E

Que guanyi la Tàrrega de tots

El proper diumenge dia 13 se celebraran eleccions municipals i serà la sisena convocatòria d'ençà de la democràcia. En aquest vint anys hem tingut tres alcaldes, que, encara que s'han presentat sota diverses sigles, tots eren de CiU, i si la coalició hagués anat unida de veritat, a cada convocatòria hagués tret majoria absoluta a totes les conteses. A les eleccions autonòmiques i estatals aquesta formació és també la majoritària, i ho confirmen les enquestes no-electorals. Però és allò que diuen, que a les municipals, i més en poblacions no molt grans, el electors voten més les persones. Sí, però no hi cap enquesta fiable o detallada que ens digui quanta gent vota sigles i quanta vota persones. A Tàrrega diem que ens coneixem tots; anys enrere, segur, però cada vegada ens coneixem menys fora d'uns determinats cercles on sí ens coneixem tots. Cada vegada més anem cap a l'individualisme, a recloure'ns a casa o no sortir d'un reduït cercle d'amistats; no fem tanta vida associativa i molt menys de carrer. Si no consultem els mitjants de comunicació, cada vegada ens coneixerem menys, i per tant els ciutadans votaran més les sigles.

S'ha dit que tenim massa llistes, set, i també s'ha dit que això és bo perquè demostra la pluralitat ideològica dels targarins. També, que tanta pluralitat dispersa el vot i pot evitar les majories absolutes o la bipolarització dels partits majoritaris a Catalunya o a l'Estat. Cada vegada es veu més que les majories absolutes costen d'assolir i que els partits guanyadors necessiten de pactes per aconseguir governs estables. Això és bo perquè sinó les majories absolutes poden convertir els partits en "dictadors democràtics".

Així el dia 13 tindrem set llistes per triar i remenar; set llistes amb un ampli ventall de partits i ideologies i també de persones. És el que dèiem: sota de cada sigla hi han unes persones, unes més conegudes que altres. Esperem que totes s'hagin presentat per treballar per la ciutat i no només per lluir el càrrec. Des d'aquest mitjà de comunicació anirem seguint la tasca de tots els qui surtin escollits regidors, tant els de l'Equip de Govern, com els de l'oposició, com hem fet en els últims nou anys, per informar de la seva tasca a casa de la vila i seran, al final, els ciutadans els qui tindran la paraula, encara que en unes votacions amb listes tancades és difícil de premiar o "castigar" un regidor per la feina feta. En definitiva, cal que anem a votar tots el dia 13 i que escollim el grup que més s'adiu a la nostra ideologia i que pot fer més per Tàrrega, segons el parer de cadascun, però crec que per damunt de tot ha de prevaler el vot per una ciutat millor i que en última instància Tàrrega ha de ser la guanyadora. *

Més que al canvi de nom, per altra banda molt encertat, ja que no hem d'oblidar l'alta estima que tingué sempre pel nostre Orfeó Nova Tàrrega i pel Mestre Güell, el que fou director de l'Orfeó Català, Mestre Millet, recolzant i aplaudint sempre les seves actuacions i activitats en favor de la música i l'art coral, vull referir-me, concretament, a les carnisseries que allí havia vist.

La plaça de les Carnisseries, ara Mestre Millet

El nom de la plaça de les Carnisseries venia de molt lluny. Segons documentació a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, procedent del pla urbà de Joseph Bosch, publicat per Carreras Candi a la Geografia General de Catalunya, província de Lleida, per Ceferí Rocafort, editorial Alberto Martí, Barcelona 1920, que figura també en el treball de Joan Novell Balagueró, que tantes vegades he citat, es trobava ja en el recinte emmurallat de Tàrrega del segle XI. I en els mapes de 1870, 1874, 1889, 1898, 1910 i 1920. Com el treball de Xavier Garcia. I crec que això vol dir que les carnisseries se situaren sempre allí. Suposo que llevat dels dies que s'enderrocà el campanar o en altres vicissituds. No pretenc tampoc esbrinar-ho, sinó com dic, el que vaig veure i viure.

