L'Ajuntament de Tàrrega ha donat a conèixer les estadístiques de població del mes de maig, que estableixen la xifra rècord d'habitants en 13.012, seguint amb l'habitual increment que viu la ciutat cada mes i tal com va anunciar Nova Tàrrega.

El mes d'abril es va tancar amb 12.987 habitants. Les 80 altes i les 55 baixes que s'han produït en el mes de maig deixen la població en els 13.012 habitants, i aconsegueix clarament la segona posició entre les capitals de comarca de la província, apropant-se a Balaguer, que no compta amb cap poble agregat, com Tàrrega, que en té sis.

Els pobles agregats sumen 693 habitants

El nombre d'habitants donat per l'Ajuntament inclou els habitants dels pobles agregats, que en el cas de Tàrrega són sis: el Talladell (269 habitants), Claravalls (151), Altet (112), Santa Maria de Montmagastrell (86), la Figuerosa (62) i Riudovelles (13), que contribueixen a superar la xifra dels tretze mil.

De les 80 altes comptabilitzades a l'Ajuntament durant el mes d'abril, destaquen les 15 procedents del Marroc, 9 de Romania i 5 d'Argentina i Guinea, respectivament.

Segons l'alcalde de Tàrrega, "en els últims dos anys s'ha normalitzat el creixement de Tàrrega en uns vint a trenta habitants per mes", cosa que pot fer seguir creixent la ciutat amb aquest ritme espectacular, sense precedents al llarg del segle XX.

Tàrrega es convertirà ben aviat, si no sorgeix cap impediment legal, en la ciutat més petita de l'Estat a disposar de forn crematori.

Aquest nou servei se situarà a l'edifici on està ubicat el tanatori de Tàrrega, a l'avinguda d'Ondara de la capital de l'Urgell, que completarà els serveis funeraris que presta actualment.

L'empresa targarina ha realitzat estudis sobre la utilització del servei a l'Estat espanyol, en què només es xifra en un 4%, a diferència de països com Japó, en què es supera el 80%. A Europa, Espanya és un dels països amb el nivell més baix. A França s'arriba a un 20%. Tot i així, Catalunya disposa d'un major nombre d'usuaris respecte la resta de l'Estat.

En aquests moments l'empresa encarregada del tanatori targarí ha sol·licitat l'obertura d'aquest nou crematori i a partir de la setmana passada ha quedat reflectit al B.O.P. i hi ha un període de vint dies per expressar reclamacions o al·legacions per part de les persones que es consideressin afectades. En cas de no produir-se'n cap, l'empresa targarina podria procedir a la col·locació del nou crematori.

Un servei de grans ciutats

El crematori és un servei innovador a les terres de Lleida, i només n'hi ha dos a Lleida des de fa pocs anys. Altres ajuntaments de grans ciutats catalanes consideren la importància del crematori, però només uns quants l'han pogut tenir, com per exemple l'Ajuntament de Manresa, que va treure l'oferta d'instal·lar un crematori al cementiri municipal, oferta a la qual no va optar cap de les funeràries de la ciutat per la manca de viabilitat del projecte.

El tanatori de Tàrrega podrà donar servei fins i tot a grans poblacions de les comarques properes, com la Segarra, la Conca de Barberà, el Solsonès, el Bages i l'Anoia, entre altres.

L'Ajuntament de Tàrrega ha elaborat un avantprojecte per a l'actual Farinera Balcells, en què es poden veure les diferents dependències en què es volen dividir les instal·lacions, un cop es pot disposar dels 46 milions de pessetes pertanyents a l'1% cultural del Ministerio de Fomento. Aquesta quantitat servirà per començar la primera fase de l'edifici.

"La realització del projecte se n'anirà cap als 400 milions de pessetes", va matisar Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, "però amb els 46 milions d'aquest any es preveu realitzar el projecte executiu, així com iniciar les obres de la teulada i finestrals de la zona propera al carrer de la Indústria", va dir Gené.

Edifici per a usos culturals

L'edifici, segons aquest avantprojecte, tindrà usos culturals i acollirà, entre altres coses, un local social i una sala d'actes amb capacitat per a tres-centes persones, despatxos, zones d'esbarjo i polivalents, i els baixos de l'edifici es destinaran per acollir el fons Trepat.

