El passat dimecres dia 4 de juliol, a les deu de la nit, professors del novè curs d'estiu de música de Tàrrega van oferir un concert al teatre Ateneu.

No va ser el primer concert del curs ja que uns dies abans, exactament el diumenge, el mateix dia que el curs començava, el Trio Periple, format per J. José Soler, Daniel Molina i Leandro Perpignan, tres saxofonistes interessats a difondre la música clàssica actual a tot tipus de públic, oferien un curiós concert que avui dia no estem acostumats a sentir. Però el concert del dimecres ja era diferent.

La música era clàssica, la que tots estem acostumats a sentir, i entre tots els professors que van tocar, destacava el pianista Antoni Besses pel seu altíssim nivell, no només pels premis guanyats, pels diplomes obtinguts al llarg de la seva carrera, sinó també per la tècnica que té i tot el que passa per la seva ment en el moment de tocar una tecla. Besses és el professor encarregat de donar classes magistrals, i aquest dia va tocar les corals en sol M i en si b M de Bach, els preludis 1, 6 i 7 de Mompou i per acabar una improvisació d'ell mateix.

Va seguir també el violinista Vicent Huerta acompanyat de la pianista Carme Poch, que van tocar la Sonata op. 12 n. 1 en re M de Beethoven, i per acabar van actuar el saxofonista Juan J. Soler i el pianista Benjamí Santacana (professor de música de cambra dins el curs). La seva música ja era una mica més moderna i van tocar Bordell, Cafè i Night-club, tres tipus de tango.

Indiscutiblement no cal dir si van tocar bé o malament, tot i que algunes persones diuen que va ser pesat, sobretot quan va tocar Antoni Besses i Vicent Huerta amb Carme Poch. En canvi altra gent diu que va ser curt, i altres que no donen cap opinió, sinó que només diuen que va estar bé, parlen de la tècnica que cada professor tenia i no diuen res més.

Religió

"Remar cada dia". Només així s'escauria de celebrar el reconeixement unànim de fill adoptiu de la ciutat de Tàrrega a la trajectòria i també a la persona. I això és el que ha volgut fer l'Ajuntament.

Jo diria que aquesta és una de les virtuts que més bé defineixen el nostre personatge: la seva fidelitat a uns ideals, a un pensament, a un comportament. Jo diria que el discurs de mossèn Josep Garriga sempre ha estat respectuós i això és el que ha perllongat el seu contacte amb la feligresia. Estic convençut que no és un equívoc.

Les vides entregades a una tasca positiva i esforçada tenen el valor de fer pensar. Almenys, a mi m'ho sembla.

El vell professor deia al noiet que havien sorprès robant caramels en una botiga: "Si vols venir a explicar-me què et passa, potser no pugui resoldre els teus problemes, però t'escoltaré, i això ajuda moltes vegades...".

Aquesta actitud és la que sempre ha posat en pràctica el nostre rector. La virtut d'escoltar és un llibre del malaguanyat Rovirosa (l'apòstol cristià i obrer que no solen voler recordar els obrers d'avui, potser perquè era cristià, i que segueix sent incòmode per a molts cristians, segurament perquè era obrer).

És evident que l'operació escoltar no es pot donar si no existeix simultàniament l'operació de parlar. Quan un feligrès se sent escoltat i comprès, s'obre esporàdicament i diu el que pensa sense cap afectació.

No em correspon a mi fer una relació dels objectius realitzats, començant per l'església del Cor de Maria any 1965, obra gegantina a favor del disminuït, presència activa al culte i al malalt, Càritas, etc. Tot això sense declaracions ampuloses i sense teatre. Aquesta ha estat realment la conseqüència que mossèn Josep ha tret de la seva professió en el sacerdoci.

Si el premi fill adoptiu el consagra en situació excelsa és perquè, amb "ferma voluntat i amor decisiu" ja fa molts anys que ell ha volgut fer-se nostre en tot allò que, com a sacerdot i com a home, ha vist que ens podia ser útil.

Gràcies, ben de cor, i per molts anys, mossèn amic!