Les carnisseries es trobaven adossades en aquell racó, angle o colze, entre les parets de l'església parroquial i les seves capelles i el carrer o placeta. Que, com ara, donava pas al de Sant Joan; la plaça dels Àlbers a la dreta i el mur, dit del Gerri, a l'esquerra, venint de la plaça Major o del carrer d'Urgell. A la part d'ombra o fosca de les fotografies que insereixo. I eren uns recintes pràcticament de fusta, en la seva part exterior, amb unes portes que ho amagaven tot, pintades, en els meus temps, d'un color vermellós fosc. Que es tancaven amb uns ferros, panys i cadenats, una vegada arribada l'hora de plegar, que era assenyalada, com la d'obrir. I les claus les guardava curosament el vigilant o encarregat responsable. Que crec que era depenent de l'Ajuntament. Que en els meus temps era el senyor Sarret. Del quals, Lluís P. Oromí en podria donar compte en una de les seves postals. Encara que no es tracti de cinema ni de diversió.

L'esmentat guardià –estimo que és el millor qualificatiu–, cuidava que tot l'allí entrat, guardat i sortit complís les estrictes normes assenyalades per l'autoritat, especialment la municipal, referides a la matança i ordres sanitàries. I recordo que en alguna part del bestiar o animals sacrificats hi trobàvem el segell amb tinta blavosa que demostrava la procedència de l'escorxador municipal i l'autenticitat. Que en gran majoria eren corders o xais. És a dir, bestiar de llana. Perquè, com deia la meva àvia Marieta, que durant molts i molts anys era l'encarregada de comprar, la vedella era escassa o difícil de trobar. Però per aquest camí no m'enredo més.

Les esmentades carnisseries, segons Joan Ros, nét i fill d'acreditats carnissers, deixaren d'existir en aquell indret, característiques i situació abans del 1936. I per tant el canvi de nom de la plaça fou molt posterior (el 9 de juny de 1968). Llavors s'estengueren per tota la ciutat, si bé procurant conservar llocs de venda al més a prop possible d'aquell entorn i de la plaça Major. Però en aquella plaça de les carnisseries i en la ubicació que he explicat fins que tancaren jo en recordo tres. I valgui l'excusa si en deixo. La de Tàcies i Bargués; la dels Ros amb l'Adela el Niu i la de Bosch d'Altet. No em ve a la memòria el nom de les venedores o venedors darrere el taulell. Tots tres eren ramaders i tenien ramats propis. I m'atreveixo a dir no s'ha d'enfadar ningú, que els Tàcies i Bargués ocupaven un important espai ramader molt més enllà de la nostra ciutat. I el corral del Tàcies, fins farà molt poc, abans de traslladar-se més a l'exterior, tenia, en tots els aspectes, unes magnífiques condicions. Carrer de la Indústria, cantonada Segle XX, sota la via i Sant Eloi.

És obligat que aclareixi que anaren venint altres importants i atents carnissers, que han servit excel.lentment les necessitats d'una ciutat en creixença que consum molts altres articles. I així mateix, ramaders d'un prestigi no limitat a res. Però no són adscrits a l'espai meu d'avui, perquè la meva pretensió no és altra que la d'explicar el perquè d'un nom i una situació. Si Déu em dóna vida ja en parlarem algun dia o altre, amb més documentació i extensió. Com dels cansaladers, que formen un rengló a part i extraordinàriament important. Encara que avui en vinguin d'arreu. Em refereixo al més artesà.

No vull acabar sense fer menció d'altres activitats o establiments d'aquella plaça que em vénen al magí. Un, el d'en Salas, queda ben fotografiat. I després, allí a la vora, els Graells iniciaren el seu actual empori industrial i comercial. I essent les carnisseries del ram del menjar, aprofitaren aquell indret i les seves proximitats tan adients, comerç d'ultramarins –així en deien–, com el d'en Farrantet, Ramon Felip, cantonada al carrer d'Urgell, que ara ocupa Casals, també de la vianda. I a la del carrer que he dit mur del Gerri o Capellans, Giribet, que ven herbes aromàtiques medicinals o per als bons guisats. I llavors, unes bacallaneries de remull, que si no vaig errat foren els Carpintero, Prats, els Auberni i els Barrot. I cantonada a la plaça Major i Urgell, els Escribà confiters. No sé si en descuido. Perdó. Però tots, amb desig de servei i qualitat.

