nt16-2-2

Aquest dissabte, 17 de febrer, tindrà lloc a Tàrrega una concentració contra la nova modificació de la llei de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, convocada per l'Associació Cultural Nous Espais (entitat independent de la ciutat) i amb la qual col·laboren Càritas, els escoltes i algunes associacions d'immigrants de les nostres comarques. Tot seguit oferim un breu resum i una valoració de la legislació en matèria d'immigració a Espanya que creiem que justifica l'acte del proper dissabte.

La primera Llei Orgànica 7/1985, d'1 de juliol, dels drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social es va elaborar en un moment que s'endevinava el possible canvi de tendència de l'emigració a la immigració, però, sobretot, en previsió de l'ingrés d'Espanya en la Comunitat Econòmica Europea, on la immigració era un fenomen important que els governs europeus pretenien controlar tant en els seus països com en els nous membres. La llei va establir un sistema legal molt dur per als estrangers i coherent només des de la seva lògica interna, però inaplicable a la pràctica. El seu objectiu era reduir al mínim l'arribada de treballadors estrangers, admetre'ls per períodes curts de temps i no preocupar-se de cap manera per cap altre aspecte fora de l'ocupació i l'ordre públic. La LOE gairebé no recollia drets adequats a les necessitats dels treballadors estrangers en situació regular –la majoria dels pocs drets que tenia en compte van ser introduïts els anys noranta mitjançant normes promogudes per tractats internacionals i la jusriprudència dels Tribunals ordinaris espanyols i el tribunal Constitucional, que en va declarar inconstitucionals alguns preceptes.

A finals dels vuitanta, especialment amb la millora de la situació econòmica espanyola, el model de la LOE, que partia de la premissa que l'entrada d'immigrants seria escassa per les difícils condicions que exigia la llei, va començar a fallar. Empresaris i treballadors estrangers van descartar la via legal perquè no hi havia mecanismes àgils de contractació. Els immigrants entraven de forma irregular (com a turistes, en pastera), després buscaven feina i, finalment, intentaven regularitzar la seva situació. Però fins i tot per als qui ho havien aconseguit era fàcil tornar a caure en la irregularitat una altra vegada si perdien la feina, perquè l'Administració no concedia pròrrogues i imposava la sortida obligatòria del país.

Així i tot, la realitat social i econòmica del moment va portar a Espanya un volum important d'immigrants, encara que molt inferior al de molts països europeus, amb voluntat d'establir-se aquí. El Govern espanyol va anar acceptant un canvi d'orientació i finalment es va decidir per la modificació del reglament d'aplicació de la LOE el febrer de 1996. Aquesta reforma preveia la reagrupació familiar i els permisos permanents de residència i treball a partir dels cinc anys, amb la qual cosa reconeixia implícitament l'existència d'una immigració estable.

Aquestes millores encara posaven més de manifest les mancances de la LOE. Tot això va conduir els grups parlamentaris –no pas el Govern– a presentar l'any 1998 proposicions de llei al Congrés per reformar la LOE. Totes aquestes proposicions es van estudiar en una ponència de la Comissió Constitucional del Congrés, que va buscar el consens dels grups parlamentaris i es va reunir amb ONG, associacions i experts. Ja l'any 2000, després d'un llarg debat al Congrés i al Senat, la nova llei va aconseguir la majoria necessària i va estrenar vigència el febrer del mateix any.

La llei orgànica avui modificada creava per primer cop un estatut clar de drets per als estrangers en situació regular que tendia a la igualtat de drets amb els nacionals. A més, i aquesta era la gran novetat, la llei creava alhora un estatut clar de drets per als estrangers en situació irregular. La lluita contra la irregularitat dels estrangers ja no es dirigia contra ells mateixos, sinó contra l'existència d'aquesta situació oferint vies per a la regularització i canviant el sistema d'infraccions (s'excloïa l'expulsió dels qui es trobaven en situació irregular, s'intentava evitar l'arbitrarietat de l'Administració, etc.). En definitiva, es tractava d'una Llei de mínims, però a partir de la qual es podia avançar en un futur cap a una equiparació de drets.

