions. De cap de les maneres. No en tinc la més mínima preparació. I en cal, si és que es vol fer bé. Com en totes les coses. Però més en l'escriure, que hi ha una sèrie de regles que cal conèixer i practicar a fons. I encara més quan s'ha d'opinar amb imparcialitat i coneixements. Amb titulació o sense.

Som capdavanters i culers en els índexs europeus, però sempre en la baixa intenció.

Per començar, som els més infectats de sida, també els menys aplicats en l'escola, estem en els primers llocs de l'atur, etc.

Ara només faltava que ens poséssim a la cua com a consumidors de Viagra.

Sembla una incongruència la imatge del mascle ibèric tan representat en les gestes del nostre admirat don Juan Tenorio propagades arreu del món com a exemple de furiós masclisme nacional comparada amb la pobra intenció que prestem a la pastilla portadora de sensualitat i nits de glòria amorosa.

La venda d'aquesta il.lusió, segons informes de la Cooperativa Farmacèutica Espanyola, és molt escassa, i contràriament a les previsions fetes per la majoria de farmàcies, el producte se'ls queda en gran part a les estanteries esperant una evolució de les ànsies de felicitat dels consumidors espanyols.

Davant del momentani fracàs, potser encara haurem estat de sort, ja que el robatori de les 315.000 capses d'aquest producte a Holanda, destinades a Espanya, minvarà els stoks. Al contrari, aquesta abundància hauria provocat un excés d'oferta qui més de quatre ens hauríem decidit a provar fortuna vista la ganga de preu de l'afrodisíac producte.

Per altra part, en cas d'un superconsum, correm el perill de provocar un caos circulatori puix els consumidors conductors de la pastilla blava, en els semàfors es faran una confusió amb els colors, ja que tot ho veuran de color rosa i tornarem als temps del campi qui pugui.

A més dels robatoris, vindran les falsificacions, i aleshores en lloc d'efectes fugurants, pot ser que hi hagin efectes retardats de fracàs i mals humors que en lloc d'efluvis amorosos es transformaran en bufetades de despit.

De totes maneres, deixant a part efectes i circumstàncies del procés, és una llàstima i vergonya el que en els índexs europeus d'afanys masclistes, per no perdre el costum, tornem a figurar en els últims llocs d'aquest rànquing amatori.

Sols per orgull nacional, els espanyols hauríem de fer un esforç col.lectiu consumint més Viagra a veure si d'una vegada pugem amunt en el rànquing de consumidors i demostrem al món que els espanyols no planyem mitjans en les batalles de l'amor.

Exposició Sala Cristall, maig 1985

Sempre és motiu de satisfacció i complaença la visita als amics que hom estima i admira, com és el cas –per a nosaltres– del senyor Josep Balcells, avui voluntàriament retirat a la seva finca situada sota mateix del conegut pilar d'Almenara i confortablement instal.lat en una torre de previlegiat emplaçament, amb les terres de l'Urgell de vista permanent.

En aquesta ocasió la nostra visita ha coincidit amb el fet d'assabentar-nos de la celebració, aquest any, de seu noranta aniversari, la qual cosa és de significada importància atès que són poques les persones que –com ell– han pogut gaudir d'una vida plena familiarment, professionalment exercint amb exemplaritat el magisteri, i artísticament practicant amb elevada categoria la pintura, a més de ser gran afeccionat i hàbil intèrpret de la música, i també posseïdor d'una extensa biblioteca que ha conformat una personalitat intel.lectual fora del comú.

Podríem acabar ja la descripció abreujada del que han estat fins ara les seves principals característiques, però el senyor Balcells reuneix moltes altres qualitats personals que hem de destacar, com són el seu vertader amor per la natura, vivint enmig d'ella, cultivant amb fervorosa dedicació els seus àrbres fruiters, trepitjant assíduament, fins fa poc, els camins rústics de l'entorn i, sobretot, plasmant a les seves teles de forma magistral aquelles irrepetibles fileres d'arbres anomenats platans que durant tota la seva vida al camp havien format part de l'ambient familiar. Els estimava com a propis i els consideraba com a entranyables models immòbils en incomptables ocasions. Per a ell va suposar una tragèdia i un gran contratemps la desaparició d'aquells arbres centenaris, per una tala comercial desafortunada i sense sentit dels seus propietaris, que va canviar radicalment aquella part de l'esplendorós paisatge de l'Urgell i va afectar profundament la sensibilitat i la moral del senyor Balcells que, des de llavors, no va poder repetir aquells magnífics quadres de temàtica rural arbòria de la qual ell sempre ha estat un gran especialista i que formen part de les seves millors i més representatives obres.

