Qui ha sanejat les finances municipals?
Qui ha equilibrat els pressupostos?
Qui ha creat des de l'Ajuntament els diferents Consells Municipals de Participació Ciutadana?
Qui ha recuperat i revitalitzat la Festa Major de maig?
Qui ha fet el catàleg i el pla especial de protecció del patrimoni històric de Tàrrega?
Qui ha escoltat i ha donat suport a les entitats i associacions de Tàrrega?
Qui ha consolidat la Fira de Teatre al carrer?
Qui ha fet cas de les necessitats i problemàtiques dels centres d'ensenyament de Tàrrega?
Qui ha organitzat els serveis municipals de l'Ajuntament?
Qui ha potenciat l'esport de base, l'expressió artística, i la creació cultural de Tàrrega?
Qui ha portat l'estabilitat al govern de la ciutat?
Qui ha evitat l'amiguisme a l'Ajuntament?
Qui ha fet la feina a l'Ajuntament durant els últims dotze anys?
Tothom sap quines han estat les persones que des de l'Ajuntament han fet una tasca callada i valenta per Tàrrega.
Aquestes persones són la millor garantia de futur per la ciutat.
Votar-los ara no costa gens.
Els trobaràs tots ells, juntament amb el seu cap de llista, Joan Amézaga, a la candidatura de l'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes, AIPN. En aquestes eleccions municipals votem els qui garanteixen el futur de Tàrrega. Votem AIPN.
Jaume Ramon Solé
Tres entitats culturals de Tàrrega, l'Ateneu, l'Esbart i l'Agrupació d'Amics de la Sardana, s'han ajuntat per organitzar un curset de sardanes. Obert a tothom i de forma gratuïta, tindrà lloc al vestíbul de la sala de teatre de l'Ateneu els divendres de 7 a 9 del vespre, durant els mesos de juliol i d'agost.
La inscripció cal fer-la a la cafeteria de l'Ateneu, al Sr. Mingo, del dia 14 al 26 de juny.
D'altra banda, l'Esbart també us comunica que aquest diumenge dia 13 actuarà a Pons, a les sis de la tarda, dins dels actes festius de la Mare de Déu del Roser, i que té previstes dues actuacions més, el 17 de juliol a Gualter (la Noguera) i el 28 d'agost a Benicarló (Baix Maestrat).
Esbart Albada
El lector escriu
En resposta a la carta presentada en aquest setmanari, per part de l'Associació de Veïns de la Torre d'Altet, i representada pel seu president, el Sr. Albert Duocastella.
La junta que representa a l'agrupació de terratinents d'Altet volem manifestar el següent:
Davant de tot mostrar el nostre màxim respecte i valoració positiva a les associacions de veïns per la important funció social que desarrotllen tant per la proximitat amb els veïns així com per la participació que tenen en els assumptes municipals.
És increïble i lamentable que les persones que integren l'actual Associació de Veïns de la Torre d'Altet desconeguin les qüestions que pregunten sobre la junta de terratinents, que són veïns del mateix poble d'Altet.
Qüestions que pel que representen al formar part d'una associació de veïns s'hauria de conèixer.
L'Agrupació de terratinents d'Altet representada en qualitat de president pel Sr. Pablo Castelló Segarra, veí d'Altet, va ser elegit junt amb dos vocals també veïns d'Altet, per haver obtingut majoria de vots en les eleccions cambres agràries el 21 de maig de 1978, segons les credencials que obren en poder d'aquesta junta.
Representant administrativament els propietaris posseïdors de terres del poble d'Altet i Conill.
Estant reconegut documentalment pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, així com també per l'Ajuntament de Tàrrega en diversos dels escrits dirigits a aquesta junta.
Denunciem davant l'opinió pública l'actitud i la ignorància que semblen tenir les persones que integren aquesta associació de veïns sobre les qüestions anteriors tractades anteposant interessos particulars i partidistes als d'interès general.
