Benvolguts lectors.

Escric per denunciar la poca consciència social que encara hi ha present en gent d'aquesta ciutat. Sóc educadora de persones amb disminucions tant físiques com psíquiques. El dilluns passat portava cap a la seva residència un grup d'aquest col·lectiu i em vaig trobar que la plaça de pàrquing destinada als vehicles per a disminuïts estava ocupada per un camió de les obres del costat de la residència, per la qual cosa em vaig veure obligada a ocupar el carrer durant dos minuts per baixar de la furgoneta un noi amb cadira de rodes que necessita d'una persona per traslladar-se. Mentre intentava fer la meva feina el més ràpid i bé possible, un conductor, exageradament impacient per arribar a casa (a sis metres del lIoc on estàvem), va començar a tocar la botzina desesperadament, fet que em va fer adonar de la poca vergonya que té la gent, de la intolerància que tenim moltes vegades i de gran quantitat de problemes que tenen les persones amb algun tipus de discapacitat per tenir un mínim de qualitat de vida.

La situació explicada és sols una de moltes situacions que dificulten la vida diària d'aquestes persones ja que ens podem trobar que en carrers tan nous com el Sant Pelegrí no hi hagi accessos laterals a les voreres, que aquestes siguin exageradament altes, que els semàfors no emetin senyal acústic, que hi hagi molt poques places de pàrquing destinades a aquest col·lectiu, i sovint, massa sovint, ocupades per gent inconscient, incívica i insolidària (entre altres coses), que no hi hagi lavabos adaptats en els bars més nous...

Finalment, amb aquest text sols pretenc que reflexionem sobre la situació de discriminació amb què es troben les persones amb dificultats temporals o permanents (dones embarassades, gent gran, els nadons que van amb cotxet, disminuïts psíquics, disminuïts físics...).

Al marge d'apassionaments desmesurats propis de la campanya electoral, el canvi polític que necessita Catalunya s'hauria d'orientar (a part d'un gir de 180 graus en aspectes socials, pobresa, sostenibilitat i de benestar de les persones) cap a una transformació i aprofundiment considerable en com ha de ser la nova política industrial i tecnològica del país, ja que el nostre futur com a regió econòmica puntera en el context europeu i mundial depèn d'aquest tema, que ens obliga a tenir perspectives més enllà del cicle electoral.

Si analitzem la informació objectiva publicada envers el tema, trobarem coincidències de diagnosi i de suggeriments al respecte, com els aportats pel professor P. Nueno, l'enginyer M. Barceló, el sociòleg M. Castells, l'economista M. Teresa Costa, i el professor F. Solé Parellada, entre d'altres.

Catalunya presenta, en relació a Europa, un dèficit important en infraestructures tecnològiques i científiques, tant en l'àmbit privat com en el públic. Destina al voltant d'un u per cent del PIB a recerca i desenvolupament, que representa el 50% de l'esforç de la mitjana europea i un 33% dels països punters, tecnològicament parlant, de la Unió Europea.

L'informe Sedisi (que reflexiona sobre l'ús de la societat de la informació) ens alerta sobre el poc ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació a les nostres empreses en relació als països de l'OCDE.

Si observem els indicadors estratègics internacionals de competitivitat proposats per part de la Unió Europea i l'OCDE resulta que l'economia catalana no es troba ben situada de cara al futur: tenim molt poc pes en els sectors d'alt contingut tecnològic, i en competitivitat no arribem a la mitjana europea.

A Catalunya som forts en indústria fabril, tant pel que fa al capital forani com al del país. Però aquesta fortalesa es torna feblesa en sectors d'activitat d'enginyeria, recerca, innovació i noves tecnologies. En definitiva, en la nova economia del coneixement on el valor afegit és molt més gran, i la major productivitat generarà més riquesa i més ocupació.

Hem vist com molt capital internacional s'ha posat a casa nostra en sectors tradicionals de poc valor afegit, i han mantingut als seus països d'origen la part més valuosa de la cadena productiva: disseny, innovació, marketing, logística; deixant a Catalunya la part del pastís menys engrescadora i que depèn més del factor competitiu del salari baix. Què passarà els propers anys, després de l'ampliació de la U.E.? (recordeu el cas Lear).

