En aquest món que ens ha tocat viure, no tot han de ser fets catastròfics com la destrucció de les Twin Towers, la guerra de l'Afganistan o l'infern del túnel de Sant Gotard. És ben possible que quan aquestes línies vegin la llum del dia hauran esdevingut d'altres fets luctuosos, car sembla que el segle que hem encetat es presenta calamitós, molt més que ho va ser el seu predecessor, que ja és dir.

Però la veritat és que els mitjans de comunicació que ens estan bombardejant (mai millor emprada la frase) contínuament de noves luctuoses gairebé no ens parlen mai de les que formen part dels fets amables i pintorescos de la vida, que sortosament, gràcies a Déu, també n'hi ha.

És per això que en aquesta meva postal d'avui vull relatar un fet xocant protagonitzat per un amic meu. La cosa, encara que tingui substancialment alguna connotació picant, no deixa de ser relativament infantil, però ajudarà una mica a desempallegar-nos de tanta nova desagradable i nefasta. He de confessar que el fet és autènticament verídic; sento un gran respecte pel lector i procuro confessar sempre la veritat esctricta i contrastada del que escric. Per tant, i tal com deia el primer cap de govern de la nostra llavors incipient democràcia, puc prometre i prometo que tot el que descriuré a continuació va a missa.

Tinc un amic lleidatà, no targarí, que l'estiu de l'any passat enviudà després de dos anys de penosíssima malaltia de la seva muller. Amb dos fills majors totalment emancipats, romangué sol en el seu massa espaiós pis de la dreta de l'eixample. L'únic ajut que rebia era d'una dona un parell d'hores al dia. Malmenjava al bar de la cantonada. No cal dir que aquesta vida aviat el fastiguejà. Pensà que, tal vegada, aquella noia que fou el seu primer amor, també vídua d'un temps ençà, solucionaria el problema. Impossible: carregada de fills, ja emancipats i de néts per emancipar, que encara és pitjor, amb un tarannà independent, no li podria proporcionar el benestar que cercava. A més, pensà, un jubilat de seixanta anys conseqüent a prematura jubilació, si maridava una dona més o menys de la mateixa edat serien la riota del veïnat –Barcelona és encara un poble gran– i, endemés, què dirien els fills? La penúltima vegada que el vaig veure em digué que pensava proposar-ho a una cosina germana que vivia amb filla única, fruit d'un matrimoni que ja de bell antuvi no va funcionar. Ara vivia, legalment separada, amb la filla, una noieta molt bonica d'uns vint-i-cinc anys. A tot això, i abans d'acomiadar-se, em remarcà que aquest pacte no pressuposava cap projecte nupcial. Es tractava només d'una mútua ajuda.

Aquesta tardor, la darrera vegada que vàrem coincidir, el meu amic estava més content que unes pasqües. La seva cosina i la filla –a la qual ell anomenava neboda– havien acceptat la proposició de viure els tres junts. Deixarien el piset de lloguer per anar a viure al pis d'ell a l'eixample. A canvi de tenir cura d'ells, els faria donarció del pis i per afegitó els passaria una renda vitalícia que ultrapassava amb escreix les seves despeses alimentàries. La mare no hi cabia de goig pensant en el pis de cent metres quadrats i l'excel.lent pensió. Li havia tocat la rifa car el pacte era cosa lligada i ben lligada notarialment. Fins aquí era tot plegat un fet normal, però la sorpresa fou gran quan ell, el meu amic, em digué que el proper mes estaria de noces. Em vaig quedar tot d'una peça quan em confessà que la "neboda" estava en estat de bona esperança. L'amic es justificà un xic avergonyit, dient-me que amb la noia es passaven moltes estones junts, tots dos sols: "l'amor pot sorgir en qualsevol moment de qualsevulla edat", em digué, com volguent justificar un fet un xic insòlit però tan natural com la pròpia vida.

– I la mare, com s'ho ha pres tot plegat?– vaig indagar.