I com sigui que escrivint d'això m'ha vingut la gana, plego per anar a dinar. Repetint les excuses i signant. *

Manual pràctic per sobreviure al procés electoral

Abans d'entrar en matèria, i perquè el meu manual resulti prou eficaç, amb l'ajuda de l'equip d'estudiosos i científics que han col.laborat amb mi, desglossaré el significat dels conceptes més bàsics i més complicats que hem escoltat aquests dies en veu dels polítics per tal d'entendre el seu significat autèntic:

* VOTA'M: Posa el meu nom a les urnes, que jo ja decidiré què faré durant els propers quatre anys.

* NO ET DEIXIS INFLUIR PELS ALTRES: Tu deixa't influir només per mi.

* EL NOSTRE PROGRAMA ÉS EL MÉS COHERENT: Entenem per coherència allò que més agrada la gent.

* ELS ALTRES CANDIDATS ENS HAN COPIAT EL PROGRAMA: Sort que nosaltres també el vam copiar d'un altre.

* ENS CARACTERITZEM PER UNA ACTITUD DIALOGANT: Parlem tant que no deixem que els altres puguin fer-ho.

* LES ACUSACIONS QUE M'HAN FET SÓN AUTÈNTIQUES CALÚMNIES: Com carai ho han sabut?

* VOLEM MÉS SOLIDARITAT AMB EL POBLE: Després el poble haurà de ser solidari amb les nostres decisions.

* ABAIXAREM ELS IMPOSTOS: Abaixant només els nostres impostos ja n'hi haurà prou.

* OFERIREM MÉS LLOCS DE TREBALL: Als nostres nebots, als germans, als parents i als amics més propers.

LA CAMPANYA ELECTORAL

Durant quinze dies, el votant veurà com la seva rutina sofrirà un petit trontoll que fins i tot pot ser divertit. Si gosa sortir al carrer, podrà veure com algunes persones s'aproparan a ell amb una faç somrient i li entregaran un munt de paperassa. No s'espanti! Vostè mantingui una actitud relaxada i deixi's portar, perquè ells ja tenen el guió preparat. Li faran alguna gràcia, fins i tot l'obsequiaran amb algun regalet i, finalment, li demanaran el vot. Vostè no ha de votar en aquell precís moment, sinó que haurà de dir-li que ja s'ho pensarà. Si el vol fer molt feliç, li pot contestar que sí que el votarà. No li negui mai la possibilitat de qualsevol esperança, perquè aleshores trencaria la màgia d'aquesta entranyable època.

No es pensi que és festa major si veu que pugen globus per les façanes, o sent una música molt marxosa, o hi ha gent dalt dels escenaris fent crits d'alegria i cantant la victòria. Vostè sempre ha de pensar que això és una festa que li regalen els polítics i que ha de gaudir-ne.

Durant aquests dies, si compra el diari el primer dia, no caldrà que en llegeixi cap més fins que acabi la campanya, perquè ens sembla que cada dia diuen el mateix.

Si decideix anar a algun míting, recordi que ha d'aplaudir l'orador després de cadascuna de les seves frases, deixar-se abraçar pels candidats que se li acostin i, finalment, cantar el seu nom amb una gran dosi d'alegria. El nostre equip d'estudiosos encara no ha entès aquesta curiosa conducta, però vostè segueixi el corrent per si de cas.

EL DIA DE REFLEXIÓ

Prengui's un dia de tranquil.litat. Ara ja pot sortir al carrer sense por i pot passejar pels carrers sense haver d'amagar-se. Si algú l'observa, vostè faci cara de pensatiu. Tothom ha de creure que està meditant una decisió molt important per al país.

EL DIA "D"

Quan vagi a votar, recordi que vostè és l'únic responsable de la seva decisió. Malgrat les dificultats d'escollir una sola papereta d'entre les set que hi haurà, no vulgui acontentar tohom i no col.loqui totes les candidatures dins el mateix sobre. Haurà de triar-ne només un.

No es pensi que el volen detenir quan li demanin el DNI. Vostè pot votar a qui vulgui i ningú li pot fer res.

No malpensi de la gent que es tanqui en unes cabines amb unes cortines. No fan res deshonest. Tampoc cregui que és un privilegi per a pocs. Vostè també ho pot fer.

Si li ha tocat presidir una mesa... paciència!

Si a l'hora de votar encara no sap qui triar... que no li passi res!

