Estic totalment d'acord amb l'article de Miquel Aguilar a Nova Tàrrega del 8 de juny, rebuda amb l'habitual retard a Barcelona.

I he de contestar afirmant rotundament "sí que em molesta" allò que molesta l'autor de l'article tan minuciosament exposat, partint de la base de la nova campanya contra el tabaquisme. Evidentment no repetiré tots els punts mencionats que "el molesten" a ell i que haurien de molestar tots els ciutadans ben assenyats o apartats del ramat en què ens transforma la vida moderna allunyada de l'ètica i la poesia. I s'han d'afegir els discursos dels governants, els seus actes que són retratats superbament per tots els mitjans de comunicació al seu servei, i l'abandó d'uns ideals que haurien de servir per millorar la societat, la nostra en què vivim, i la d'aquells que han estat miserables de la terra i encara ho són per culpa de l'explotació del capitalisme sagnant i dels seus servidors abjectes i mancats d'escrúupols.

D'això tracta, en el fons i en la forma, l'article de Miquel Aguilar. I jo em permeto felicitar-lo perquè dóna a Nova Tàrrega la dimensió que es mereix com a bon periòdic, afegint-se als normals debats sobre situacions (positives i negatives) d'una Tàrrega que autoritats i aquells que els han portat al petit poder haurien de fer-la millor.

Postal fora vila

Una excel.lent amiga –targarina, de la sobrebona collita dels anys vint–, que té el mal costum de llegir les meves postals, em va telefonar recriminant-me pel fet que, d'un temps ençà –diu ella–, només parlo de guerres, solituds, melangies i altres gaites que li produeixen una certa angoixa vital. Diu que de tot això ja en tenim prou amb la premsa diària quan ens explica, fil per randa, les calamitats que són el nostre pa de cada dia; fins i tot el nostre setmanari ens ha obsequiat, de fa poc, amb els esgarrifosos crims del carrer Major. Com que la noia té raó, desprès de cavil.lar una estona, he cregut que seria convenient canviar el CD i parlar de quelcom més estimulant, per exemple del sexe, un tema que hauria de ser seriós perquè és el component de l'acte més transcendental de l'espècie humana, pa procreació, i no obstant la gent se l'ha pres a xacota. Però heus ací que una vegada llest l'original per entrar en fax, el rellegeixo i el tiro a les escombraries perquè malgrat els seus eufemismes el considero més apte per a un Play-boy que per al nostre setmanari. En el seu lloc serà millor, aprofitant l'avinentesa del proppassat dia del llibre, canviar el tema inicial pel de:

Un tema que m'ha suggerit el fet que els nostres contemporanis llegeixin generalment poc o gens, malgrat que mai s'havia escrit i editat tant com ara. He de matisar que quan dic llegir, faig referència als llibres en concret. De periòdics, magazines, revistes, còmics i altres publicacions, que en surten a tones, sí que se'n llegeixen. Els llibres, malgrat la seva també ingent producció, són de lectura molt més limitada. Molta gent té la llar plena de llibre per les estanteries, petites biblioteques que gairebé mai ningú llegeix o consulta, però fan bonic, sobretot si són de llom de pell amb incrustacions daurades. A remarcar també el fet que teòricament avui tothom està alfabetitzat, però hi ha un sector que coneix perfectament la part mecànica de la lectura, i desconeix en profunditat i fins i tot superficialment el sentit del que està llegint. A ells i a tot el qui pateix "llibrefòbia" els aconsellaria que un dia qualsevol agafin un llibre, el que s'adapti més al seu paladar, que hi posin els cinc sentits i no es donin per vençuts fins arribar com a mínim a les vint-i-cinc pàgines; si no li agrada, que el deixi i n'agafi un altre i encara un altre si l'anterior no li ha plagut tampoc. És molt possible que amb un xic de paciència li anirà entrant la drogaaddicció llibrera. El fet que s'hagi de deixar de banda un llibre després de la inicial lectura no vol dir res; a mi m'ha succeït amb llibres d'èxit editorial.