Religió

És una música de llarga tradició a les esglésies protestants dels Estats Units. Dintre del gospel hi ha sons que ens fan recordar el country, el blus, el jazz, el rock simfònic, etc.

La música gospel (literalment música evangèlica) reflecteix els sentiments del poble cristià nord-americà (ara també sud-americà), més o menys igual que el cant gregorià, les nadales o altres estils de música religiosa espanyola.

Un dels estils més coneguts dins del gospel és el denominat "espirituals negres" (Oh happy day, When de Saints go marching in, Down by ther riverside, etc.). Cantant melodies senzilles, arrelades a la paraula de Déu (la Bíblia), mentre treballaven als camps de cotó, els esclaus clamaven a Déu per les injustícies que patien, i malgrat tot, també cantaven l'esperança que tenien en Jesucrist, que no fa diferències entre els homes.

No és d'estranyar, amb aquests missatges a les seves cançons, que fos el pastor evangèlic Martin Luther King un dels principals líders del moviment de l'igualtat per als afroamericans als Estats Units.

Molts cantants negres, de fama mundial, han après a cantar a les corals de les esglésies evangèliques dels Estats Units, i també blancs, lògicament. Aquí a Tàrrega tindrem l'oportunitat d'escoltar un important grup de gospel. Són de New Yersey i es diuen The Power Surge. No són negres, però canten com els àngels.

Vine a gaudir el dia 28 de juliol a les deu de la nit, a la plaça de les Nacions sense Estat, de la música espiritual més important d'Amèrica del Nord, la música gospel.

Vine a conèixer el contingut del seu missatge. Cada cançó és com una pregària a Déu, amb lletres i sons plens de fe i esperança en el Pare de Jesucrist, que, segons diu la Bíblia, és l'únic Déu vertader, el creador que vol la llibertat dels éssers humans de totes les seves esclavituds.

Entitats

Continuant amb el cicle de conferències a la residència, el dimarts dia 3 de juliol va tenir lloc una nova xerrada. La senyora Conxita Torruella, diputada al Parlament de Catalunya, ens va exposar la llei d'acolliment de persones grans en famílies. L'acte fou presentat per la directora del centre, germana Felícitas Lecumberri, que estava acompanyada de la senyora Rosa M. Mora, presidenta del Consell Comarcal, i de la senyora Josefina Bernades, regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tàrrega.

La senyora Tarruella va destacar que la Residència Sant Antoni fou el primer lloc de tota Catalunya on va exposar el contingut de la proposició de llei. Va explicar que la llei té per objecte regular l'acolliment familiar de les persones grans com a servei social, amb la finalitat d'aconseguir un grau de benestar més alt per a les persones grans que necessiten aquest servei, tot mantenint-les en un ambient familiar i social. La diputada va destacar la importància que té aquesta nova llei, ja que permet a la persona gran restar el major temps possible en l'entorn on ha viscut i a la vegada tenir cobertes les necessitats amb garanties de qualitat de vida. L'acolliment familiar va dir que en determinats casos pot ser compatible amb el recurs del centre de dia i amb les estades temporals en una residència.

Per tant és una llei molt innovadora que oferirà la possibilitat d'escollir un recurs més per a les persones grans.

Per altra banda, volem agrair als mossos d'esquadra i al cos de bombers l'ajuda prestada el dilluns 9 de juliol durant la tempesta.

Postal fora vila

Molt aviat aquesta frase, sàviament sorgida de l'argot del poble, més que obsoleta, romandrà desapareguda de la parla: llàstima! La pesseta és paraula d'etimologia catalana que el poble –veritable acadèmia de la llengua– transformà en pela i d'ella en sorgí la frase cada vegada més emprada fins a convertir-se en popular adagi. No serà el mateix si l'adaptem a la nova moneda tot dient "l'euro és l'euro"; la cosa quedarà apagada, sense el castissisme que li donava la pela, evidentment perquè què voleu que en pugui sortir de l'euro, cosí germà del marc alemany i amb el cap quadrat de la família? La veritat és que l'euro no m'ha caigut mai bé i així ho he expressat diverses vegades aquí mateix. De moment, ja fa temps que perd gas i es desinfla com un globus aerostàtic.

