Quan una notícia t'afligeix, i és la desaparició d'una persona com Martínez, el primer que fas és obrir aquell calaix on hi ha moltes fotografies. Busques un record, sovint amagat en el teu interior, i quan la trobes et van apareixen imatges i records ocults. Això és el que avui m'ha passat.

Recordo que corrien els anys 77-78. Ningú en el nostre poble sabia ballar sardanes. Va aparèixer una persona disposada a ensenyar-nos-en. Uns quants, entre ells l'Anton, vàrem voler ésser alumnes; tantes ganes hi vàrem ficar que en vam aprendre i en vam ensenyar a tothom que en volia ballar. S'acabava així, a Anglesola, tota opressió a la nostra dansa tant temps temuda. No sé per què?

Es va crear la colla sardanista Visca. Vàrem anar per arreu del país, ens presentàvem a tots els concursos. És veritat, no en vam guanyar mai cap, però érem una colla d'amics que fruïem fent allò que fèiem.

Anglesola, i aquest era el nostre fruit, va tenir quatre colles sardanistes.

Sempre hi havia una persona enmig, discreta, riallera, segura de continuar. No l'anomenàvem pel seu nom de pila: d'Antons n'hi ha molts, però de Martínez sols tu.

El temps va passant, la colla Visca ja no existeix, però sí els sardanistes que Martínez va ensenyar. Estic segur que allí on sigui, fent rotllana, ensenyant a la gent aquesta dansa, perquè el dia que hi arribem ho trobem a punt per ballar la sardana.

Quan et fiques en una rotllana, tens la percepció de pertànyer a una col.lectivitat que pensa igual que tu, que pateix igual que tu i que frueix en el seu esforç per fer una dansa que agermana. Hi ha un punt de comunicació que és donar-se les mans, i fa que neixi un corrent telepàtic que es transmet per tots els sardanistes.

A partir d'avui, quan sigui en una d'aquestes rotllanes, pensaré que hi falta un esglaó que s'ha trencat massa prematurament. I et recordaré, Martínez. Però continuaré ballant encara que els meus ulls, amb el teu record, em faci baixar les llàgrimes.

Escriure aquestes ratlles se'ns fa molt difícil perquè ens falta aquest esperit i entusiasme que tu, Anton, ens transmeties.

Han estat més de divuit anys compartint patiments i alegries en el món de la sardana. Quantes hores d'assajos, d'ensenyament a petits i grans, d'anar i d'organitzar concursos, cursets, sortides i sopars... Recordes com ens ho passàvem de bé?

Així fou com molts et vàrem conèixer i avui ens adonem que no solament la sardana ens unia, sinó una forta amistat que tots plegats trobarem a faltar. Encara no ens creiem que en les nostres trobades no hi seràs, justament tu, que mai hi faltaves!

Allà on nosaltres vèiem dificultats, tu veies possibilitats. Amb aquell tarannà tan particular que tenies, encara no s'havia fet una proposta que tu ja preguntaves: què s'ha de fer? On s'ha d'anar? Amb qui s'ha de parlar? I això ens ho contagiaves a tots nosaltres. No t'agradava ser el protagonista, però sempre estaves allí per donar un cop de mà.

Pots estar satisfet, que la llavor que vas sembrar continuarà escampant-se entre nosaltres i florint en nous sardanistes. La tasca que vas començar sabem que no vols que s'aturi i procurarem imitar-te.

Però ara, quan farem una rotllana, ens quedarà un buit, el teu buit, Martínez.

Correu del lector

Aquesta és la pregunta que faig a qui correspongui. Visc a l'avinguda de la Generalitat, via que abans va rebre el nom de carretera del Talladell i avinguda de la Diputació. Sóc el tercer resident d'aquesta avinguda. Parlo de quan això era un camí de carro, camí que ara s'ha convertit en una via ràpida gràcies al nou paviment i als nostres diners.

