Aceites Borges ha tingut unes vendes de 200 milions d'euros (gairebé 33.300 milions de pessetes) en l'últim exercici, que va tancar el 31 de maig passat. Així ho va explicar el conseller delegat del Grup Borges, Josep Maria Solé, que va destacar que l'augment de vendes de la secció d'oli se situa a l'entorn d'un 10% sobre l'exercici anterior, segons les dades provisionals.

La pujada de producció d'olis de la indústria, tanmateix, va ser molt superior al 10%, ja que es va arribar a les 17.000 tones d'oli. En aquest sentit, Solé va recordar que l'últim any ha estat marcat per la debilitat del dòlar, que ha convertit els últims mesos en especialment complicats per a les empreses que es dediquen a l'exportació.

Exportacions

De fet, el 56% de les exportacions d' Aceites Borgeses dirigeixen a mercats internacionals. En alguns, la firma té implantació pròpia, com són els casos d'Estats Units, Austràlia, Brasil o Franca, mentre que a la resta de mercats hi arriba a través d'exportacions directes.

Del total de la producció d'Aceites Borges, a l'entorn de 55.000 tones corresponen a oli d'oliva, mentre que la resta són olis de diferents llavors. El de major importància pel seu volum és el de gira-sol.

Aceites Borges ha invertit l'últim exercici uns tres milions d'euros (uns 500 milions de pessetes) i disposa d'una plantilla a Tàrrega d'unes 250 persones. Josep Maria Solé va explicar que entre els objectius per al pròxim exercici destaquen la consolidació i creixement als mercats internacionals i nacional, apostant fort per la marca Borges. A més assegura que es mantindrà com una empresa generadora de feina a la zona, punt en què Solé va recordar el projecte d'inversions a Tàrrega per proveir el mercat de França, on preveu arribar a comercialitzar 36.000 tones d'oli. La inversió s'estima en uns cinc milions d'euros (més de 830 milions de pessetes).

Facturació

El Grup Borges, format per la secció d'olis de Tàrrega i la de fruits secs a Reus, va facturar l'any passat 450 milions d'euros (prop de 74.900 milions de pessetes), amb un creixement del 7% sobre l'exercici anterior. Aquests resultats corresponen al primer any de Josep Maria Solé, natural de Tàrrega, com a conseller delegat del Grup Borges, càrrec al qual va accedir l'abril de l'any passat. Entre els anteriors càrrecs de Solé, destaca l'ocupat a Pans & Company, com a director general.

Tàrrega disposa ja d'una nova estructura per al nou pont sobre el riu Ondara, que consta de trenta-vuit bigues gegants d'entre 35 i 38 metres de llargada. El pas elevat connectarà la zona esportiva i el barri de Sol Ixent, motiu pel qual s'obrirà una via alternativa al centre de la ciutat per enllaçar la carretera C-14 amb l'N-II cap a Barcelona. La construcció, que compta amb un pressupost de 869.000 euros, també millorarà l'accés al polígon Riambau. Tindrà una longitud de 32 metres i la calçada tindrà una amplada de 9 metres. El pont s'obrirà a finals de l'estiu.

AIPN, PSC i ERC ultimen l'organigrama del nou equip de govern de l'Ajuntament que es constitueix a partir del 14 d'aquest mes, després del pacte a què han arribat, pel qual prendran l'alcaldia a Frederic Gené. Tàrrega comptarà per primera vegada amb una regidoria de Medi Ambient, que probablement assumirà ERC. En aquest sentit, el govern local es dividirà en tres grans àrees, que seran coordinades per cada una de les tres forces polítiques.

AIPN coordinarà Urbanisme, que també inclou la regidoria de Medi Ambient (que tindrà un regidor republicà), mentre que ERC serà responsable de Serveis Socials i de Benestar, on s'inclouran les regidories de Cultura, Esports i Educació. Per la seva part, el PSC coordinarà Economia, que s'ha dividit, així mateix, entre Finances, Promoció Econòmica i Promoció Industrial i Agrícola. Cada una de les tres grans àrees comptarà, almenys, amb dos regidors de les tres formacions. S'ha de recordar que l'alcaldia recaurà sobre l'independent Joan Amézaga.