La primera fase de les obres preveu l'arranjament de la teulada i els tancaments de la primera nau. Frederic Gené preveu consensuar amb els diferents grups polítics municipals l'ús final de la fàbrica, i així arribar a un acord que satisfaci a tothom, ja que aquest porjecte de remodelació de la farinera Balcells és, segons Frederic Gené, un projecte d'envergadura.

D'altra banda, segons va confirmar l'alcalde Frederic Gené, "és la primera vegada que Tàrrega rep diners directament de l'Estat", i això es deu, segons Gené, al pacte de govern entre CiU i el PP a l'Ajuntament.

Montserrat Farré, monja de Claravalls i missionera a la població de Nsork (Guinea Equatorial), ha portat tres joves d'aquesta zona a curar-se de problemes de sordesa i ceguesa que no es poden curar a Guinea i que seran tractats a la clínica Sant Joan de Déu, a Barcelona.

Col·laboració de l'Ajuntament de Tàrrega

L'Ajuntament de Tàrrega inverteix una part del 0,7% social del pressupost total del consistori en aquest projecte d'ajuda a la població de Nsork, poblat de mil habitants situat al cor de la selva de Guinea, i on hi ha l'hospital que dóna assistència a la zona i en què treballa la missionera de Claravalls, Montserrat Farré.

L'Ajuntament de Tàrrega sempre ha col·laborat en aquest projecte amb la població de Nsork, en la qual s'hi ha construit un pou al qual li han donat el nom de pou de Sant Eloi.

Tres nois guineans amb problemes de salut incurables en el seu país

Un dels nens arribats ara des de Guinea és Richi, un noi que va ser operat fa dos anys a la clínica Barraquer en quedar-se cec de cataractes, i que ha aprofitat el viatge per fer-se la revisió, després que la clínica Barraquer li recuperés totalment la vista fent-se càrrec de l'operació. Les altres dues noies són Margarita i Pilar. La Margarita està afectada per un problema a l'oïda, que li causa una sordesa quasi total, i haurà de sotmetre's a un transplantament cloquear, i la Pilar no hi veu, ha perdut un ull, però provarà de recuperar la vista de l'altre ull; a part d'un altre nen de setze mesos que ha estat ingressat a Sant Joan de Déu amb un problema a la vista: afectat d'una cataracta, serà operat properament.

L'Ajuntament de Tàrrega va fer entrega el passat divendres d'un taló de 350.000 pessetes, que s'invertiran en el centre de salut de Nsork i que representa una part del 0,7% social, a la vegada que s'intentarà portar més nois amb problemes com els esmentats.

Dotze anys de missionera a Guinea Equatorial

Montserrat Farré porta dotze anys a Guinea, i pertany a la Sagrada Família d'Urgell. Infermera, ha hagut de fer de metge durant deu anys fins en fa només dos, en què s'ha incorporat un nou metge.

A part de l'hospital central, Montserrat Farré atén els catorze dispensaris mèdics repartits en la resta de poblats de la zona, i es desplaça amb un vehicle tot terreny per una zona d'uns set mil habitants. Una de les feines que fa més és la distribució de vacunes entre els més joves per evitar les malalties més usuals de les zones tropicals.

La població de Tornabous va traslladar un camió de provisions a la població, i ara han pogut veure les fotografies de com es van repartir aquestes provisions entre els poblats. Aquest diumenge passat, Montserrat Farré va ser a Tornabous, on va mostrar les fotografies als qui van intervenir en aquesta recollida de material.

Per altra banda, dos nois de Tornabous es desplaçaran aquest estiu fins a Guinea, on donaran classes de recuperacions als nois de la zona.

Diego Serrano Vergara, de 25 anys, dissenyador d'interiors de Lleida i estudiant de l'Escola d'Arts i Oficis Ondara de Tàrrega, ha estat un dels finalistes del concurs anual que organitza cada any l'empresa Formica, dedicada al món de l'interiorisme.

Aquesta tercera edició del concurs consistia a realitzar un moble de cuina versàtil per a aquesta important empresa de nivell internacional. El concurs de disseny va rebre unes dues-centes propostes provinents de tot l'Estat, de les quals només deu van ser elegides com a finalistes.

Serrano, estudiant de segon curs de projectes i direcció d'obres de decoració, va ser invitat tres dies a Sant Sebastià per l'empresa organitzadora, on els deu finalistes van poder assistir a un simpòsium d'arquitectes de reconegut prestigi.

Finalment, el jurat del concurs es va reunir per decidir els tres millors projectes, entre els quals va quedar el projecte de Diego Serrano, que presentava un moble ben original. Segons Serrano, "en les parts finals dels concursos també hi compta una mica la sort".