I ara anem al gra. Sovint jo em desplaço amb cotxe, moto i bicicleta per la ciutat i les seves rodalies. M'he adonat que venint de Barcelona, a l'altura de la Key (indústria química) hi ha un disc que limita la velocitat a cinquanta quilòmetres per hora. Venint de Verdú, a cent metres de la casella del Paco, n'hi ha un altre. A la carretera general, a l'alçada de la plaça El.líptica, un altre. I anant cap a Agramunt i Artesa també n'hi ha un altre al començament del carrer de Sant Pelegrí.

I jo em pregunto: com és que aquí, al nostre carrer, no n'hi ha cap? On comença Tàrrega? Perquè la gent se n'adoni d'aquesta mancança, cal que hi hagi una desgràcia?

Espero que el responsable de l'assumpte procurarà resoldre'l de la manera més pràctica, ja que en cas contrari haurem de pensar que aquí només se'ns coneix a l'hora de pagar els rebuts de l'aigua, la brossa i la contribució.

Adéu i fins una altra.

L'educació sempre ha de ser una col.laboració a la maduresa de la persona per tots els mitjans que tinguem. Tot sovint sentim expressions molt simplistes. Per exemple: avui no s'ha de castigar, no s'ha de privar de res, és millor que facin el que vulguin... que es realitzin. Això és "donar gat per llebre".

La maduresa és formar persones realment lliures i disposades a tirar endavant, satisfetes de si mateixes, que intentin complaure els altres, que s'esforcin, amb optimisme, a conseguir el fruit d'una experiència amb obertura i comunicació. L'obertura és senyal d'autorealització per enfrontarçse amb l'evidència de la realitat per fer-nos entendre i observar-nos nosaltres mateixos.

Cal saber dominar la situació i saber acceptar les coses tal com són. L'autoconfiança i l'obertura a l'experiència de cada dia són el pòrtic d'entrada a una sana labor educacional. Ningú no aprendrà a nedar si mai no es tira a l'aigua. Però també és necessari tenir una ajuda per tenir la confiança i la seguretat de no ofegar-se.

Ara bé, per a conrear la creativitat és necessari oferir oportunitats i "mullar-se". I què oferim a la infantesa i, sobretot, a la juventut? Mireu quin acudit em va explicar un minyó: era un home tan petit, tan petit, que va demanar al senyor alcalde que posés ascensor a les voreres del seu carrer!

Si no cultivem responsabilitat, on acabarem? Cada vegada s'allarga més la infància. L'autorealització no es forja pas amb una prolongada dependència, ans al contrari, es produeix com una conseqüència de la responsabilitat. Estem fent un món nou on no hi ha lloc per als adolescents, no els deixem participar.

Els ensenyem a comprometre's? Els donem oportunitat d'arriscar-se? Afavorim situacions en les quals puguin dir la seva? No serà que els adults ens trobem en desfalc i esporuguits?

– Què ens recomanes?

– Fer el contrari del que es fa: no mantenir una conducta de complaure tots els capricis, sinó mirar de posar en pràctica el tema d'avui, i en segon lloc "no tirar pilotes fora", no deixar fer, sinó "estar-més-per-ells", de persona a persona. *

Des de l'any 1997 Tàrrega compta amb una pàgina web de la ciutat. Aquesta iniciativa va sorgir de la mà de Calidos, empresa targarina de disseny digital, amb l'única intenció de donar a conèixer el nom de la ciutat en el que era per aquelles dates el nou mitjà d'Internet. Amb il.lusió, entusiasme i sobretot moltes i moltes hores de treball, tarrega.com s'ha convertit sense adonar-nos-en en el portal d'Internet de la ciutat. A www.tarrega.com podeu trobar informació bàsica sobre la ciutat, la seva gent, les associacions i sobretot les activitats comercials i mercantils que s'hi vulguin inscriure permetran el seu manteniment.

A mesura de les nostres possibilitats durant tots aquests anys hem intentat col.locar-hi informació puntual sobre actes de la ciutat, reportatges... Es facilita també que les associacions i entitats sense afany de lucre que s'hi vulguin afegir, puguin disposar del seu espai sense cap mena de cost.

La web es divideix en les següents seccions:

– La ciutat: pinzellada històrica sobre Tàrrega i comarca.

