Quan aquest matí he obert la finestra de la meva habitació, he vist que el cel era molt gris. Assenyalava pluja. A més, els ocells volaven molt alt. Sempre que és a punt de ploure veig que es comporten així.

Els canvis de temps, segons quines persones el noten molt. Als col·legis, segons els mestres, el canvi de temps es nota amb els nens, estan nerviosos i no estan quiets.

A mi m'agrada la pluja, però mirar-la des de casa. Quan plou fort, com que els carrers estan asfaltats en arribar l'aigua a terra fa unes bombolles que de vegades et quedes una estona embadalida contemplant l'espectacle. Com que als carrers no hi ha la terra d'abans, la terra s'esmuny carrer avall i ja no sents aquella aroma de terra mullada com se sentia abans.

Vaig anar uns dies a Barcelona i un dia, passant per un dels seus carrers, estaven regant arbres i flors; al moment vaig sentir aquella olor de terra mullada com abans i vaig pensar "sento l'aroma del meu carrer de Tàrrega i vaig sentir a dins meu una forta enyorança.

El dia 5 de juny els tres nois de Torà van tornar a casa, després de dos mesos i escaig de presó, d'incertesa, de patiment propi i dels seus familiars, de tortures, d'amenaces ...

Si tornen a ser entre nosaltres és en gran mesura mercès a la solidaritat organitzada al seu voltant, del seu poble, de la seva comarca i de les comarques veïnes. Cada nit han cremat les espelmes davant d'un Ajuntament de Torà, detentor d'una pancarta reivindicativa. Molts balcons i finestres lluïen el llençol on es deia: "Els volem a casa". Panorama evocador d'Euskalherria.

Aquest mes passat va ser a Torà Hebé de Bonafini, responsable de les Madres de Mayo argentines, autèntica Madre Coraje brechtiana, capaç d'emocionar a través de la seva emoció.

Torà no és l'Argentina de Videla, afortunadament. Però sí que forma part d'uns Països Catalans en fase d'uniformització i espanyolització, segons el projecte polític neofeixista que governa l'Estat espanyol. I això passa, entre altres coses, per la criminalització de l'independentisme. Volen exportar a Catalunya la dinàmica basca d'acció-repressió que tan bons resultats electorals els reporta a l'Espanya profunda, però que dota cada vegada més d'empenta política vers l'autodeterminació el poble basc.

Els delictes imputats a aquests nois s'han de provar encara. I en cap cas han de ser jutjats per l'Audiència Nacional, hereva del T.O.P. franquista, aplicant-los la llei antiterrorista.

Per quina jurisdicció passen els assassins de dones? I els skins caçadors d'immigrants? I els brètols de cap de setmana? Per l'ordinària, no pas per l'Audiència Nacional.

Hem d'estar alleujats per aquestes llibertats provisionals, d'altra banda avalades per unes fiances altíssimes. Però això només és un parèntesi. Per tant hem de continuar enfortint la nostra organització social i política. Només un poder polític nacionalment fort podrà garantir els nostres drets, les nostres llibertats i la nostra dignitat.

Teatre

El Grup de Teatre BAT va presentar dissabte passat a l'Ateneu Crim i silenci, un drama d'intriga de Josep Coma, en què es va desvetllant pas a pas l'autoria d'un crim comès fa molts anys, pel qual ha pagat amb la presó un innocent. L'espectador va copsant pistes falses, fins que es descobreix la veritat, tan crua que el mateix que l'ha descoberta arriba a la conclusió que és millor callar perquè la víctima de la falsa acusació i els seus fills ignorin per sempre el que realment va succeir.

El muntatge escènic resulta funcional i original. En destaquem els marcs de les portes d'accés a la sala i la caixa forta, amb uns ancoratges a terra que no es veuen pel contrast de llums i que criden l'atenció perquè no es veu com s'aguanten. A propòsit de la caixa forta: ja que les seves claus són importants pel símbol que poden tenir de custòdia de les cartes objecte del crim, caldria escenificar la seva utilització cada vegada que s'obre la caixa. No es pot accedir a l'interior d'una caixa forta sense apartar el quadre que la tapa, que ja es fa, i sense marcar els números secrets i obrir el pany amb clau, i això no es fa. Pel que fa al fons musical d'ajuda a la transició entre escenes, correcte. La llum va ser utilitzada d'una manera escaient, il·luminant personatges i objectes quan aquests havien de ser el centre d'atenció dramàtica. Una bona ambientació, doncs, en conjunt.

