Entre els records d'infantesa de l'artista de Tàrrega Josep Minguell n'hi ha un de molt nítid: el seu pare pintant el mural al fresc que hi ha a l'escala de la Diputació. Gairebé quaranta anys després, la corporació provincial li ha encarregat una espècie d'epíleg.

Unes obres de remodelació de l'edifici han permès guanyar dos pisos i el mural de Jaume Minguell semblava inacabat. El seu fill, que ha seguit els passos de l'artista de Tàrrega i s'ha especialitzat en murals, era el més idoni per continuar la feina. "Serà la primera vegada que s'estableixi un diàleg amb l'obra del meu pare", anuncia. Un projecte complex, perquè la pintura tindrà "ritme ascendent i descendent" i perquè segons des de l'angle del qual es miri es confondrà el mural de Minguell pare amb el de Minguell fill.

Jaume Minguell es va inspirar en la història de Lleida. A la planta baixa es poden veure escenes del paleolític que recorden les pintures rupestres del Cogul i va anar avançant fins a la conquesta de Califòrnia per part de Gaspar de Portolà. Josep Minguell es remuntarà a les arrels culturals de Ponent. "La història naix a partir d'un paisatge, d'un clima". Minguell explica que vol enfrontar-se a tota la pluralitat del territori "des de l'espessor dels boscos del Pirineu fins a l'aspror de les Garrigues". Seran "dos obres amb una entitat pròpia que es complementaran al mateix espai arquitectònic".

Minguell ja treballa en el projecte, però abans de materialitzar les pintures d'aquí a dos o tres mesos, confeccionarà unes maquetes tridimensionals perquè no li quedi res per lligar.

En total seran uns cent cinquanta metres quadrats de superfície entre paret i voltes del sostre que l'espectador podrà veure des de totes les distàncies. Josep Minguell està molt content de poder culminar aquesta obra, que ja va restaurar l'any 1995.

"Els japonesos aprenen els oficis a base de generacions, però en la cultura occidental actual costa trobar exemples d'aquesta acumulació de coneixements".

Benjamí Tous s'inspira en l'Ulisses de James Joyce

Benjamí Tous va inaugurar el passat dimecres dia 12 de desembre a la llibreria Genet Blau de Lleida una exposició inspirada en les sirenes de l'Ulisses de James Joyce. L'acte va servir de pretext per obrir una tertúlia sobre la qual s'ha considerat la millor novel·la en llengua anglesa del segle XX. A més de les explicacions de Tous sobre el procés creatiu de la seva obra, es va llegir un fragment de l'Ulisses i es va repartir whisky entre els assistents.

L'Audiència de Tarragona ha condemnat un mosso d'esquadra a set caps de setmana d'arrest i a pagar una multa de 60.000 pessetes per haver fet campanya a favor de Convergència i Unió.

La sentència ratifica la condemna que ja li va imposar el jutjat penal número 3 de Tarragona, tot i que deixava en 40.000 pessetes la multa com a culpable d'un delicte electoral.

Els fets van tindre lloc al maig del 1999, quan Jordi Jardí estava destinat a la comissaria de Tàrrega. L'agent va participar en un míting electoral de CiU a Darmós, una pedania de Tivissa (Tarragona), municipi d'on és natal el policia autonòmic. A més, el rostre del mosso també apareixia en un cartell electoral, fet que vulnera el règim jurídic del cos dels Mossos. Els responsables de la policia autonòmica ja van obrir en el seu dia un expedient informatiu a l'agent perquè els agents tenen prohibit difondre propaganda.

La sentència destaca que encara que Jordi Jardí no va demanar el vot de forma directa als assistents al míting, no hi ha dubte que va participar "en un acte de campanya electoral de Convergència i Unió dirigit a la presentació d'uns candidats de l'esmentada coalició per a les eleccions municipals". Així, l'acusat "va presentar els candidats, fent-ne una introducció general, i va parlar de forma genèrica sobre la democràcia".

A més, es dóna el cas que l'agent fins i tot apareixia als cartells electorals, fet que, segons l'Audiència, "mostra que l'acusat va donar suport de forma clara, pública i patent a una candidatura", afirma la sentència.

"Aquest pressupost és molt agosarat per la seva gran magnitud, i alhora conservador", va afirmar Pere Grau, regidor de Finances de l'Ajuntament de Tàrrega. Segons Grau, és conservador perquè la despesa de manteniment i obres d'urbanització tindrà present l'equilibri entre ingrès i despesa. En canvi, s'apel·larà al crèdit per a les partides importants d'inversió i creixement.

Com que el deute de la ciutat de Tàrrega és molt alt, "caldrà tenir molta cura en la forma de recórrer a nous crèdits", va explicar Grau en la presentació del pressupost de Tàrrega.