Cal dinamitzar les empreses pròpies de cada ciutat i comarca de Catalunya per tal que entrin en la part positiva de la inevitable globalització amb unes condicions de garantia d'èxit. En aquest tema es pot fer molt des de la Generalitat (COPCA i CIDEM): coordinant, augmentant i impulsant les polítiques de promoció econòmica de les diferents administracions públiques (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) i de les institucions (cambres, centres tecnològics, vivers d'empreses, universitats i centres educatius de formació professional, etc.) des del nou paradigma tecnològic i perdent la por que li faci falta al model liberal de no intervencionisme en el mercat.

De la mateixa manera que dediquem molts recursos tècnics, econòmics i jurídics a recaptar tributs, o per subvencionar activitats que no sempre es necessiten, què passaria si se substituís una part per organismes i tècnics, degudament coordinats entre els sistemes educatiu, científic i empresarial, que cerquessin possibilitats de negoci i traspassessin a la societat civil "llavors" d'empreses per tirar endavant?

És hora de planificar moltes accions en aquesta direcció: posant molt més recursos materials i econòmics, aprofitant les energies empresarials i altres recursos propis de cada territori, combinant el sistema educatiu, productiu i científic en la mateixa direcció innovadora, estimulant i promocionant els emprenedors, estudiant les oportunitats de negoci, impulsant des del sistema formatiu la tecnologia punta de més valor afegit i els valors emprenedors, millorant l'accés de recursos financers tan minsos avui en el capital risc i millorant les dificultats a l'hora de sortir a borsa, així com facilitant garanties pels préstecs que necessiten els nous i petits empresaris per tal d'ampliar o innovar el seu negoci.

Realment s'ha fet la promoció econòmica i industrial que necessita Catalunya en el nou plantejament tecnològic del present? Què esperem? Sincerament crec que cal una visió de país molt diferent del que tenen els governants actuals d'aquest petit però potent país.

El cap de llista de CiU per Lleida, Josep Grau, es va comprometre el passat 10 de novembre a Tàrrega a executar 1OO.OOO noves hectàrees de regadiu fins al 2008 en el transcurs de la presentació del programa d'agricultura per a Lleida de la federació nacionalista. Entre les obres promeses per Grau, destaca la transformació en regadiu de la meitat de la superfície regable del Segarra-Garrigues, l'acabament del tram B del canal Algerri-Balaguer, la quarta etapa de regadiu del Garrigues sud i regadius de suport en diferents punts de la Noguera, les Garrigues o de la conca de Tremp.

L'augment de recursos per incorporar les noves tecnologies a la vida dels pagesos és un altre dels eixos del programa de CiU. També es preveu aplicar un descompte de més de tres-cents euros a les dones pageses que puguin accedir al règim d'autònoms i poder optar, com a mínim, a una assistència sanitària i a una prestació o pensió quan es jubilin. El pla d'ajuda fiscal a la dona pagesa el va presentar poc abans de la campanya electoral el candidat de Convergència i Unió, Artur Mas, durant un dinar a Lleida.

D'altra banda, Grau també va anunciar que el seu programa d'agricultura inclou l'Agència de Qualitat Agroalimentària de la UdL per potenciar la qualitat de les produccions de Lleida. En matèria de cooperatives, CiU proposa augmentar fins a 85 milions d'euros la partida pressupostària per al pla de modernització i un programa per a laconcentració de cooperatives agràries.

Per la seva part, el candidat de Convergència, que ha estat conseller d'agricultura durant l'última legislatura a Catalunya, es va comprometre a impulsar l'agroturisme per continuar reforçant la diversificació econòmica de l'activitat agrària.

Grau va presentar el programa d'agricultura de CiU el passat 10 de novembre al matí a la seu del canal Segarra-Garrigues de Tàrrega acompanyat pel president deIs regants, Carles Benet, i una desena de militants de la formació nacionalista.