– La mare és la més feliç de tots tres– respongué.

La vida té moltes sorprenents facetes. En aquest cas el meu amic, per cert molt afeccionat al futbol, malgrat l'edat, s'enfundà la samarreta dels seus estimats colors –o se la va treure?– i experimentà l'orgasme de felicitat que diuen sentir els "cracs" quan marquen el gol de la seva vida, quan el partit està, com aquell qui diu, a les acaballes. Va marcar un golàs... i precisament de penal!

Música

La coral Bona Nova del Casal de Gent Gran, dirigida per Bonanova Orobitg, va protagonitzar l'espai de Càritas a la ràdio corresponent al mes de novembre amb una agradosa vetllada que tingué lloc a la Residència Sant Antoni de la nostra ciutat el passat dia 2 a les vuit del vespre. Com sempre, la veterana agrupació targarina oferí una selecció del seu repertori interposant algunes intervencions solistes dels seus companys per tal de donar més varietat al programa, que fou completat amb el noticiari de Càritas llegit com és habitual per Teresina Gilabert.

Cal afegir que la coral Bona Nova ha participat recentment en l'anyal trobada de les corals de gent gran de les terres de Lleida –comarques de Ponent i Pirineu– en un multitudinari acte que tingué lloc el dimecres 24 d'octubre a la tarda a l'església de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp. En el concert, organitzat per la Direcció General d'Acció Cívica de la Generalitat, també hi cantaren jubilats de Balaguer, les Borges Blanques, Lleida, la Pobla de Segur i, naturalment, la localitat amfitriona, és a dir, Tremp.

L'Ajuntament de Tàrrega preveu la imminent remodelació de tres carrers cèntrics de la ciutat, d'entre els quals cal tenir en compte el carrer de Sant Joan, on recentment s'han enllestit les obres.

Segons l'Ajuntament, l'ampliació de les voreres i la supressió de les places d'aparcament dels tres carrers triats milloraran substancialment la vitalitat de la zona comercial de Tàrrega, ja que el trànsit de vianants serà més còmode i fluid.

El carrer de Sant Joan ja compta amb voreres més amples

En aquests moments, l'actuació a la zona del carrer de Sant Joan és a punt d'acabar amb l'arranjament de la plaça de Lluís Millet, situada entre la plaça Major i la dels Àlbers, que seguirà la mateixa tònica d'imatge que el carrer de Sant Joan.

Les obres del carrer de Sant Joan tenen un pressupost de més de sis milions de pessetes, dels quals els veïns es faran càrrec d'un noranta per cent.

Una part del carrer d'Alonso Martínez es preveu que sigui de vianants

Un altre dels carrers afectats per les imminents obres, a banda del de Sant Joan, és el carrer d'Alonso Martínez, la meitat del qual serà enrajolada i destinada a zona de vianants, concretament el tram de carrer comprès entre l'avinguda de Catalunya i la Penya Barça de Tàrrega i Comarca.

El cost total d'aquesta obra puja més de quatre milions de pessetes, el noranta per cent dels quals també serà pagat pels veïns.

El carrer de Sant Pelegrí suprimirà les zones blaves i ampliarà les voreres tres metres

El darrer carrer que també patirà un important canvi de fesonomia serà el de Sant Pelegrí, concretament el tram que va des de la plaça del Carme fins a la via del tren.

Les voreres d'aquest carrer seran ampliades fins a tres metres i se suprimiran les actuals zones blaves d'aparcament, deixant-hi només zones de càrrega i descàrrega d'uns sis metres de llargada.

Foment Targarí creu que, abans de suprimir aparcaments, se n'haurien de crear

Foment Targarí ja ha manifestat diverses vegades la disconformitat amb aquesta decisió del consistori, ja que proposa la creació de places d'aparcament abans de suprimir-ne. L'associació de comerciants defensa, en aquest sentit, la ubicació de noves zones d'aparcament a les proximitats del centre per tal que els compradors de fora vila tinguin les majors facilitats possibles a l'hora de venir a Tàrrega a comprar.