Quan hagi acabat de votar, podrà cridar... "lliure!".

ELS RESULTATS

No es desanimi si no ha guanyat el seu partit. Tampoc no s'exalti si ha sortit vencedor. La ciutat no es despertarà diferent d'un dia per l'altre. Podrà fer el que ha fet sempre. I després de poc temps, segurament se n'adonarà que la nova legislatura al cap i a la fi no és tan diferent.

Consell molt útil: No llenci els papers de la campanya electoral. Li serviran per a la propera, i així no haurà de passar de nou pel mateix tràngol. *

Opinió

L'altra aritmètica

L'aritmètica és una ciència exacta que ens ajuda a aclarir els problemes d'una manera matemàtica.

Ja de petits, ens ajudava a resoldre combinacions numèriques que aparentment no tenien solució però gràcies al miracle aritmètic hi trobàvem sortida.

A mesura que ens hem anat fent grans se'ns han presentat una altra classe de problemes: són els de la vida real, dels quals ningú amb més o menys intensitat se'n pot escapar.

Es diu que els problemes són proporcionals a la vida i estatuts de cadascú; per exemple, és tan greu el problema de l'indigent per aconseguir un bocí de pa o un llit per dormir, com el del potentat que ha sofert un revés en les cotitzacions de borsa, o bé un canvi en la política econòmica que li puguin afectar interessos personals.

Els estrictament aritmètics són els que et trastoquen la vida en les primeres necessitats, siguin de supervivència com de convivència. Ara bé, n'hi ha uns altres que no tenen raó de ser classificats com a tals, i en aquest cas em vull referir als dels responsables del trànsit aeri d'Iberia.

No puc entendre quina classe de problemes pot tenir un col.lectiu que està cobrant més o menys un milió de pessetes mensuals.

Em guardaré bé d'entrar en la polèmica envers si els pilots tenen raó o no; el que sí és cert és que aquesta classe de reivindicacions entre gent supercompensada econòmicament no tenen res a veure amb els problemes de transcendència vital.

L'aritmètica dels supercompensats pilots d'Iberia no és la mateixa que la dels ciutadans treballdors o jubilats que han d'afrontar els problemes diaris mitjançant una estricta ordenació numèrica per cobrir les necessitats de supervivència.

Els primers tenen marge suficient per aguantar el tipus en confrontacions reivindicatives, mentre que els segons, que som majoria, no tenim suficient pulmó per efectuar plantades de força en reclamació de causes més justes que la dels dits pilots.

Si no s'afronten aquestes situacions amb mà dura, anem camí de sofrir avassallaments semblants en altres aspectes de la vida social per part de grups organitzats, amb la seva única aritmètica que és la de l'extorsió i exprémer el suc fins a l'última gota.

El problema del cobrament d'un milió de pessetes cada mes és el que voldríem que se'ns presentés a la majoria d'espanyols. *

Relaxa't Asserena't

Tota activitat causa un desgast, un cansament. I si aquesta activitat es realitza amb unes condicions i en un ambient de rivalitat, lluita, pressa, desfici, temor o pressió de qualsevol tipus que sigui, es produeix un estat anímic de tensió que anomenem angoixa.

La vida moderna es marca per una tensió i angoixa constant.

Aquesta tensió constant produeix dos greus mals en el ser humà: un psicològic i un altre fisiològic.

Els estats de tibantor fan perdre el control i l'equilibri de la personalitat i alteren les funcions fisiològiques del nostre organisme.

Del descontrol i del desequilibri de la personalitat se'n deriven els conflictes personals en la relació humana.

Les alteracions corporals produeixen les malalties orgàniques del propi cos. Per això, eliminar els estats tibants és eliminar la causa de molts conflictes i problemes en la convivència humana i evitar la causa de moltes malalties.

I com podem eliminar les situacions de tibantor? Hi ha dos camins. O bé fugir de la vida agitada i retirar-se a la solitud vivint en un ambient lliure de rivalitats, de lluites, de pors, de presses i inquietuds, la qual cosa és inviable i impossible per al noranta nou per cent de les persones, o bé eliminar les tensions acumulades per mitjà de la relaxació física i mental.

Aquesta relaxació, a l'abast de tots, ens obre el camí per arribar a la profunditat del nostre subconscient on han anat fixant-se tantes programacions de por, d'ànsia, d'impotència, egoisme, etc, i tota mena d'elements negatius que van inconscientment conduint la nostra vida.