La traducció al català hauria de ser revisada: sovintegen expressions gramaticalment o semànticament incorrectes, com aquella que parla d'un "avantatge més excessiu". Crec que la correcció lingüística ha de ser un objectiu sempre viu en els mitjans de comunicació i d'expressió; i el teatre n'és una vessant important.

Quant a la interpretació, poc podem dir de la jove Carla Casteràs pel seu fugaç paper com a Odette. Resulta xocant la forma com fa el mutis girant-se i mirant fixament Cristian (Agustí Farré); segurament seria millor no emfatitzar tant. A Marcel Fabregat li faltava vida i naturalitat en el paper de Charles: deia el que havia de dir amb una certa energia per la seva actitud de contrariat, però li faltava la convicció interna, la transformació psicològica que dóna autenticitat al que es diu i al que es fa. Teresa Térmens actuava amb més sentiment i autenticitat; l'expressió corporal li brollava amb naturalitat, així com el to de veu, malgrat que en algunes ocasions no vacalitzava amb prou distinció. Roger Puig va ser un René simpàtic quan calia, seriós quan investigava i enamorat quan era amb Dominique; llurs abraçades, però, resultaven menys realistes i un punt més còmiques que el que el text demanava.

Àngels Díaz (Gaby) va ser la mare i l'esposa convincent que sabia estar en tot moment en el seu lloc; el to de veu i la mímica eren coherents amb la situació en què estava. També van saber estar en els seus llocs Joan Pont (Jean) i Agustí Farré. Són actors veterans i ho van demostrar; recordem, per exemple, l'últim acte en què Jean passa de ser l'acusat a ser la víctima dels capricis i malifetes de son germà, contra el qual es rebel·la i s'indigna, i a ser l'encobridor de Gaby per un amor sublimat. Es mou i canvia d'estat d'ànim amb naturalitat creïble. Sempre que s'enfada, però, ho fa elevant el to de veu i cridant. Aquest recurs és adient i efectiu en moments esporàdics i escassos; però en el cas d'aquesta obra, en algunes ocasions seria millor deixar el crit i buscar altres registres: parlar més lent, emfatitzar amb la mirada, amb les mans, parlar fins i tot més fluix... La resultant seria una major diversitat de recursos.

Agustí Farré també sap mostrar-se expressiu i comunicar el seu estat d'ànim amb al veu i amb la mímica. N'és una bona mostra l'escena en què es posa a plorar sol amb les claus a la mà. Hi ha un aspecte, però, que no acaba de convèncer: i és que no s'aparti d'aquesta actitud melodramàtica al llarg de tota l'obra. Caldria donar més varietat a la seva actuació. És una víctima innocent que ha patit un llarg calvari i vol treure l'entrellat de tot el que succeí molts anys enrere, és cert; però si busqués altres recursos per evitar aquesta monotonia de personatge melodramàtic, sense trair l'esperit de l'obra, l'espectacle guanyaria. Si s'ho proposés, segur que ho aconseguiria.

Una obra, en resum, interessant, dirigida per Ramon Puig, presentada amb força dignitat per BAT i molt aplaudida al final pel públic assistent.

Entitats

Fa unes setmanes que vàrem explicar en aquest setmanari que havia nascut una nova associació a Tàrrega, APADOC, dedicada a donar suport a les pesones amb afeccions de dolor crònic i les seves famílies. Desde principis d'any, cada quinze dies les sòcies hem tingut reunions en què compartim problemes i inquietuds. A cada reunió hi trobem cares noves, persones que també pateixen dolor i que s'afegien a l'associació. L'associació ha crescut: ara som més de vint entre malaltes, familiars i professionals.