El Partit Popular havia amenaçat de modificar la Llei d'estrangeria un cop aconseguís la majoria absoluta, la qual cosa va succeir el 3 de març de 2000. La modificació promesa ha arribat abans que la llei anterior tingués temps d'aplicar-se. Per tant, no és possible avaluar-ne els resultats (com l'anomenat "efecte crida" que presumptament provocava). Tampoc no és cert que la llei s'hagi modificat perquè era permissiva a l'hora de sancionar el tràfic de persones (tothom sap, a més, que una llei molt dura d'entrada al país no farà sinó afavorir-les), i contrària als compromisos de Tampere (Finlàndia), on el Consell d'Europa va reunir-se per definir línies d'actuació envers els estrangers.

La llei resultant posa tot l'esforç a evitar l'estada irregular (i no a afavorir la integració), que torna a sancionar-se amb l'expulsió, i recupera alguns elements de la llei de 1985 superats en la normativa anterior, com l'expulsió d'urgència i la restricció al màxim (llevat de la sanitat) de tots els drets dels estrangers irregulars, que ara ja no tenen el dret a reunir-se, sindicar-se, associar-se, fer vaga, manifestar-se o rebre educació.

La nova llei té un caràcter policial i de control, que representa un retrocés intolerable en tots els sentits respecte de la llei que la precedia. Les modificacions introduïdes en la llei potencien l'explotació laboral dels estrangers, reforcen l'arbitrarietat de l'Administració i vulneren flagrantment els tractats internacionals i de drets humans.

Per expressar la nostra posició contra aquesta nova llei que il·legalitza la mera existència humana i reclamar a l'Ajuntament de la nostra ciutat i als partits de l'oposició parlamentària que facin tot el que sigui possible per evitar la injustícia que suposa la normativa vigent, ens trobarem aquest dissabte, 17 de febrer a les vuit del vespre a la plaça Major de Tàrrega.

Associació Cultural Nous Espais

Davant els comentaris que els darrers dies s'han anat difonent arran de l'acord de l'Ajuntament de posar gespa artificial al camp municipal d'esports la Plana, i molt especialment per l'escrit publicat en el darrer número de Nova Tàrrega signat pel Sr. Joan S. Minguet i Pla, la junta directiva d'aquesta entitat es veu en la necessitat d'aclarir alguns conceptes que, a més de no ajustar-se a la realitat, perjudiquen la imatge del nostre club.

Per començar, cal aclarir al Sr. Minguet que l'espai on l'Ajuntament vol posar la gespa artificial no és el camp de futbol de la UE Tàrrega. Hauria de saber que nosaltres, dissortadament, no tenim cap camp. L'Ajuntament col.loca la gespa al camp municipal, del qual nosaltres som simplement usuaris.

Estem d'acord que la gespa natural és millor. A nosaltres també ens agrada més. Però és precisament pels problemes que comporta el fet de regar, segar i tractar malalties de la gespa el que, segurament, ha portat l'Ajuntament a prendre la decisió de canviar-la. Alguns membres de la nostra directiva esmercen moltes hores a la setmana, sense cap remuneració, perquè l'herba estigui en les millors condicions. Malgrat això, a vegades és impossible aconseguir-ho.

La UE Tàrrega, contràriament al que s'ha dit, és totalment aliena a aquesta decisió. Nosaltres ens en vàrem assabentar, com la majoria de la gent, per la premsa i la ràdio. No obstant, voldríem aclarir al Sr. Minguet que, per la forma de redactar el seu escrit, no creiem que sigui massa coneixedor, ni seguidor d'aquest esport, ja que en aquell recinte no juguen solament onze jugadors d'aquí. Els partits els juguen normalment onze contra onze, podent efectuar tres canvis per equip, i la nostra entitat disposa actualment de dos-cents trenta jugadors que cada setmana competeixen en les seves diferents categories contra altres equips d'altres poblacions. És precisament aquest nombrós nombre de participants el que impedeix que puguin jugar tots al camp d'herba, com a ells i a nosaltres ens agradaria, perquè l'herba natural no permet, ni aquí ni enlloc, aquesta massiva participació. Segurament que la decisió municipal de canviar-la va encaminada en aquest sentit. La gespa de plàstic, com diu vostè, permet un ús continuat durant tots els dies.

Pensem que tot això exposat anteriorment contesta la seva pregunta de: "I el Tàrrega de futbol, què hi diu a això?", perquè, com ha pogut comprovar del que hem dit, no estem gens contents amb la decisió que ha pres l'Ajuntament sobre aquest tema. Nosaltres voldríem que fossin no un, sinó tres, els camps de gespa natural. Però hi ha coses que no són possibles.