Per la seva part, l'alcalde en funcions, Frederic Gené, que ha ocupat el càrrec durant dotze anys, va manifestar que vol ser el portaveu del grup de l'oposició.

El Consell Comarcal de l'Urgell ha llançat una oferta per adquirir la torre romana de Castellnou d'Ossó, propietat de la família Llurba-Huguet d'Agramunt, que està en perill d'esfondrament. La construcció, que data del segle II abans de Crist, té unes característiques úniques a Catalunya i sense paral.lelismes coneguts a Espanya. La torre va ser construïda amb grans blocs de pedra. En l'època medieval, a l'interior s'hi va construir una torre de guaita circular de quatre metres d'alçada, que es conserva parcialment.

Segons Rosa Maria Mora, presidenta del consell, es tractaria de crear un patronat o una fundació, com ha aconseguit fer-ho en el cas dels castells de Maldà i de Ciutadilla. Així es podrien aconseguir ajudes que salvarien la torre. En aquest sentit, l'alcalde d'Ossó va assegurar que si la torre passa a titularitat pública comptarà amb una ajuda de l'1% cultural.

D'altra banda, el Consell de l'Urgell està interessat a adquirir el castell de Montfalcó Murallat i l'antic molí de farina de Castellnou.

Els pares i mares de l'AMPA del centre d'educació infantil i primaria Pere Teixiné de Belianes han acordat no portar més els seus fills al centre fins que un deIs mestres, J. R. C, tutor de primer i segon de primària, sigui expulsat, al considerar que és un docent poc professional. Els pares consideren que els alumnes d'aquest docent presenten deficiències molt greus d'aprenentatge, malgrat que les qualificacions són sempre molt satisfactòries i durant les classes menja sistemàticament, parla molt sovint pel mòbil i té faltes d'assistència que ronden el 40%, segons un comunicat. També asseguren que el mestre margina alguns alumnes a classe. La mesura de pressió ja es va aplicar dilluns dia 9, ja que els 53 alumnes del centre no van anar a les aules. Alhora desenes de pares i mares es van concentrar al matí al pati del col.legi en senyal de protesta i pretenen repetir aquest acte cada dia perquè el mestre abandoni el centre. Membres de l'AMPA es van reunir divendres passat amb el docent i li van expressar el seu malestar. Així mateix, asseguren que han esgotat totes les vies de negociació, amb Ensenyament i la direcció del centre, exercides durant els últims cinc anys, des que J. R. C. treballa en aquesta escola. El detonant que ha conduït a no portar els alumnes al col.legi ha estat una sentència recent, en què es va dictaminar a favor de J.R.C. en una demanda que aquest va interposar contra Ensenyament per no haver-lo nomenat director quan era el mestre que més requisits reunia per al càrrec.

Per aquest motiu el departament té un més per executar la sentència, mentre que el delegat, Ramon Alturo, va indicar que esgotarà el termini d'execució per "acabar el curs amb normalitat". Alturo va explicar que no s'havia nomenat director aquest mestre per critèris pedagògics. Pel que fa a la protesta dels pares, el delegat d'Ensenyament tenia previst reunir-se el dia següent amb portaveus de l'AMPA per mirar de trobar una via de solució.

Per la seva part, J. R. C. va rebutjar manifestar-se sobre les crítiques deIs pares, tot i que va dir que la situació li sap molt greu, "sobretot pels nens". Va afegir que el seu nomenament com a director s'ha de fer "per justícia". Els pares d'alumnes del Pere Teixiné van amenaçar de deixar l'escola sense estudiants si el mestre no abandona el centre.

Un accident amb un mort i dos ferits greus va obligar el passat diumenge dia 8 els mossos d'esquadra a tallar la circulació a la carretera C-14 a Tàrrega.

L'accident es va produir poc després de les vuit del vespre, quan van col.lidir frontalment dos vehicles a l'altura del punt quilomètric 77,3 de la via.

Els mossos van tallar el trànsit poc abans de dos quarts de nou perquè els bombers poguessin traure les víctimes, que havien quedat atrapades a l'interior dels vehicles.

