El passat diumenge 7 de març es va celebrar al parc municipal del Maset la tradicional Festa de l'Arbre que aquest any commemorava la seva setena edició. La bona participació de gent i en especial d'infants va permetre ampliar la zona verda amb la plantada de nous arbres i arbusts. Cal agrair a l'Ajuntament de Tàrrega la cessió desinteressada dels arbres que es van plantar, així com la constant i acurada feina de neteja i condicionament de la zona verda del parc.

Com cada any, un cop finalitzada la plantada, es va realitzar un esmorzar popular format per torrades amb arengades, coca i xocolata.

Aquest any vàrem mostrar al públic el premi que el parc del Maset va rebre el passat novembre: el premi Culturàlia a la millor actuació arquitectònica urbanística que atorga el Centre Cultural de Tàrrega. Aquest premi ens fa sentir orgullosos i ens anima a continuar pel bon camí de la participació i ajuda a millorar l'entorn dels nostres barris.

Amb aquest desig viu de millorar, hem tingut un primer contacte amb l'Ajuntament per tal de realitzar un pla d'ampliació del parc i poder incorporar nous elements, com per exemple una zona d'esbarjo per a nens, instal.lació d'equipament urbà, etc., tot aprofitant la nova ampliació de la zona amb la incorporació de les noves cases del pla del Reguer a la zona del Maset.

Foto: J. Grau Sibila

Els països del sud s'enfonsen en la misèria que els provoca un deute econòmic que pateix l'efecte "bola de neu", això és, que es fa més i més gran amb el temps. Els països del nord subvencionem la nostra opulència amb els diners que expremem del sud gràcies a l'existència d'aquest deute. És justa aquesta situació? No. És el que jo anomeno "canibalisme econòmic", un terme que s'entén molt bé de la següent manera: estem matant de gana la gent del Tercer Món. No teniu la sensació que cada nen del sud que mor està present en cada plat que mengeu? No sé si enteneu la metàfora: "el plat" és la nostra opulència i "el nen" és la seva pobresa. A mi, personalment, no m'agrada ni menjar carn humana ni que els meus germans del sud morin per culpa del meu egoisme.

Alguns països del Tercer Món viuen dia a dia una difícil situació d'inestabilitat política provocada per la immoral i defectuosa colonització dels seus territoris. Altres països pateixen encara les seqüeles de les catàstrofes naturals que han arrasat la seva economia i les seves vides. Els països capitalistes del nord, tant si és època de vaques grasses com si és de vaques primes, munyim tot allò que podem sense consciència de remordiment postcolonial i cegats per la lluentor dels diners que ens calen per mantenir el nostre nivell de riquesa. Acabem amb aquesta penosa situació que mereix, si fos per mi, cadena perpètua per robatori i extorsió. Salvem el sud ara que podem. La nostra indiferència ens fa culpables.

Però com podem ajudar a canviar la política capitalista que s'exerceix sobre aquesta majoria desafavorida? La resposta: tots coneixem la campanya "Deute extern, deute etern?", una iniciativa de diverses organitzacions no governamentals de Catalunya que pretenen eliminar aquest deute econòmic per facilitar el desenvolupament dels països més pobres del sud. Creu Roja Joventut Tàrrega (i més concretament des del Grup de Cooperació Internacional) volem expressar el nostre suport a la campanya i a les entitats que la promouen.

Encara no heu signat contra el deute extern del Tercer Món? Jo sí ho he fet, i us vull animar amb aquest escrit que ho feu; o és que son d'aquells que encara no saben què són els remordiments de consciència?

Continua el concurs de teatre amb una proposta força interessant. Estem parlant de la representació que podrem veure aquest dissabte La mort d'un viatjant, d'Arthur Miller, interpretada pel Casal Familiar Recreatiu de Manresa.

Es tracta d'una obra molt llarga (unes tres hores), complexa i seriosa, però al mateix temps d'una atracció irresistible.

Willy Loman és el protagonista que ens endinsa dins del seu món, un món ple de contradiccions on és molt difícil trobar el camí correcte. Per aquest motiu decideix moure's entre la realitat i la ficció, entre un record manipulat i un futur incert. Però no és mou sol, l'acompanya la seva dona, Linda, que defensarà les cabòries del seu marit davant els seus fills, encara que ella mateixa no ho vegi massa clar.