– Notícies: és l'espai que ocupa el setmanari d'informació local i comarcal Nova Tàrrega. Amb un arxiu que recopila tots els números en format electrònic d'aquest setmanari des de l'any 1997. De forma setmanal hom pot llegir Nova Tàrrega a través d'Internet.

– Associacions: espai destinat a totes aquelles entitats targarines sense afany de lucre perquè disposin del seu espai a tarrega.com de forma totalment gratuïta.

– Cultura: informació cultural bàsica: Museu Comarcal, Arxiu Comarcal, centres i recursos d'ensenyament... Hi ha també un bon nombre d'artistes locals que ja disposen de la seva pàgina web: Josep Minguell (www.tarrega.com/minguell) o Francesc Miralles (www.tarrega.com/miralles). Estem preparant noves pàgines dedicades a més artistes locals.

– Comerç: s'hi ubica la pàgina web de Foment Targarí, l'associació de comerciants de la ciutat amb les dades, explicació i fotografia de cadascun dels associats.

– Indústria: Tàrrega també és una ciutat que disposa d'una gran indústria. En aquesta part de la web se n'hi poden veure algunes.

– La Fira: és l'esdeveniment cultural amb major projecció del nom de la ciutat arreu del món. De forma anual s'hi pot trobar la programació de la Fira de Teatre al Carrer, així com fotografies i notícies actualitzades diàriament durant els dies de celebració de la Fira. La novetat de la passada edició va ser la posada en funcionament de dues càmeres, una a la plaça del Carme i l'altra a la plaça Major, que retransmetien tot el que passava en aquests dos punts neuràlgics de la ciutat.

– El fòrum: espai obert a l'opinió i al debat sobre temes i problemàtiques actuals. Tothom hi pot dir la seva.

– Pàgines personals: recull de webs de gent relacionada amb la ciutat.

– L'enquesta del mes: cada mes posarem en marxa una pregunta que afecti aspectes de la ciutat. La pregunta estarà acompanyada per diferents respostes que poden ser votades i de forma pràcticament momentània es pot observar un gràfic amb el resultat de les votacions.

En aquests primers compassos de l'any 2000 hem decidit donar-li una major importància a la web de tarrega.com. Hem renovat la imatge adaptant-la al nou any incloent-hi noves seccions. Aquesta nova etapa la podem encetar sobretot gràcies a les primeres col.laboracions econòmiques d'entitats privades de la ciutat que col.locant-hi la seva publicitat faran possible el seu manteniment. Hem inaugurat aquesta nova època amb molta força i sobretot amb la intenció que la web doni a conèixer el nom de la ciutat més enllà de les nostres fronteres.

L'acte inaugural d'aquesta nova temporada es va celebrar el passat dia 5 de gener amb la retransmissió per primera vegada de la cavalcada de reis a través d'Internet. Va ser possible gràcies a la col.locació d'una petita càmera, anomenada webcam, que estava instal.lada a la plaça Major. La webcam retransmetia imatges a la web aproximadament cada tres minuts. D'aquesta forma, el visitant a tarrega.com tenia un visió general del que estava succeïnt a la plaça Major. Barcelona, Mataró, la Seu d'Urgell i Alcoi van utilitzar el mateix sistema per retransmetre les respectives cavalcades. Tenim també en preparació un ampli reportatge fotogràfic sobre el Parc de Nadal d'enguany .Esperem continuar oferint més iniciatives, així com una ampliació i actualització de cadascun dels espais de la web. Estem absolutament oberts a participacions, col.laboracions i idees per tal de millorar la web.

Amb la visió posada en el present, possibilitant d'aquesta manera una millor entrada en el futur, tarrega.com fa una crida a totes aquelles persones interessades en Internet i les noves tecnologies per tal que no ens quedem endarrere en aquest espai en ràpida evolució com és la xarxa mundial que facilitarà l'enorme creixement de les ciutats en un futur que pot ser present.