Aquesta junta de terratinents esta totalment en contra de l'actitud i de l'opinió de l'Ajuntament de Tàrrega així com de les persones que integren l'Associació de Veïns de la Torre d'Altet amb referència a la propietat i ús actual del local social d'Altet.
Hem de recordar que el president de l'Associació de Veïns de la Torre d'Altet va ser nomenat per decret pel Sr. Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, i que el local social d'Altet actualment esta gestionat per l'esposa del president de l'associació de veïns mitjantçant contracte administratiu mixt.
Per tant aquesta junta de terratinents insta de nou l'Ajuntament de Tàrrega que reconsideri la seva postura de ser l'únic propietari del local social d'Altet.
Local social que s'ha construït en el terreny que pagà en el seu dia la junta de terratinents, que més tard també contribuí amb 4.500.000 ptes. per edificar-lo.
Així que reclamarem el lliure ús del local per tots els terratinents i veïns d'Altet així com la propietat en la proporció que correspongui per inscriure-ho en el registre de la propietat de Cervera a nombre de tots els terratinents, veïns i Ajuntament de Tàrrega.
La Junta
Correu del lector
Sr. director,
Darrerament la nostra ciutat està patint una onada de vandalisme a tots els nivells arribant a casos de violència flagrant amb l'agreujant que, amb absoluta impunitat, un grup determinat i conegut d'individus, reiteradament i de manera reincident, agreuja l'espiral de violència. Sense motiu aparent, el ciutadà corrent i el seu patrimoni se senten desprotegits, se senten intimidats, amenaçats i temen per la seva integritat física. Per activa i per passiva, s'està alimentant un clima d'alarma social creixent que pot generar uns resultats imprevisibles.
Si no fos prou greu l'existència d'aquesta lacra, la confusió del ciutadà corrent creix encara més amb el silenci preocupant amb què l'alcaldia i la Regidoria de Governació del nostre Ajuntament tracten el problema, ja que no sabem si aquest silenci és fruit de la ignorància, de la minimització del cas, o bé de la impotència que potser també aquesta administració sent. Al mateix temps, el desplegament tan impressionant i saludat de cossos policials ha fet ben poca cosa per aturar o impedir augmentar la delinqüència. Sembla que els delinqüents creixen a mesura que augmenta la protecció policial. Això sens dubte pot ser degut a la suavitat amb què el Codi Penal actua, la inexperiència de jutges titulars al nostre partit judicial i una ineficàcia sorprenent del sistema judicial. Tenint en compte que els jutjats ja existents a la província de Lleida (Cervera, Solsona, Balaguer, etc.), no disposen dels mitjans necessaris, ni tan sols d'un jutge titular, el futur del tan celebrat nou jutjat de Tàrrega pinta patètic.
Com a conseqüència de tot això, l'alarma social i el sentiment de desprotecció a Tàrrega anirà a més, i com sempre, pagaran justos per pecadors. Si els ciutadans se senten en una situació d'impotència creixent, massa sovint s'alimentaran solucions tan poc desitjables com la vigilància privada, el sometent... és a dir, la teoria del ojo por ojo, enrarint encara més la convivència cívica a la nostra ciutat.
En plena campanya electoral, demanem que ens deixem de floritures i de fer volar coloms, i demanem que els responsables polítics prenguin decisions madurades i s'informi el ciutadà per al bé de tots. Senyors polítics, Tàrrega no és tan perfecta com ens fan veure: mirin també a les clavegueres.
Un grup de ciutadans afectats i indignats
El CeDoC, Fons de Documentació Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, posseeix una amplíssima mostra dels materials de propaganda política realitzats a Catalunya des de 1970. Entre ells destaquen els realitzats amb motiu de les eleccions locals des de 1979, que no són recollits sistemàticament per cap altre organisme o arxiu.
El 13 de juny se celebraran eleccions locals. Com podeu imaginar, nosaltres no podem seguir-les sense recórrer a la col.laboració benèvola de molts catalans. Podríeu ajudar-nos recollint i enviant-nos la propaganda (cartells, fulls, programes, cartes, enganxines, vídeos...) que distribueixin les diferents forces polítiques a la vostra localitat?