Biff, el fill gran, s'ha decebut d'un pare que tenia idealitzat, i el mateix li ha passat a Willy quan ha vist que Biff no es convertia en l'home que ell havia projectat. El fill petit, Happy, viu en un món propi defugint la realitat; curiosament és ell qui recull el llegat natural del seu pare. Tot això passa en un entorn de penúria i depressió que Arthur Miller aprofita per criticar l'idealitzat somni americà.

Encara que explicada d'aquesta manera sembli una obra moltt dura, està representada amb diàlegs molt directes i quotidians, acompanyats de moviment, cosa que fa molt natural la interpretació i l'apropa més al públic. Aquests ingredients fan que l'espectador se senti identificat amb un argument que amb el fons no li queda tan lluny.

Arthur Miller, nascut a Nova York el 1915, és considerat un dels punts de referència de la dramaturgia moderna, encara que també és conegut per haver estat casat amb Marilyn Monroe. De les seves obres més importants destaquen: Tots els meus fills, El gresol o Els desarrelats.

El grup teatral del Casal Familiar Recreatiu va néixer l'any 1906 a la Sala de la Juventut Carlista Manresana. Durant molts anys aquest grup va esdevenir el principal referent teatral a Manresa: Patorets, Passió... que es van succeir sense interrupció fins al 1981. Per un seguit de problemes interns el grup teatral es va dividir. A partir de 1994 el Casal Familiar Recreatiu va recompondre la seva activitat.

Aquesta és l'última obra que han estrenat, i amb ella han guanyat força premis en altres concursos com el del Foment Martinenc de Barcelona, o el del Mercat de les Corts, també de Barcelona.

Es tracta, doncs, d'una obra que encara que pugui semblar complicada és molt interessant i atractiva: tot un repte. Us esperem aquest dissabte a dos quarts d'onze al teatre Ateneu.

Entretinguda i divertida va resultar la comèdia musical del grup de teatre Quin Nyap! d'Albeda amb el seu peculiar Golfus de Roma adaptat al català per Jaume Belló, a la vegada director de l'obra, que va representar el grup d'Albeda. Amb una vintena d'actors en escena, la història se situa a l'antiga Roma, on Pseudolus, un jove esclavitzat, s'embolica amb un club de compra-venda de noies per aconseguir ser lliure. La representació va intercalar diàlegs i escaients sons d'acompanyament en diferents accions amb interpretacions musicals còmiques vestides de coreografies un xic justes quant a creativitat gestual i treball de l'espai escènic. Tanmateix, tenint en compte que la companyia de teatre Quin Nyap! és un grup novell amb molts pocs anys de rodatge, ja que Golfus de Roma és la segona peça teatral que posen en escena, la interpretació de l'obra amb la complexitat que reporta el gènere musical entre un elenc de vint membres va ser prou acceptable, malgrat els notoris alts i baixos en el ritme de la interpretació i els problemes de coordinació que s'observaren. Pseudolus, el protagonista de la trama, va ser el personatge més treballat per l'actor que l'encarnava, R. Mayenc; també els personatges d'Hysterium i del capità Miles Gloriosus van aconseguir aportar a la funció alguns moments destacables a nivell interpretatiu.

L'escenografia era senzilla i sòbria; consistia en tres portalades vorejades d'unes simples columnes d'estils clàssics. S'impedia veure l'interior de les cases a base d'uns llençols blancs penjats entre columnes. Quant al vestuari, aquest era l'adequat pels temps de l'Imperi Romà i ajudava a caricaturitzar els diferents perfils de personatge, els vestits d'alguns dels quals ratllaven una grolleria ridiculitzant, especialment en el cas de Domina, una dona altiva que, per cert, s'expressava amb uns xiscles penetrants molt singulars.

Però, sens dubte, l'aspecte que més va cridar l'atenció de l'espectacle del passat dissabte a l'Ateneu va ser la dicció dels actors, que parlaven el típic català de la Franja de Ponent, la qual cosa va atorgar un valor afegit que va fer més interessant i didàctica la funció.