Entitats

La campanya de Foment Targarí "Aquest Nadal és tot un regal" ha estat un èxit. S'han repartit un total de 250.000 paperetes amb tres-mil regals directes, entre gorres, samarretes, agafadors de cuina, mini-agendes, rellotges i discos compactes. El passat dia 5 de gener a la tarda es va sortejar a l'Ajuntament de Tàrrega el sou de vuitanta-mil pessetes per tot l'any 2000 davant la presència de la notària Marta Clausí Sifré, de la junta de Foment Targarí i de ciutadans moguts per la curiositat i el nerviosisme de conèixer el guanyador del sou. El premi va ser per a la senyora Paquita Lasarte amb una papereta donada per l'establiment Regalina. Foment Targarí vol fer arribar l'enhorabona a l'afortunada del sorteig.

El passat dia 2 de gener el Consell Comarcal de l'Urgell va fer el tradicional dinar de festes nadalenques a Castellserà. Cada any aquesta celebració es fa en un municipi diferent, i hi assisteixen els alcaldes i consellers de la comarca de l'Urgell.A l'àpat és tradició de convidar un artista de la comarca, i aquest any va ser el Sr. Enric Orobitg, de la població de Verdú, el qual va ser l'autor de l'obsequi que es va regalar als assistents.

Tarja d'inscripció al segon simpòsium de l'any 1962 signada pel senyor Joan Maluquer de Motes

El que he de contar-vos avui és una història molt personal, però d'interès comú. Ocorregué al setembre del 1961, en el primer simpòsium d'arqueologia que se celebrava a la Universitat Central de Barcelona, dirigit pel catedràtic Joan Maluquer de Motes, amb el qual des de l'any 1949 m'hi lligava una bona amistat pel fet d'ésser pagès i afeccionat a l'arqueologia. Més d'una vegada li havia sentit dir: «Tant de bo tinguéssim a cada poble un pagès que estimés l'arqueologia! Molts jaciments s'haurien salvat!» Deia també en una carta: «Las prospecciones realizadas per Vd. tienen un grandísimo interés pues solo quien convive en el campo puede hacer la labor indispensable de búsqueda...». D'ell rebia moltes publicacions que m'ajudaren molt a entrar en l'apassionant món de l'arqueologia. A precs seus, vaig inscriure'm al dit simpòsium.

Fou a primers de setembre. Per primera vegada vaig posar els peus a la Universitat de Barcelona. No hi havia molt moviment. Els universitaris encara estaven de vacances i les aules eren buides. Vaig trobar-m'hi molt sol i perdut.

La majoria dels assitents al curs eren senyors grans, professors i directors de museus coneguts entre ells. No obstant, m'ho passava molt bé escoltant allò que tant m'agradava.

Les sessions les fèiem a la mateixa aula. Per tant, després de la primera sessió, ja coneixia el corredor sense necessitat de preguntar. De l'aula va sorprendre'm la distribució del cadirat en forma de graderia fortament escalonada a mode d'anfiteatre; mentre que el professor tenia la tarima a la dreta del mateix nivell de l'entrada, que va estar sempre ocupada pel director i moderador del simpòsium, el senyor Maluquer, que per la forma del tracte coneixia tots els presents.

El segon dia, un dels comunicants va presentar un inventari de les vil.les romanes (masies) del Vallès Occidental en nombre molt elevat, cosa que algun dels assistents va rebatre establint-se una controvèrsia, sempre en castellà, de si tenien vida o no, que es contagià a la resta de la sala sense treure'n l'aigua clara.

Aleshores el senyor Maluquer va intervenir com a moderador dient més o menys això: "Estamos aquí discutiendo un tema, cuando entre nosotros está el agricultor i el arqueólogo que podría con más autoridad esclarecer este debate...".

Jo estava situat a l'extrem esquerre de la penúltima fila de dalt. Vaig intuir que les paraules del senyor Maluquer podien anar per a mi, però vaig restar callat fins que directament i en particular, i també en castellà (aleshores la "lengua del imperio"), va dir-me si podia donar la meva opinió al qüestionat debat.

Al moment va entrar-me una torbació i una sufocació tal que em pujà fins a les galtes, més al veure aquella gent mirant enlaire esperant la resposta del pagès-arqueòleg.