Mentre va durar el tall, que es va veure prolongat per les tasques policials i judicials de l'aixecament del cadàver, el trànsit era desviat per la carretera comarcal L-310 en direcció a Tàrrega i per la L-303 en sentit Agramunt.

Finalment la circulació va quedar de nou normalitzada al voltant de dos quarts d'onze de la nit.

Aquest any les carreteres de Lleida han registrat vint-i-nou accidents mortals, en els quals han mort trenta-una persones. En el mateix període de l'any passat la xifra de morts era de trenta.

Entitats

Mans Unides ha enviat va Iraq els primers 37.000 euros provinents del compte d'emergència obert per aquesta ONG el passat mes d'abril a fi de recaptar fons destinats a ajudar la població iraquiana a superar el trauma psicològic, econòmic i social provocat per la guerra i els dotze anys de bloqueig econòmic.

El beneficiari d'aquesta primera partida d'ajuda econòmica és l'Hospital Sant Rafael, situat a Bagdad. D'aquest centre sanitari, en què treballen diàriament les germanes dominiques de la presentació, va sorgir la primera petició d'auxili.

En circumstàncies normals, l'Hospital Sant Rafael duia a terme a la capital iraquiana més de 6.000 intervencions quirúrgiques l'any i atenia una mitja anual de 3.000 parts. Després de la guerra les consultes i assistències a ferits i damnificats s'han desbordat, mentre disminuïa de forma alarmant l'abastament de medicines i material mèdic.

Mans Unides, després d'estudiar les necessitats del centre, ha fet arribar a l'hospital la quantitat necessària per comprar un generador elèctric i un purificador i esterilitzador d'aigua, a fi de garantir el subministrament d'aigua potable i electricitat.

Els 37.000 euros permetran també adquirir material sanitari de primera necessitat, com antibiòtics, embenats, gases, sutures, desinfectants, llets infantils o farinetes, que garantiran una assistència digna a uns 10.000 iraquians.

L'Hospital Sant Rafael existeix a Bagdad des de 1891, any en que les germanes dominiques de la presentació van obrir a la capital d'Iraq un petit dispensari que, amb el temps, i a través de successives ampliacions, ha anat creixent fins a convertir-se en un edifici de quatre plantes.

El compte d'emergència de Mans Unides per ajudar el poble Iraquià continua obert a "la Caixa"X: 2100-0523-23-0200135401. Referència:Mans Unides amb el poble iraquià.

Cultura

Amb motiu de la defunció del senyor Josep Perelló i Salvador, que fou director i professor de l'Escola d'Arts i Oficis, la direcció i els professors de l'actual Escola d'Art Ondara volem, amb el present escrit, retre homenatge a qui dedicà bona part de la seva vida a la consolidació i modernització d'aquest centre educatiu, i n'ha esdevingut, per les seves qualitats humanes i professionals, una de les personalitats més rellevants i decisives de la seva història.