El pressupost per l'any 2002 és de 1.653 milions de pessetes, 9.938,455 euros.

Els pressupostos dels organismes autònoms, com ara l'Escola Municipal de Música, el Patronat de la Fira de Teatre al Carrer, Museu Comarcal i la Llar d'Infants la Pau, encara no estan tancats, però es calcula que faran pujar el total dels pressupostos a 2.000 milions de pessetes, un quinze per cent més que l'any passat.

Pel que fa als ingressos, la part més important la proporcionen els impostos directes, més d'un trenta-cinc per cent del total, mentre que un vint per cent arribarà a través dels diners que es rebin de les diferents administracions. Els impostos indirectes, com poden ser llicències d'obres o vedats de caça, representaran més del quatre per cent.

Més de sis-cents milions aniran destinats a inversions, la meitat dels quals seran per la piscina coberta

Segons Grau, es dedicaran 642 milions de pessetes a les inversions, la més important de les quals és la piscina coberta, que està pressupostada en 300 milions de pessetes. L'any 2003, però, s'invertiran 220 milions més per acabar-la.

A més d'això, l'ajuntament urbanitzarà onze carrers i una partida important de la inversió anirà destinada al càmping municipal, al vestuari del camp de futbol i a la reforma del Teatre Ateneu. També es tindrà una especial cura de l'enllumenat públic.

La regidoria que rebrà més diners serà la d'Esports, la major part dels quals estan destinats a la piscina coberta. L'Administració General s'endurà 125 milions de pessetes, i Serveis té previst rebre uns 118 milions per tasques de neteja i tractament de brossa. La regidoria de Cultura, en darrer terme, rebrà un total de 108 milions de pessetes.

Pere Grau confia que el dia 21 de desembre es pugui aprovar el pressupost, ja que el dia 20 s'acaba el termini d'al·legacions de l'oposició. Així, el pressupost serà operatiu des del primer dia de l'any 2002.

El grup de teatre BAT va estrenar el passat dilluns un nou emblema que commemora el cinquantè aniversari de la formació, que va crear-se l'any 1953 a la capital de l'Urgell.

Per tal de crear un logotip identificatiu en referència a aquesta efemèride, el grup BAT va encarregar a l'Escola d'Arts Ondara la confecció i el disseny de l'emblema, que va ser triat d'entre molts aspirants mitjançant un concurs públic entre els alumnes del cicle de grau superior de Gràfica Publicitària.

Francesc Florensa, president de la formació teatral targarina, va destacar la importància dels cinquanta anys del grup BAT com a referent teatral targarí. Florensa també va anunciar la futura publicació d'un llibre que recollirà els darrers vint-i-cinc anys de la formació, ja que la primera meitat de la trajectòria del grup BAT ja va quedar recollida en un altre llibre publicat durant la celebració del vint-i-cinquè aniversari.

L'Escola Municipal de Música comptarà de cara al nou any amb una ampliació de l'espai de cent setanta-cinc metres quadrats. El centre formatiu, a més, passarà de tenir setze aules a oferir-ne dinou als nombrosos alumnes que hi realitzen estudis musicals.

Un problema que el centre ha patit des de la seva ubicació a l'antic edifici de l'ambulatori de Tàrrega és la precària distribució de les aules, ja que els alumnes sovint havien d'interrompre una classe per passar d'una aula a una altra. Amb les obres de reforma de l'Escola de Música, la distribució de les aules s'ha modificat i actualment són independents les unes de les altres.

Es milloraran molts aspectes de l'edifici i es construirà una gran sala d'audició

D'altres reformes aplicades al centre formatiu són la millora de la lluminositat, l'aïllament acústic d'algunes aules, la construcció d'un ascensor hidràulic per accedir a totes les plantes de l'edifici, la construcció d'una sortida d'emergència fins al carrer des del primer pis i la construcció d'una gran sala d'audició de cent metres quadrats i amb capacitat per a vuitanta-sis persones.

El pressupost total de l'obra, que ha instal·lat una coberta de fusta laminada i panells sandwich amb cinc centímetres d'aïllament i amb la cara superior d'aglomerat hidrofugat, puja trenta-tres milions de pessetes.

L'Escola de Música tornarà a l'edifici de l'antic ambulatori a principis del 2002

Els serveis de l'Escola Municipal de Música, que fins l'acabament de les obres s'ofereixen a l'antic col·legi del Carmel, tornaran a la seu habitual a principis del 2002. Durant l'any vinent, el col·legi del Carmel passarà a ser un hotel d'entitats amb capacitat per a totes les associacions de la ciutat.