El deixeble va preguntar al Mestre: "Què he de fer per obtenir la il.luminació del meu esperit?" el Mestre li va contestar: "acosta't i t'ho diré". El deixeble es va aixecar i es va asseure més aprop. El Mestre va insistir: "encara més a prop". I encara: "més a prop". Quan el deixeble ja corporalment no podia acostar-se més i va manifestar la seva indecisió, el Mestre va explicar: "no t'estic dient que t'acostis amb el cos, sinó amb l'esperit. La teva ànima està molt lluny d'aquí. Estàs pensant en tot el que has fet per venir aquí, en tot el que has de fer ara per aconseguir el teu desig, quan l'aconseguiràs i com et sentiràs quan ho hagis aconseguit. Estàs molt lluny amb el teu pensament, la teva imaginació, les teves inquietuds. Per això et dic que t'acostis. Que vinguis on estàs i que s'assegui la teva ment on està assegut el teu cos. Aleshores podrem començar".

Sempre estem lluny. Estem dividits, desvariats, distrets. Estem en mil llocs al mateix temps, i on menys estem és on hem d'estar. Com que el cos ja està present a la sala, ens fa la impressió que ja som aquí i això mateix sembla donar-nos permís per allunyar-nos del lloc amb l'impuls de la nostra fantasia i la cadena de les nostres de les distraccions. I perdem el contacte. Perdem la presència. Perdem la realitat. Per això el Mestre es nega a explicar-nos el camí de la salvació. No estem escoltant. La formosa sorpresa és que si escoltem de veritat, si estem presents en cos i ànima, si vivim amb la generositat sempre alerta l'aquí i l'ara, estem en el camí de la salvació.

L'esperit restarà salvat i il.luminat.

Antonio, hace un año que

en casa ya no estás.

Me parece mentira que yo

no vaya a verte más.

Ahora que empezábamos

a ser felices

te fuiste para siempre.

Ya no sé si tu hoy serás feliz,

yo aquí no porque se han

llevado un trozo de mi corazón.

Yo me siento muy sola y no

sé si lo podré superar.

Quisiera estar contigo para

abrazarte una vez más.

Ya sé que es imposible

pero todo llegará,

sera el dia más feliz de mi vida

volverte a abrazar.

Quisiera que estuvieses despierto

para verme llegar.

Llevaré conmigo todo lo que

aquí no te he podido dar.

Volveremos a ser una familia

que nadie podrá separar.

Recordada amiga,

Ara que fa un any que ens vas deixar, el meu cor torna a bategar amb força com si fos possible tornar-te a veure com si res hagués passat, però això no podrà tornar a ser mai més.

Sempre teníem coses per dir-nos, tant se val si eren bones o no ho eren tant, el cas és que confiàvem l'una en l'altra d'un manera especial com dues amigues entranyables, com dues bones amigues.

Potser algun dia allà a l'eternitat ens tornarem a trobar i llavors podrem gaudir d'aquella amistat que va trencar-se per aquella malaltia que no et mereixies i que va acabar massa aviat amb tu.

Ha passat un any, però resta el teu record inoblidable i també la nostàlgia de la teva amistat i el teu somriure; una amistat trencada per la fatalitat i pel teu adéu cap al més enllà.

Sempre et recordaré, enyorada Montse.

Diversos alumnes de l'Escola de Música targarina varen participar divendres passat dia 5 en el programa mensual de Càritas a la Ràdio, espai que cada primer divendres ofereix l'emissora local La Veu de Tàrrega.

Així, Montserrat Segarra, Sara Bailac, Teresa Balcells, Josep Bosch, Haidé Rius, Montserrat Gómez, Ferran Granja, Jordi Vivas i un conjunt d'instruments de vent –amb acompanyament de piano i violoncels– dirigit per Jaume Duch, foren els protagonistes d'aquesta vetllada musical dirigida molt especialment als malalts de Tàrrega i comarca. Tots aquests joves músics foren molt aplaudits.

L'informatiu de Càritas, llegit per Josep Cases, i una espontània actuació de l'amic Lluís Serra, varen completar aquest nou programa de Càritas a la Ràdio, que s'esforça mes rere mes per oferir un variat mosaic de les inquietuds musicals de la gent de Tàrrega i també de tota la comarca.