"Els únics a favor del pagès"

El líder de la federació nacionalista va assegurar que Convergència i Unió és l'única candidatura que es presenta a les eleccions que "creu realment en el sector agrari". En aquest sentit, va dir que el candidat socialista, Jordi Carbonell, va desaprofitar l'oportunitat de defensar els interessos agrícoles catalans quan va ser secretari general tècnic del Ministeri d'Agricultura. En aquest punt, es pot indicar que Grau durant tots o pràcticament tots els dies d'aquesta campanya electoral ha criticat l'etapa de Carbonell al ministeri i el seu "oblit" que a les comarques de Lleida també es produeix fruita seca.

En un altre ordre de coses, el titular d'agricultura va destacar que "la política agrària de la Generalitat els últims quatre anys ha estat concertada amb les organitzacions agràries i fins i tot amb altres grups del Parlament". Un altre deIs reptes de CiU per al pròxim mandat serà I'aprovació d'una nova lIei de contractes d'integració ramadera per adequar-se a les noves necessitats del sector com ara aclarir qui es fa càrrec del cost de l'eliminació deIs excedents deIs purins. Així mateix, CiU promet posar en marxa un pla de reconversió de les varietats de la fruita dolça.

El candidat de CiU per Lleida, Josep Grau, va presentar a Tàrrega el programa d'agricultura

Segarra-Garrigues

"En la pròxima legislatura estarà feta la transformació de la meitat de la superfície del canal."

Cooperatives

"Augmentarem en 85 milions d'euros la partida per al pla de modernització."

Carbonell

"El candidat socialista va desaprofitar l'ocasió de defensar els interessos agrícoles catalans."

El proper 16 de novembre Catalunya i els catalans ens hi juguem molt. Cal decidir entre la dependència dels partits polítics de Madrid en front la independència d'actuació que CiU propugna i que ja ha demostrat històricament amb fets. És en aquest sentit que diem "Sí a Catalunya".

Què vol dir "Sí a Catalunya"? Doncs que cal aprofundir en un model que ha estat vàlid i que ens ha permès mantenir la nostra manera de ser i de fer en una societat de convivència i de tolerància basada en la identitat cultural. Un petit país com el nostre ha estat un model de referència per la seva modernitat. Bill Clinton, per exemple, va manifestar públicament la seva opinió d'admiració pel nostre país. L'expresident dels Estats Units va afirmar dies enrere que sent "una gran admiració pel desenvolupament econòmic de Catalunya, que ha preservat a més la seva llengua, tradició i cultura". Dir "Sí a Catalunya" permetrà també avançar en el reconeixement internacional.

El concepte de campanya uneix els ideals de CiU i els dels ciutadans ja que situa els catalans com a primer objectiu. Noves idees per fer més Catalunya; la Catalunya de les persones, del progrés i el benestar. Apostem per un país més lliure en què els ciutadans puguin actuar amb llibertat i fer realitat els seus somnis i ambicions. Per això dir "Sí a Catalunya" és dir sí al nou Estatut, el qual garantirà un marc de llibertat, pluralisme, democràcia i convivència pacífica que ens permetrà anar més enllà en el suport a les persones.

El nou Estatut ha de ser una autèntica Constitució catalana i un nou marc de relacions amb l'Estat. Convergència i Unió vol, com sempre ha fet, contribuir dins d'aquest nou marc a l'estabilitat d'Espanya sota criteris de responsabilitat política i defensant, per sobre de tot, els interessos nacionals i socials de Catalunya i dels catalans.

Dir "Sí a Catalunya" és dir sí a facilitar l'accés a l'habitatge dels joves, els discapacitats i les famílies nombroses; és augmentar les pensions més baixes i convertir la nostra gent gran en un actiu; és triplicar els ajuts a la natalitat; és apostar per la creativitat i per reforçar i projectar la cultura catalana; és tenir un model propi d'administració de justícia; és potenciar la innovació tecnològica i empresarial, és donar un pas decisiu en matèria de sanitat i educació.

L'hora de la veritat ja ha arribat. A Convergència i Unió treballem per una Catalunya sense límits per dir "Sí a Catalunya".

Amb gran sorpresa i una creixent indignació, llegia al Periódico de Catalunya del proppassat 4 de novembre unes declaracions del president de la Generalitat fetes en un acte de la campanya electoral.