L'associació de comerciants Foment Targarí ha acordat una campanya conjunta amb Càritas Parroquial per tal de recaptar fons per al finançament dels projectes de l'entitat no lucrativa.

La campanya, anomenada "La pesseta s'acaba, les necessitats continuen", implicarà cent vuitanta comerços associats a Foment Targarí i començarà el 7 de gener del 2002.

Els comerços implicats en la iniciativa posseiran una garrafa de vidre on els clients podran dipositar les monedes de pesseta que ja no estaran en curs legal a partir de l'any vinent. Càritas Parroquial, posteriorment, canviarà el valor d'aquestes monedes al Banc d'Espanya i destinarà el total de l'import recaptat a projectes socials, com l'atenció als infants, a la gent gran o als transeünts.

D'altra banda, el grup de teatre BAT va representar el passat diumenge l'obra El gran egoïsta i va recaptar més de cent mil pessetes per Càritas.

L'arquitecte municipal, Eduard Escolà, ha presentat recentment el projecte d'urbanització del carrer del Mur del Castell i el de Nova Pujada al Castell, que voregen l'edifici del castell de Tàrrega. D'aquesta manera, es pavimentaran les calçades i les voreres i s'hi instal·larà enllumenat públic.

També es pretén instal·lar un sistema de clavegueram, d'aigua potable i uns conductes per als futurs serveis de telefonia mòvil i mitja tensió a l'edifici del castell.

A més, es vol fer aquest racó de la ciutat més atractiu amb una zona lúdica al costat del castell i amb la recuperació de l'antic pou de gel, que serà visitable. El cost total de l'obra serà de més de quaranta-sis milions de pessetes.

El carrer de Joan Tous finalment es podrà obrir a la circulació

D'altra banda, el Departament d'Urbanisme i Serveis de l'Ajuntament de Tàrrega ha donat a conèixer la futura obertura del carrer de Joan Tous i Sanabra, d'un total de cinquanta-vuit metres de longitud, amb totes les infraestructures necessàries.

Al xamfrà d'aquest carrer amb amb el de Sant Pere Claver s'està construïnt un bloc de pisos que acollirà trenta-nou habitatges, locals comercials i dues plantes subterrànies per aparcaments.

L'empresa constructora finançarà la urbanització del carrer,que juntament amb l'edificació del bloc puja uns trenta milions de pessetes de pressupost.

L'empresa Alsina Graells ja efectua dues noves expedicions d'anada i de tornada els dies feiners entre les capitals de la Noguera i l'Urgell. Les sortides des de Balaguer són a les 12 del migdia i a 2/4 de 8 del vespre, mentre que de Tàrrega són a 2/4 de 9 del matí i a les 8 del vespre. Aquesta nova línia tindrà també parades a Hostalnou, la Ràpita, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Penelles, Castellserà, Boldú, la Fuliola, el Tarròs, Tornabous, Anglesola i Vilagrassa.

Aquest nou servei de transport de viatgers ha arribat després de la formalització d'un contracte entre la Direcció General de Ports i Transports i l'empresa Alsina Graells.

Aquest acord determina les condicions de la prestació, els objectius de servei i el règim econòmic. Aquesta mateixa empresa també s'encarrega de dues altres noves línies a les Terres de Ponent, de Ponts a Balaguer i de Maials a Almatret.

Els artistes Josep Minguell i Artur Duch van inaugurar el passat dissabte una exposició conjunta a Cal Talaveró que, fins al dia 30 de desembre, mostra la gran qualitat del treball d'ambdós, tant pel que fa a la pintura com a l'escultura.

El targarí Josep Minguell hi mostra obres de grans dimensions, teles plenes de color i difusió de formes. Minguell ha estat molt reconegut per la tècnica del fresc, com és el cas del vestíbul de l'Ateneu.

Artur Duch, d'altra banda, exposa obres d'una gran qualitat en el traç i molt colorístiques. També mostra escultures de sorprenent ingravidesa.

Entitats

A la conferència que va organitzar la Cambra de Comerç sobre els efectes fiscals de l'euro i que va ser pronunciada pel delegat d'Hisenda a Lleida, Javier Caicedo, hi varen assistir gairebé cent empreses de la demarcació.

Atès l'elevat nombre d'assistents, l'acte es va realitzar a la sala de plens de l'Ajuntament, ja que a la Cambra no hi havia suficient espai.

Els aspectes més importants de l'exposició es varen centrar en la forma de presentar les declaracions de tots els impostos l'any vinent, amb la incorporació de la nova moneda, i també com ens pot afectar l'euro en les declaracions d'impostos en el període transitori. Per altra part, en la conferència es va fer una completa explicació de com utilitzar el web de l'Agència Tributària de cara a efectuar les declaracions amb euros.

