El taller teatral de la Fura

La Fura dels Baus "exportà", via telemàtica amb èxit durant els dies previs a aquesta edició de la Fira de Teatre els assajos de la part targarina del Work in progress 97. L'obra experimental que representen en quatre ocasions i que té quatre parts s'inicià a Freiburg (Alemanya) a mitjans d'estiu i tindrà continuació a Salt (Girona), i a Ambers (Bèlgica) en dates posteriors al certamen targarí. Durant la transmissió dels assajos generals, els actors que participaren en l'experiència a Freiburg van poder contemplar l'obra i intervenir-hi activament per modificar la seva línia conceptual, segons explicaren fonts del grup barceloní. Les primeres representacions abans de les quatre programades pel certamen comptaren amb la presència del públic, format habitualment per unes cinquanta persones, que sortiren "agradablement satisfetes de l'experiència, tot i que la interactivitat de l'obra ­el grup té oberta una web a Internet on els navegants poden influir en l'script de l'obra­ fa preveure que les quatre representacions "oficials" siguin cada dia una nova i diferent "aventura" de teatre digital.

La Fira acull l'actuació de quatre companyies de Lleida

La dissetena edició de la Fira de Teatre acull les representacions de quatre grups teatrals de Lleida mercès a una col.laboració entre la Paeria i l'organització del certamen. El director de l'Aula de Teatre de Lleida, Marcel.lí Borrell, i el regidor de cultura, Antoni Llevot, destacaren el passat dijous dia 4 la importància d'aquesta col.laboració ja que permetrà que el teatre que es fa a Lleida pugui tenir ressonància internacionall mercès a la Fira de Teatre de Tàrrega. Per la seva banda el director artístic del certamen Ramon Simó, explicà que "s'han seleccionat quatre companyies que mostren una diversitat de formats i estils": Teatre Estable de Lleida amb l'espectacle de teatre-dança Eroneia; el Centre de Titelles, amb Till, d'òliva espill; Talia Teatre, que representarà Cinc hores amb Marius; i la companyia l'Skrot, amb Lavativa interactiva. Totes les obres es representaran al claustre de l'Escola d'Arts i Oficis.

A més l'Ajuntament de Lleida tindrà dues parades a l'antic mercat municipal, des d'on les companyies de teatre prodran promocionar-se.

El gerent de la Fira de Teatre, Manel Montañés, explicà que "des de l'any passat es pretèn que la fira sigui un centre de promoció, un aparador perquè les companyies pugin accedir als que gestionen i contracten els espectacles". Cal recordar que aquest any és prevista la presència a Tàrrega d'uns sis-cents programadors.

Ramon Simó comentà que és necessari que el teatre de Lleida estigui representat a la Fira ja que en "macro fesstivals com el de Tàrrega a vegades es tendeix a oblidar la producció artística més propera, " i afegí que aquesta col.laboració mostra la voluntat que la Fira "promocioni tot el teatre català, no només el que es fa a Barcelona".

Tant els representants de la Paeria com de la Fira es mostraren disposats a col.laborar en properes edicions del certamen.

D'altra banda, tres restaurants de Tàrrega exposen quadres del pintor Sanahuja que refecteixen diversos aspectes de la vida dels actors.

Tàrrega pot batre rècords. L'espectacle ja rutlla: quatre-centes actuacions programades, cent quinze companyies de de vint-i-cinc països, més de sis-cents programadors, vint-i-sis espectacles en estrena absoluta, seixanta mil entrades a la venda i un nombre de visitants previsiblement superior als cent mil, vigilats per uns tres-cents efectius de la policia local, mossos i guàrdia civil, segons fonts sottovoce.

Falten places hoteleres

Un calendari favorable, amb pont inclòs, ha "regalat" al certamen cinc dies per primer cop en la seva història. A partir d'aquí les previsions han superat tota realitat des d'un bon principi, però han posat de manifest novament diverses mancances infraestructurals. "Ningú no s'ha quedat al carrer", explicava el president del patronat de la Fira i alcalde de Tàrrega, Frederic Gené: "Aquest any hem habilitat fins i tot l'antic casal d'avis, amb totes les precaucions necessàries per acollir-hi poc més de dos-cents professionals. Encara que tinguéssim més hotels, els ompliríem igual". Gené va anunciar també una futura rehabilitació de la farinera Balcells, "però ja en futures edicions de la Fira", va matisar. Pel que fa al càmping, "gratuït encara", explicà l'alcalde, aquest any s'ha ampliat cap a la zona del Maset, on es preveia encabir a principis d'aquesta edició unes cent tendes més, sense poder tenir el cotxe al costat. Frederic Gené es mostrà molt satisfet de la recuperació estrella d'aquest any: l'habilitació de l'antic mercat com a llotja.