El passat dimecres dia 4 de juny, vuit de les nostres associades es desplaçaren a Lleida per assistir a una conferència, que organitzava l'associació ASPID, i on es va tractar la problemàtica laboral de les persones afectades de fibromiàlgia i dolor crònic en general. Les ponents van ser dues advocades, una d'elles amb experiència a l'Administració i l'altra amb experiència als tribunals. Ambdues col·laboren com a voluntàries (es a dir, sense remuneració) amb l'associació ASPID de Lleida. L'exposició va ser interessantíssima, ja que la problemàtica laboral derivada de malalties de dolor crònic és diversa i complexa, i genera situacions de gran angoixa pels afectats.

En una dimensió més modesta, però amb el mateix esperit de treball, la nostra associació ha organitzat una conferència per al proper disabte dia 14 de juny, que tindrà lloc a les dos quarts de set a la Casa de Cultura del carrer de les Piques. En aquesta conferència la Dra. Carme Valls i Llobet parlarà sobre "El dolor i el malestar: causes i possibles tractaments". La Dra. Valls, diputada al Parlament de Catalunya, és coneguda per les seves aparicions en televisió i ràdio, sempre referides a la temàtica sòcio-sanitària. Carme Valls, que té lligams familiars a la nostra ciutat, ja va pronunciar una conferència a Tàrrega sobre "Dona i salut" la tardor de l'any 2000, de la qual guardem un grat record.

També, i com a acte de fi de curs, el disabte dia 21 a les 17 hores anirem d'excursió. Sortirem des de la parròquia del Cor de Maria cap a Vallbona de les Monges, on farem una visita al monestir, per finalitzar amb un berenar. Des d'aquí volem convidar totes les persones interessades, siguin malalts, familiars o professionals, que ens acompanyin. Caldrà inscripció prèvia, per raons òbvies, tant per la visita com pel berenar. Si us plau, telefoneu al 617 81 72 52 i la Manela, la nostra secretària, us reservarà plaça.

Entitats

Ara fa 33 anys uns joves eixerits que es feien dir La Junior BAT van muntar un espectacle titulat Show artístic musical.

El van mantenir durant onze anys, amb altres tantes versions diferents, i se'n va fer 29 representacions, entre Tàrrega i rodalies.

Recordant aquells èxits, les festes de Nadal del 2001 el vam tornar a presentar, dintre dels actes del cinquantenari de BAT.

En vam fer tres representacions i, talment com els primers anys, vam omplir de gom a gom el Teatre Ateneu.

Fruit d'aquell èxit, els joves de BAT, els d'ara, és clar, es van animar a muntar un espectacle semblant, però en format reduït.

N'han fet ja algunes representacions, amb força èxit, a Tàrrega i les rodalies. L'última, al sopar de cloenda del XV Concurs de Grups Amateurs de Teatre Ciutat de Tàrrega, on, sense exagerar gens ni mica, gosem afirmar, perquè també hi érem, que van arrasar.

Els assistents van aplaudir i fins corejar decididament, fent voleiar els tovallons, cada una de les intervencions dels nostres joves.

Els responsables dels grups de teatre assistents ens van felicitar i ens van demanar la fórmula emprada per a captar i retenir aquells nois i noies tan formidables. Els de Palència ens van convidar a anar a una mostra de teatre al carrer que fan ells. Els de Terrassa ja van fer altre tant.

Finalment, el mateix president de la Diputació de Lleida, Josep Pont i Sans, es va interessar per saber qui eren i què feien aquell jovent tan eixerit. I en el seu parlament de cloenda ens va encoratjar a tenir-los molt en compte, en uns moments, va dir, en què tantes institucions, tenen seriosos problemes de "relleu de generacions".

No volem ni poden presumir de gran cosa més. Però aquests són els fets, tal com nosaltres els vam veure, el dia de la cloenda.

No ens posarem a discutir, gens ni mica, la qualitat, el contingut o l'oportunitat de l'espectacle. Això sempre serà qüestió d'opinió, i per tant, respectable.

El que sí volem dir és que aquests nois i noies són el futur de BAT. Són joves que estudien als instituts i alguns cursen estudis universitaris fora de Tàrrega. Són joves preparats i responsables que dediquen els caps de setmana a allò que els agrada i que ells mateixos han ideat.

I tot alhora, també intervenen a les dues últimes obres que BAT ha estat preparant, amb papers força importants que requereixen moltes hores d'estudi i assaig.

