L'Esbart Albada de Tàr-rega va representar dissabte al vespre, per primer cop al recinte parroquial de la capital de l'Urgell, la dansa medieval anomenada moixiganga, típica de la Setmana Santa i precursora dels actuals castellers. L'Esbart Albada, que practica aquest ball des de fa trenta anys, celebrarà aviat el seu cinquantè aniversari i va convidar a la representació d'ahir el bisbe de la diòcesi de Solsona, Antoni Deig i Clotet.

Les moixigangues són danses que provenen dels antics "actes sacramentals", que es representaven dins les esglésies medievals: una barreja de processó, dansa i teatre sacre, que a la vegada al segle XVII van ser les precursores dels castellers. Així veiem que la tradició litúrgica és adaptada pel poble i transformada en una manifestació festiva amb tanta difusió com és actualment el fet casteller.

La versió representada a Tàrrega va ser la de Sitges, que sempre ha representat l'esbart Albada, i per la qual ja disposen de tot el vestuari històric, renovat l'any passat amb els nous barrets de feltre vermell, que encara no havia estat estrenat a Tàrrega.

La representació es va fer a l'església per donar a conèixer una mica més la cultura tradicional i la identitat catalana amb la música de la moixiganga, acompanyada de la Cobla Jovenívola d'Agramunt.

D'un temps ençà hi ha un procés de recuperació de les tradicions catalanes, de les festes populars i de tot allò que és autèntic o que té arrels culturals pròpies. Cada vegada més els pobles es preocupen pels antics oficis, costums i tradicions. L'Esbart Albada de Tàrrega té com a objectiu principal la difusió, l'ensenyament i la recuperació especialment de les danses, balls i representacions tradicionals dels Països Catalans.

L'any 2002 l'Esbart Albada celebra el cinquantè aniversari; els primers vint-i-cinc anys van ser una època en què els fundadors van gaudir de la col·laboració eclesiàstica per fer la majoria d'activitats: aplecs a Montserrat, a Andorra... d'una forma natural, perquè de fet les arrels de la cultura catalana són en major part cristianes; en la segona època van recular, com la majoria d'entitats que formen el teixit cultural, fins que des de fa quatre o cinc anys tothom torna a valorar cada dia més la pròpia identitat i els trets diferencials.

El portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Ramon Camp, va visitar divendres passat diferents empreses i institucions de la comarca de l'Urgell.

En primer lloc, Camp va efectuar el trajecte en tren des de Cervera fins a Tàrrega per comprovar l'estat d'aquest tram de la línia Lleida-Manresa.

La visita s'inclou dins de les activitats que organitza l'Oficina Parlamentària de CDC amb l'objectiu de conèixer la realitat concreta de tot el territori lleidatà.

A Cervera va ser rebut pels parlamentaris de CDC, Isidre Gavín, Frederic Gené, Ramon Llumà, i Joan Simó, juntament amb l'alcalde de Cervera, Salvador Bordes, i els representants comarcals i locals de CDC de Cervera. Posteriorment es van desplaçar fins a l'empresa Olis Borges, on Ramon Camp va poder veure per primera vegada les instal·lacions i el funcionament.

En poques setmanes, de Cervera fins a Tàrrega en set minuts amb tren

Ramon Camp, que va pilotar la cabina del tren cerverí, va poder observar les actuacions fetes en el tram Tàrrega-Cervera, que va qualificar d'"una molt bona i important obra que ha de tenir continuïtat fins a Mollerussa i Lleida".

Actualment el trajecte es fa en disset minuts amb una velocitat de 50 km/h. "En unes poques setmanes aquesta velocitat es doblarà i aquest trajecte es farà en set minuts, aconseguint una línia competitiva".

Segons Ramon Camp, la millora de la línia fèrria i de l'autovia significaran per a la Segarra i l'Urgell una millor competitivitat logística que ni han tingut fins ara.

Ampliació i condicionament de la C-14

i de la variant de Tàrrega

La Generalitat té en estudi ens aquests moments dos interessants projectes: destinació de 850 milions de pessetes per a la millora d'aquesta carretera en els passos més estrets entre els límits de les províncies de Lleida i Tarragona, i la variant per la zona est de Tàrrega, des de la carretera de Tarragona fins a la carretera d'Agramunt, amb 450 milions de pressupost, pendent de l'aprovació definitiva.

Ramon Camp va opinar que a ell, com a portaveu d'un grup parlamentari, no se li passaria mai pel cap l'afirmació de Maragall sobre no arribar mai a acords amb els diputats de CiU, "aquests són uns posicionaments tancats, sectaris i partidistes que són propis d'una persona que no intenta buscar el bé comú".