Les dues darreres fases de l'ampliació de voreres s'acabaran després de Nadal

L'Ajuntament ja va anunciar fa mesos que les obres que afectaran els carrers de Sant Pelegrí i d'Alonso Martínez, pel fet que era impossible acabar-les abans de Nadal, es farien després de festes.

D'aquesta manera, i amb el carrer de Sant Joan ja enllestit, el proper mes de gener dos carrers més de la ciutat canviaran la fesonomia per facilitar el trànsit dels nombrosos vianants que, dia a dia, recorren el centre de la ciutat especialment atrets per l'atractiu comercial de la zona.

La campanya "Si no hi tornes, te'l tornen", dissenyada per combatre el tabaquisme i incentivar els fumadors reintegrant-los el cost econòmic del tractament, ja compta amb una trentena de pacients a l'àrea bàsica de l'Urgell, segons va informar ahir Antoni Mateu, delegat de Sanitat a Lleida.

Tot i això, les previsions apunten que la campanya, que té un pressupost de setanta-cinc milions de pessetes, podria abastar unes dues-centes persones quan finalitzi el període de captació de fumadors el proper dia 15 de desembre.

Segons l'experiència de la comarca del Pla de l'Estany, es creu que una quarta part dels participants deixaria de fumar en els sis mesos que dura el tractament. El sector de població que abasta la campanya comença cap als setze anys d'edat, tot i que la mitjana d'edat dels fins ara apuntats a les zones de la prova pilot és de trenta-vuit.

Una campanya pionera, amb l'Urgell com a indret privilegiat

Aquesta campanya és pionera a Catalunya i, de moment, tan sols es duu a terme com a prova pilot a les comarques del Montsià, el Pla de l'Estany i l'Urgell.

Sanitat, però, preveu estendre-la a les més de tres-centes àrees bàsiques de salut de Catalunya en cas que els resultats de les proves pilot siguin positius.

El tractament durarà sis mesos a partir del proper desembre

Des del dia 15 d'octu bre i fins al 15 de desembre, la campanya captarà pacients que vulguin sotmetre's al tractament. Els futurs usuaris de la campanya trobaran durant aquest període de temps una butlleta a les farmàcies de la comarca que hauran d'omplir amb les dades personals, a més d'una enquesta per a deduir el grau de dependència del fumador respecte a la nicotina.

Segons el resultat de l'enquesta, el metge diagnosticarà el tractament a seguir. L'interessat també trobarà, juntament amb els documents anteriors, un carnet personal que haurà de presentar a les farmàcies cada vegada que compri material per al tractament; el personal farmacèutic anotarà al carnet l'import del medicament i, en acabar la campanya i en cas que es demostri que l'hàbit del tabaquisme ha desaparegut, es reintegrarà l'import gastat fins a un màxim de cinquanta mil pessetes.

El tractament en qüestió dura sis mesos, fins al 15 de juny, data que alhora tanca la campanya.

Han filmat un espot publicitari a Tàrrega que ja es pot veure a Lleida Televisió

La campanya "Si no hi tornes, te'l tornem" també ha creat un espot publicitari, d'aproximadament uns quaranta-cinc segons, filmat a la capital de l'Urgell.

L'anunci, que ja es pot veure dues vegades al dia a Lleida Televisió, mostra la facilitat de deixar el tabaquisme i els avantatges que la campanya en qüestió ofereix als usuaris.

Les xifres del tabaquisme a Catalunya són preocupants

Segons va explicar Mateu, el 37% de la població catalana és fumadora i aquest percentatge ha mostrat un increment pel que fa a la població jove i a la femenina en els darrers anys.

"Cada any moren unes nou mil persones a conseqüència del tabac, cosa que comporta una despesa en sanitat d'uns vuit mil milions a l'any", va comentar el delegat.