Josep Perelló va néixer a Tàrrega el 20 de gener de 1910 al si d'una família d'artesans. Els Perelló tenien un negoci familiar de creació i elaboració d'elements arquitectònics de pedra artificial. Ben aviat, doncs, s'acostumà a treballar el fang i el guix, la matèria que constituïa la base per als posteriors motlles amb els quals es confeccionaven tota mena de complements decoratius i constructius. El mateix Josep Perelló descrivia el goig que li produïa la pràctica del modelat amb les següents paraules: sentir l'emoció que és enfonsar les mans dins un munt de fang –la cosa més humil: terra i aigua– i poder donar-li forma i vida, amb volutes, capitells i amb figures humanes. Com veurem, mai no abandonaria aquest gaudi, transformat en destresa, al llarg de la seva vida. Però si la influència del pare i del seu germà Magí fou decisiva a l'hora d'iniciar-se en el món de les arts aplicades, no menys important fou la formació que rebé del seu oncle i sacerdot Carles Perelló. El pare Carles Perelló i Secanell (1880-1922) duia a terme la seva tasca pedagògica a l'Escola Pia de Tàrrega i la compaginava amb el conreu de la pintura, disciplina en què destacà com a notable paisatgista. El pare Perelló, doncs, l'introduí en els rudiments del dibuix i la pintura, i exercí també un gran mestratge sobre un Josep Perelló encara nen. Mestratge que cal dir que el pare Perelló faria extensiu sobre tota una generació de futurs pintors targarins, que s'iniciarien al món de l'art de la mà del pare escolapi. Justament, per iniciativa de molts dels seus deixebles, el 1932 es va impulsar, conjuntament amb les autoritats locals, l'Exposició d'Artistes Targarins, esdeveniment de gran transcendència a la Tàrrega d'inicis de la república i entre els quals hi havia Àngel Oliveras, aleshores professor i director de l'Escola d'Aranjuez. Després de l'èxit sense precedents d'aquesta famosa exposició, les autoritats, juntament amb el senyor Oliveras, van acordar fer gestions davant el ministeri per tal que, a falta de local apropiat, es pogués instal·lar una Escola d'Arts i Oficis a l'edifici que recentment s'havia construït per a l'ensenyança primària, obtenint, com ja és sabut, el consentiment de Madrid. El 1934 a l'ajuntament es va obrir el període de matriculació i ens consta que el senyor Perelló fou un dels primers a inscriure-s'hi. Hi cursà els seus estudis fins que, amb motiu de l'esclat de la guerra civil, l'escola deixà de funcionar. Josep Perelló, però, va continuar la seva formació professional en la pràctica del modelat als estudis i tallers de diversos d'escultors i artesans de Barcelona i Lleida. Instrucció que complementà amb l'estudi de l'anatomia artística i el dibuix de la figura humana. Amb aquest bagatge professional i artístic, un cop represa l'activitat del centre, el 1946 s'incorpora novament a l'entitat. Poc després, com ell mateix també escrivia, es produeix el fet que el vincularia definitivament amb l'Escola d'Arts i Oficis: "El senyor Oliveras em coneixia molt, ja que, a més a més d'alumne, també anava a resseguir amb l'espàtula i guix les figures i guixos que li enviaven de Madrid amb esquerdes i pelades, i sabedor també, de la meva formació professional, un dia em digué: Mira, vés a classe del senyor Martí i digues-li de part meva que t'hi faig anar perquè l'ajudis com a professor auxiliar meritori i li ensenyes el meu nomenament". Era el 1948 i a aquest inicial nomenament seguirien, un any més tard, el de professor interí d'entrada de modelat i buidat, fins que el 1954 guanya les oposicions com a professor numerari. Paral·lelament a aquesta tasca docent, el 1961 és nomenat secretari del centre, el 1962 tutor i el 1969 director, càrrec per al qual seria ratificat en diverses ocasions i que ocuparia fins al 1978. Finalment el 1980 es faria efectiva la seva jubilació.

De la seva etapa de gestor de l'escola cal remarcar, en

uns temps d'estretors pressupostàries, l'esforç i la tenacitat que any rere any calia esmerçar per tal de garantir les ràtios de matriculacions i assistència que, per mantenir obert el centre, exigia el ministeri de l'època. En aquest mateix sentit, el senyor Perelló i els seus companys es trobaven amb la paradoxa d'haver de fer augmentar la matriculació d'una entitat que patia una greu limitació d'espai, atès que l'edifici de cal Terés del carrer d'Agoders, seu de l'escola durant aquest període, condicionava tot creixement. Ens consten els reiterats esforços del senyor Perelló i del consistori de l'època davant els organismes de l'Estat per tal de construir un centre de nova planta. Gestions que malauradament van ser infructuoses en aquells anys i el projecte d'ampliació no va ser possible fins a l'adveniment de les institucions democràtiques.

Des d'un punt de vista artístic, potser la seva entrega en cos i ànima a l'escola, i probablement també el seu caràcter modest i reservat, ens privà de conèixer un artesà certament meritori. Com a obra de creació del senyor Perelló tan sols som sabedors del baix relleu al·legòric al treball, situat al frontó de la porta d'entrada de l'Escola Pia, així com d'una breu referència de Ramon Novell a Nova Tàrrega amb motiu de l'exposició col·lectiva d'artistes targarins de l'any 1969. Novell, referint-se a les obres que hi aportà Josep Perelló, en subratlla: "tan reaci a l'exhibició, presenta una terra cuita i dos guixos armats netament plausibles".