Pel que fa al pressupost, que arriba als cent dotze milions, mercès que el certamen s'autofinança en quasi un cinquanta per cent, l'alcalde no dubtà a fer una crida a les institucions perquè segueixin donant suport a la Fira, i elogià la implicació del sector privat, que ha contribuït notablement que tingui "bona salut".

Per la seva banda, el gerent de la Fira, Manel Montañés, destacà el bon ritme de venda de les entrades, que el passat dia 5 de setembre ja havia superat la xifra de taquilla anticipada de la setzena edició. El reclam de la Fura dels Baus i Comediants és obvi, però el director artístic, Ramon Simó, insistí que el certamen promociona el teatre poc convencional. "Els grans beneficien els més petits, però a més, dins de les companyies conegudes, crec que són les menys convencionals". En aquest sentit, el director de promoció, Toni González, matisà que els sis-cents programadors no solament aniran a veure l'actuació de Sèmola Teatre".

Àmplia oferta

La dissetena edició ja és en marxa. Tot i això, és bo recordar a grans trets la dilatada oferta de la que el director gerent, Manel Montañés, qualificà com a "Fira de fires". El certamen col.labora amb Artristras amb Pleniluni, Sarruga amb H2O, Carles Santos amb La pantera imperial, segona aproximació, Sèmola Teatre amb Esperanto, i el Centre Dramàtic del Vallès amb Absolutament lluny. Entre les estrenes es troba la companyia Memory, amb Assassins, i Poca Conya, amb Matrícula d'humor.

Comediants amb la Fira pels seus 25 anys

Tal com hem dit en anteriors edicions, el grup Comediants era previst que dugués a terme l'espectacle inaugural que havia de sortir de la plaça Major i de la Plaça de les Nacions per confluir a l'esplanada de la Plana. El grup de Canet també representarà l'obra Anthologia durant els dies d'aquesta Fira. És la seva manera de fer-nos partícips de les celebracions dels seus primers vint-i-cinc anys teatrals.

El govern basc presenta quatre companyies, entre les quals destaquen Legaleón Teatro i Tantakka Teatroa. El musical també ocupa un lloc de privilegi en aquesta edició, amb Académica Palanca i The Chanclettes. El cartell de dansa l'encapçala Andrés Corchero, las Malqueridas i Mal Pelo. Pel que fa al circ, cal destacar l'agrupació Les Acrostiches, una de les formacions europees més importants del gènere. La programació de carrer, un cinquanta per cent del total dels espectacles, és ben àmplia: s'hi trobaran artistes anglesos, italians, australians i de casa.

Finalment l'Ateneu preveu acollir, a més de Comediants, el nou muntatge de Vol Ras, Mont Plans i el Centre Dramàtic del Vallès.

Presentació pública i cessament

La bona acollida mediàtica de la dissetena edició i les previsions més optimistes contrastaren el passat dilluns dia 9 amb la presència de només divuit targarins a la presentació pública del certamen, que s'efectuà a la sala de plens de l'ajuntament.

D'altra banda, la Fira de Teatre es quedà sense cap de premsa només a dos dies de la inauguració. La periodista Carme Llaràs fou cessada del càrrec, "per manca d'enteniment mutu", segons explicaren l'alcalde, Frederic Gené, i el gerent del certamen, Manel Montañés. Gené confirmà que les desavinences "ja venien de lluny", mentre que Montañés va dir que "un cessament pot esdevenir a les millors famílies". El gerent afegí que la Fira preveia tenir nou cap de premsa el passat dia 9 de setembre.

El passat dilluns dia 8 Foment Targarí va fer lliurament de la tarja acreditativa del viatge al Carib a l'afortunada en el sorteig, Francesca Querol Balcells, de Tàrrega. L'acte de lliurament va tenir lloc a la boiga de L'Artesania Moderna "Bosses" ja que havia repartit la butlleta afortunada, moment que recull la fotografia.