Ara se'ns podrà dir allò que som molt susceptibles... Que no n'hi ha per tant... Que només acceptem els elogis, però no la més mínima crítica, ni que sigui formulada, també és ben cert, prou correctament, com ho han fet els del Col·lectiu Z - A.

I ho acceptarem tot, menys que ens desanimeu els nostres joves. Perquè, tal com hem dit més d'una vegada, de paraula i per escrit, ells són el nostre millor patrimoni. Ells escriuran, ben segur, la història dels propers cinquanta anys de BAT i ho faran a la seva manera. I ni nosaltres ni ningú ja no hi tindrem res a dir ni a fer.

Al menys així és tal com jo ho veig. I perdoneu si m'he excedit.

El passat diumenge 1 de juny els veïns del Barri Sol Ixent de Tàrrega van omplir quatre autocars amb un total de dues-centes disset persones per anar al parc temàtic de Port Aventura. Aquest viatge l'organitza l'Associació de Veïns del Sol Ixent i el subvenciona anualment la Generalitat de Catalunya, per tal de fer una trobada amb els veïns del pisos socials d'arreu de Catalunya. Enguany els assistents a aquest viatge van ser més de deu mil persones provinents de diferents barris socials de tota Catalunya, que van passar un esplèndid dia al parc per un preu molt mòdic, que incloïa fins i tot el transport. També aprofitant l'assistència de tots els presidents dels barris socials es va fer l'assemblea de FAVIBC.

Entitats

Una trentena d'empresaris de la demarcació de la Cambra de Comerç de Tàrrega van assistir el passat 3 de juny a la sessió de presentació dels ADEM (Acció de Detecció i Eliminació de Malbarataments).

El delegat del Cidem a Lleida, Josep M. Barrufet, va ser l'encarregat d'explicar als empresaris en què consisteix aquesta metodologia, que permet amb un mínim d'inversió portar a terme estalvis importants a curt i mitjà termini amb la participació del personal de la mateixa empresa i de l'ajut d'un assessor extern.

Aquest sistema és especialment adequat per a empreses petites que no tinguin cap sistema de qualitat establert, ja que permet una reducció de costos de forma ràpida i també serveix per identificar altres oportunitats de millora.

La prova pilot d'aquesta metodologia realitzada en nou empreses de diferents sectors els va permetre un estalvi de 22.400 euros fent una inversió de 792 euros de mitjana per empresa.

Entitats

El divendres dia 6, s'esdevingué la darrera conferència del cicle que darrerament ofereix l'Ateneu cada any. Recordem que enguany, de manera específica, s'ha dedicat a conferenciants targarins, la qual cosa ha afegit un notable al.licient al que ofereix intrínsecament el tema de cadascuna de les conferències.

El conferenciant en aquesta ocasió fou Jordi Robinat i Català, màster en direcció d'empreses per la universitat de Stanford, als Estats Units.

Després de l'habitual presentació del personatge, feta pel president de l'Ateneu, va prendre la paraula el senyor Robinat, el qual va començar fent una veritable professió de "targarinisme", ja que aquesta condició de fill de Tàrrega l'exhibeix orgullós, sempre que li és possible, a tots els indrets on va, que són molts. Després va detallar una seguit d'aspectes del seu currículum particular, els quals va relacionar amb la feina feta i amb la seva situació actual.

Seguidament va referir-se de forma extensa a l'empresari Enric Massó i Vàzquez, antic batlle de Barcelona, amb el qual va col·laborar durant molts anys. Va qualificar-lo com el seu gran mestre.

Tanmateix la seva col·laboració amb el famós Aga Kan, guia espiritual dels ismailites, en un moment en què feia importants inversions immobiliàries al Mediterrani.

Va esmentar també els seus passos en solitari, creant l'empresa Med Group Ressorts, que actualment està dedicada al món immobiliari, associada al financer George Soros, que avui es considera el més important del món. Pot afirmar-se que constitueix la representació d'aquell financer a tot el sud d'Europa.

El gruix de la conferència va consistir, però, en uns assenyadíssims comentaris referents al món immobiliari, ornats amb estadístiques comparatives de les economies de determinades àrees econòmiques, amb l'Estat espanyol (Unió Europea, Japó, Estats Units...). Després es va estendre amb tendències i evolució previsible des de la seva opinió personal, tot el qual va aclarir molts aspectes poc o mal coneguts d'aquesta activitat.