Cal tenir en compte que els pulmons d'un fumador actiu, després de poc més d'un any sense fumar, poden regenerar-se sense cap més complicació, fet que pot motivar els qui practiquen l'hàbit a enrolar-se a la campanya.

Antoni Mateu va agrair la col·laboració del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya, del Consell Comarcal de l'Urgell, de l'Ajuntament de Tàrrega i del Centre d'Atenció Primària de Tàrrega.

La proposta la va formalitzar el fiscal en cap de Lleida, Martín Rodríguez Sol, i la fiscal encarregada del cas en una reunió celebrada el passat dimecres dia 7 a la sala de vistes del jutjat número 4 de Lleida i a la qual van assistir uns vint advocats defensors dels 56 joves que continuen encartats en la causa.

La fiscalia va proposar reduir els càrrecs a una falta de desordre públic, castigada amb un màxim de deu caps de setmana d'arrest i cent cinquanta mil pessetes de multa, així com individualitzar el pagament de la responsabilitat civil, dels deu milions de pessetes en què es van valorar els danys. El ministeri públic va convocar els lletrats a una altra reunió una vegada hagi quantificat amb exactitud els danys i hagi contactat amb els afectats per comprovar si mantenen les reclamacions.

Alguns advocats van assenyalar que les companyies d'assegurances que van indemnitzar els afectats no podrien reclamar als acusats, en no haver-se personat en la causa en els deu anys que fa que es tramita. Altres, que la causa queda prescrita per les dilacions en la tramitació, i alguns, que s'ha de declarar nul·la per irregularitats processals.

L'Ajuntament renuncia a la seva part

L'Ajuntament de Tàrrega està disposat a posar tot el que estigui a les seves mans per enterrar de forma definitiva el procés.

"L'Ajuntament no serà cap obstacle. Donaria per bo l'acord, ho deixaria córrer. Tan de bo no s'hagi de parlar més d'aquest tema", va dir Frederic Gené, alcalde de Tàrrega, que va mostrar la disposició del consistori a no mantindre cap reclamació d'indemnització. "Volem passar pàgina", va assenyalar. "Si queda resolt l'assumpte econòmic, ens agradaria que el penal quedés reduït al mínim possible. L'Ajuntament no vol reclamar res; només demanem que els ciutadans que van patir desperfectes quedin compensats", va afegir Gené.

Un judici amb data a l'aire

La guàrdia civil i els mossos d'esquadra van detenir el 8 de setembre del 1991 una vuitantena de joves, acusats de participar en un aldarull que va estar a punt de provocar la crema de l'Ajuntament. El fiscal va acabar demanant penes de presó per als seixanta-dos joves contra els quals es van reunir indicis de participació en els fets. L'any 1993 l'Audiència va ordenar repetir els interrogatoris a trenta dels acusats. A la tardor del 1999, el jutjat de Cervera va tancar la causa i la va enviar al jutjat penal número 1 per tal que assenyalés la vista. La fiscalia va retirar l'acusació contra sis acusats que tenien de setze a divuit anys el 1991 i va proposar a les defenses un pacte per donar carpetada a la causa. El jutjat preveu celebrar el judici al maig, si no hi ha un acord.

Membres dels grups polítics de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), arrel de la federació constituïda a nivell nacional, van aplegar-se el passat dijous al vespre per també constituir una gestora que funcioni com a mediadora de la coalició.

Si bé la coalició s'anava trobant regularment, especialment de cara a la confecció de les llistes electorals, a partir d'ara estrenyerà les relacions i participarà conjuntament en reunions per a la decisió d'assumptes més quotidians.

Tres membres de cada grup formaran l'òrgan de gestió

La gestora de Convergència i Unió (CiU) a l'Urgell serà formada per Josep Pont, com a president comarcal de CDC; Florentí Sans, com a president comarcal d'UDC; dos membres de CDC, que seran Jordi Serès i Òscar March, i dos membres més d'UDC, que seran Antoni Tàcies i Rosa Maria Mora.