El tema jo el tenia molt clar des del començament de la polèmica. Ara no em tocava altre remei que expressar-lo. Sempre m'ha estat difícil de parlar el castellà. No cal dir com encara més en aquelles circumstàncies d'atavalament. Fent un esforç, vaig posar-me dret tot dient que m'era molt complicat expressar-me en castellà, i que per tant ho faria en català, per fer-me més entenedor. I, així ho vaig fer, sense cap prejudici. La resposta fou el menys important, tot i que va ser convincent. En aquella època les vil.les agrícoles romanes escollien les valls més fèrtils mentre restaven per cultivar plans i obagues, àdhuc solans coberts de pins, alzines i rebolls. La ponderació de la contesta tingué la ressonància en el fet d'expressar-me en català.

Cal dir que ignorava com estava de perseguit l'ús del català a la universitat, com també la presència de dos policies de paisà atents contra tot inici de catalanisme, que estranyament van restar muts potser desconcertats d'aquella espontaneïtat. La sorpresa fou per mi desmesurada quan al final de la sessió vingueren alguns assistents aprovant el meu criteri, però molt més, per haver-ho dit en català. Un mèrit que no pretenia, però que me'l van atorgar, fins a l'extrem que un dels assistents que es deia Magí Travesset, en sortir de la Universitat, m'encaminà avall per la rambla barcelonesa fins a entrar a una botigueta a mà esquerra, darrere de la qual en clandestinitat hi havia reunits un grup de senyors dels quals sols recordo el Sr. Antoni Bergós, amb qui mantinguérem contactes successius a travès del Centre Comarcal Lleidatà. Varen passar molts anys per comprendre abastament la mesura d'aquella situació.

Fou llegint el llibre Vagó de tercera de Josep Vallverdú, la lectura del qual em féu descobrir l'humiliant tractament de la nostra llengua. En alguns dels seus capítols s'hi reflecteix la persecució dins les aules i passadissos de la universitat. "La irritació i el recel contra les demostracions en català –diu– es van manifestar anys i panys..." "Qui feia escarafalls contra els tímits tempteig d'editar en català o d'expressar-se en aquest sentit era considerat algú que sabia fer mèrits" "Qualsevol esdeveniment cultural de signe català podia ser presentat com una gosadia, un exotisme", etc.

Heus aquí que sense pensar-m'ho vaig trencar una llança a favor del català, dins d'una atmosfera i comportaments d'opressió. M'alegra que així hagués estat. I si alguna engruna se'n pogué aprofitar, fou que a partir d'aquell moment –malgrat que els treballs o comunicacions eren escrits i pronunciats en castellà– les intervencions i col.loquis es feien en català, donant desfogament i esplai a molts que en freturaven.

Feia un any que els esperàvem i la seva arribada ha estat la notícia de la setmana. Els Reis d'Orient van passar per Tàrrega impregnat els carrers de màgia i d'il.lusió.

Ses majestats van iniciar pel carrer Sant Pelegrí el seu multitudinari recorregut. La comitiva que portarven era gran. Van arribar precedits per una vintena de furgonetes carregades amb regals.

Una altra vegada BAT va lluir-se amb l'elegància i la sumptuositat que transmetien les carrosses dels reis i amb el detallisme en la caracterització de tots els personatges de la comitiva. Tot plegat, perfecte per crear la il·lusió en grans i petits que els Reis Mags arribaven a Tàrrega des del llunyà orient amb tota l'esplendor que s'espera de la reialesa.

A la plaça del Carme van aturar-se per representar, com cada any, l'adoració de Jesús i després van dirigir-se cap a la plaça Major embolcallats per una gernació que cada cop tenia les butxaqus més plenes de caramels.

Com que la tarima de l'Ajuntament que van estrenar l'any passat era massa alta, ses majestats van demanar que l'arreglessin per estar més a prop dels nens i nenes a l'hora de llegir els pregons. L'alcalde va presidir l'acte.

Després va arribar el moment més esperat de la nit, ja que Melcior, Gaspar i Baltasar van començar a repartir els regals reials.

tindrà jacuzzis, servei de recuperació per a la gent de la tercera edat, saunes i gimmàs

L'Ajuntament de Tàrrega projecta construir un complex lúdic d'aigua, que constarà de piscina coberta i altres serveis com ara sauna, jacuzzi i una zona de recuperació per la gent de la tercera edat. El centre, que en un futur també podria comptar amb una àrea de restaurant, es construirà als terrenys situats entre el camp de futbol i el poliesportiu, on també s'habilitaran les piscines a l'aire lliure. A la zona on hi ha les actuals s'ubicaran les noves pistes de tennis i en un àrea pròxima es construirà l'estadi amb pista d'atletisme.