Tot amb tot, a banda de l'obra artística, de la seva dedicació a la pedagogia i la seva contribució a la permanència i creixement de l'Escola d'Arts i Oficis, volem remarcar el testimoni personal que ens han aportat els companys i els alumnes que el van tractar. Poques vegades trobarem tanta unanimitat a l'hora de valorar una persona que per damunt de tot va tenir el do silent de la bondat i la virtut del treball.

L'APA d'IES Manuel de Pedrolo vol retre homenatge a l'amic, entrenador i company que molts anys ha compartit hores i hores d'esports.

Convidem a tothom, especialment exalumnes i companys, al sopar d'homenatge a Francesc Domènech, que farem el dia 21 de juny de 2003 a l'Institut Manuel de Pedrolo.

El mateix dia celebrarem també la festa de fi de curs.

Música

La coral de la localitat aragonesa de Pínseque, dirigida pèr Alberto Marco, va presentar un variat programa constituiït per catorze peces, en el marc de l'església del Carme un cop acabada la missa vespertina del dissabte 7 de juny. El concert responia a una invitació de l'Orfeò Nova Tàrrega, que va acollir els cantaires aragonesos amb gran cordialitat, així com també el públic assistent a l'acte, que premià amb nombrosos aplaudiments totes les agradables cançons de la vetllada.

El jove director Alberto Marco va intercalar saborosos comentaris al programa que els components de la coral de Pínseque interpretaren completament de memòria, fet que facilitava una major espontaneïtat musical en els cantaires. L'atraient repertori incloïa música cubana, africana, basca, gallega, catalana, i per suposat, una gran jota aragonesa per acabar.

El divendres 6 de juny a les vuit del vespre, a l'Hospital Residència Sant Antoni, tingué lloc el programa corresponent a aquest sisè mes de l'any de Càritas a la ràdio, emès fidelment com sempre en directe per l'emissora local Ràdio Tàrrega. Els protagonistes d'aquesta vetllada foren els membres de la cerverina Coral Lacetània, que dirigits per aquest gran amic del programa que és Xavier Pons i Huguet, interpretaren un variat ventall de cançons (tradicionals, cànons, adaptacions de clàssics...) que fou molt del gust dels residents. També la poesia hi tingué un lloc destacat en les veus de Dolors Sabaté i Anna Vidal, ambdues components de la coral cerverina. Per la seva banda, Lourdes Gomà informà els oients de les recents activitats de Càritas.

Música

La plaça dels Comediants de Tàrrega esdevindrà per una nit escenari d'un concert de jazz, amb el saxofonista Toni Solà, acompanyat per Ignasi González Trio, de procedència lleidatana. Aquesta sessió de jazz a l'aire lliure serà gratuïta i tindrà lloc el divendres 13 de juny a les onze de la nit.

Nascut a Barcelona, Toni Solà és un dels saxofonistes catalans més reconeguts del moment. El seu currículum inclou una brillant trajectòria; així el 1993 comença a tocar al grup del pianista Lucky Guri, actuant amb diferents jazzmen com Gene "Migthyflea" Conners, Joanne Cartwraight, Jeff Ballard i Peer Wyboris. Músic versàtil, treballa a televisió amb Andreu Buenafuente des de 1995 fins a l'any 2000 en diferents late night-shows com Sense Títol i La Cosa Nostra, en més de cinc-cents programes. Com a músic d'estudi ha enregistrat més de vint-i-cinc àlbums per a diferents grups i artistes, i també ha treballat amb el blues-man Javier Vargas i ha col·laborat amb la Barcelona Jazz Orquestra d'Oriol Bordas. Les seves principals influències han estat des de clàssics com Illinois Jacquett i Gene Ammons, fins boppers com Sonny Rollins, Dexter Gordon i Stan Getz.

Al costat de Toni Solà actuarà Ignasi González Trio, molt vinculat a les terres de Lleida. El lleidatà Ignasi González és un prestigiós contrabaixista que els anys noranta exercí de professor a l'Escola Municipal de Música de Tàrrega, entre altres tasques docents i professionals. El trio el completen el pianista Xavier Monge, de Balaguer, i el bateria Miquel Soldevila, natural de Tàrrega i intèrpret de percussió en diferents concerts de jazz i música clàssica.