La III Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals, que tindrà lloc entre el 7 i el 9 de desembre i serà d'accés gratuït, acollirà en aquesta edició un total de cinquanta-dos expositors, un trenta per cent més de participants que l'any passat. D'aquests expositors, setze corresponen al gremi de l'alimentació, i els trenta-sis restants, a diverses modalitats d'art i artesania.

Defensa dels productes elaborats de forma artesanal

La fira té com a objectius l'exposició, promoció i venda dels productes elaborats de forma artesanal, un requisit imprescindible de cara a la participació en el certamen.

Pel que fa als productes exposats, cal destacar que tots provenen de les diverses zones del Principat de Catalunya, especialment de les terres lleidatanes.

L'alimentació i la resta de gremis estaran separats en dos espais

La principal novetat que l'edició d'enguany mostra en relació amb les anteriors és l'espai on s'ubicarà la Fira, ja que es dividiran el sector de l'alimentació, que s'ubicarà al Mercat Municipal, i la resta de gremis d'artesania, que estaran situats en un envelat a la plaça de les Nacions sense Estat. La superfície total d'ambdós espais és de mil dos-cents metres quadrats, també superior a la d'altres anys.

S'oferirà una àmplia selecció de productes

D'entre els productes que el sector de l'alimentació oferirà, cal destacar els torrons, els caramels, les orelletes, l'oli novell, els vins i caves, els formatges, els licors i la mel, entre d'altres. Pel que fa al sector artístic, caldrà tenir en compte la ceràmica, les labors, els pessebres, els tèxtils, la fusteria, el dibuix, l'escultura, la caricatura, la restauració de mobles antics, la vitralleria, l'orfebreria, la pelleteria, la música, la dansa i moltes altres activitats de caire tradicional i popular.

Els artistes targarins tindran molta presència al certamen

La Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals tindrà una notable presència targarina, ja que hi participaran artistes com Benjamí Tous, Jordi Colilles, Josep Sanmartí, Jaume Garriga, Carmina Castelló, Domènec Serra, Josep Franquesa, Ramon Franquesa i Miquel Gascón. L'Escola d'Arts Ondara, l'Escola Municipal de Música i l'Esbart Albada també participaran activament en el certamen tradicional.

Després de l'èxit de públic d'Excuses!, el teatre Ateneu es va tornar a omplir el passat dissabte dia 10 amb la segona obra de la temporada, Rock Rèquiem i altres ballets, a càrrec de la companyia de dansa David Campos, fundada pel propi David Campos i Irene Sabas, antics ballarins solistes del Ballet Reial de Flandes, Bèlgica.

Aquesta representació, dividida en tres actes, va fusionar les formes ja clàssiques de la música i la dansa, el popular ballet, amb les tendències més contemporànies.

En el primer acte, el més extens, costava de seguir la història que es volia explicar, però ja de bon principi els ballarins van mostrar les seves habilitats, preferentment l'elasticitat. En el segon, el més breu, no hi havia cap pretensió argumental; sis ballarines de verd dansaven en un escenari despullat. Tal era la fusió de la música i els moviments, que no se sabia si la música havia estat creada al servei de la coreografia o a l'inrevés. D'acord amb la música del grup de rock dur Metallica, es van compondre les figures, els moviments i els passos de la tercera i darrera part, la més espectacular.

La cadena de supermercats Caprabo, que ja compta amb quatre centres comercials a Tàrrega, construirà properament una benzinera annexa al centre comercial ubicat als voltants de la carretera N-II, entre l'avinguda de Cervera i el carrer de Mestre Güell, que és el més gran de tots els que posseeix a la capital de l'Urgell, segons van confirmar el passat dimecres fonts municipals. La intenció de l'empresa és aconseguir més presència a la ciutat i a la comarca, alhora que fidelitzar clients amb nous serveis.