Basant-se en una estadística publicada per un rotatiu anglès, va fer un comentari centrat en el risc d'explosió del que se'n diu la "bombolla immobiliària", fet que pot esdevenir a mig termini. Tot això no fa sinó recomanar molta prudència als inversors immobiliaris.

De tota manera, però, és un sector productiu que encara ofereix possibilitats, particularment en l'oferta de segones residències. Oferta feta pensant en l'oci, situació que s'esdevé com a culminació als sectors econòmicament més afortunats del nostre món occidental.

Finalment el col·loqui, força participat, va aclarir els escassos dubtes que es van plantejar al llarg de la conferència.

L'acte es va cloure amb l'acostumat lliurament de la medalla d'argent de l'Ateneu per part del president del Consell Central, i la posterior signatura al llibre d'honor de l'entitat.

Així doncs, es va cloure el cicle de conferències d'enguany, cicle que podem considerar de força exitós, la qual cosa ben segur que esperonarà el consell a seguir organitzar-ne d'altres en anys successius.

El director de la Fira del Medi Ambient i president de GEMA, Josep Vall, va demanar més implicació institucional per donar més qualitat i especialització al certamen que en quatre edicions ja té una solera important. La quarta edició es va inaugurar el passat dissabte dia 7 amb la presència del secretari general del Departament de Medi Ambient, Marià Morera, ens substució del titular de la conselleria, Ramon Espadaler, que no va poder venir per la defunció de un familiar. També hi eren presents, a part de Josep Vall, l'alcalde de la ciutat, Frederic Gené, i la presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, Rosa Maria Mora. Marià Morera va dir que era molt positiu l'esforç de la ciutat per organitzar una fira d'aquestes característiques perquè ajuda a la sensibilització general vers un tema que, com el medi ambient cada dia és més important. El president de GEMA va recordar que el grup ecologista va arrancar tot sol aquest certamen i que a poc a poc s'hi ha afegit l'Ajuntament i el Consell Comarcal, però que calia més implicació d'aquestes institucions, de la Generalitat i de la Cambra de Comerç. Per a Josep Vall, l'estrella de la fira va ser el concentrador tèrmic i fotovoltaic d'energia solar que produeix electricitat i aigua calenta a la vegada que està desenvolupant la Universitat de Lleida però que està una mica al ralentí perquè l'Estat ha reduït molt les subvencions per aquesta investigació. En el recinte firal, que ocupava el Pati i el carrer del Carme, s'hi podia veure altres tipus d'estris per coure aliments amb l'escalfor del sol. A la plaça Major es podia veure i practicar amb joguines ecològiques, tradicionals i creatives a cura d'un equip de monitors. Paral.lelament també es van celebrar conferències i presentacions sobre la temàtica del medi ambient. Vall també va destacar la presència de l'Escola de Capacitació Agrària amb una gran parada sobre els ensenyaments que en matèria d'ecologia i medi ambient s'imparteixen al centre, i de l'IES Manuel de Pedrolo. La fira va estar oberta el dissabte i el diumenge i va rebre la visita de milers de visitants.

Planta de compostatge

Les autoritats després de recórrer la Fira de Medi Ambient es van traslladar amb autocar fins a les noves instal·lacions de la planta de compostatge, situada prop de l'abocador comarcal, per inaugurar-les. Aquesta planta de tractament té una superfície de 5.200 metres quadrats i consta de vestuaris amb dutxes per al personal, serveis adaptats per als minusvàlids, sala de control de pessatge, laboratori, sala de reunions, despatx i una aula d'educació mediambiental, i la gran nau de maduració i procés de compostatge. A part de l'edifici, s'ha adequat el camí d'accés a la planta, que té uns dos quilòmetres, i la construcció d'una bassa de lixiviats i una altra de recollida d'aigües pluvials. El pressupost d'aquesta planta ha estat de prop de tres milions d'euros (uns cinc-cents milions de pessetes) i té una capacitat de tractament de deu mil tones l'any en una superfície de 12.000 metres quadrats. En aquest moments a Tàrrega es recullen unes 559 tones l'any i s'espera incrementar la xifra, ja que segons el consell comarcal cada vegada més els ciutadans estan més conscienciats de la necessitat de reduir les deixalles i reciclar-les per tal de poder-les reutilitzar, com és el cas de la fracció orgànica, que es tranforma en compost i que van poder veure els assistents a l'acte inaugural, els quals van accedir amb autocars i a la planta se'ls obsequiava amb plantes, testos i el compost extret de les deixalles orgàniques.

