Tàrrega, 13 de setembre de 1997Any LIV - Núm. 2.712 - Preu 175 ptes.

Dipòsit legal: L-17-1958

EDITA: Edicions NOVA TÀRREGA

DIRECTOR: Albert Pont i Patau

CONSELLER DIRECCIÓ: Josep Serra i Teixidó

REDACCIÓ: Joan Ramon Noró i Farran

DISSENY i MAQUETACIÓ: Rosa Colilles Bresco i María José García González

COL·LABORADORS: Calassanç Balagué, Ramon Boleda (Verdú), Josep Castellà Formiguera, Salvador Cos (Meteorologia), Carles Domingo (Teatre), Joan Duch (Guimerà), Jaume Espinagosa, Joan Fornsubirà, Josep M. Giribet, Gener Gonzalvo, Josep M. Madern, Josep Monràs (Cartes astrals), Ramon Mora (Passatemps), Jaume Oliveres (Música), Antoni Romeo (Esports), Josep Solà, Benjamí Tous, Joan Lluís Tous.

ASSESSOR LINGÜÍSTIC: Josep M. Bosch i Ignés

PUBLICITAT: Eco-Serra, S.L.

IMPRIMEIX: Anfigraf, S.A.

REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ: Sant Pelegrí, 31 - entr. 1a. Apartat, 77. Tel. 31 04 14 - Fax 31 04 74. 25300 TÀRREGA

Subscripció anual: 8.500 ptes.

A l'estranger: 10.000 ptes.

Els continguts dels escrits que publiquem a les planes d'opinió, així com qualsevol altre article signat, no són forçosament compartits pel setmanari i només reflecteixen el parer de qui els signa. La redacció d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar o no les cartes adreçades al director, i el de resumir-ne els continguts quan excedeixin d'un foli i mig mecanografiats a doble espai. Per tal que un escrit sigui publicat, ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu autor, adreça, telèfon i D.N.I.

Premi Tasis-Torrent 1991

Control de difusió

Amb la col·laboració:

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya	IEI de la Diputació de Lleida	Ajuntament de Tàrrega

Membre de:

En inaugurar-se la Fira el passat dimecres dia 10 ens hem vist obligats a treure l'edició extra de Nova Tàrrega dedicada a la Fira la setmana passada; així quan surti aquesta edició encara estarem en ple certamen teatral i per això tornem a publicar el programa de la Fira i el de la Festa Major. També perquè la passada edició l'extra es va exhaurir als quioscos i llibreries, i molts targarins es van quedar sense.

I com que la Fira continua, hem de seguir parlant de teatre i de tot el que comporta la festa teatral per excel·lència de la nostra ciutat. El divendres de la setmana passada es va fer la presentació als mitjans de comunicació de la dissetena edició de la Fira de Teatre al Carrer: al migdia es va fer a Barcelona i a la tarda, a la nostra ciutat per als mitjans locals i provincials. En aquesta presentació l'alcalde Frederic Gené va reconèixer la dificultat per allotjar els sis-cents programadors que esperen que hi hagi, artistes i tècnics, a més del nombrós públic. Per sortir del pas, s'ha habilitat com a "hotel" l'antic casal d'avis i altres llocs ja utilitzats en anteriors ocasions. Tal com dèiem fa dues setmanes en parlar de les infraestrutures de la Fira, no seria coherent construir teatres per utilitzar només uns dies a l'any, però es poden habilitar locals multiusos. En l'aspecte d'allotjaments no podem pensar de construir hotels que només s'omplirien uns dies a l'any. Però aquí hem de dir que Tàrrega és deficitària en places hoteleres. Cal recordar que quan va obrir l'Hotel Pintor Marsà va ser benvingut perquè dotava a la ciutat unes habitacions de categoria, però al cap de poc temps va tancar l'Hotel Espanya, així que tornem a estar com abans, o pitjor. Aquí només cal esperar de la iniciativa privada que vegi clara una inversió en places hoteleres, a la qual cosa sí que l'ajuntament pot donar el seu suport concedint facilitats per a la seva construcció.

Com en els inicis, era previst que Comediants fessin l'acte inaugural de la Fira tot celebrant el vint-i-cinc aniversari d'aquest grup de Canet, que com ja hem dit van ser uns dels creadors de la nostra Fira i els organitzadors de les primeres edicions. Comediants, des de llavors, no ens ha oblidat mai, i ha estat present en les grans celebracions, com en la desena edició, o ara per fer-nos partícips dels seus primers vint-i-cinc anys com a grup teatral. També era previst que el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, inaugurés la Fira. Fins fa pocs dies s'havia dit de fonts de l'ajuntament que el president de la Generalitat vindria a inaugurar la mostra teatral, però tot sembla que no serà així. Properament queden dues dates prou significatives, la dels divuit anys o majoria d'edat, que celebrarem l'any que ve, o els vint anys en una data tan significativa com l'any 2000.

Els edificis que tancaven l'avinguda i la carretera obligaven a fer un gir de noranta graus a la dreta, per entrar al Pati, seguir, i pocs metres més enllà tornar a girar a la dreta, i després amunt pel que ara és el raval, entre els pavellons, i enfilar a continuació tot el raval del Carme, i cap a Cervera, si no vaig errat hi havia dos antics i prestigiosos hostals: Cal Martalao ­si no recordo malament l'havien regentat els Bonastre­ i cal Casaca, dels Prats. Que originaren més tard el que ara és el Banc Central i el que fou gasolinera i ara Banca Catalana. Més o menys així. I difícil era circular. Tant, que segur que ni s'haurien necessitat limitacions de velocitat. Perquè a la mínima errada hauries topat amb els hostals, La Alianza, o el que baixava de pressa de Cervera, creuat el Pati, carrer del Carme avall. On la carretera, la N-II, o de Madrid, estava directament enfilada. I no cal dir els dies de neu. Que llavors n'hi havia poca o molta gairebé cada any. Més aviat abundant. I el gel. Autèntica dificultat per als carros i animals de tir. I no menys als incipients i cada vegada més ràpids camions i automòbils.