No serem nosaltres els qui parlarem de les assignacions municipals a altres entitats locals. Consulti vostè els pressupostos aprovats recentment i ho veurà més clar. Nosaltres ens limitem, i prou feina tenim, a fer arribar als socis i afeccionats "el opio del pueblo", com vostè esmenta en el seu escrit. Nosaltres pensem que aquesta és una frase molt despectiva i poc encertada per aquells a qui ens agrada aquest esport, que voldríem recordar-li que és bastant majoritari.

Està vostè en el perfecte dret d'apuntar-se a qualsevol moviment ciutadà per parar aquest tema. Malgrat tot el que s'ha dit i hem dit, tampoc creiem que sigui una aberració, com vostè afirma, i a nosaltres, sense ser enginyers agrícoles, també ens agrada més la gespa natural i la natura.

Junta directiva

de la Unió Esportiva Tàrrega

Em preocupen els pressupostos aprovats per l'Ajuntament de Tàrrega. En dos anys gairebé s'ha duplicat el crèdit pendent de tornar i s'ha passat de tenir una càrrega financera anual d'entre 85 i 95 milions, a tenir una càrrega financera anual de 155 milions. Això vol dir que 31 de cada 100 milions que paguem a l'Ajuntament seran per a interessos i amortitzacions. El crèdit pendent de tornar l'any 2002 serà de 1.150 milions de pessetes.

Per què aquest creixement desmesurat del crèdit? Perquè aquesta hipoteca per al futur? Una raó és perquè no hi ha estalvi. Tot el que s'ingressa es gasta: en els darrers anys els ingressos de l'Ajuntament han anat creixent any rere any. A més ingrés, però, més despesa, molta inútil, com els 12 milions que ens costen cada any els assessors i el cap de l'àrea econòmica de l'Ajuntament, que no serveixen per a res. Sense estalvi, tota la inversió s'ha de finançar amb crèdit.

Les inversions s'improvisen. S'estan gastant els milions en inversions innecessàries i per a lluïment personal de l'alcalde i de regidors de l'equip de govern (camp de gespa artificial, macroedifici del càmping municipal, plaça del Comediants), alhora que no es fan les inversions necessàries (piscina coberta, ampliació residència geriàtrica, adequació i nou aparcament municipal), amb la qual cosa en el futur, el deute municipal es dispararà encara molt més.

No tenen prioritats. Sabem que el comerç de Tàrrega necessita resoldre amb urgència el problema de l'aparcament, i malgrat disposar d'una partida de 36 milions per Promoció Econòmica, en lloc hi ha recursos per resoldre aquesta necessitat.

No vull ser alarmista, però el futur em preocupa. Amb la situació actual, i a curt termini, caldrà incrementar els ingressos en un 30%. Tothom sap que els ingressos municipals provenen de les nostres butxaques. Tàrrega és una de les ciutats amb l'IAE i la contribució urbana més altes. Sap el Govern municipal i els partits de CiU, PSC i PP que han donat suport al pressupost el que realment estan fent?

Jaume Ramon Solé

Des del Departament d'Ensenyament s'ha seleccionat el Projecte d'Educació per la Salut elaborat i presentat per l'IES Alfons Costafreda com un dels millors. Per aquest motiu el centre esmentat disposarà d'assessoraments, materials i propostes didàctiques del programa d'educació per la salut a l'escola i d'una dotació econòmica per anar dessenvolupant aquest projecte al llarg de dos anys.

Els professors de l'institut que estan tirant endavant aquest projecte consideren que, molt més important que el projecte en si o els ajuts que rebran durant aquests dos anys, és l'oportunitat de reforçar tot el treball que ja es duia a terme des de feia uns anys en aquesta línia, i sobretot d'unificar-lo de manera que l'educació per la salut esdevingui un eix transversal que passi a formar part de l'estil educatiu i la filosofia del centre, i que permeti que els alumnes al llarg del seu pas pel centre també puguin fer tota una aproximació a realitats com la prevenció i l'adopció d'un estil de vida saludable.

Així doncs, en el mar d'aquest projecte i línia educativa, els alumnes d'ESO del centre ja han participat al llarg d'aquest curs en alguns concursos organitzats des de diferents entitats i organitzacions relacionades amb la promoció de la salut. També està projectat desenvolupar altres activitats, com xerrades i tallers al llarg dels segon i tercer trimestres del curs.