L'antic propietari de l'empresa Indox de Tàrrega, Juan Sansalvador Lacomba, acusa l'advocat Juan Piqué Vidal d'haver-se posat d'acord amb l'exjutge Lluís Pasqual Estevill per organitzar un procés judicial que va acabar amb el seu empresonament preventiu durant 204 dies per un assumpte que ja estava investigant l'Audiència Nacional i pel qual es trobava en llibertat provisional sota fiança.

Sansalvador acusa Estevill de prevaricació i detenció il.legal, delictes penats amb fins a dotze anys de presó i vint-i-dos d'inhabilitació. El magistrat que instrueix aquesta causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha xifrat en 450.000 euros la indemnització que correspondria a l'industrial.

El seu advocat va demanar al jutge que decretés l'ingrés a presó provisional de Piqué Vidal o que li imposés el pagament d'una fiança de 600.000 euros.

Sansalvador va ser empresonat per un assumpte de presumpta compravenda de factures d'IVA, el cas lndelso, que Estevill va obrir quan l'Audiència Nacional ja tenia una altra causa similar en marxa. El jutge hi va imputar quatre persones. Les tres defensades per Piqué (advocat de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana) van quedar en llibertat. L'empresari de Tàrrega va ser empresonat després de tindre un infart.

Dimarts 27 de maig Piqué va negar davant del jutge que investiga Estevill que hagués mantingut cap tipus d'acord amb l'exmagistrat, tal com sosté aquest, per extorsionar empresaris. Sansalvador sosté que Estevill el va empresonar el 1993 per venjar-se que anys abans havia rebutjat un acord per unflar factures, i repartir-se els diners, d'una empresa que treballava per a Indox i a la qual assessorava l'exjutge.

El fiscal també demana presó preventiva per l'advocat

El fiscal també va demanar al jutge que dicti una ordre de presó eludible sota fiança de 601.000 euros per a l'advocat Juan Piqué Vidal a l'entendre que hi ha risc de fugida i que obstrueixi la investigació per la sevaa presumpta implicació en els casos de suborn a l'exjutge Lluís Pasqual Estevill.

L'instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Antoni Bruguera, va presidir divendres dia 6 una vista en què el fiscal i dos acusacions particulars, en nom d'empresaris que sostenen que en el seu dia van ser empresonats injustament per Estevill, van demanar que la fiança perquè el lletrat eludeixi la presó s'elevi a 601.000 euros.

Si el jutge accepta la petició, Piqué haurà de dipositar 70 milions de pessetes ja que, des del febrer del 1997, està en llibertat sota fiança de trenta milions de pessetes per aquesta causa.

Piqué Vidal, de 70 anys, està obligat a comparèixer cada quinze dies davant del tribunal des de 1997.

Primer llibre de poemes de Carme Estadella

Carme Estadella, de 48 anys i natural de Tàrrega, va presentar divendres dia 30 de maig a la nit el seu primer poemari, titulat Heura, amb quaranta poemes al voltant de les dicotomies vida-mort i amor-desamor, així com algunes peces de crítica social. Estadella va explicar que, malgrat no haver publicat cap obra anteriorment, la seva dedicació a la poesia es remunta a la infància. L'escriptora també ha participat activament en algunes de les jornades literàries que se celebren cada any a les Pallargues (Segarra).

Nombrós públic es va congregar divendres a la nit a la sala dels arcs del Museu Comarcal de l'Urgell per assistior a la presentació del poemari. En l'acte de pressentació d'Heura, de la col.lecció Natan, la rapsoda Paquita Balcells va cantar alguns dels poemes, acompanyada a la guitarra per Ramon Estadella, germà de la poeta. L'autora va firmar exemplars al finalitzar l'acte.