Zig-zag: Un projecte original i pràctic de moble de cuina

Zig-zag és el nom que Diego Serrano va posar al seu projecte de moble de cuina. El moble, amb quatre rodes i una mica més d'un metre d'alçada, adquireix una forma de ziga-zaga, de manera que queden tres departaments ben diferenciats que poden servir per diferents utilitats. Segons Serrano; "el moble és molt versàtil, de manera que també es podria utilitzar en altres llocs d'una casa". El projecte de Diego Serrano va ser presentat amb un plànol del moble, en què es podien veure algunes de les utilitats que pot acollir, amb diferents estris de cuina.

Diego Serrano, que aquest any acaba els estudis a l'escola de Tàrrega, es pensa dedicar al món de l'interiorisme, món en el qual ja ha començat a treballar i al qual es pensa dedicar en un futur.

Exposició dels alumnes del cicle formatiu d'escultura a la mateixa escola

Els alumnes de primer curs de cicle formatiu de grau superior d'arts aplicades a l'escultura de l'Escola d'Arts i Oficis exposen durant la primera quinzena de juny una selecció d'escultures realitzades durant el tercer trimestre a la sala d'exposicions.

Les obres, realitzades en diferents materials com el ferro, la pedra, el bronze i plàstics com el metacrilat o el poliéster, giren al voltant de l'anàlisi de distintes formes orgàniques. Així, a partir de l'estudi de textures, estructures i forma externa, s'han anat treballant volums amb voluntat de recerca, anàlisi i concreció formal.

L'experimentació ha fet que al voltant d'elements tan diferents com els bolets, els gossos, les dents, els ruscs o les serps s'anessin construint obres que desafien la imaginació de l'espectador.

Els usuaris dels trens de la línia de Manresa entre Cervera i Tàrrega han reduït el temps de trajecte en més d'una tercera part, ja que ara només dura deu minuts, mentre que abans en durava disset. Aquesta és la reducció més significativa en relació amb els quilòmetres després de les obres de millora de la via. En canvi, a partir de Cervera i fins a l'Hospitalet de Llobregat, la durada del trajecte es manté igual. En aquest sentit, els horaris han variat només en el tram de Lleida fins a Cervera i no en la resta d'estacions. Els trens surten de Lleida, per cobrir el trajecte fins a Barcelona, disset minuts més tard que abans, i arriben a Cervera sincronitzats amb l'anterior horari.

Domingo G.G., de 36 anys i veí de Lleida, va ser detingut el passat dia 6 per la policia nacional després que una jove brasilera denunciés que l'acusat, que regenta el club Willow de Tàrrega, l'hagués tingut retinguda al local i l'obligués a prostituir-se fins que pagués els seus deutes.

Segons van informar fonts policials, els fets es remunten al passat dia 4, quan la policia va rebre una trucada d'una jove que va explicar que Domingo G. G. no la deixava "sortir del club fins que no pagués el deute". La jove, d'origen brasiler, va viatjar a Espanya a través d'un contacte amb l'amo d'aquest club, un individu conegut amb el nom d'Alexander, que va pagar el viatge a Espanya a la jove sabent suposadament que s'hauria de prostituir.

A l'arribar a Lleida, segons la jove, les coses no van succeir com ella esperava, ja que la portaven d'una casa de cites a una altra i l'obligaven a pagar sancions. "Em feien pagar el lloguer de l'habitació per sis mil pessetes; si estava sense fer res a la barra, em multaven amb mil pessetes", i així tota una sèrie d'artificis que impedien a la jove desfer-se de Domingo G. G., sempre segons la seva versió.

Aquelles multes, segons va declarar la jove davant de la policia, "se les inventaven" per no deixar-la marxar. Domingo G. G. va ser arrestat per detenció il·legal i inducció a la prostitució.

Un foc en un camp sembrat prop de l'autovia N-II, a l'altura de Tàrrega, va provocar el passat dia 6 problemes de circulació en aquesta carretera a causa de la densa fumera que va provocar l'incendi. Els mossos van haver de controlar el trànsit entre les cinc i dos quarts de set de la tarda, mentre un helicòpter i cinc vehicles de bombers apagaven les flames.

La Federació de Veïns de Tàrrega (FAVT) demanarà properament a la Regidoria de Serveis de Tàrrega l'arranjament d'una sèrie de carrers de la ciutat, pel mal estat que presenten, amb alguns forats existents.