L'Ajuntament de Tàrrega ha renunciat al projecte d'habilitar un centre d'estudis sobre Manuel de Pedrolo en els dos immobles que la família de l'escriptor té al carrer Major de la ciutat, davant "la dificultat jurídica i pràctica de combinar les funcions institucionals i privades" d'aquests edificis, segons explicà l'alcalde, Frederic Gené. La família de l'escriptor, nat a l'Aranyó, cedí ara fa cinc anys al consistori aquests dos immobles, tot i que en mantenia la propietat.

A banda de les dificultats, l'ajuntament no descarta en un futur assumir la titularitat dels immobles tal com han decidit "cordialment" ambdues parts, segons explicà Gené, "per ubicar-hi un punt de trobada on escriptors i investigadors analitzessinin i redescobrissin l'obra de l'insigne literat", afegí.

Les dificultats a l'hora d'assumir les tasques del manteniment dels edificis ­on residia l'escriptor durant les vacances d'estiu fins a la seva mort el 1990­ han estat, des del principi, el principal punt de distanciament entre la família i el consistori. Els números 5 i 7 del car-rer Major acollien inicialment tot el material que Pedrolo tenia al castell de l'Aranyó, on va néixer: des de mobles antics o correspondència familiar fins una valuosíssima documentació, entre la qual es troben pergamins del segle XIII. Després de l'acord de cessió dels immobles signat al maig del 1993 entre la vídua i la filla de l'escriptor i l'ajuntament, uns operaris municipals traslladaren part del mobiliari al Museu Comarcal per ser restaurat, i part de la documentació a l'Arxiu Comarcal pel estudiar-la i catalogar-la En aquest sentit, aquest paquet documental s'acabarà de "posar en ordre" aviat, segons explicà Gener Gonzalvo, el director de l'entitat.

D'altra banda la pràctica totalitat de la biblioteca resta encara als immobles del carrer Major, "ja que la família prefereix conservar aquest record més a prop seu", explicà Frederic Gené, que no va descartar tampoc que "en un futur ocupi un lloc d'honor a les dependències de la Biblioteca Central Comarcal".

L'alcalde afegí que Tàrrega compliria amb el desig que Manuel de Pedrolo havia manifestat en nombroses ocasions: que el seu llegat servís a les generacions futures per conèixer millor l'Urgell, la Segarra i la seva trajectòria personal i familiar.

El procediment i la tècnica emprats seran lliures i el jurat atorgarà un primer premi de cinquanta mil pessetes, un segon de quaranta mil i un tercer de trenta cinc-mil. Les obres participants podran veure's fins que finalitzi l'aplec.

L'empresa Ros Roca presentà el passat dimarts dia 2 una querella davant el jutjat de guàrdia de Lleida contra una firma de Barcelona que intentà, presumptament, estafar-li cent de milions de pessetes en lletres falsificades. Els gerents de la industria s'adonaren de l'intent d'estafa i de la falsetat quan les entitats financeres els van trametre algunes de les lletres presentades pels suposats estafadors amb venciments a trenta, seixanta i noranta dies.

Evitar més enganys

Els responsables de Ros Roca posaren immediatament en mans policials els fets a fi d'evitar estafes a d'altres empreses, i el passat dia 2 es personaren als jutjats per interposar una querella per un delicte d'estafa en grau de temptativa i un altre per falsedat en document mercantil contra Luis B.C., apoderat d'una empresa de material tecnològic amb seu al carrer de Balmes de la ciutat comtal, que era el qui constava com a beneficiari de les lletres.

El cas ha estat posat en mans d'un grup expert en delictes econòmics de la policia de Barcelona. Els investigadors, que treballen en el cas molt sigilosament, intenten determinar a hores d'ara si la firma barcelonina havia consumat altres accions semblants abans d'intentar-ho amb l'empresa targarina.

Responsables de l'empresa van evitar fer cap comentari sobre l'afer, tot i que altres fonts asseguraren que la firma no ha arribat a resultar perjudicada econòmicament, ja que en cas que les financeres haguessin abonat l'import d'algunes de les lletres, ho van fer sense la conformitat de Ros Roca. Sembla que el pla ideat pels estafadors per obtenir aquests beneficis estava força ben ideat, ja que s'asseguraren que la majoria de les lletres tinguéssin el venciment durant el mes d'agost, moment que l'empresa redueix l'activitat en treballar-hi menys personal. Els ideòlegs de l'estafa haurien pensat que el control a la gerència seria menys exhaustiu durant el període vacacional i que les lletres falsificades les conformarien sense cap problema. Els estafadors foren cuidadosos també, segons explicaren fonts properes al cas, a l'hora de fixar l'import de les lletres. La majoria oscil.len entre els dos i els deu milions de pessetes, quantitats que poden semblar baixes si es té en compte el volum de facturació de l'empresa targarina, i que que per tant no criden l'atenció ni desperten sospites entre la gerència de la firma, acostumada a tractar amb quantitats molt més altes.