Malgrat tot, hem de reconèixer que el diner, es digui com es digui, sempre serà el diner; és a dir, un factor importantíssim, indispensable per assolir moltes de les coses que ens ofereix la vida i no tant solament materials, sinó que també per tapar molts dels nostres defectes anímics –diríem millor animals–, sempre que s'administri amb prudència, elegància i contenció; tal és el cas que relataré a continuació del qual probablement el lector ja tindrà informació escrita i fins i tot gràfica.

Doncs sembla, volguts lectors, i més que sembla donem-ho per cosa ben sabuda, per tal com els mitjans informatius n'han parlat extensament amb informació escrita i fins i tot gràfica, que un notabilíssim personatge barceloní de la política primer i ara de l'economia, del nom del qual no em vull recordar (com diria Cervantes), fou demandat judicialment per la seva secretària, traduït textualment, per "intentar descordar-li el vestit d'una manotada i arraconar-la per voler-li grapejar les cames dintre d'un cotxe", ítem d'altres estralls que no s'especifiquen en tractar-se de persona de tanta prosàpia. El pobre home, ric i ja entrat en anys, va tenir, amb tota seguretat, una pujada de testosterona, una entremaliadura biològica que no tenia res de platònica i que demostra a bastament que l'amor carnal pot sorgir en qualsevol edat. La seva dona, que deu ser un xic fleuma, durant el procés no l'abandonà en cap moment, tot pregonant les virtuts morals del seu consort, sempre rialleta a la boca, com testimonien les fotografies que il.lustren el reportatge. Notícies posteriors ens indiquen que el cas ha estat judicialment arxivat mercès a prèvia indemnització de deu milions de pessetes. Una vegada més els diners han absolt el pecat de l'impulsiu i imprudent assetjador senil, això sí, sense poder evitar l'evidència d'un fet palpable i palpat (i consti que no parlo amb metàfora).

És evident que he invertit els termes, car en aquesta postal havia de fer esment, en primer lloc, d'un fet dramàtic protagonitzat –ja és ben casual– pel mateix matrimoni unes setmanes abans. Resulta que la muller tenia una noia que li feia les feines de la casa –una minyona en dèiem abans–, i que a estones la feien treballar en un taller propietat del matrimoni instal.lat als baixos de la casa. En un dels treballs que realitzava, la noia s'accidentà i perdé un ull. Com que no disposava d'assegurança per aquells menesters, fou indemnitzada també amb deu milions de pessetes i santes pasqües. Aquí també hi intervingué el diner per solucionar el problema.

Per acabar, una petita consideració: la secretària assetjada sexualment va fer un bon negoci. Es va embutxacar deu milions en compensació d'un fet que no deixa empremta material (un amic meu targarí deia que "rentat i planxat queda com nou"). L'altra, la pobra noia, que treballava obligada en una feina que no era la seva, els deu milions d'indemnització li costaren (mai millor emprada la frase) un ull de la cara.

Entitats

El passat dia 7 de juliol es va celebrar la festa del barri del Sol Ixent de Tàrrega, que va gaudir de la presència del Sr. alcalde, Frederic Gené; el delegat d'Adigsa a Lleida, Gregorio Gallego; una representant de Benestar Social, Ramona Segura; TDZ d'Adigsa, Montserrat Segura, i la Regidora de Participació Ciutadana, Margarida Pané.

La festa va començar a la tarda amb els tradicionals jocs de cucanya, que va comptar amb la participació de més de dos-cents infants. Dins els actes dels jocs de cucanya també hi va haver el popular concurs de dibuix del barri del Sol Ixent. També es va repartir coca i xocolata a tots els participants i assistents per berenar.

Durant la nit es va celebrar el ball a càrrec de l'orquestra Montsant, i durant la sessió es va sortejar un magnífic viatge.