La segona benzinera de la província que oferirà grans avantatges als clients

Aquesta benzinera serà la segona que Caprabo obre a la província de Lleida, ja que en va ubicar una a Golmés, al Pla d'Urgell, a mitjans dels anys noranta. De la mateixa manera que la del Pla, la de l'Urgell també podria oferir avantatges als clients, ja que la política de l'empresa és rebaixar el preu del combustible fins a sis pessetes per litre als clients que presentin la tarjeta Caprabo en totes les seves àrees de servei. Aquest fet podria provocar una guerra de preus, tal i com va succeir en més d'una ocasió a la zona de Mollerussa per motius de proximitat.

El baix cost del carburant podria provocar una guerra de preus

En aquest sentit, a Tàrrega ja hi ha d'altres estacions de servei pròximes que competeixen a oferir preus semblants als usuaris. Més concretament, a prop de l'establiment on Caprabo vol ubicar la benzinera ja n'hi ha una de Campsa.

Però a més d'aquesta, n'hi ha tres més a la ciutat: una de Repsol a la carretera C-14, a escassos metres del CAP i de la comissaria dels mossos d'esquadra; una d'Avanti, al centre de la ciutat, davant del recentment edificat centre comercial de Mercadona, i una altra de Campsa, entre les carreteres d'Agramunt i de Guissona, a la sortida nord de la ciutat.

L'empresa Caprabo ja ha sol·licitat els permisos necessaris a l'Ajuntament de Tàrrega i, segons fonts municipals, no hi ha cap impediment perquè la cadena d'establiments pugui iniciar d'immediat les obres de la nova estació de servei.

El President de la Diputació de Lleida, Josep Pont, va pronunciar el passat divendres la conferència "El Museu de Lleida: qüestió de fe?". Aquesta primera xerrada va obrir el Cicle de Conferències de l'Ateneu, que el proper mes oferirà un col·loqui sobre art digital, a càrrec de l'informàtic Josep Giribet.

Davant d'una setantena d'assistents, Pont va explicar la història del Museu Diocesà des del seus inicis.

A més, Pont va exposar les raons per les quals les peces que reclama la diòcesi de l'Aragó s'han de quedar al Museu de Lleida. Segons el president de la Diputació, "segurament ben aviat hi haurà moltes notícies als diaris sobre aquest tema i cal estar-ne informat".

La renovada sala del Foment de Sant Martí de Maldà va acollir el ball de Festa Major, que es va celebrar el passat cap de setmana. Aquesta segona fase de les reformes va permetre canviar el terra i les llotges, i pintar les parets. El pressupost total de l'obra, uns cinc milions de pessetes, ha estat finançat per la Conselleria de Cultura, en col·laboració amb l'Ajuntament i la Societat Recreativa del Foment. Segons va informar el president de la societat, Xavier Balcells, "el crèdit bancari que hem demanat es pagarà a través de les quotes dels socis i el lloguer del bar".

La Festa Major d'enguany va estar farcida de música. Una discoteca mòbil, dos lluïts balls de tarda i de nit i el concert ofert per Laura Simó, van ser els espectacles protagonistes, a més de la Coral Arc de Sant Martí, dirigida per Ramon Contijoch, que va cantar durant la celebració de la missa en honor del patró, sant Martí.

La renovada sala delFoment va acollir també una seixantena de persones que van ballar sardanes amb la Cobla Tàrrega. Cal afegir que els grallers i flabiolaires de Rocafort de Vallbona van recórrer els carres de la localitat en una cercavila que dissabte a la tarda, acabà amb una xocolatada infantil.

D'altres activitats de la Festa Major de Sant Martí de Maldà van ser el corresponent partit de futbol, el passi de la pel·lícula de cinema The mexican, l'esmorzar popular organitzat pel vedat de caça i l'exposició temporal "Olis de Pascual Greoles".

