nt13-4-2

Quan Boleda va acabar la carrera de belles arts en l'especialitat de l'escultura, l'any 1971, encara recordem que amb el seu pare, senyor Lluís Boleda Marsans, vam comentar, a la vista de la brillant executòria del seu fill, que probablement seria un dels artistes destacats de la seva generació, gràcies al bon aprenentatge i a les magistrals lliçons rebudes dels grans mestres, com van ser Joan Rebull i Enric Monjo, vertaderes figures de l'escultura catalana i també espanyola.

La seva estada a Bellaterra (Barcelona), encara que no massa llarga, li va servir per a la realització de nous projectes de major volum, treballs que posteriorment, a partir de l'any 1974, va poder desenvolupar a la seva ciutat de Tàrrega, exercint simultàniament de professor a l'Escola d'Arts i Oficis, i director els anys 1980-1983, on segueix ara com a primer professor d'aquesta especialitat.

Amb cinquanta-sis anys, i després d'una llarga experiència professional, Antoni crea i modela les figures amb els seus propis estil i inspiració, comptant amb un llarg bagatge que l'acredita com un dels més destacats artistes escultors de les nostres terres.

L'exposició que aquests dies presenta a la Sala dels Arcs del Museu Comarcal, amb més de vint figures de pedra, fusta i terracota, que es caracteritzen per les seves formes abstractes, són una petita mostra, al nostre entendre, de les seves molt superiors capacitats. Només cal veure les reproduccions fotogràfiques que figuren a l'Enciclopèdia Vivent de la Pintura i Escultura Catalanes, on els seus treballs figuren en lloc destacat. Ja entenem que les obres de major volum les fa per encàrrec i són més difícils d'exposar.

En comprovar la molt favorable acollida que té aquesta mostra d'Antoni Boleda, com la que va fer també a Cal Talaveró de Verdú, l'abril de 1995, li agrairem que les repeteixi novament en uns terminis més curts del que ara ens ha fet esperar.

Quin lloc més adient podríem escollir que el pintoresc, original, atractiu i medieval poble de Guimerà, de quatre-cents trenta habitants, per fer-hi precisament la més digna presentació del número tres del nou quadern didàctic que porta el títol Descobreix l'Urgell medieval, especialment editat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per a la major promoció i difusió pedagògica del que entenem per descobrir els valors medievals del nostre Urgell?

Principalment hem de qualificar el monestir de Vallbona de les Monges, l'església de Santa Maria d'Agramunt, el castell i l'església de Verdú i tota la vila de Guimerà, entre altres també molt interessants, com els monuments arquitectònics més característics i que millor representen el concepte medieval de les terres d'Urgell.

Guimerà, punt de referència com a conjunt històric medieval, mereix un a part que comentarem més endavant.

L'acte de presentació de l'esmentat quadern es va fer el passat dia 3 (dimarts) al nou i ben instal.lat edifici de l'ajuntament, on s'hi concentren també els nous serveis sanitaris del poble. Va presidir-lo el president de la Diputació, Josep Pont, acompanyat per l'alcaldessa Magda Muñarch; Ramon Alturo, delegat territorial d'Ensenyament; Pere Altet, subdirector general de Formació; Rosa Mora, presidenta del Consell Comarcal; Sofía Isús, directora de l'ICE; Ismael Panadés, coordinador, i el sempre present i gran guimeranenc Joan Duch, que ens van transmetre l'especial interès de les instàncies superiors catalanes per difondre culturalment els importants valors autòctons que tenim a l'Urgell.

Una nombrosa representació de joves mestres del nostre entorn, entre altres, vam seguir amb el màxim interés les diferents intervencions dels experts en aquests temes, il.lustracions amb la projecció de fotos i transparències per Jaume Samarra, com també les explicacions de Joan Duch que, en un recorregut turístic fins al cim del poble, on hi ha l'església parroquial amb l'admirable altar del presbiteri, dissenyat pel prestigiós arquitecte Josep M. Jujol, es va convertir en un guia perfecte. Després vam ser esplèndidament obsequiats amb un variat refrigeri servit pel típic restaurant cal Minguella, famós pels seus sopars medievals i altres excel.lències culinàries.

Ja de nit, i de tornada a Tàrrega, vam caminar en solitari per alguns carrers silenciosos i enllumenats de color esgrogissat d'aquest entranyable poble, i a fe que, com mai, vam experimentar l'especial sensació de trobar-nos en un ambient viscut en èpoques pretèrites rodejades d'un cert misteri.