L'afany i el tipus de lectura depèn en gran part de l'edat del lector. El meu inicial país de les meravelles en forma de biblioteca el situo al primer pis de la Caixa de Pensions, al carrer d'Agoders; encara avui em sabria de memòria on estaven situats els meus herois preferits, com són ara James Oliver Curwood i Zane Grey, amb les seves novel.les de l'oest de toc romàntic. I també tal vegada prematurament per a un nou, Lajos Zilahi, Stefan Zweig, Dostoiewsky, Wilde i un llarg etcètera que podria encapçalar Jules Verne amb tota la seva fantasiosa bibliografia.

Ara, malgrat que Santa Llúcia m'ha conservat prodigiosament la vista, de llibres en llegeixo pocs. Si em preguntessin quin llibre tinc ara entre mans, diria sincerament que cap, i no serà per manca d'elecció després de l'allau del dia del llibre. I això que el sol fet de poder dir que en aquest moment estic llegint tal llibre de tal autor (com més conegut, millor) dóna un cert aire cultural i un toc aparent d'envernissat intel.lectual. "Quin llibre està vostè llegint ara?", és la pregunta obligada d'entrevistador al personatge de torn.

Fent ara una petita matisació que s'aparta un xic del tema i entrant de ple en l'aspecte material de la qüestió, la vida m'ha ensenyat que no sempre triomfa el nivell, ni el grau de saviesa, intel.ligència, cultura i altres elements derivats de l'intel.lecte, mentre d'altres amb desprofitats estudis primaris, escassament alfabetitzats, han triomfat a la vida creant riquesa i contribuint amb el seu grante de sorra al creixement econòmic del país; per això que de tant sabut sona a tòpic, té fins i tot certes connotacions axiomàtiques. I és ben cert que no ho dic amb cap sentit crític, ben al contrari, els dono tot el mèrit que es mereixen perquè indubtablement, estan en possessió de –malgrat no haver llegit el llibre de què parlàvem– psicologia innata, personalitat, simpatia, tenacitat i sort, un factor aquest que els pares, amb bona voluntat, procuren negar, generalment, i que després la vida et demostra que realment existeix.

Aquesta qüestió em fa venir a l'esment un relat de Somerset Maugham que el lector probablement coneixerà perquè fou a més portat a cinema, no recordo amb quin títol, en forma de sketches del mateix autor, un dels quals ens parlava d'un sagristà que exercia la seva professió en una barriada perifèrica de Londres. Tot anava bé, malgrat les estretors econòmiques d'un sou migrat, quan la diocesi ordenà l'alfabetització dels sagristans. L'home, que de lletra no en sabia un borrall, es va veure incapaç d'aprendre a llegir i a escriure i presentà la dimissió. El dia de l'acomiadament, tot sortint de la parròquia, s'adonà que no tenia tabac. Fumador empedreït, cercà afanyosament una tobacconist's shop i no en trobà cap en tota la barriada. Aquest fet trivial li suggerí la feliç pensada de posar-hi un estanc. Ajuntà els seus estalvis i llogà un petit local que abarrotà de gènere. La cosa va anar tan bé que a l'any obria una altra botiga a l'extrem oposant de la barriada, i més tard una altra i una altra, fins que arribà el moment de donar el salt definitiu, ampliant, modernitzant i expandint el nombre d'establiments, ja que no es tractava sols de vendre tabac, sinó tota mena d'articles propis d'un basar. Llavors, com que revertia en el negoci tot el que guanyava, necessità calés i els manllevà al director del seu banc en forma de préstec que no calia dir que li fou atorgat sense dilació. Arribat el moment de formalitzar-lo, el director del banc li entregà el contracte perquè el signés. El prestatari li digué que hauria d'emprar el dit ja que no sabia de lletra. El director del banc restà bocabadat i li preguntà:

– Digui, estimat client; si vostè és analfabet i a l'ensems home de tanta empresa, em vol explicar què fóra si de bon principi hagués sabut llegir i escriure?

– Sagristà –respongué impertorbable el nostre personatge.

Entitats

La Federació d'Associacions de Veïns de Tàrrega ha rebut contesta d'una petició enviada al conseller de Justícia sobre l'estat del futur jutjat de Tàrrega.

El conseller manifesa que la Conselleria de Justícia sempre ha esta favorable a la creació del jutjat de Tàrrega, i que el canvi de conseller no comportarà cap modificació del projecte.