Encara recordem amb fruïció l'última i esplèndida mostra dels seus treballs que va fer a la desapareguda i recordada Sala Cristall, el maig de 1985, on l'èxit va superar totes les previsions i a la vegada va ser la demostració més autèntica del prestigi i alta consideració de què sempre ha gaudit el senyor Balcells entre nosaltres.

En aquesta especial ocasió no podem deixar d'esmentar i reconèixer la influència que la seva fidel i abnegada esposa, senyora Eulàlia, ha exercit en tots els ordres de la vida d'aquest exemplar matrimoni, al qual ara felicitem ben cordialment i reiterem la nostra estima per l'efemèride dels noranta anys del senyor Balcells.

El passat dia 3 de desembre, la coral Ramon Carnicer, en un breu, però emotiu acte, va fer donació a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega de diverses partitures i microfilms dels músics targarins Ramon Carnicer i Enric Miró. Encapçalats pel seu president, Joan Vilardosa, i pel seu director musical, Carlos Manuel Molina, van assistir a l'acte de donació de diversos membres de la coral.

La donació consisteix en el següent material: en mircrofilm, s'han dipositat a l'arxiu comarcal les obres del celebèrrim compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855) Tota Pulchra, i les seves Completes. D'Enric Miró (molt més desconegut, ja que viví molts anys al Canadà), tenim el microfilm de la seva obra Salutaris.

La coral Ramon Carnicer també féu donació de les següents partitures: la Missa de rèquiem de Ramon Carnicer, i l'obra d'Enric Miró Tota pulchra est Maria, que són valuoses transcripcions del seu director musical, Carles Manuel Molina.

No és el primer cop que es dipositen a l'Arxiu Comarcal transcripcions i microfilms de l'obra de Ramon Carnicer, sens dubte el més universal dels musics a Tàrrega. Des de l'arxiu no podem més que mostrar públicament el nostre profund agraïment per aquesta donació de la coral Carnicer, que diu molt a favor del seu sentit cívic i de responsabilitat, en dipositar aquestes obres –que suposen conservació i seguretat, i puguin ésser millor consultades pels estudiosos. Agraïm, doncs, a la coral aquest gest, que ha sortit d'ells mateixos i que aniran repetint en el futur, la qual cosa enriqueix notablement els nostres arxius musicals targarins.

Aquesta donació de la Coral Ramon Carnicer hauria de servir d'exemple per a altres entitats i persones que guarden documentació musical. Tàrrega és una ciutat rica en patrimoni musical, però molta part es desconeix. Des d'aquí fem una crida als targarins per tal que, seguint l'exemple d'aquesta coral, dipositin aquests documents al nostre arxiu. A més de garantir millor la conservació i la seguretat d'aquest valuós patrimoni, el fet de tenir-lo a l'arxiu permetria el seu millor coneixement, estudi i interpretació per part dels estudiosos. Tot plegat, en benefici de Tàrrega i la seva rica història musical. Reiterem, doncs, el nostre agraïment a la Coral Ramon Carnicer, amb la seguretat que aquest gest animarà altres persones i entitats a imitar-los. L'arxiu comarcal està, doncs, a la vostra disposició.

Ja fa cinc anys que l'associació de dones del municipi de Tornabous aporta el seu grà de sorra a la marató de TV3. El curiós del cas és la seva manera de fer, i el resultat que després en treuen.

L'acte reunirà molts dels veïns del Tarròs, la Guàrdia i Tornabous, el proper dia 12 de desembre a les escoles, a partir de les set de la tarda. Fan un berenar al qual hi està convidat tothom (vostè també); hi porten pastissos, coques, i a l'entrar paguen mil pessetes a canvi d'un número amb el qual sortejaran diversos obsequis que els han fet moltes botigues, entitats i empreses de la comarca.

La finalitat que mou els veïns d'aquests pobles és totalment altruista i solidària, aquest any amb la diabetis, però durant els darrers mesos n'han fet pel càncer, per la Creu Roja i fins i tot pels damnificats de l'huracà Mitch el 28 de novembre.

Fins ara el resultat no pot ser millor: han recaptat més de dues-centes mil pessetes cada vegada, que són més d'un milió en total aquests cinc anys, en un municipi de menys de mil habitants.

Desitgem que aquest any tot funcioni com en els darrers i continuïn canalitzant la solidaritat de les persones, per poder fer cada dia un món una mica millor.

Us convidem a tots a assistir-hi.