Segons aquell diari, el president Pujol, en un dinar a Santa Coloma de Gramenet amb directors, titulars i professors de centres privats i concertats, després de fer un elogi vehement d'aquest tipus d'escoles, que va definir com a pilar de l'educació a Catalunya, va reconèixer que "tots hem fet una mica de trampa, el Govern de la Generalitat, l'escola concertada, els pares i l'Administració central, perquè la gran majoria d'escoles privades es financin amb fons públics a través del sistema de concerts".

Aquestes "trampes" a què fa referència el president, aquest tracte de favor que el Govern dóna als centres d'ensenyament privats (que en alguns casos vulneren els principis de gratuïtat i que practiquen la discriminació social, cultural i ètnica en el procés d'admissió d'alumnes), ha consolidat un model de política educativa que té com a característica essencial la dualització entre les xarxes pública i privada i, com a conseqüència, el caràcter assistencial que a poc a poc va adquirint la xarxa pública.

A nivell de recursos, la despesa pública deIs centres privats concertats a Catalunya ha crescut espectacularment, ha passat en cinc anys del 20,8% al 24,3% sobre el total de la despesa pública educativa no universitària o, el que és el mateix, de 66.352 milions de pessetes el 1995 als 105.573 del 2001 (en el conjunt de l'Estat espanyol aquesta despesa és només del 15,1 %).

Curiosament, aquest increment en la despesa no correspon ni a un augment equivalent de l'escolarització en centres privats, ni a l'escolarització en aquests centres d'alumnes amb necessitats educatives especials, i per tant, amb necessitat de més recursos (immigrants, nivell socioeconòmic desfavorable...). Les escoles concertades no acullen ni el 15% d'aquesta tipologia d'alumnes.

Davant l'allau de crítiques de la resta deIs partits polítics i deIs sindicats, al Periódico de Catalunya del dia 5 de novembre, el portaveu de la Generalitat, el Conseller Felip Puig, va intentar capejar el temporal creat per les declaracions del president dient que havia estat una expressió col·loquial, i va insistir en el tema, tot subratllant que els centres privats concertats tenen un finançament insuficient i va defensar el model actual d'escola i la política educativa de la Generalitat.

Al mateix diari, el dia 5 de novembre, el candidat actual de CiU, Artur Mas, defensa l'ensenyament privat i carrega contra l'ensenyament públic, tot acceptant el caràcter de subsidiaritat de la xarxa pública, quan diu: "Si podem invertir el que invertim en l'escola pública, que és molt, és, entre altres coses, perquè tenim una escola concertada en què els alumnes ens costen la meitat que a la pública". És a dir, primer s'inverteix en l'escola privada concertada, i després el que sobra s'inverteix a la pública.

I no només pensa així el candidat Sr. Mas, sinó que el president Pujol també ho ha manifestat en diverses ocasions. La política educativa feta al llarg d'aquests darrers anys ens ho demostra cIarament: primer, l'escola privada concertada, i després, l'escola pública.

Voldria que quedés molt clar que una postura a favor de l'escola pública no vol dir, en absolut, estar en contra de l'escola privada concertada.

Tothom ha de saber que l'escola privada concertada està pagada també amb els diners de tots els catalans, que és necessària avui en el sistema educatiu català i que l'única diferència que té respecte a l'escola pública és la de la seva titularitat. El seu finançament públic, però, hauria de comportar també compartir amb l'escola pública els objectius, els recursos, els procediments i el control del seu funcionament. I això no sempre és així. Fer "trampes" és molt poc ètic.

Al reconèixer que la Generalitat fa i ha fet "trampes" per mantenir l'ensenyament privat concertat, al permetre l'incompliment de la normativa que impedeix el cobrament de quotes amagades per docència, al permetre una selecció encoberta de l'alumnat, el president Pujol està reconeixent, de fet, l'establiment d'una política educativa que accentua la segmentació social i que va abocant els centres públics a convertir-se en centres amb pocs recursos, en centres subsidiaris de l'escola privada i en centres amb moltes dificultats per mantenir els seus projectes educatius.