El ple de l'Ajuntament de Tàrrega corresponent al mes de març va tenir lloc el passat dia 4 i va aprovar per unanimitat una moció per demanar el dret al vot de les persones immigrants per a les properes eleccions municipals. També va aprovar un conveni entre consistori, Cambra de Comerç, Foment Targarí i Generalitat per l'execució del pla de dinamització comercial del centre urbà de Tàrrega. Tots els grups van votar favorablement el desnonament d'un arrendatari d'un pis situat sobre el local social de la Figuerosa.

El director general del Departament de Comerç, Jaume Angerri, va presidir la signatura del pla de dinamització comercial del centre urbà de Tàrrega

Albert Pont

El primer punt de l'ordre del dia va ser l'aprovació del conveni de col·laboració entre el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat amb l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i Indústria, Foment Targarí i l'Agrupació de Botiguers de Catalunya per l'Execució del pla de dinamització comercial del centre urbà de la ciutat. Amb aquest conveni la Generalitat i les altres entitats aportaran subvencions per la promoció del comerç del centre de la ciutat.

El plenari va aprovar les compatibilitats entre l'activitat que tenen a l'Escola Taller Jordi Ayats Badia, Manuel Garriga Bosch i Alfonso Martínez Celdrán amb l'activitat d'exercici privat de treball.

Per unanimitat es van aprovar les bases que han de regir la convocatòria de les proves selectives del concurs per a promoció interna d'una plaça de tècnic/a adscrita a la Regidoria de Cultura, en règim laboral i contractació indefinida.

Per unanimitat es va aprovar la interposició de les accions civils pertinents pel desnonament de Sebastià Tugues Segura del pis que te arrendat damunt del local social de la Figuerosa i que és de propietat municipal. Aquest arrendament es va fer fa vint-i-cinc anys de manera verbal.

Amb l'abstenció del PP i IC-EV es va aprovar la contractació d'una pòlissa de tresoreria de set milions de pessetes per cobrir el retard amb què arriba la subvenció del Departament d'Ensenyament.

Tots els regidors assistents (van escusar la seva assistència Roser Sala, Antoni Batalla i Pere Grau, de CiU, i Conxita Ribalta del grup mixt) van aprovar la modificació de l'expedient d'imposició de contribucions especials de les obres d'enllumenat dels carrers Mestre Güell, Joan XXIII, Mossèn Nicolau, Doctor Fleming i Ramon Llull. Aquesta modificació es va fer perquè en una reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega es va decidir completar l'enllumenat d'alguns dels carrers esmentats.

A la sessió es va aprovar per unanimitat l'aprovació de l'avanç de planejament de la modificació de les normes subsidiàries en relació a l'ampliació del sector del polígon industrial de Llevant (sortida de Tàrrega direcció Barcelona) a instàncies de l'empresa Ros Roca S.A.

El plenari va aprovar inicialment el projecte d'infraestructures de telecomunicacions a la urbanització del pla parcial del Reguer que ha redactat LOCALRET, amb un pressupost de prop de vint-i-cinc milions de pessetes.

També per unanimitat es va aprovar definitivament el projecte d'obres de condicionament de l'altell i dels tancaments exteriors de l'antic mercat municipal.

El consistori va aprovar una permuta entre l'Ajuntament i l'empresa Obres i Edificis Torrelles S.A. per la qual el consistori cedeix una parcel·la de setanta metres quadrats al carrer de Sant Pere Claver i una altra de 609 metres quadrats a la zona del pla del Reguer per un local de planta baixa de 304 metres quadrats per edificar.

Es va adjudicar de manera definitiva el contracte per l'execució de les obres de la plaça de Sant Josep de Calassanç a l'empresa Obres i Contractes Amado Costa S.A. per un import de poc més de sis milions de pessetes.

Per unanimitat es va aprovar d'adquirir una part de la finca de Ramon Rufes i Marsà per la millora del camí de les Garrigues del nucli agregat del Talladell.

El plenari va aprovar per unanimitat el pronunciament de la corporació municipal a favor del dret al vot de les persones immigrants de nacionalitat estrangera amb més de cinc anys de residència. El ple també es va pronunciar en contra de tota discriminació i a favor de desenvolupar les mesures necessàries per reforçar la integració social de la població immigrada o de refugiats.

El regidor d'Ensenyament, Miquel Àngel Mingote, va donar compte d'una carta del delegat de la Generalitat a Lleida en què es comunica l'adjudicació de les obres d'ampliació i millora del Col·legi Públic Jacint Verdaguer a l'empresa Sorigue per un import de 191.800.000 pessetes.