Adreceu-vos al CeDoC, Facultat de Ciències de la Comunicació, U.A.B. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
Moltes gràcies pels vostres interès i ajut.
Eugeni Giral Quintana
Coordinador del CeDoC
Ensenyament
El dia 30 de maig vam celebrar a l'Escola Àngel Guimerà la jornada sobre la primavera i el medi ambient. L'objectiu era un matí de convivència durant el qual els nostres fills i filles aprenguessin a respectar el medi ambient.
De bon matí, després d'esmorzar, ens vam posar a plantar flors als parterres del jardí de l'escola, que prèviament havíem preparat, tancat i instal.lat un reg d'aspersió.
Aquesta iniciativa sorgida de l'AMPA va tenir el suport d'unes cent noranta persones, entre pares, professors i alumnes.
Gràcies a tots per la vostra assistència.
Junta AMPA
CEIP Àngel Guimerà
PARTIT POPULAR
Agricultor
48 anys
Con definiríeu el vostre partit?
El nostre partit s'ha caracteritzat per ser dialogant, intentant evitar les confrontacions tot passant per les comissions, perquè creiem que és la millor manera de funcionar i dur la ciutat endavant. Aquesta actitud, si l'hem practicat a l'oposició, evidentment la mantindrem si governem.
Què pot aconseguir el PP per Tàrrega?
A Tàrrega no hi ha hagut mai un representant a la Diputació i això és molt llastimós, perquè la força d'aquesta institució es fa evident quan veiem altres poblacions del voltant. Nosaltres esperem tenir un diputat aquest cop, perquè és molt necessari.
A més, nosaltres sóm els més adients per exigir al Govern central que als pressupostos de l'any 2000 s'incloguin projectes com l'arranjament de l'N-II i la millora de l'estació de Renfe. Vulguem o no vulguem, hem d'acceptar que el sistema funciona així i hi hem de jugar.
Quins altres projectes proposa el vostre programa?
En primer lloc, per aconseguir el bon funcionament de l'Ajuntament, creiem que és necessària la creació de la figura d'un gerent, que s'encarregaria de coordinar i agilitar les tasques administratives. Sobretot seria el responsable de cercar el màxim rendiment de les gestions municipals i d'arreglar el tema dels impagats. A part, arreglaríem l'organització i delimitaríem bé la tasca de cadascuna de les persones que treballa a l'Ajuntament.
De cara al servei de la gent, proposem crear una oficina d'informació i orientació al contribuent que assessoraria les persones que ho necessitin.
Per solucionar el tema del trànsit, creiem adient l'elaboració d'un estudi que demostri quin és el lloc més adient per construir un aparcament. Però el tema de la circulació també està molt relacionat amb la cultura de la gent, i per això també incloem la proposta d'un programa d'educació vial destinat principalment al jovent.
En el tema de la neteja, pel que s'està gastant veiem que la gestió de recollida i selecció de deixalles no és efectiva.
Un altre aspecte molt important és el dels pobles agregats. És imprescindible revisar i vetllar perquè cada poble rebi el cent per cent del que paga. Dins això entrarien projectes com el consultori mèdic al Talladell, canviar l'electrificació que estigui malament... entre altres coses. Hem d'acostar Tàrrega als pobles i no els pobles a Tàrrega.
Un altre tema, que fa temps es va treballar i que gairebé ja es tenien algunes propostes formals per part d'empreses interessades, és la creació d'un bus municipal. Però sense saber per què, s'ha guardat al calaix. De fet, el bus municipal suposaria un cost mínim i faria un servei extraordinari. Nosaltres lluitarem per treure aquest projecte del calaix, perquè seria una solució per comunicar la perifèria amb el centre i per reduir el nombre de vehicles a la ciutat.
Finalment, estic convençut que hi hagi qui hi hagi a l'Ajuntament en els propers quatre anys, la piscina coberta serà una realitat. De fet, en els últims anys aquest servei s'ha fet necessari i fins i tot crec que funcionaria al cent per cent.