"Maragall tornarà a perdre,

com ja va perdre les eleccions"

Sobre la moció de censura que preveu presentar Maragall, "ell sol s'ha fet un embolic important i li portarà molts problemes. El fet d'anunciar una moció de censura a mesos vista i sense majoria, vol dir que està anunciant un fracàs. Maragall tornarà a perdre, com ja va perdre les eleccions".

Camp veu en aquesta moció un interès mediàtic, partidista i sectarista. Considera que no hi ha una realitat que justifiqui aquesta actuació: "Error estratègic que li passarà comptes", va declarar.

Jaume Angerri, director general de Comerç del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, va presentar el passat dimarts a la Cambra de Comerç les noves ajudes per l'any 2001 destinades a les petites empreses. Diferents petits comerciants s'han interessat per aquestes ajudes.

Les noves ajudes aniran destinades a aquelles empreses que facin invesions superiors al milió de pessetes, a les quals se´ls farà una subvenció a fons perdut del 20% si la inversió no passa dels dos milions i mig de pessetes. Si la inversió fos superior, la Direcció General farà una aportació del 25% fins a inversions de dotze milions de pessetes.

El termini per presentar les sol·licituds d'ajuda per l'any 2001 acaba el 29 de juny.

Transició cap a l'euro

El director general de Comerç també va remarcar la necessitat que tenen les empreses d'acoblar-se al nou sistema monetari que s'instaurarà l'Any Nou amb l'arribada de l'euro, i va animar les empreses a canviar el seu sistema comptable al més aviat millor, canvi pel qual la Direcció General també ajuda les empreses.

Els mossos d'esquadra van detenir divendres de la setmana passada Antonio C. C., de 38 anys, per haver agredit la seva companya al carrer de Sant Josep de Tàrrega, després d'haver mantingut una forta discussió

Els mossos es van dirigir al carrer de Sant Josep la matinada del divendres, alertats pels veïns de la forta discussió i agressions que s'estaven produint al carrer.

En arribar, els mossos es van trobar amb la dona ferida. Mentre una patrulla l'acompanyava al centre d'atenció primària de Tàrrega, una altra dotació localitzava l'autor dels fets en un carrer pròxim i el va detenir. En aquest sentit, segons assenyalen algunes fonts, la parella és veïna de Vilagrassa i la dona ja havia estat objecte d'altres agressions anteriorment. Al matí unes taques de sang al carrer encara delataven l'escenari de la discussió que va portar Antonio C. C. al calabós.

Matilde Grau exposa aquests dies a Barcelona la seva obra sota el títol de "Paisatges interiors".

Malgrat que aquesta és la seva primera exposició individual a Barcelona, l'obra "Paisatges interiors" que presenta Matilde Grau és de plena maduresa ja que és fruit d'un procés de treball llarg i rigorós. El que passa és que l'escultora ha restat amagada fins ara en el seu taller del Poble Sec, i només qui ha tingut la sort d'entrar-hi ha pogut descobrir, entre draps i ferralla, les peces que amb els anys ha anat creant.

Dèiem que aquesta és, pràcticament, la seva primera exposició individual; és cert, però això no vol dir que la seva obra no hagi sortit mai del taller. A més d'haver realitzat diverses escultures públiques, Matilde Grau ha estat seleccionada en més d'una ocasió per a participar en importants trobades internacionals d'escultura.

I és que aquesta artista sorprèn per la seva capacitat de realitzar al mateix temps grans escultures i peces delicades.

Al llarg de la seva carrera ha utilitzat materials ben diversos: cartró, fang, guix, fusta, malla metàl.lica, ferro, fibra de vidre, neoprè, claus... Cada material ha tingut el seu moment i li ha servit per explicar diferents aspectes de la seva realitat.

En l'exposició que ara ens ocupa, Matilde Grau ens parla a través del filferro, la seda daurada, la gasa o el vellut vermell...

Amb aquests materials, i partint sempre d'un procés artesanal, aconsegueix transmetre un pensament escultòric, qüestionant, d'aquesta manera, els límits entre el que és ofici i el que és art.

Paisatges formats per muntanyes teixides amb filferro que ens parlen de solitud, urnes que evoquen cerimonials privats, bosses i motxilles que amaguen continguts personals, pensaments íntims, moments preciosos.

Peces totes elles que posen en evidència l'equilibri inestable que existeix entre la raó i l'instint, entre el pensament i el sentiment, entre l'exterior i l'interior

Els veïns del carrer de la Comtessa Dolça de Tàrrega es queixen des de fa un mes del mal estat en què han deixat el carrer els operaris municipals i del nul seguiment que s'està fent de les obres per part dels responsables tècnics.