La resposta dels alumnes sol ser molt bona i motivadora, fet que anima el professorat a continuar organitzant i promovent activitats diverses que permeten completar els aprenentatges estrictaments curriculars.

Precisament una realitat que té molt clara l'equip de professors de l'IES Alfons Costafreda és que la tasca que s'ha de dur a terme des dels centres educatius no s'ha de limitar a instruir alumnes, sinó educar-los.

L'educació és una concepció més àmplia i enriquidora que inclou la instrucció, però juntament amb la formació de l'alumne com a persona.

IES Alfons Costafreda

La Descomunal Comissió de Carnestoltes us ha preparat una nit brutal perquè deixeu ben suada la disfressa i acabeu petant de plaer. La nit del dissabte dia 24 de febrer es prepara una esparracada festa, plena de llum, color, so i bogeries diverses a càrrec dels nostres impressionants grups convidats. L'única condició per a accedir a aquest univers de luxúria i diversió és passar-ho d'allò més bé.

El vitaminadíssim i solemne sopar que lo Rei Carnestoltes us vol oferir, que començarà a partir de les deu de la nit al Mercat Municipal, inclourà ensalada russa amb pernil dolç, pa de pagès amb llonganissa i cansalada, fruita, vi o aigua i cafès. Tot vingut directament dels més exquisits horts dels déus de la gresca, i sense vaques boges ni peixos atòmics! Lo sopar també estarà amenitzat per la "performance" més de moda, Help... ¡ayúdame!, un desencadenament de fantasia que us deixarà clavats a la cadira. Durant aquest espectacle, ens visitaran personalitats del món de la premsa rosa i els freaks més actuals: Mònica la Taronja, Tamarra, Antonia de Lattex... És preferible comprar les tiquets d'aquest generós sopar, que costaran 1000 pessetes, de forma anticipada a Nostàlgic's Rock & Cafè o a la Regidoria de Cultura. Tot i això, també es podran comprar los que sobrin al mateix Mercat Municipal i fins a les onze de la nit.

Lo concert de la nit també ofereix moltes expectatives de festa i disbauxa, perquè los Caramband i los Tocasons estan disposats a fer-vos caure de cul a terra després de tant ballar, suar i... bé, allò que es presenti. La música folk més moguda i les versions més canyeres dels últims trenta anys ens remenaran el darrere i el davant, amb molta marxa! I cava! Cava per als qui decidiu acostar-vos fins al Mercat Municipal i gaudir del ball de disfresses, perquè la ceba que agafeu sigui dolça però picantota...

I per al qui no en tingui prou, los pubs de la ciutat continuaran oberts fins que surti lo sol! Cal recordar que lo Rei donarà lo tret de sortida per a la gimcana dels pubs a 2/4 de 12 de la nit, però que la resta los podreu visitar quan vulgueu. La marxa no s'acaba amb lo concert!

Qui es pot perdre aquesta nit? Qui gosarà dir que lo sarau que lo Rei Carnestoltes us està muntant no serà lo més descomunal? Targarins i targarines, prepareu-vos per la nit de follia al Mercat Municipal o us en penedireu... un any sencer!

La Descomunal

Comissió de Carnestoltes 2001

El 12 de març farà un any que 1.055.862 habitants de l'Estat Espanyol ens vàrem posicionar a favor de l'abolició del deute extern, dels quals 2.644 persones eren de Tàrrega i pobles agregats. Una aclaparadora victòria que intentem que tingui ressò davant les institucions polítiques que poden solucionar la factura del deute. Des de llavors hi ha hagut un any de treball de la XCADE (Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern), un moviment social compost per molts dels voluntaris que varen organitzar la consulta i que és obert a totes les persones disposades a col.laborar contra aquesta injustícia. L'objectiu bàsic d'aquest any ha estat aconseguir que els ajuntaments votessin una moció a favor de l'abolició del deute extern per així recollir un suport institucional bàsic per continuar la nostra lluita. Tàrrega va aprovar aquesta moció el dia 22 de desembre de 2000, una gran notícia que va unir totes les forces polítiques a favor d'aquesta causa.

Ara volem celebrar un any de la realització de la consulta i proposem a tots els qui vàreu donar suport a la iniciativa (voluntaris, gent solidària) que ens reunim el divendres 23 de febrer a les 21 hores a la Casa de Cultura. Allí us explicarem les accions que podem fer el dia 12 de març per no oblidar-nos que el deute segueix minant el futur de molts pobles i fer valer uns resultats que cal que siguin escoltats.