L'empresa barcelonina que suposadament ha intentat estafar Ros Roca havia mantingut relacions comercials amb aquesta darrera ara fa alguns anys, fet que els permeté falsificar les signatures dels responsables de la factoria de Tàrrega en tenir en el seu poder lletres autèntiques emeses en aquella època.

L'Ajuntament de la Fuliola enviarà aviat als veïns del municipi la primera factura "simbòlica i gratuïta" del consum bimestral d'aigua de boca, extreta de les lectures dels comptadors que el passat mes de juny s'acabaren d'instal.lar als sis-cents habitatges del poble. La iniciativa, segons l'alcalde Jaume Ferrer, és fruit d'una campanya per racionalitzar el consum d'aigua i millorar la qualitat.

Els usuaris fins a final d'any pagaran els rebuts de l'aigua de forma anual. A partir del gener del 1998 la facturació es farà a través de les lectures dels comptadors segons les tarifes aprovades per la Junta d'Aigües, que segons Ferrer, "es retocaran a la baixa". L'alcalde indicà que la gestió i el cobrament aniran a càrrec de l'Ajuntament, en un principi, tot i que s'està estudiant la possibilitat de privatitzar el servei més endavant.

D'altra banda, el consistori de la Fuliola ha començat a "moure fils", segons l'alcalde, per tenir a curt termini diverses propostes pressupostàries que possibilitin construir una planta potabilitzadora per al municipi. Una iniciativa que l'oposició del PSC qualificà de "més prioritària que la instal.lació dels comptadors".

D'altra banda, l'Ajuntament i la Comunitat de Reggants es troben ultimant els detalls del projecte que preveu invertir un total de vint milions de pesstes en la construcció d'un pantà d'utilitat compartida entre ambdós organismes. A mitjants de 1994 el consistori comprà un terreny de més d'una hectàrea per augmentar en quaranta mil metres cúbics les reserves municipals d'aigua, en especial durant les èpoques de tancament del canal d'Urgell. Jaume Ferrer es mostrà confiat que les obres s'iniciessin a principis d'hivern.

Robert Gobern i Joan Valentí actors de Comediants i T'Atraco abans de llençar-se al buit

La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega és a punt de fer-se major d'edat. L'any que ve farà divuit anys tot i que els seus pares, Els Comediants, tot just celebren el seu vint-i-cinquè aniversari.

Qui els havia de dir a Eugeni Nadal, Joan Font i a l'inoblidable Xavier Fàbregas que aquella Fira del Teatre de Tàrrega, trifulgues i xim xim al carrer de 1981 portaria als fòrums més importants del teatre, el nom de la nostra ciutat.

Per aquí han passat els grups més importants de teatre del nostre país: Comediants, La Cubana, Els Joglars, El Tricicle, Vol Ras, Dagoll Dagom, La Fura dels Baus, Pepe Rubianes, Toni Albà, Pep Bou, Zotal, Sèmola Teatre, Albert Vidal, Artistras, Marduix, Jordi Bertran, Teatro Fronterizo, Taller de Salt...

La majoria de grups s'ha anat consolidant. D'altres, com Tripijoc o Teatre Curial, han desaparegut. I uns darrers que han nascut quan la Fira ja era grandeta s'han guanyat un nom en el panorama teatral, com les engrescadores noies de T de Teatre.

Cada any, la mateixa dinàmica de la Fira provoca una gran allau de propostes, algunes de les quals queden, lamentablement, oblidades. Això passa, ha passat i passarà cada edició.

El marge de maniobra de la direcció artística és reduït i, en molts casos, aquestes absències queden eixugades pel programa obert o l'Off-Fira.

Hi ha casos significatius d'absències a la Fira, com és la no-presència de l'espectacle Mínim.mal show, de Miquel Górriz i Sergi Belbel, que ara fa deu anys no hi va poder ser, en part per les pròpies pressions de les empreses de menagement i, malgrat que no ho sembli, pel poc pressupost de la Fira.