La urbanització del carrer, inclosa dins de la quarta fase del Pla del Reguer, consistia en l'asfaltat del carrer i la contrucció de voreres. Durant l'execució de les obres es van trencar les antigues clavegueres i la xarxa d'aigua, segons han manifestat els veïns, i l'Ajuntament va considerar refer les connexions substituint la xarxa d'aigua potable, i cobrar les obres afegides als veïns, properes al milió de pessetes.

Els veïns afectats van recollir un conjunt de signatures contràries al pagament d'aquesta obra, ja que consideren que els responsables són els operaris de l'empresa Sorea, causant del dany. Dilluns els veïns afectats es van reunir amb el regidor d'urbanisme per tractar el tema. Un altre problema de què es queixen és la col·locació de rajoles noves a la zona, les quals no queden fixes i al cap de pocs dies de la col·locació la majoria es mouen. Per part dels veïns, "el problema és en que els arquitectes municipals encarregats del seguiment només vénen un dia per setmana i no porten el cas prou bé". El grup municipal PSC ha demanat a l'equip de govern que emeti un certificat amb els controls pertinents de l'obra, per assegurar-ne la bona execució.

L'Ajuntament considera necessària la substitució de les canonades i preveu arreglar les diferències econòmiques amb els veïns.

Els veïns de tres dels principals carrers comercials de Tàrrega han demanat recentment a l'Ajuntament la supressió de les zones d'aparcament i l'ampliació de les voreres, per tal de "potenciar el comerç i donar més vida als vianants", declara l'alcalde Frederic Gené. D'aquesta manera, els carrers de Sant Joan, Alonso Martínez i Sant Pelegrí esdevindran pràcticament de vianants un cop enllestides aquestes obres, que començaran aquest mateix any.

En el cas del carrer d'Alonso Martínez, adjunt a la carretera N-II, s'eliminaran les voreres fins a la meitat de la superfície i es regularan les places d'aparcament a les proximitats de l'estació de tren. "En aquella zona hi ha un aparcament desordenat", va insistir Gené.

Els carrers de Sant Joan i de Sant Pelegrí, d'altra banda, conservaran completament els carrils de circulació, tot i suprimir-se les places d'aparcament. En el segon cas, aquesta actuació es durà a terme des de la cruïlla amb l'N-II fins a les vies ferroviàries. "Farem voreres més amples i les protegirem amb pilons", va puntualitzar l'alcalde, "i això farà entrar aquests carrers en el nucli comercial".

Per a normalitzar la demanda d'aparcament que necessiten aquestes zones, l'alcalde va suggerir la construcció d'una àmplia superfície a les proximitats de l'estació de tren, uns terrenys que actualment pertanyen a Renfe i que l'Ajuntament està pendent d'adquirir. "Normalitzarem tota aquella zona i quedarà un espai d'aparcament molt gran, a més d'una nova zona verda al centre de la ciutat", va assegurar Gené.

L'Ajuntament de Tàrrega ha anunciat l'imminent condicionament de l'entorn de l'església romànica de Santa Maria de la Figuerosa, que consistirà en la reconstrucció de la plaça adjunta, que forma part de la futura remodelació de l'edifici litúrgic. Frederic Gené va declarar que "el conjunt està molt degradat, però després d'aquesta obra quedarà força millor".

Les obres, que es preveu que comencin després de l'estiu, cobriran una superfície de 653 metres quadrats dividits en dos nivells, un de 535 metres quadrats corresponents en part a l'edifici romànic, i un altre, separat per un desnivell de 45 cm, de 115 metres quadrats. El pressupost de l'obra, aprovat darrerament en la comissió d'urbanisme, puja més de nou milions de pessetes i inclou també la cobertura de la plaça amb sauló i la plantació d'arbrat.

Un nou quadern didàctic: Descobreix. L'Urgell Medieval va ser presentat el passat dia 3 a Guimerà.

Aquest nou quadern va adreçat a alumnes d'ensenyament secundari obligatori i batxillerat, i és fruit del treball realitzat pels components del Seminari d'Història Local i Comarcal de l'Urgell. Aquest seminari està inclòs en el Pla de Formació de Zona de la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del Departament d'Ensenyament.

El material didàctic que es presenta conté informació gràfica i escrita sobre l'època medieval a l'Urgell. S'hi desenvolupen tot un seguit d'activitats que ajuden a conèixer i a divulgar la riquesa històrica, cultural i artística de la nostra comarca. El contingut se centra fonamentalment en l'observació i estudi de diferents indrets i edificis relacionats amb l'època medieval: el castell de Verdú, l'església de Santa Maria d'Agramunt, el monestir de Vallbona de les Monges, la ciutat baixmedieval de Tàrrega i la vila medieval de Guimerà.

Aquest material didàctic ha estat publicat pel Departament d'Ensenyament a través del Centre de Recursos Pedagògics de l'Urgell. A més han col·laborat en l'edició el Consell Comarcal de l'Urgell, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i l'Institut de Ciències de l'Educació.