Una jornada cultural per recordar, amb comentari que ens ha estat amablement encomanat per l'amic Duch, segurament perquè ja sap com estimem el seu i també nostre poble medieval de Guimerà.

Avui 14 d'abril es compleixen setanta anys de la proclamació de la segona república. A causa de les especials circumstàncies de coincidència amb la Setmana Santa, el que els anys anteriors era una afirmació avui serà una qüestió. Els nostres prohoms republicans es recordaran de l'efemèride precisament aquest any que s'escau en números rodons? Ho tindrà en compte el nostre estimat Carod Rovira, encara que tingui més d'independentista que de republicà? I llenço també la pregunta a l'inefable Jordi Portella (ERC-EV) i al Sr. Ribó d'IC, i a la Sra. Rahola, malgrat que estigui en plena lluna de mel; i també als residus testimonials d'un PSUC comunista i republicà. I per què no preguntar-ho també al PSOE, que per definició del seu fundador, Pablo Iglesias, devia ésser abans que tot, malgrat tot i més que res, republicà. En aquest cas la pregunta és ociosa: ells saben i jo també que rememorar el seu republicanisme després de tanta concomitància monàrquica els faria perdre molts vots en les properes legislatives. I a casa nostra, els elements que han estat i són regidors de l'oposició municipal i són esquerrans per definició (i aquí no vull dir noms), tindran present dia tan assenyalat, tenint en compte les seves confessions de republicanisme fervorós, manifestades aquí mateix a Nova Tàrrega? La resposta la tindrem el dia 15 que serà el de la Pasqua de resurrecció, que, evidentment, encara no serà republicana.

Però malgrat això, tinc una satisfacció immensa en pensar que, segons diuen i afirmen els futuròlegs, a mitjans del segle XXII, és a dir, d'aquí cent cinquanta anys totes les monarquies se n'hauran anat en orris. Fins i tot la britànica, que a hores d'ara ja trontolla i acabarà estimbada, víctima d'una colla d'annus horribilis que la precediran. Deia un castís, que tan sols romandran els quatre reis de la baralla, però jo crec que ni això, ja que els jocs de taula de cafè hauran estat substituïts per d'altres més sofisticats que els actuals multimèdia informàtics.

El més trist és que tinc poques esperances que jo ho pugui veure. En tot cas serà el preu de cost del meu prematur naixement.

Mans Unides d'Anglesola ha organitzat un any més, amb motiu de la festa del Tres Tombs d'Anglesola, la tómbola solidària. Els beneficis aquest any es destinaran als projectes de la construcció d'una escola a Nigèria i a l'equipament d'un centre sanitari a l'Equador. Per tot això el grup de Mans Unides d'Anglesola agraeix el suport i ajut que hem rebut per part de tothom.

?Anglesola és un poble solidari. Sentir com una cosa pròpia el sofriment del germà, d'aquí o d'allà, fer pròpia l'angoixa dels pobres, és solidaritat. Ja volem entendre-ho, però mentre hi hagi aquest enorme desequilibri entre el nord i el sud i unes relacions econòmiques internacionals tan injustes, de veritat, amics del Tercer Món, és molt poc el que podem fer per vosaltres. Però no per això ens hem de quedar amb els braços plegats. No! Ens sentim com uns granets de sorra enmig del desert, però som aquí i treballarem perquè entre tots formem un món millor.

El nostre poble és un poble petit, on les coses tenen sempre, vulguem o no, un fort ressò a la nostra comunitat. El nostre objectiu ha estat anar implicant la seva gent, la nostra gent, i avui podem dir que això és una realitat: nens joves, avis, dones, homes... amb una més o menys definida consciència religiosa, però amb molta solidaritat, són partícips actius dels nostres actes; en més d'un cas se'ls han fet seus. La tómbola de Mans Unides és una parada més de la nostra festa dels Tres Tombs.

Tal com vàrem informar en el darrer escrit, diverses persones van deixar de cobrar la loteria de Nadal. Amb la quantitat recaptada l'Associació d'Amics de la Residència ha adquirit un vídeo TV projector. Aquest aparell permetrà als avis del centre veure projeccions, pel.lícules, la televisió, etc. amb les millors condicions de so i visió.