Per més informació podeu adreçar-vos a la direcció electrònica del node targarí de la XCADE: xarxatarrega@latinmail.com o a la web: www.rcade.org

Xarxa Ciutadana

per l'Abolició del Deute Extern

En el número 2.880 a la secció de música va aparèixer indegudament el titular "Tres corals van participar en un concert de nadales", quan en realitat havia de posar "Cantaires vilanovins van actuar a l'Hospital". Disculpeu la falta.

Per segon any consecutiu es va celebrar la festa de Santa Agueda, patrona de les dones, el passat 4 de febrer.

Aquesta vegada vàrem fer-ho conjuntament amb l'Ajuntament de la nostra ciutat, i el primer dels actes va ser l'entrega d'un ram de flors a cadascuna de les dues dones de més edat de Tàrrega, que, ajudant Déu, properament faran els cent anys.

El segon dels actes va ser la missa del diumenge a les 12 del migdia, vigília de la patrona, amb una gran assistència de sòcies, i tot seguit, anar a dinar al restaurant La Granja.

En acabar el dinar, i abans de les postres, es va obsequiar amb dos rams de flors les dues senyores de més edat que eren presents a la festa.

Gentilment ens va acompanyar la presidenta del Consell Comarcal, Rosa M. Mora, que va dir unes paraules a les assistents, com també, a continuació, Frederic Gené, alcalde de la nostra ciutat, a l'hora del cafè.

Per cloure la diada tan animada hi havia l'orquestra Olímpics Trio per animar el ball, en què també varen ser convidats els homes.

Flors Pascual va regalar plantes per a tothom i nosaltres els donem les gràcies per la seva gentilesa.

Dones Arrel

El Grup de Missions i Mans Unides de la nostra ciutat us informa dels projectes de la Campanya XLII d'aquest any 2001.

El Cantón de Santa Ana és una comarca de la costa de l'Equador a la província de Manabí. La població es dedica majoritàriament a agricultura i ramaderia de subsistència. A causa de les deficients condicions sanitàries de la zona i a altres factors com la manca de cobertura per part de l'Estat o els freds hiverns, els camperols van crear a principis dels anys noranta l'associació UNOCSA, a fi d'aconseguir una atenció sanitària digna.

Amb l'ajuda de les ONG SODEPAZ i SETEM van poder construir un centre mèdic i de promoció de la salut, el qual funciona gràcies a les contribucions dels propis camperols.

L'objectiu del projecte és el de poder adquirir l'equipament necessari per poder ampliar l'atenció sanitària en especialitats com obstetrícia, analítica i odontologia.

Obosi és una població al sud de Nigèria, el país més poblat d'Àfrica. Un dels principals problemes educatius és la precarietat de les infraestructures i l'alt índex d'abandonament. Molt sovint els nens acaben els estudis de primària sense saber llegir ni escriure. Les germanes clarisses ja tenen una escola a Obosi, amb més de set-cents alumnes de preescolar i primària. Aquesta oferta, però, no pot cobrir la demanda de places educatives que els arriba. Així, el curs 1999-2000 van quedar més de cent sol.licituds sense poder atendre.

L'objectiu del projecte és la construcció d'un nou bloc d'aules per al centre escolar. Aquest bloc tindrà dos pisos i comptarà amb espai per a catorze aules. La nova construcció permetrà reduir el nombre d'aules per grup i, d'aquesta manera, augmentar la qualitat de l'ensenyament. Es preveu que el nou aulari entri en funcionament en un període d'un any a partir de l'inici de la seva construcció.

Divendres dia 9, dejuni voluntari. (Si voluntàriament ens privem d'alguna cosa, podrem viure en nosaltres mateixos la precarietat d'aquells qui han de dejunar forçosament).

Diumenge dia 11, Campanya de Mans Unides. Per contribuir-hi podeu fer-ho a les col.lectes de les misses del dissabte i diumenge; també al compte corrent de Caixa de Terrassa, número: 2074-0068-51-2121084394, a nom de Mans Unides (delegació de Solsona).