En la presentació d'aquest material va intervenir el Sr. Pere Led, subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics del Departament d'Ensenyament, a més de diferents autoritats i càrrecs de les institucions que han col·laborat en l'edició.

Un cop acabada la presentació del quadern a la sala de plens de l'ajuntament de Guimerà, es va fer un recorregut comentat per l'historiador local Joan Duch a través de la vila medieval de Guimerà.

L'Ajuntament de Verdú ha produït un espot publicitari per televisió per promocionar durant els propers dies la quarta Cantirfesta, prevista per als dies 28 i 29 d'abril.

Aquest espot de 20 segons de durada va ser rodat durant tot el dia 3 d'abril a càrrec de l'empresa Ferran Blanch de Mollerussa. El treball es projectarà durant les properes setmanes a les desconnexions de TV3 a Lleida i a les sales dels Cinemes Lumiere de Lleida.

L'argument d'aquest espot es basa en l'arribada al poble de Verdú d'una família de cinc persones (un home gran, un matrimoni, una adolescent i un vailet) que, en trobar-se un càntir enmig de la via, poden escoltar i entreveure a dins l'alegria i la disbauxa de Cantirfesta. Els actors contractats per al rodatge vénen de la coneguda companyia lleidatana Zum Zum Teatre.

L'Agrupació Sardanista Montalbà, de la població urgellenca de Preixana, organitza per trenta-unè any consecutiu el tradicional aplec de la sardana el proper Dilluns de Pasqua 16 d'abril, i es donarà el tret de sortida a la temporada sardanista de Catalunya.

L'aplec, que se celebrarà a l'ermita de Montalbà a partir de les onze del matí, comptarà amb la música de la Cobla Sabadell, la Cobla Tàrrega i la Jovenívola d'Agramunt, que faran ballar sardanes durant tot el dia a aquells assistents que vulguin passar el dia de la mona a l'aire lliure envoltats d'un paisatge únic. Durant la jornada tampoc no faltaran els balls vuitcentistes més coneguts ni el concurs de colles de sardanes improvisades, que ja s'ha convertit en tot un clàssic de la festa. Els més petits també podran gaudir de la diada amb una nova edició del concurs de dibuix per a infants. L'aplec de la sardana de Montalbà acabarà amb el sorteig d'una mona, d'electrodomèstics i de diferents productes gastronòmics.

Aquest aplec, que va començar l'any 1970 coincidint amb les acaballes del franquisme, s'ha convertit amb els anys en un dels més populars i multitudinaris de Catalunya, i obre la temporada d'aplecs que se celebren cada any per tot Catalunya. Ha obtingut en diverses ocasions el Premi Rotllana, que es considera el més valuós de les comarques lleidatanes.

Cada Dilluns de Pasqua, Preixana es converteix en la capital sardanista de Catalunya i en l'indret on molts es congreguen per anar a menjar la tradicional mona de Pasqua, compartint la vetllada amb centenars de sardanistes d'arreu de Catalunya. L'aplec de la sardana és un dels pocs aplecs que conjuga dues de les tradicions més típiques de Catalunya: la de sortir al camp a menjar-se la mona de Pasqua i les sardanes, convertint-se així en una festa emblemàtica que intenta recuperar l'esperit sardanístic a les festes populars de Catalunya.

L'activitat artística de Castellserà, més pròpia d'una capital de comarca, amb diverses companyies teatrals, grups de música i fins i tot artistes de circ, ha fet que es portés a terme aquest festival internacional de circ i teatre que se celebrarà l'últim cap de setmana de maig.

El festival organitzat pel col·lectiu local CAC parafraseja Astèrix durant la presentació de l'esdeveniment: "Tota la Terra esà ocupada per l'avorriment i la monotonia. Tota? No! En un petit poblat urgellenc els irreductibles castellseranins..." Així ho van demostrar amb actuacions dels grups Cabaret del Circ, Imprevisto's Krusty Show i Mil y una voces.

A la primera edició del Festival Internacional de Circ i Teatre ja han confirmat la seva assistència una vintena de grups de països com l'Argentina, Croàcia, Suïssa o la República Txeca. Jordi Pedrós, regidor de Cultura, va anunciar durant la presentació que compten amb un pressupost de tres milions per portar a terme aquesta iniciativa.

El festival, en què hi haurà música, teatre experimental, jocs malabars, màgia, folk i mims, entre altres dsciplines, neix amb la pretensió de perdurar en el temps i créixer. Fins i tot s'ha previst una zona d'acampada per acollir el públic que ve de fora durant els tres dies que durarà el certamen, tal com informa el web fet per al'ocasió: www.millorsoft.es/fict.