El conseller diu que l'any 1995 es va elaborar un document de modificació de la llei de demarcació i planta judicial a Tàrrega. En aquesta proposta es mantenien igualment, amb una demarcació més ajustada a la divisió comarcal, els partits judicials de Cervera i Balaguer. Aquesta proposta es va presentar al Ministeri de Justícia perquè la tramitessin, però finalment no ho van fer.

En aquests moments el Departament de Justícia està treballant en l'elaboració d'una nova proposta, en la qual inclourà un jutjat amb seu a Tàrrega, per tal de proposar la modificació d'aquesta Llei al Ministeri de Justícia, d'acord amb el que preveu l'apartat 5è de l'article 35 de la Llei orgànica del poder judicial.

Cultura

Fa tot just un any que vàrem visitar personalment l'Arxiu Gavín, situat a la localitat de Valldoreix. La veritat és que vàrem restar impressionats per la immensitat de les col.leccions perfectament catalogades. Anteriorment, en teníem referències per la publicació dels volums del seu famós Inventari d'Esglésies, i sabíem de la importància del seu arxiu. Però veure'l directament, amb tota la seva magnitud, és tota una experiència que vam compartir amb el Sr. alcalde, el Sr. Ramon Morell, secretari municipal, i l'amic Jaume Espinagosa, director del Museu Comarcal.

Efectivament, el 1997 Gavín publicà el volum 29 de l'Inventari d'esglésies del principat de Catalunya i Andorra, que ofereix informació i 22.000 fotografies de tots els edificis eclesiàstics de les nostres comarques. Segurament, Josep M. Gavín és l'única persona que hagi recorregut tots els municipis i llogarrets catalans. Gavín ha col.laborat en multitud de publicacions; esmenten Catalunya romànica, Gran Geografia Comarcal de Catalunya i Santuarios Marianos de Cataluña. En total ha participat en tres-centes obres, aportant articles o fotografies. També ha realitzat nombroses conferències i exposicions.

El seu arxiu, un dels arxius privats més importants d'Europa, compta amb un milió i mig de peces documentals: fotografies d'esglésies (214.000), estampes (250.000), postals (220.000), nadales (320.000), personatges catalans (47.000), documents diversos (440.000), goigs (24.000), recordatoris de primera comunió i de defunció (22.000), i recordatoris commemoratius (4.600).

Cal també tenir en compte que amb aquest immens arxiu vindrà també a Tàrrega l'arxiu de Josep Sansalvador, de Barcelona, compost per més de cent mil fotografies, i aquest senyor es traslladarà a Tàrrega per treballar a l'Arxiu Comarcal, per tal de tenir cura, juntament amb el director, del manteniment de l'Arxiu Gavín.

Sens dubte, aquest fet cabdal per a Tàrrega, significa moltíssim per a l'arxiu comarcal, que veurà reforçades les seves activitats, consultes, conferències, exposicions, visites, etc. Hem d'estar, doncs, molt contents i agraïts al Sr. Gavín per la confiança dipositada en Tàrrega, i al nostre alcalde, Frederic Gené, que han fet possible aquesta cessió documental tan important, i que de ben segur significarà una fita per al nostre patrimoni cultural i històric.

Entitats

Aquesta setmana ha tingut lloc un dels actes de més importància per als pels nostres residents, que és la unció dels malalts. Primerament, el dimarts dia 22, el rector Mn. Garriga va fer una xerrada sobre el significat dels sagraments i concretament va ressaltar el de la unció dels malalts.

El dijous dia 24 se celebrà una missa en què Mn. Josep Garriga i el pare Lluís Bosch van administrar el sagrament de la unició dels malalts a tots els residents. Una persona gran dóna molta més importància a aquest sacrament i per això és fonamental celebrar-lo any rere any.

Posteriorment tingué lloc al jardí un piscolabis per a tots els presents.

Fa uns dies vàrem tenir a la residència una visita ben especial. Un grup de nenes del Talladell, acompanyades de Raül Aguilar van venir a compartir una estona amb els nostres residents. Els avis estan encantats de rebre visites tan joves ja que les coses que expliquen, la frescor i l'alegria que transmeten els joves són sempre una novetat ben rebuda.

Moltes gràcies a tots!

Continuant amb el cicle de conferències que s'està realitzant a la residència, el dia 24 de maig l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Lleida va fer una xerrada sobre aquesta malaltia.