El delegat d'Hisenda juntament amb la cap d'informàtica varen informar de la intenció de l'Agència Tributària de reforçar extraordinàriament les declaracions telemàtiques a travès del seu web, ja que, aquest disposa de mitjans d'ajuda suficients per facilitar a tothom l'ús d'Internet en les relacions entre el contribuent i l'Administració tributària.

La presidenta de la cambra considera que dins del programa d'accions que està portant a terme la Cambra de Comerç de cara a la incorporació de la nova moneda, era absolutament necessari organitzar un acte específic pels efectes fiscals de l'euro a les nostres empreses. Per altra banda, dins del marc d'aquestes accions, més de quatre-cents comerciants han fet ús de les pràctiques en els tallers de l'euro que la cambra ha organitzat juntament amb Foment Targarí i les associacions de botiguers d'Agramunt i Bellpuig.

Estones de lletra

Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora... (provervi indú).

Ama l'art; de totes les mentides és, si més no, la menys enganyosa.

L'autor ha d'estar en la seva obra com Déu en l'univers: present pertot arreu, però en cap visible.

Si miréssim sempre al cel, acabaríem tenint ales.

La humanitat és com és. No es tracta de canviar-la, sinó de conèixer-la.

Quan un està acostumat a una dolça monotonia, mai més li agradarà cap classe de distracció, que no l'alleujaria i que sols li serviria per adonar-se més que s'avorreix cada dia.

La niciesa és un obstacle; tot el que contra ella es llença s'estavella.

Sempre queda en la consciència alguna cosa dels sofismes (falsetats) que s'hi ha vessat; i se'n guarda cert regust, com un mal licor.

La felicitat es pot trobar, sempre que se sigui home de bé, al costat d'una bona dona. L'únic difícil per aconseguir aquest tipus de felicitat es trobar la bona dona i ser, a la vegada, home de bé.

Solament hauríem de plorar la mort dels homes i dones feliços; o sigui, molt poques morts.

A Roma hi havia un personatge que es feia anomenar comte Roncalli. Algú va preguntar al Papa si era un parent seu, i ell va respondre: "Potser sí que és cosí meu, però en tot cas no és pas cosí dels meus germans!".

Entitats

Arran de la notícia apareguda en aquest setmanari ja fa algunes setmanes, i que feia referència a la possible adaptació de l'antic Col.legi de Carmel, que actualment està acollint l'Escola de Música, en un hotel d'entitats, la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega valora positivament la iniciativa del Govern Municipal, ja que Tàrrega pot presumir d'ésser una ciutat amb un teixit d'associacions molt important (més de cent entitats). El fruit de tenir una ciutat amb tantes entitats i associacions fa que puguem gaudir d'un dinamisme admirable en l'ámbit de l'oci, de la cultura, esports, familiar, veïnal, etc.

Una ciutat sense associacions és realment una ciutat morta, en canvi una ciutat com la nostra amb tantes associacions mostra un signe molt positiu de vitalitat dels nostres ciutadans. Fins i tot n'hi ha que fan servir el nombre d'associacions que hi ha en una ciutat com a termòmetre per valorar el tipus de ciutat de què s'està tractant. Algú ha pensat mai la importància que tenen les associacions en qualsevol població? Us imagineu viure en una ciutat mancada d'associacionisme? Qui organitzaria, per exemple, el Carnestoltes? I els Reis? Com es podria atendre millor els disminuïts sense entitats? I moltes més preguntes sense resposta...

A Tàrrega tenim associacions de tot tipus, n'hi ha que es dediquen a organitzar esdeveniments esportius, d'altres de caire cultural, veïnals, d'ajut al disminuït, sanitàries, etc. En tenim de tot tipus.

Per aquest motiu la Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega considera l'emplaçament d'aquest hotel d'entitats una bona manera de mimar aquest esperit associatiu tan impotant que tenim a Tàrrega. Amb aquest hotel les associacions tindran el seu espai propi, on segurament podran organitzar-se millor, podran ésser més actives, podran organitzar més activitats i de ben segur que Tàrrega aviat n'obtindrà els fruits.

La FAVT dona suport a la proposta de l'alcalde de Tàrrega i del regidor de Cultura vers la creació d'aquest hotel d'entitats, a més a més creiem que és una proposta pionera a les ciutats de les mateixes característiques, la qual cosa demostrarà que Tàrrega en l'àmbit de l'associacionisme no té competència. A més a més serà la primera ciutat de tot Lleida que tingui un hotel d'entitats, ja que de moment només tenim constància que n'hi ha a Barcelona i Girona.