"La idea –va explicar el regidor responsable de l'àrea d'esports, Carles Pascual– és donar una alternativa a la gent de totes les edats perquè pugui passar un dia sencer dins del recinte i fruir de les seves ofertes". Pascual va especificar que la iniciativa també inclou un canvi d'emplaçament de les piscines a l'aire lliure, que s'ubicaran al costat de les cobertes. Tot el recinte es construirà als terrenys que hi ha entre el camp de futbol i el pavelló poliesportiu. L'Ajuntament vol que el complex sigui un servei per a la ciutat, però també per a la resta de l'Urgell i per a les poblacions de comarques veïnes, com les del Pla d'Urgell, la Segarra o la Noguera.

El pressupost del centre superarà els 650 milions de pessetes, segons va explicar el regidor d'Esports. L'Ajuntament solicitarà l'ajut de la Generalitat per finançar aquest projecte.

Tàrrega projecta des de fa temps la construcció de les pisicines cobertes, tot i que no ha sigut fins ara que ha iniciat els tràmits per fer-ho realitat. L'elevat cost de la infraestructura ha obligat el municipi a ajornar la iniciativa. Per la seva part, l'alcalde va explicar que les obres d'equipament podrien iniciar-se aquest any o el pròxim, una vegada estigui enllestit el projecte i garantida l'aportació de la Generalitat.

Aquesta zona esportiva comportarà una sèrie de canvis a l'àrea on actualment hi ha el pavelló poliesportiu, el camp de futbol i les piscines municipals a l'aire lliure. Aquest últim recinte s'aprofitarà per ubicar-hi les noves pistes de tennis, ja que les actuals s'hauran de demolir per habilitar el passeig que es troba sota la zona residencial del Masset.

A més, el pla de la zona esportiva preveu l'habilitació de pistes poliesportives per acabar amb la saturació del pavelló, la construcció d'un petit estadi amb pista d'atletisme inclosa i la delimitació d'un camp de futbol annex.

L'Ajuntament ja ha iniciat la urbanització de tota la zona (englobada dins del pla urbanístic del Reguer) amb la delimitació d'alguns carrers i avingudes. D'aquesta forma, ja s'ha construït el vial que enllaça el carrer de Joan Maragall amb el poliesportiu.

El Consell Comarcal de la Segarra i el Taller Alba de Tàrrega han signat un conveni per a la gestió de la planta de selecció de residus. Segons l'acord, l'ens comarcal es compromet a donar feina a sis joves d'aquest centre de Tàrrega on treballen unes quaranta persones amb disminucions psíquiques. Ramon Puig, monitor que s'encarrega de supervisar les tasques de la planta de Cervera, va explicar que l'acord facilitarà que un col·lectiu de joves amb dificutats pugui trobar feina estable.

El règim laboral d'aquests sis treballadors del Taller Alba és de vuit hores al dia, de les vuit a les dues i de les quatre a les sis. Els operaris s'encarreguen de separar les restes que passen per una cinta transportadora i classificar-les segons els tipus de material: vidre, paper, plàstics i botelles (aquestes també d'acord amb el color). Posteriorment, els residus es venen per reutilitzar-los.

El divendres dia 7 es va inaugurar el cinquè Cicle de Concerts de Música de Cambra de Tàrrega amb el concert de Reis. Sota la direcció de Josep Lluís Puig, i amb Màxim Carlavilla i Joan Plana com a violins solistes, l'Orquestra de Cambra de l'Escola Municipal de Música de la ciutat va actuar al Teatre Ateneu amb un repertori compost per peces de Vivaldi (Concerto Grosso núm.2, L'hivern i la Primavera), Toldrà (Vistes al mar) i Grieg (Suite Holdeberg).L'orquestra oferirà tres concerts més aquesta temporada.