Realment, després d'aquestes decIaracions del president, les persones que durant tants anys hem lluitat i treballat amb il·lusió per la millora de la qualitat de l'ensenyament públic ens sentim burlades i enganyades.

Quina confiança ens pot merèixer el seu projecte polític referent a l'ensenyament? A mi, ben poca.

És obvi que amb les eleccions al Parlament de Catalunya estem davant un moment de crucial importància per a Catalunya. Al llarg d'aquests anys d'autonomia s'han anat posant de manifest els aspectes positius i les mancances que l'actual marc legal ens oferia. Les diferents forces polítiques també han tingut temps de deixar clars els seus posicionaments polítics, i en el cas d'aquells que han governat, aquí o a Madrid, han pogut emprar la seva capacitat d'influència per tal que l'autogovern fos una realitat. A l'hora de la veritat el balanç, però, és més aviat esquifit: una autonomia escanyada econòmicament –la qual cosa no s'ha volgut reconèixer ni per part del PSC ni per part de CiU fins a dates molt recents i encara amb matisos i concrecions més que dubtoses–. El resultat de tot això són les mancances de tota mena i la impossibilitat de fer una autèntica política de progrés social.

El més lamentable de tot plegat és el conformisme i les poques ganes d'encarar els problemes fonamentals per part de les dues forces polítiques majoritàries a Catalunya: el PSC amb un discurs federalista, buit de continguts i permanentment encallat al purgatori, i CiU posant cara de victòria cada vegada que tornaven de Madrid amb quatre rosegons de pa –com el darrer model de finançament pactat amb el PP–.

Durant aquests anys, malgrat els clams al desert d'ERC en el sentit que calia donar un cop de timó decidit cap a la sobirania, la política catalana s'ha anat endormiscant amb la música del conformisme còmode d'uns i les poques ganes d'aquells qui pensen Catalunya en clau espanyola. Uns i altres han tingut en usdefruit, fins ara i per diferents motius, un vot nacionalista i d'esquerres que corresponia a ERC perquè és el d'ERC el projecte polític que conjumina la voluntat de progrés social amb l'assoliment de les llibertats nacionals. De fet és ERC qui diu amb tota claredat que una cosa no és possible sense l'altra.

I aquesta és la gran novetat, anticipada en les darreres municipals, d'aquestes eleccions: l'increment del vot a ERC i el fet que aquesta serà la força decisiva per formar una nova majoria de Govern a Catalunya. Aquesta és la novetat i cal reflexionar acuradament: l'important no és tant amb qui s'ha de pactar, suposant que això convingui, sinó la força que tindrà ERC per treure Catalunya del marasme, per plantejar les coses clarament, aquí i a Madrid, per desterrar per sempre els triomfalismes estèrils i fer passes decidides cap a la solució dels nostres problemes.

Estem parlant, per tant, d'un projecte en diferents fases d'execució temporal, de la urgència d'un finançament just i un nou estatut que doni resposta a les necessitats de Catalunya fins al disseny d'un horitzó polític a llarg termini. I estem parlant també de consens, d'engegar un procés polític que ens permeti parlar amb una sola veu davant el Parlament espanyol.

Aquesta és la intenció d'ERC: encapçalar un procés de definició d'objectius clars, compartits per la gran majoria del poble de Catalunya, que hauran de ser respectats democràticament. En aquesta tasca s'afanyaran els diputats i diputades d'ERC que resultin elegits en els propers comicis. Unes eleccions decisives en què haurem d'estar a l'alçada de les urgències polítiques que tenim al davant.

Sembla que, si les enquestes no s'equivoquen massa, hi haurà govern d'esquerres a Catalunya. Les previsions atorguen a ERC un paper decisiu i a ICV-EUA un complement més "de debò" en aquest futur Govern. Ja veurem. No es pot dir mai blat...