Cal, doncs, relaxar-se per a millorar els nostres costums, hàbits i pràctiques en la nostra manera de viure. *

Cosmètica electoral

La prodigiosa abundància de béns i serveis que hom posa a disposició de la població, cada cop més abocada al consum, ha trobat en la magnificació de les marques, o si es vol de les etiquetes, un element definidor dels productes que l'esmentada marca està en condicions d'oferir.

Sota la protecció de la marca, no cal dir que l'empresa que n'és mestressa pot anar fabricant productes diversos, en la confiança que el prestigi de la pròpia marca farà que el consumidor addicte adopti confiat el nou producte que se li brinda. I molt més encara, si la marca és seriosa, pel que fa a la selecció dels productes que ofereix al mercat.

Un exemple prou palès el tenim, posem per cas, en el funcionament d'una empresa que es dediqui a fabricar i distribuir uns productes cosmètics de la seva pròpia fabricació. Sota la mateixa marca brindarà al públic en general productes per massatge, perfumeria, cura del cabell, tractament facial, conservació de la pell, afaitat, maquillatge (els dos darrers mots no tenen doble sentit. Paraula). No obstant, qualsevol consumidor una mica exigent ja sap prou bé quina línia d'aquesta marca li va bé i quina no, repetim-ho, malgrat la marca. Només, doncs, els badocs, les ànimes de càntir i algú més comprarà simplement perquè veu l'envoltori, l'etiqueta o el logo definidor de la marca. Tret d'aquests, els altres no es deixaran pas enganyar.

Tot salvant les corresponents distàncies, penso que els partits polítics funcionen de la mateixa manera. Tenen una línia de marca per a poder situar polítics al Parlament Europeu, al Congrès, al Senat, al Parlament de Catalunya i a l'Ajuntament respectiu. L'equivalent de l'acte de la compra del producte, en aquest cas, és l'exercici de vot.

Què en diríem d'un consumidor que seguís comprant (votant) un producte que ja fa vuit anys que no compleix les expectatives previstes? Tot això sabent d'altra banda que hi ha d'altres possibilitats (àdhuc sense marca), però que hi ha la certesa que funcionen (bé ho han fet fins ara). No fóra molt estrany que anés pel carrer protestant contra el producte que ja fa tant de temps que no va prou bé? A Tàrrega, per exemple, que ja fa vuit anys (dues legislatures) que no rutlla, només cal no comprar el producte (no votar-lo). O si es vol, comprar-ne (votar-ne) un altre. Queda també la possibilitat d'eliminar de la papereta la persona que no ens agradi. També és una forma de manifestar la pròpia opinió. No diuen que hi ha llibertat d'expressió?

Sincerament, penso que la devoció per la marca en el cas de la política no està gens justificada quan es tracta de les eleccions municipals, i molt menys en un municipi mitjà com Tàrrega, on la magnitud del seu cens fa que ens coneguem més o menys tots. I això per més que la marca sigui de qualitat reconeguda, i per més que en d'altres circumscripcions ofereixi un producte realment bo. Ara bé, si hi ha indicis raonables que el producte (o una bona part, com passa ara) té deficiències més que notables, el més assenyat és no comprar-lo (no votar-lo). Tàrrega es mereix bastant més! Només així protegirem el nostre futur. Altrament, quan s'esdevingui, si per mala sort s'esdevé, el que és probable (o sigui un continuïsme desesperant a la baixa), no podrem fer altrament que callar.

Potser caldria fer avinent que les dues darreres legislatures la feina dura, compromesa i callada, l'han dut a terme els integrants d'una llista, encara que ha "governat" una altra llista, que va començar sent majoritària, desprès va ser la "més votada", i aquest cop és integrada per persones que semblen ser-hi més per esperit de sacrifici (o si es vol, disciplina), que no pas per il.lusionada voluntat de servei.

Evitem, doncs, de practicar aquest patètic exercici, que per altra banda evidencia un indiscutible regust massoquista. Penso que cal prendre's aquestes eleccions municipals més seriosament que mai, tot avaluant i difonent els mals que es poden derivar d'un vot irreflexiu, i obrant en conseqüència, de forma responsable.