L'acte fou presentat per Josefina Bernades, regidora de Serveis Socials i membre de la junta de patronat de la Residència Sant Antoni Hospital. Seguidament Joana Espuga va fer una exposició sobre la malaltia en si, la convivència amb un malalt d'alzheimer, el comportament dels malalts i les actuacions a seguir. Va ressaltar molt com tractar una persona malalta d'alzheimer ingressada en una residència, i sobretot com ha de ser la convivència amb la resta de residents.

A continuació, Teresa Recasens, presidenta de l'associació, va exposar què és l'entitat i quines actuacions duen a terme. També va aprofitar per presentar M. Rosa Pellicer, que és un dels puntals que té l'associació a Tàrrega. Pellicer va oferir als presents el testimoni i l'experiència que té amb la malaltia d'alzheimer.

La xerrada fou un èxit de públic, ja que és un tema que interessa i que cada cop s'ha de conèixer i difondre més.

Volem agrair de tot cor a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Lleida la seva col.laboració en el cicle de conferències i haver desenvolupat un tema molt interessant de forma molt entenedora per a tothom.

La propera conferència tindrà lloc el dia 15 de juny a dos quarts de nou del vespre. La xerrada anirà a càrrec de Conxita Torruella, diputada al Parlament de Catalunya, i el tema a tractar: "La llei d'acolliment residencial per a les persones grans".

L'acte és obert a tothom. No hi falteu.

Ensenyament

Un any més els nostres alumnes han anat de convivències. Des dels més petits fins als més grans han conviscut en àmbits molt diferents al de l'escola.

Educació infantil a la Xipella (Solivella).

Educació primària i primer cicle d'ESO a la Ciutat del Repòs i Vacances (Tarragona).

Tercer d'ESO al delta de l'Ebre.

Quart d'ESO a Mallorca.

La companyia de Vilanova i la Geltrú l'Escotilló va ser la gran triomfadora en la tretzena edició dels premis de grups amateurs de teatre, organitzats per BAT, i que es van entregar la nit de dissabte passat al restaurant la Granja de Tàrrega.

El grup de Vilanova i la Geltrú, guanyador d'aquest premi en l'edició de 1999, va repeir l'èxit amb l'obra Odio Hamlet. A part de guanyar el premi absolut a la millor obra, es va emportar el premi a la millor direcció, per a Paquita Roig, al millor actor principal, Oriol Freixenet, i a la millor presentació escènica.

Nit de gala del món del teatre

El món del teatre local es va vestir de gala per acollir la nit d'entrega dels premis de teatre, en què van arribar els vuit grups finalistes provinents de diferents punts de l'Estat. El grup de Palència Lapsus Teatro va ser un dels més guardonats de la nit, i es va emportar entre altres el premi a la votació popular. També el grup Voramar Teatre, d'Andratx, illa de Mallorca, es va endur destacats premis. Nova Tàrrega va fer entrega del premi a la millor actriu, que va correspondre a Marga Inclán, de la companyia Lapsus-Teatro, de Palència.

Més de cent persones van assistir a l'acte, al qual van assitir diferents autoritats, com Antoni Bosch, vicepresident de l'I.E.I.; Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, i Rosa Maria Mora, presidenta del Consell Comarcal, entre altres autoritats.

Gené va fer referència a la importància que ha adquirit la Fira de Teatre i a la importància d'aquest concurs per donar a conèixer Tàrrega arreu de l'Estat. El grup vencedor es va guanyar el dret de participar en la propera edició de la Fira.

La titular del jutjat penal número 2 de Lleida va ordenar dilluns la recerca i captura d'un veí de Tàrrega que havia de ser jutjat per un delicte de lesions, en què va incórrer en agredir suposadament un altre veí de la capital de l'Urgell.

Segons el fiscal, els fets van tenir lloc quan el suposat agressor, Manuel J. O., va iniciar una discussió amb un conegut, a qui va causar lesions de diversa consideració. La fiscalia sol·licita inicalment una pena d'un any de presó per a l'acusat, que dilluns no va comparèixer al judici que havia de celebrar-se per aquests fets al Canyeret. Per aquest motiu, la jutge en va ordenar a les forces de seguretat la recerca i captura. Tampoc no va assitir a la vista la víctima de la presumpta agressió.