Sigui com sigui, en la línia gens ambigua que ens ha caracteritzat fins ara, Joan Saura va fer públiques les deu condicions que posarem sobre la taula en una probable futura negociació. Diu Saura: "són deu els punts que posarem sobre la taula on es negociï el nou Govern de Catalunya. Són deu punts fets des d'una mirada profunda de Catalunya, des de l'espai de l'esquerra verda, i molts d'ells només els defensem nosaltres. Estem convençuts que aquests deu punts significaran un canvi de debò"

A tall d'orientació per als electors, aquests són els deu punts (entre parèntesi, algunes mesures concretes):

1. Reconèixer nous drets socials (gent gran, escoles bressol, ajuts familiars). Programa pobresa zero (renda mínima garantida).

2. Garantir uns serveis públics de qualitat com a garantia dels drets socials (educació i sanitat)

3. Crear més i millor ocupació. Reduir la precarietat i la sinistralitat laboral.

4. Promoure habitatge accessible (20% habitatge protegit, i, d'aquest, el 50% per a lloguer)

5. Assumir un compromís polític i social per a la protecció del clima (tancament nuclears, energies alternatives, pla ferroviari, impost ecològic).

6. Reequilibrar el territori amb criteris socials i ecològics. No als transvasaments. Un món rural amb futur (nova cultura de l'aigua, moratòria urbanística de la costa, ajuts als joves pagesos).

7. Aprovar una llei Integral contra la violència de gènere

8. Per una democràcia participativa. Mitjans de comunicació públics independents (pressupostos participatius, dret de vot de les persones immigrades).

9. Impulsar la pau i la solidaritat internacionals. Per una globalització alternativa (1% del PIB català a solidaritat, comerç just).

10. Aprovar un nou Estatut elaborat amb participació ciutadana (reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat).

Ara només falta que ens doneu la vostra confiança

La JNC serà una de les organitzacions polítiques juvenils que més candidats aportarà a les llistes a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 16 de novembre, amb un total de dotze joves menors de trenta anys. Albert Batalla, secretari general de l'organització, serà el representant dels joves nacionalistes de les terres de Lleida i ocuparà el cinquè lloc a la llista de la federació. A més, l'organització també ha fet públiques les seves propostes concretes que busquen donar resposta en els que s'han convertit els principals problemes i preocupacions dels joves. Els eixos programàtics principals s'han enfocat en la reclamació d'un nou Estatut per Catalunya que, entre d'altres coses, permeti l'assumpció de plenes competències en tot allò referent a les polítiques de joventut encaminades a facilitar l'emancipació dels joves catalans.

La JNC i la Unió de Joves avisen de l'engany de les JERC

Ja que la Mesa del Parlament de Catalunya va declarar la caducitat de la iniciativa que les JERC van iniciar el passat mes de març sota el lema "L'habitatge és vida. Tu tens la clau. Signa!". Aquesta iniciativa legislativa popular, impulsada pels joves d'ERC, tenia per objectiu recollir signatures per al foment de l'habitatge protegit. Així, no només no s'ha produït el lliurament de les signatures, sinó que a l'Oficina del Cens Electoral tampoc no constava que s'hagués dut a terme cap dels tràmits corresponents per a iniciar aquesta iniciativa. Per això la JNC i la UJDCC demanen a les JERC una explicació pública dels motius pels quals han volgut enganyar els joves catalans en un tema tan seriós com és l'habitatge, generant falses expectatives i actuant amb desinterès i manca de rigor en la seva feina. La JNC i la UJDCC també volen manifestar el seu suport a la proposta que Artur Mas per la qual el Govern de la Generalitat pagaria el vint per cent del cost del seu primer habitatge als joves menors de 35 anys

La Unió de Joves i la JNC, accionistes del nou diari en èuskar

Els traballadors i treballadores d'Egunkaria, amb l'objectiu d'editar un nou diari, han creat, amb un capital inicial de 60.350 euros, l'empresa Euskarazko Komunikazio Taldea S.A., encarregada de tirar endavant el projecte i amb la voluntat d'aglutinar i coordinar els esforços de la campanya d'accionariat popular.

La JNC i Unió de Joves ja s'han fet accionistes del nou diari basc impulsat per Euskarazko KT S.A. Per això et demanem que tu també passis també a l'acció! Campanya d'accionariat popular als Països Catalans, ja que tot està per fer i tot és possible... Passa a l'acció. Compra-la! Les aportacions poden ser de 50 o 300 euros.