La Coral Lacetània de Cervera, sota la direcció del prestigiós Narcís Saladrigues, omplí amb les seves cançons el quart programa de Càritas a la ràdio de l'any actual, programa realitzat el passat 6 d'abril a les vuit del vespre a l'Hospital-Residència Sant Antoni. La vetllada comptà també amb la presència de Teresa Gilabert, que llegí el corresponent comunicat de Càritas, mentre que la nota poètica la va posar Dolors Sabaté, membre de la coral cerverina.

No hi mancà pas en aquesta sessió musical, celebrada amb il.lusió i companyonia, un homenatge a Josep Ortiz, de 89 anys, el més veterà cantaire d'aquesta agrupació vocal segarrenca, la qual feia quinze anys que no participava en aquest benèfic espai radiofònic.

El diumenge dia 1 d'abril de 2001, a les nou del matí, pares alumnes i profesors, en total uns cent cinquanta, vam sortir de l'escola caminant, a la descoberta del nostre entorn fins al molí de Fonolleres. Cinc quilòmetres d'anada, esmorzar, i cinc de tornada, amb l'objectiu de conèixer els camins, conreus, marges, vegetació, una visita a l'explotació agrària de la masia i al mateix temps conviure tots plegats en una jornada de primavera a la natura.

No voldria de cap manera que els bons amics d'Anglesola em miressin de cua d'ull per haver escrit les batalletes tingudes en els camps de futbol.

A Anglesola, a part dels lligams familiars amb cal Roig –família Oromí Boleda–, de sempre hi he tingut antics i bons amics. Els Sanahuja, Gendre, Puigfel, Salustiano, Querol, Franquesa, Boqué, Valls, Ramon i Anton Rovira, Bericua, Martí, Prats... i altres que no recordo. Amistats de temps tan reculats com de quan militàvem als Avantguardistes de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Més. Dec estimar Anglesola ja que molt del meu fer és gràcies al meu millor mestre Mn. Josep Binefa i Monjo, mestre de l'escola de Sant Pere Claver a Verdú, que m'induí a escriure els primers assaigs de periodista a El Correo Catalán, del qual ell era assidu columnista. Insigne anglesolí poeta i escriptor, mereixedor del més alt reconeixement dels seus compatriotes per l'amor i la dedicació envers el seu poble. ⁽¹⁾

Els qui estem afeccionats al futbol sabem com és de difícil mantenir l'equilibri, la serenitat, formes i comportament entre persones amigues, però d'afeccions i opinions oposades al respecte. Mireu, si no, com han de mossegar-se els llavis els personatges presidencials que ens ensenya la televisió contemplant junts els partits de llurs equips. Lamentablement, és així i així passava entre Verdú i Anglesola, com una nafra crònica des dels inicis del futbol als anys 1920.

Recordo de quan era petit les picavaralles entre l'Aleixet d'Anglesola i el Ramada de Verdú.

Reprès el futbol, passada la revolta, tornàrem a la rivalitat. No faltava més.

La història d'avui està centrada en un partit que hagué de repetir-se en camp neutral, al camp de la Plana de Tàrrega per haver anul.lat el partit disputat el dia 12 de desembre de 1948 al camp de l'Anglesola, l'últim partit del torneig, en què participaven Bellpuig, Castellnou, Sant Martí, Vilanova de Bellpuig i els protagonistes dels fets.

Bellpuig i Verdú estàvem empatats a dotze punts. En aquest partit, Verdú s'hi jugava el liderat, qual assoliríem guanyant aquí i perdent o empatant el Bellpuig al camp del Castellnou de Seana, que tenia un bon equip.

El partit fou una cadena continuada d'incidents. La presència de la guàrdia civil no va servir per a res.

Encara se'm coneix una cicatriu a la cara d'un cop de colze de l'"amic" Boqué, amb gran vessament de sang, que sol.lícitament fou atesa en el mateix terreny de joc pel Dr. Pau Oromí, de cal Mixé les Cases.

L'àrbitre, espantat, per no dir altra cosa, de baix en baix ens deia als de Verdú: «Aguanteu! Tranquils! El partit no servirà de res». Efectivament. Aquest féu constar a l'acta la desatenció de la força pública i el partit va ser invalidat.

L'endemà al mercat de Tàrrega hi hagué enfrontaments verbals entre ambdues afeccions, que caldejaven els comentaris d'aquell dilluns dels grups del Pati i del Bar Joventut.