Alguna previsió de futur?
Com a mínim esperem doblar la nostra representació actual. La línia coherent i estable que hem portat fins ara i l'experència acumulada durant els darrers vuit anys ens fan pensar que el ciutadà confiarà a donar-nos quatre regidors per a la propera legislatura. *
PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA
Infermera,
50 anys
Heu analitzat la darrera legislatura?
Sí. L'Ajuntament ha fet una bona gestió econòmica i cultural, però ha mancat una adequada política social, sobretot pel que fa a aspectes relacionats amb les classes més desfavorides que condicionen la cohesió de la societat.
També ha mancat una política econòmica que garanteixi la formació i afavoreixi la creació de nous llocs de treball.
Quines solucions teniu per resoldre aquestes mancances?
En primer lloc proposem la creació d'una comissió de benestar social, on participin la FAVT i les entitats i col.lectius més desfavorits. Aquesta comissió analitzaria els problemes de les persones grans, dels immigrants, dels discapacitats, dels drogodependents...
També reactivaríem el consell econòmico-social, format per les cambres de comerç, els empresaris, els sindicats i les federacions de veïns, perquè els ciutadans s'involucrin directament en els problemes de la ciutat.
Per facilitar l'augment de creació de nous llocs de treball, tenim la idea de potenciar la formació professional, i per una altra part incidir en els nous jaciments d'ocupació, sobretot donant facilitats perquè la dona s'integri al món laboral. Però també insistirem en les àrees del medi ambient i en la modernitat tecnològica.
Quines altres propostes presenta el vostre programa?
Per al tema de la participació ciutadana, demanem més transparència en la gestió financera i consultar als veïns qualsevol modificació urbanística i totes i cadascuna de les seves necessitats.
Pel que fa a la cultura, també demanarem que els ciutadans participin activament en la programació i construcció de l'activitat cultural. Per això hem pensat en la idea d'un consell municipal de la cultura. Però a part, desitgem una producció intercultural que enriqueixi més.
A més, reivindicarem que l'Ajuntament adquireixi la vella casa sindical per convertir-la en un nou equipament municipal.
Estem d'acord a arranjar l'N-II i en el desviament de la C-240. Però a més, demanarem que s'adeqüi un carril bici a la ciutat.
Pel que fa al Pati, sí que donarem suport per arreglar la seva superfície, però no per construir-hi un aparcament subterrani, perquè ja en tenim un que està infrautilitzat.
A la Generalitat li demanarem la necessitat de tenir a la província, i concretament a Tàrrega, un hospital sòcio-sanitari, que pugui acollir un bon nombre de malalts crònics (els de llarga estada, els terminals i els convalescents). Pensem que a Lleida hi ha poques places per a tanta demanda.
Heu fet algun pronòstic dels resultats electorals?
El nostre objectiu és que jo sigui la propera alcaldessa de Tàrrega. Ja és hora que canviem de tendència política. A la llista tenim gent il.lusionada i una bona presència de dones joves i independents.
L'absència de membres de l'anterior llista que actualment són regidors, no farà perillar el vot al PSC?
No. Nosaltres sempre tindrem el vot socialista. Allò va ser que una minoria no va acceptar la decisió d'una majoria. Jo no tinc cap finalitat personal per estar a l'Ajuntament; estic al servei de la societat i no em serveixo d'ella. *
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
Alcalde
54 anys
Com han anat aquests últims anys a l'alcaldia?
Considero que han estat quatre anys molt profitosos per a la ciutat, perquè hem portat una política que ha buscat la col.laboració i el suport d'altres forces. De fet, tots els grans projectes d'aquesta legislatura s'han votat per unanimitat. A l'Ajuntament hi ha hagut disset persones i no pas disset regidors de diferents partits polítics.
S'han acomplert les promeses de la passada campanya electoral?