Sense confirmació oficial de perquè servia la canalització, els vianants i les fonts consultades van especular sobre les diferents utilitats que haguès pogut tenir en el passat

Una gran rasa oberta just al costat del pont sobre el Reguer del carrer de Joan Maragall ha permès descobrir una antiga canalització situada a quatre metres del nivell del sòl. La boca que ha quedat a la vista és feta de totxanes i obra per la qual cosa es creu que és una infraestructura construïda durant aquest segle. Els vianants però han quedat sorpresos per la seva alçada, més d'un metre, i per la forma arcada de la part superior.

Segons els responsables de l'obra, es tracta d'una canonada subterrània que duia aigua de l'Ondara a un pou situat a uns quaranta metres. L'Ajuntament, per la seva banda, en desconeixia l'existència. De tota manera, aquest descobriment aviat quedarà tapat per un mur de contenció com els que es troben a l'altra banda de la llera del riu, al carrer de Talladell.

Pel que fa a la nova avinguda que permetrà disposar d'un nou accés al parc esportiu es troba ja en una fase molt avançada (tots els serveis i la xarxa de clavegueram estan ja instal.lats) i només resta pavimentar el ferm. Durant els propers dies també es treballarà a la ribera del riu, on es faran talusos amb roques i es deixaran dues rampes per accedir a la zona de gespa que limitarà amb l'Ondara.

Foto: J. Bertran

El líder del PP de Catalunya es va entrevistar a la Cambra de Comerç amb el President de la Junta Permanent del Segarra-Garrigues, Carles Benet

El president del PP de Catalunya, Alberto Fernández Díaz, va dir que hi ha voluntat per part de l'Administració central i per part del Govern de la Generalitat d'arribar a un acord per finançar i executar el canal Segarra-Garrigues, encara que va eludir dir quan se signarà. Amb aquest silenci va voler desmarcar-se, segons va dir, de l'anunci sobre el tancament del conveni fet setmanes enrere pels consellers d'Agrigultura i de Política Territorial, Francesc Xavier Marimon i Pere Macias, respectivament. "Seria fàcil fer declaracions voluntaristes, però cal no precipitar-se i no fer demagògia", segons va dir Fernández, que va afegir que calia conversar amb les comunitats i només anunciar aquest important acord quan totes les incògnites quedin resoltes. Va avisar, però, que es tractava d'un tema molt complex que incumbia a diversos ministeris i que havia de ser aprovat pel Consell de Ministres.

El líder del PP va fer aquestes declaracions durant la seva visita a Tàrrega el passat dilluns, durant la qual es va entrevistar amb la junta permanent del canal Segarra-Garrigues. Carles Benet, president d'aquesta entitat, va agrair l'interès del president del PP català per la infraestructura hidràulica tot i que va qualificar la trobada com "un pas més en un camí molt llarg". Benet va mostrar-se segur que l'acord entre Generalitat i Govern central no arribarà amb la visita de la ministra de Medi Ambient el proper 20 de març a Mollerussa en el marc de la Fira de Sant Josep, tal i com s'havia pronosticat des de diverses fonts.

Fernández va visitar Tàrrega acompanyat per la presidenta i la secretària provincial de Lleida, Pilar Arnalot i Maria Dolores López, respectivament, pel diputat al Congrés, Josep Ignasi Llorens, i pels diputats al Parlament Josep Maria Fabregat i Antoni Aige. Durant la tarda del dilluns es va entrevistar amb la junta del Segarra-Garrigues, a Tàrrega, i amb la de l'Urgell, a Mollerussa.

Foto: J. Bertran

Fernández va acusar el candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Pasqual Maragall, de fer "una campanya a l'estil americà", en què es dedica a vendre "gorres i samarretes, en lloc d'explicar el seu projecte de país". També va criticar que demani diners als ciutadans per finançar la seva campanya electoral, la qual cosa es deu, segons Fernández, al costum que va adquirir quan era alcalde de Barcelona i feia campanyes institucionals, pagades amb fonts municipals, que eren més pròpiament campanyes electorals. Fernández també va dir que el primer secretari del PSC, Narcís Serra, era des de feia temps el "primer absent".