També van patir l'exclusió els membres de la companyia Teiatru. Fou l'any 1990 que amb el seu espectacle Casting ­guanyador del Premi de Teatre Jove convocat per la Generalitat­ per causes «tècniques» no van poder actuar. Potser perquè no es podia encabir la bastida d'on al final de l'espectacle penjava un director general, anomenat a l'obra Cru de Pala. Sortosament els components de la companyia Teiatru enguany podran explicar com, gràcies a l'ús de les plataformes de Tàrrega i Avinyó, han aconseguit donar un gran ressò internacional al seu espectacle Oh!pera, que cap bon espectador no s'hauria de perdre.

L'ESPECTACLE QUE EL DIRECTOR DE LA FIRA NO HA VOLGUT PROGRAMAR

Aquest any, entre d'altres, els ha tocat passar per l'adreçador als actors del grup Comediants Robert Gobern i Joan Valentí. Amb la seva companyia T'Atraco Teatre han muntat un espectacle que du per títol Txèkhov o Que n'és de dura la vida de l'artista, una sàtira amable de com n'és de difícil per a dos joves promeses de l'Institut del Teatre d'obrir-se camí entre les diferents companyies privades i les institucions públiques de l'actualitat teatral catalana.

En un passeig per les mans dels directors de companyies tan conegudes com la de Flotats, Els Joglars, Comediants, Dagoll Dagom o l'empresa Focus es ridiculitza irònicament i de manera corrosiva el sector teatral català.

No és endebades que l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya enguany els va concedir el premi al millor espectacle en la II Mostra de Teatre Breu.

Però la Fira, malgrat la seva insistència, no els ha obert les portes del programa. Qui sap si obrint-les a un aire nou tenien por d'un refredat. Un dels excel.lents directors catalans caricaturitzats és Ramon Simó, que ha signat alguns dels millors treballs teatrals estrenats a Catalunya a partir dels anys vuitanta, i que actualment, i amb molt bon criteri, ostenta la direcció artística de la Fira de Teatre al Carrer.

Ara T'Atraco s'haurà hagut de rascar força la butxaca per programar en un espai tan adient com La Granja el seu espectacle Txèkhov o Que n'és de dura la vida de l'artista, un títol ben premonitori i escaient.

Ja l'anuncien com «L'espectacle que el director de la Fira no ha volgut programar... ni programarà mai», perquè «el fet de no haver estat programat en cap de les modalitats de la Fira respon a una apreciació de la direcció artística, que, reservant-se el dret d'quivocar-se, no l'ha considerat adient per a la programació d'aquest any, vinclada amb més força que els anys anteriors cap a les formes menys convencionals de l'espectacle». Tot això perquè Simó pensa «que el seu espectacle pot ser interessant per a aquells que estan relacionats amb l'ambient teatral, però dubta del seu interès per al públic en general».

Sortosament, sempre que exclouen un espectacle de la programació desitgen al grup tot l'èxit possible, «èxit que ens proporcionarà, si més no, l'oportunitat de reconèixer els nostres possibles errors».

Sens dubte a la programació de la Fira d'enguany hi haurà una bona colla d'errors: espectacles que ja han punxat i són programats a la Fira, i espectacles que, malauradament, passaran sense pena ni glòria malgrat que vagin avalats per trajectòries contrastades.

En almenys un cas us recomano que assistiu a un espectacle no-programat oficialment. Les mil "peles" que esmerceu a assistir al restaurant la Granja (el dijous a les 7 de la tarda o a les 12 de la nit, el divendres a les 9 del vespre, el dissabte a les nou o a 2/4 d'1 de la matinada o el diumenge a les 6 de la tarda), seran diners ben esmerçats ja que de tothom és sabut que el públic de Tàrrega ja fa disset anys que està relacionat amb l'ambient teatral.

Ara només cal que aneu a comprar les entrades a la Granja i dir que pels "endollats" de la premsa i els programadors també poden recollir les invitacions al mateix restaurant.

Les vostres rialles a Txèkhov o Que n'és de dura la vida de l'artista estan assegurades. La Fira se'ls rifa, però ells actuaran i ho faran acompanyats per les noies del grup Míte-les que presenten l'espectacle Amb doble intenció i que rifaran un pernil entre tots els participants.

---