Als plens hem votat per unanimitat tots els grans temes de Tàrrega: el pla del Reguer, la Fira de Teatre, el darrer pressupost municipal... Si valorem el nostre antic programa, calculo que un 75 per cent ja està fet o gairebé acabat. Jo estic força content.
Ha estat bona la convivència dins la comissió de govern?
Ha estat una relació molt bona entre persones amb qui pràcticament semblava que no hi havia diferències de color. Si es dóna el cas i si cal, tornarem a pactar amb membres d'altres formacions, perquè nosaltres hem sabut donar exemple de saber pactar i negociar.
I la relació amb els pobles agregats?
Jo comprenc que hi hagi una certa recança a l'hora de dependre administrativament de Tàrrega i no és el mateix que tenir un ajuntament propi. Però el que és veritat és que tots els pobles agregats reben més del que paguen.
Quins són els grans projectes per als pròxims quatre anys?
L'any 2000 arreglarem i condiconarem l'N-II al seu pas per Tàrrega, des de Vilagrassa fins al cap de l'autovia.
Un altre és l'aparcament del Pati. De moment estem enquestant els ciutadans i anem veient que la gent el vol i està disposada a col.laborar. Si surt tot bé, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç tirarem endavant aquest projecte.
Per una altra banda, desviant la carretera de Montblanc per fora de la ciutat podrem evitar els embussos al centre.
Pel que fa a l'estació de Tàrrega, ja hem aconseguit que el Ministeri de Foment es gasti més de mil dos-cents milions de pessetes.
També estem treballant per un projecte d'una gran àrea de serveis al costat de l'autovia.
Pel que fa a la piscina coberta, si aconseguim l'any que ve la subvenció del cinquanta per cent, per al 2001 la gent ja s'hi podrà banyar.
Dins dels grans eixos hi ha el treball per crear un centre lúdic per a joves a l'escorxador, per solucionar el canal Segarra-Garrigues i per millorar el parc de Sant Eloi.
Però també tenim sobre la taula la millora de l'Escola de Música, la construcció de l'Escola de Sobrestants, projectes per a la gent gran...
Quins resultats espereu per al 13 de juny?
Som molt optimistes, perquè la gent ha pogut veure uns vuit anys de treball efectiu i ens coneix com som i com fem les coses. L'ajuda de l'electorat serà força important, però no estic gens obsessionat per la majoria absoluta. *
El president va reconèixer la necessitat de la immigració per cobrir tasques especialitzades
Text i fotos Albert González
El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va visitar dissabte la fàbrica Ros Roca-Indox de Tàrrega, per inaugurar una nova nau de criogènics, que es dedicarà a la producció de dipòsits i cisternes per a l'emmagatzematge de gasos.
Durant els parlaments, el president Pujol va destacar que "allò que pugui reforçar la província de Lleida, com aquest tipus d'iniciativa industrial, és molt bo".
Quan se li va preguntar a la roda de premsa pel fet que Ros Roca contracti joves polonesos per cobrir llocs de treball vacants davant la falta de mà d'obra especialitzada, el president de la Generalitat va recordar que "qualsevol país que té empenta necessita la immigració". D'altra banda, però, va reiterar que Catalunya necessita reforçar la formació d'especialistes en determinades matèries. "Per fer-ho és imprescindible", va dir, "potenciar la formació professional i donar suport a les universitats perquè imparteixin determinades enginyeries de caràcter mitjà o tècnic".
L'empresa Indox, que forma part del grup Ros Roca des de 1989, ha desenvolupat una tecnologia pròpia basada en l'aïllament al buit i disposa dels més sofisticats equipaments per garantir un nivell òptim de seguretat en la seva producció.
Jordi Pujol també va parlar del canal Segarra-Garrigues, sobre el qual va afirmar que "s'ha de fer perquè és molt important per al subministrament de l'Urgell i per eixamplar l'àrea de regadiu".
Pujol, després de tallar la cinta
i visitar les instal.lacions de la factoria Indox Ros Roca,
es va fotografiar amb els treballadors de l'empresa 
 |
 |
 |