Grup de Missions i Mans Unides

Com ja vàrem anunciar en darreres publicacions, des de la residència es procura el contacte intergeneracional que ens ajuda a enriquir el nostre creixement personal. Seguint en aquesta línia, els alumnes de l'Institut Manuel de Pedrolo han ofert als nostres residents dues actuacions molt lluïdes. El dia 2 de febrer els alumnes van interpretar contes del Decameró, del segle XV. El dia 9 de febrer van fer tres actes de Historia de una escalera de Buero Vallejo. En ambdues ocasions ens varen fer passar una estona molt agradable i van realitzar una actuació formidable.

Volem ressaltar un aspecte que no quedava reflectit en anteriors publicacions, que és el nostre agraïment a la Societat Sant Antoni Abat perquè col.labora any rere any en la festivitat de Sant Antoni. Gràcies a la seva contribució podem gaudir d'una festa tan important i tan lluïda.

Volem agrair també al Grup La Patolea que amenitzés amb la seva música la residència el dia de la festa dels Tres Tombs.

Associació Sant Antoni

d'Amics de la

Residència de Gent

Gran de Tàrrega

El dissabte passat els comerciants dels carrers de Santa Anna i Santa Maria es van llençar al carrer. Durant tot el dissabte, els botiguers van obrir els seus establiments posant una parada oferint els seus articles, des de roba, articles de regal, flors, alimentació... a un preu excepcional, fruint de la fira de les rebaixes.

Ja que el temps també hi va acompanyar, aquests carrers es van omplir de gom a gom de compradors, curiosos i gent que passejava. Així doncs, van organitzar una activitat diferent a la nostra ciutat.

Comunitat de Veïns dels carrers Sta. Anna i Sta. Maria

El conseller de Treball, Lluís Franco, va visitar Tàrrega divendres passat i va poder veure l'execució dels diferenst projectes que s'estan portant a terme.

Durant la seva estada a Tàrrega, va visitar les noves instal·lacions del càmping municipal, situat a la carretera de Montblanc, "que serviran per fomentar el turisme a la ciutat", segons va dir el conseller.

El nou càmping el construeix l'Escola Taller de Tàrrega, centre que va iniciar la seva tasca el 1997 i que funciona sota la responsabilitat de la Regidoria d'Ensenyament. L'Escola Taller està finançada pel fons social europeu, el Departament de Treball i l'Ajuntament de Tàrrega, i imparteix tres especialitats de construcció, fusteria i forja i soldadura.

Les obres que s'estan duent a terme a l'antic escorxador de la ciutat serviran per reconvertir-lo en un centre cívic.

El conseller va dialogar amb els diferents treballadors de l'obra, adscrits a un taller ocupacional, i de diferents nacionalitats, i va remarcar la importància d'aquest tipus de tallers" i la no diferenciació de gènere, ja que aquests els poden fer tant homes com dones".

El centre de formació municipal té un pressupost previst per l'any 2001 d'uns 150 milions de pessetes, dels quals uns 72 milions són subvencionats pel Departament de Treball i el fons social europeu, i uns 78 milions són aportació i inversió municipal (construcció del Càmping Municipal i restauració de l'antic escorxador...)

Actualment hi ha 51 implicats entre personal i alumnes en l'Escola Taller de Tàrrega. Hi ha 38 alumnes-treballadors (24 a l'Escola Taller i 14 al Taller d'Ocupació) que aprenen els diferents oficis.

"És molt important que Catalunya participi directament en el contingent d'immigrants que han de venir de fora a treballar a Catalunya, i després que els qui vinguin ho facin amb un contracte o precontracte", va manifestar el conseller de Treball en la seva visita a l'Escola Taller de Tàrrega. El conseller va insistir en aquesta necessitat per evitar "les màfies o la gent sense escrúpols, que el que fan és abusar d'aquesta gent".

El conseller també va insistir en "la falta de gent en aquest tipus de professions com paleta i fuster", i la utilitat dels tallers, "perquè serveixen que molts nois i noies de menys de 25 anys que han tingut problemes a l'escola puguin aprendre un ofici".

Lluís Franco va remarcar que "amb aquests tallers s'estan recuperant espais molt importants per a la ciutat de Tàrrega. Amb aquest escorxador es podrà fer un centre cívic i un càmping que impulsarà el sector turístic en aquesta zona. Crec que hi ha molts aspectes possitius en aquest tipus d'activitats. És una experiència modèlica perquè en determinats oficis hi ha tant noies com nois, i per altra banda es pot veure com s'estan integrant un conjunt d'immigrants amb gent del país".

Segons el conseller, falten "bons professionals en camps com la construcció, la fusteria i la matrisseria".