La Federació Catalana va dictaminar la repetició del partit en camp neutral i designà el camp del Tàrrega. Aquest club es féu càrrec de la preparació del camp, despeses de l'àrbitre i propaganda, com l'adjunt programa, a fi i efecte de concentrar el màxim d'espectació. I a fe que n'hi hagué.

Recordo que a l'arribar a Tàrrega des de l'entrada del camp vèiem baixar la gent que omplia de banda a banda la costa de la farinera vella. Targarins i comarcans es deien l'un a l'altre, tot fregant de mans: – Avui veurem córrer la sang entre els de Verdú i els d'Anglesola.

El camp s'omplí de tal manera que quedà revoltat d'assitents en triple fila –com podeu observar a la fotografia–.

La sang no va arribar a l'Ondara. Ni tan sols va esquitxar la Plana. El partit fou modèlic de correcció i molt ben jugat pel bé dels dos equips i per desencís dels morbosos. En dóna prova la crònica adjunta de Nueva Tàrrega, de la qual ignoro l'autor, que és de creure redactada fidelment i amb tota neutralitat.

El que no diu l'adjunt retall és que jo jugava d'interior, vaig fallar un gol cantat sota dels pals, llençant la pilota per damunt del travesser, i ho tinc tant present com si fos ara.

El futbol ja ho té això. Em consola que els de primera divisió també en fallen.

La Cambra de Tàrrega va acollir el passat 4 d'abril el ple del Consell de Cambres de Catalunya, en què hi van assistir les 13 cambres catalanes, a més del conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas; Antoni Negre, president del Consell de Cambres, i Ramon Cierco, president de la Cambra d'Andorra.

La presidenta de la Cambra de Tàrrega, Sylvia Falip, va encarregar-se d'organitzar els preparatius de la trobada, que es va fer a l'Hostal del Carme de Vilagrassa, per poder acollir tots els assistents. L'acte va ser privat per als membres de les cambres catalanes, amb informació interna per als seus membres. Artur Mas va ser l'encarregat de presidir la cloenda de la sessió plenària del Consell de Cambres Catalanes al voltant de la una del migdia. Seguidament va fer una roda de premsa juntament amb Sylvia Falip, Antoni Negre i Ramon Cierco.

Antoni Negre va remarcar l'empenta de la presidenta de Tàrrega, Sylvia Falip, primera presidenta que ha tingut una cambra de comerç, per les seves iniciatives envers el comerç.

Sylvia Falip va aprofitar la visita d'Artur Mas per demanar una sèrie de millores en les comunicacions de la zona que facilitin els tractes comercials als empresaris. Entre aquestes va demanar la millora de la C-14 i l'N-II, i les creacions del jutjat de primera instància i la subdelegació d'hisenda.

Artur Mas va afirmar que són qüestions que la Generalitat té presents respecte a les carreteres de la seva administració, i sobre la resta de qüestions va afirmar que la Generalitat farà els passos oportuns per agilitar els tràmits d'execució.

Artur Mas, durant l'estada a Vilagrassa, va parlar sobre la polèmica sorgida arran del transvassament d'aigua de l'Ebre i va manifestar que "CiU ha adoptat una posició valenta i amb mentalitat de govern. S'ha millorat la proposta inicial del Govern a l'aconseguir, per exemple, la creació d'un consorci que garanteixi la continuïtat del delta de l'Ebre. Hem actuat de forma responsable perquè per moltes manifestacions que s'haguessin fet no hauríem aconseguit frenar el pla, és a dir, que l'únic que podíem fer era canviar-lo".

El conseller va matisar que han fet el que havien de fer, i que "al final la gent ho entendrà, i si ens suposa un desgast, el tenim assumit". El conseller va explicar que amb les esmenes de CiU s'ha canviat el pla, i va destacar la importància de les compensacions.

A més, va afirmar: "El Govern central es compromet a estudiar altres opcions, ja que és excessiva l'aigua que es preveu aportar des de l'Ebre".

El conseller en cap va fer referència al comentari fet per Pasqual Maragall, que el qualificava de "polític fet a l'antiga", qualificatiu que ell no s'atribueix al·legant que el problema de Maragall és el fet que el seu partit no pot tenir un projecte a anys vista, "tot al contrari de CiU, que està treballat il·lusionat per un futur que ha d'acometre una classe política renovada".


Manuel Azaña	Niceto Alcalà Zamora