Aquests carrers són la Plana, Sant Agustí, Mare de Déu del Pedregal, Germana Mercè Santacana i el pont superior de la via del tren. La FAVT considera que s'hauria d'aprofitar el moment actual, en què s'està reparant l'asfalt de la carretera comarcal C-240 al seu pas per Tàrrega.

L'escola Municipal de Música de Tàrrega organitza aquest any el novè curs d'estiu amb la participació d'importants músics procedents d'arreu de l'Estat, entre l'1 i el 8 de juliol.

Entre els professors d'aquest any, destaquen el professor de violí de l'Escola Reina Sofia de Madrid, Vicent Huerta; Romain Boyer, en violoncel; Manuel González, en guitarra; Margarita Serrat, Carme Poch i Anna Sabaté, en piano; Antoni Besses, en classes magistrals, i Juan J. Soler, Daniel Molina i Antoni Cotanda, en el curs de saxo.

L'Escola de Tàrrega realitza les proves d'accés a nivell mitjà

L'Escola Municipla de Tàrrega realitza aquest any i per primera vegada la prova d'accés a nivell mitjà, examen que es fa després d'haver fet quatre cursos de llenguatge musical i d'instrument, i que serveix per accedir al nivell mitjà.

La prova teòrica i cantada es va realitzar aquest dilluns, a la mateixa hora que tots els centres de Catalunya que poden realitzar aquesta prova d'accés.

Concert final de curs

El proper dia 20 l'Escola Municipal de Música celebrarà el concert de final de curs en què participaran tots els alumnes de l'escola i en què destacarà la intervenció de la banda de l'escola acompanyada d'un cor format per seixanta alumnes.

Preparant el curs 2001-2002

L'Escola Municipal de Música ha tingut uns dos-cents alumnes al llarg d'aquest curs escolar, xifra que espera augmentar o mantenir el proper, que ja han començat a preparar.

L'escola dóna classes a tot tipus d'alumnat interessat per la música a partir dels cinc anys d'edat. Per al curs que ve, destaquen la posada en marxa dels cursos de fiscorn i trombó, que ja disposen d'alumnes apuntats.

La Festa de Sant Joan s'apropa un any més i Tàrrega prepara la diada amb precaució, com cada any, gràcies al treball emprès per la policia local de requisar els petards considerats perillosos, i amb el band emès per l'Ajuntament amb la prohibició de llençament de petards a les places més concorregudes de Tàrrega, per evitar lesions.

La guàrdia urbana vigilarà especialment aquests llocs prohibits, i totes aquelles persones que es disposin a tirar petards a la plaça del Carme, la plaça de les Nacions sense Estat i la plaça Major.

L'empresa Solid Futur d'Anglesola, introduïda en el món dels generadors d'energia, comercialitza una nova font d'energia ecològica: els aerogeneradors, coneguts vulgarment com "molins de vent".

L'empresa d'Anglesola, dirigida per Jaume Casteràs, ha fet una aposta per l'energia ecològica en una decantació cap a l'energia eòlica, usada antigament en alguna masia catalana, però que en l'actualitat havia quedat totalment en desús. Amb l'arribada de l'energia elèctrica la quasi totalitat de masies van deixar de fer servir els típics molinets de vent.

Els nous aerogeneradors comercialitzats des d'Anglesola són fabricats per l'empresa Bornai de Castalla, a Alacant, sobre demanda. No obstant, en aquest cas, els aerogeneradors no tenen setanta metres com els que hi ha previstos al parc eòlic del sud de la comarca, sinó que són petits i ideals per a ús domèstic. L'empresa d'Anglesola s'ha convertit en l'única venedora del producte, fet que ha portat gent d'arreu de l'Estat a demanar informació i fins i tot desplaçar-se a Anglesola.

Un producte econòmic

per l'energia que produeix

L'empresa Solid Futur disposa de diferents models d'aerogeneradors, des dels 200 vats de potència fins els 6.000, que fan oscil·lar el preu des de les 161.000 pessetes els més petits fins a 1.505.000 pessetes els de 6.000 vats.

Els aerogeneradors són especialment útils per a masies aïllades, a les quals no arriba el fluid elèctric, així com per a l'estalvi d'electricitat, com en el cas de les plaques solars. A més, d'aquesta manera es contribueix al respecte al medi ambient.

Aquests molins de vent domèstics van ser exhibits durant la passada Fira de Medi Ambient.