Resultats del concurs de dibuix:

– Primer premi juvenil: Ramon Campos (17 anys)

– Primer premi júnior: Daniel Marcó (12 anys)

– Primer premi infantil: Francesc Lluís Salvador (6 anys)

Número sorteig del viatge: 384.

Entitats

Creu Roja de Tàrrega, en col·laboració amb l'Hospital Clínic de Barcelona, instal·laran una unitat de donació de sang aquest dissabte dia 14 de juliol a l'edifici dels pares carmelites, a la plaça del Carme de Tàrrega. La donació es realitzarà durant tota la tarda. Us agrairem la vostra col·laboració, que, com cada any, ens suposa una gran ajuda.

D'altra banda, la secció de preventius de Creu Roja de Tàrrega vol agrair la confiança mostrada pels Amics del 4x4 i el Patronat Municipal d'Esports, que respectivament van encomanar els nostres serveis durant la realització de les sis Hores de Resistència de Quads i l'Aplec Esportiu al Parc de Sant Eloi (tal i com mostra la fotografia).

El món del teatre a Tàrrega sempre ha estat vigent gràcies a la col·laboració de l'agrupació BAT en diferents manifestacions culturals des del 1953, any de fundació de la companyia.

La companyia targarina va néixer sota el nom de Benéfica Agrupación Teatral, però sempre ha estat coneguda amb el nom de les seves sigles: BAT. Amb la intenció d'agrupar en una sola companyia els dos sexes, la gent del món del teatre es van reunir per formar aquesta històrica companyia als voltants de l'any 1953.

Acabada la guerra civil, les obres de teatre es feien amb separació de sexes, i BAT es va imposar a la separació amb la seva aparició, que en aquells temps "havia de rebre cada any el vistiplau del Cardenal Tarancon", com recorda Josep Solé Alsina, membre fundador de BAT.

"Nois i noies que actuaven en els grups de teatre mixt de l'Acció Catòlica decideixen unir-se per a fer teatre mixt": això passava el 6 de juny de 1953. Des d'allavors han passat 48 anys, i la companyia BAT no ha deixat de fer representacions al llarg de diferents poblacions de Lleida, així com altres punts de Catalunya i l'Estat, fins superar la gens menyspreable xifra de mil representacions teatrals, amb un ritme de 22 representacions per any de mitjana.

Al llarg dels pròxims dos anys, posaran en escena alguns dels muntatges de més èxit de la seva història amb motiu del cinquanta aniversari de la companyia. Després d'haver reestrenat Don Juan Tenorio, que va veure per primera vegada la llum el 1964, els membres de l'associació planegen ara recuperar els espectacles musicals que BAT va realitzar durant els anys setanta.

A més dels muntatges teatrals, la celebració dels cinquanta anys de BAT inclourà l'edició d'un llibre amb la història de la companyia. Una exposició mostrarà al públic l'arxiu de fotografies, cartells, fulletons, guions i altres materials que Josep Solé, membre fundador del grup de teatre, ha recopilat des del 1953.

D'aquesta aigua no beuré, va ser el títol de la primera obra representada per BAT. Això era el 27 de juny de 1953, amb tant èxit que es va repetir dues vegades més els dies següents. Els beneficis obtinguts en aquella primera representació van ser donats íntegrament al Sant Hospital.

BAT s'ha convertit en tota una institució a la capital de l'Urgell, ja que, a més de representar diferents obres, s'encarrega de les cavalcades de Reis i organitza en els últims anys el concurs de teatre de grups amateurs, amb participació de companyies d'arreu de l'Estat. Tot junt fa que Tàrrega sigui una de les ciutats de les terres de Ponent en què es pot veure més teatre, gràcies al treball desinteressat de BAT.

Nou muntatge musical per Nadal

Un nou muntatge musical s'estrenarà el Nadal que ve. Per a Joan Marc Gabernet, director de l'espectacle de diables de la BAT, l'antelació amb què se celebra el cinquanta aniversari obeeix a les limitacions de temps i mitjans pròpies de qualsevol grup amateur. "No podíem fer tot el que tenim pensat en tan sols un any. Si volem fer-ho bé, ho hem de fer a poc a poc", assenyala Gabernet.