Durant un ple extraordinari celebrat el passat dilluns a migdia a la Fuliola, l'únic representant del PP a l'Ajuntament, Anton Marsinyach, va ser proclamat nou alcalde després d'una moció de censura contra Pau Granyó, alcalde de CiU, consensuada amb els socialistes del consistori. La moció de censura, proclamada fa escasses setmanes, ha vingut motivada, segons el nou alcalde i el grup dels socialistes, per la manca de diàleg entre l'oposició i l'Equip de Govern i pel relatiu estancament que la població patia des de feia anys.

Marsinyach va donar a conèixer les seves propostes de govern

Anton Marsinyach durant el ple va proclamar les propostes d'actuació previstes per l'any i mig que resta de legislatura, basades en la millora de l'enllumenat públic, l'adquisició de terrenys per tal d'ampliar el cementiri, la renovació de les normes subsidiàries i la revitalització dels actes culturals locals. Marsinyach va afegir que "la meva pretensió, en el poc temps que queda de legislatura, és facilitar la feina a l'Equip de Govern que entri les properes eleccions".

L'alcalde Granyó va desqualificar els promotorsde la moció de censura

El fins ara alcalde de la Fuliola, Pau Granyó, va qualificar l'oposició socialista de "rastrera i gens constructiva", a més d'assegurar que tenia la sensació d'haver retornat a la moció de censura presentada el 1988. "A les files opositores hi veig les mateixes cares que llavors", va especificar. Pau Granyó va desqualificar les propostes de govern de Marsinyach, ja que "no té dret a fer propostes que ja estan en fase de licitació i amb els pressupostos assignats". L'alcalde Granyó va acusar també l'oposició de no haver volgut cooperar amb l'Equip de Govern i "haver impedit, en ocasions, iniciatives de l'Ajuntament"; a aquest argument, Granyó va afegir que els tres darrers plens havien estat aprovats per majoria absoluta, fet que presumptament demostrava un bon funcionament de l'Equip de Govern.

El socialista Escolà veu en Marsinyach una bona figura per a l'Ajuntament

Per la seva banda, Josep Escolà, líder de l'oposició socialista, defensà la figura de Marsinyach com a alcalde, ja que "ha estat l'únic de l'Equip de Govern que ens ha permès participar en decisions importants per a la població". Pel que fa a una de les decisions que Escolà va comentar, la venda del camp de futbol per possiblement construir una residència geriàtrica, el líder de l'oposició va afirmar que "Granyó tan sols volia vendre's el camp de futbol, no fer-hi un geriàtric". En un ambient tens i amb constants enfrontaments dialèctics, Escolà va acusar l'Equip de Govern d'haver retirat punts de l'ordre del dia de diversos plens en què el grup socialista havia anunciat que votaria en contra; "aquest és el motiu pel qual els tres darrers plens s'han aprovat per majoria absoluta, perquè tots eren punts que ja sabien que votaríem a favor", va afegir, posant com a exemple la intenció de Granyó d'apujar les taxes municipal i rústica sense l'aprovació dels socialistes.

L'any 1988 ja hi va haver una moció de censura idèntica a la de la passada setmana

Pel que fa a la moció de censura del 1988, que Granyó va recordar en diversos moments del ple, Escolà va afirmar que "avui en dia no s'ha pogut fer cap maniobra caciquil per a invalidar el vot d'un regidor en una moció de censura, tal i com va passar fa tretze anys". Granyó va defensar l'actuació de l'Equip de Govern d'aquella ocasió assegurant que la maniobra comentada per Escolà, i titllada de "caciquil", havia estat una decisió lícita del Tribunal Suprem.

Amb la moció de censura aprovada, el popular Anton Marsinyach, únic representat de la seva formació política a l'Ajuntament, és a partir d'ara alcalde de la Fuliola en coalició amb el PSC. El grup de CiU, fins ara Equip de Govern juntament amb Marsinyach, ja ha declarat la seva intenció de fer una oposició constructiva i no acceptar la proposta del nou alca lde per entrar a l'Equip de Govern municipal.