Arran de la destrucció per la retirada republicana de tot el raval del Carme, dinamitat de cap a cap, el problema fou el de la reconstrucció de les cases i edificis salvatgement destruïts. En un moment d'escassos o nuls recursos per a tothom. Diria que especialment per als més afectats del raval. Amb la particularitat que els edificis dels pavellons no havien estat pràcticament o gens tocats.

No hi vull entrar i ignoro com es desenvolupà l'ideal i el projecte d'adreçar tota la carretera des de l'antic raval fins a l'avinguda de Catalunya, tirant edificis a terra, entre ells, els hostals i una part del pavelló, de la part nord, i altres habitatges adjacents al costat i al davant. Només em consta que una vegada fet, els propietaris, petits, mitjans o poderosos (potser d'aquests ben pocs o cap) estigueren anys i panys a rebre les indemnitzacions per la desaparició total o parcial dels seus habitatges o edificis. Que va preocupar a molts ajuntaments. Que els propietaris o perjudicats es cansaren d'anar amunt i avall. I que menys bé o malament, al final es va resoldre i va quedar amb la fesomia i el traçat actuals. Aclarint que no solament els hostals tapaven, sinó que també les construccions de tot tipus afectades. Entre elles el tan repetit pavelló, que era del senyor Vicenç Orobitg, "Vicent del Niu".

1978

Qui desitgi més precisió pot documentar-se a l'Arxiu Comarcal. Aquí, dins dels nostres límits i mancances, hem intentat únicament donar resposta a l'amic que ens ho havia preguntat. Sintèticament i amb les errades que puguin sortir.

Els recents esdeveniments ocorreguts amb motiu de la mort de Diana Spencer, que varen obligar la casa reial anglesa a modificar el seu ranci protocol, motiven una seriosa reflexió envers el comportament de les reialeses europees, i en especial la família Windsor, entestada en unes tradicions tranuitades i no concordes amb la filosofia moderna de reialesa popular, o més ben dit, amb un pensament d'integració en la vida ciutadana.

L'intent tradicionalista d'absorbir un nou membre d'esperit liberal com era la senyoreta Diana al clan encarcarat dels Windsor, obligant-la a seguir les pautes palatines de Buckingham, va resultar un fracàs que, sumat als continuats escàndols familiars del clan reial, obren una nova era en la continuïtat dels descendents d'aquestes famílies a la resta d'Europa.

Els fills o descendents de la reialesa, i per tant destinats a la continuïtat del sistema, hauran de parar molt de compte a l'hora d'escollir la seva parella, ja que el segell tradicional de reialesa ha canviat per una imatge més popular i integrada en la societat, desprenent-se de símbols i atributs que no encaixen amb el pensament modern de representativitat.

Aquí a Espanya, amb motiu de l'enllaç de la princesa Cristina amb Iñaki, un noi del poble desprovist de títols arcaics, pot ser la mostra més evident a seguir per la resta de casadors reials si és que aquest sistema vol continuar representant l'emblema de certs països.

El sistema de representació d'un país inspirat en una línia de successió reial hereditària haurà de prendre experiència dels esdeveniments britànics i dirigir el rumb cap a uns altres camins menys encasquetats i protocolaris, més oberts al poble que representa, si es vol continuar en aquests sistemes que fins ara eren anacrònics, però que a la llarga alguns fins i tot podrien resultar pràctics en la nova era moderna en què ràpidament anem entrant.

De totes maneres els pobles, amb el saber que proporcionen aquestes experiències, amb el temps prendran part i decidiran lliurement els sistemes a seguir.

Ascensió i bivac a setanta-cinc agulles de Montserrat és un dels actes que per celebrar el 75è aniversari de la seva fundació organitza el Centre Excursionista Montserrat de Manresa.

Fou una festa d'aquelles que si no es viu costa d'explicar. És tot un sentiment d'emocions i reaccions espontànies que surten totalment del cor i creen lligams de persona a persona, sense dir quasi ni una paraula. I és que les coses del cor i de l'esperit són així.

Prop de les onze del matí arribava la relíquia de sant Pere Claver a la residència, portada des del seu santuari, i fou posada a la capella que les germanes tenen a la residència, des d'allí anaren en processó tota la comunitat de les germanes dels pobres de Sant Pere Claver, mossèn Joan Costa, capellà encarregat de la residència, i mossèn Ramon Roca, rector de Verdú, la Coral Sant Pere Claver, l'alcaldessa de Verdú, Maria Eulàlia Solsona, i també els bons patricis Toni Torallas i la seva esposa Josefina Solé. La relíquia fou traslladada a l'esplanada de la residència on es féu l'eucaristia concelebrada i cantada per la coral. Al final, veneració de la relíquia i cants dels goigs del sant. Finalitzat l'acte, la Coral Sant Pere Claver va oferir un petit concert a tots els assistents.

Els residents se sentiren molt ben acollits pels molts verdunins que els acompanyaren. Un corrent familiar ens uní els de dins i els de fora, i una abraçada fraterna féu ambient d'una veritable festa major.

Josep Maria Castelló