Els altercats de l'edició de la Fira de Teatre del 1991 arriben a judici aquest any, una dècada després que els mossos i la guàrdia civil detinguessin més de vuitanta avalotadors per intentar cremar l'ajuntament i causar destrosses en nombrosos establiments comercials. La fiscalia sol·licita inicialment un total de 162 anys de presó per a 62 acusats.

Tots els inculpats per aquells desordres tenen avui entre 26 i 30 i tants anys, i molts són pares de família. Es tracta de 62 persones que s'asseuran finalment al banc dels acusats del jutjat penal número 1 de Lleida, que ha decidit celebrar el macrojudici per aquests fets aquest any, una dècada després que es produïssin.

La instrucció de la causa s'ha retardat durant tot aquest temps perquè ha viscut una infinitat de vicissituds, encara que el jutge ha dictat finalment l'obertura de judici oral i n'ha decidit la celebració, segons han explicat fonts judicials.

Ara el problema pot ser d'infraestructura, ja que sembla difícil que la sala de vistes del jutjat penal número 1 de Lleida tingui capacitat per acollir un judici d'aquestes característiques.

El ministeri fiscal sol·licita en les conclussions provisionals un total de 162 anys de presó per als 62 joves acusats d'haver participat en els greus desordres la matinada del 8 de setembre del 1991. La pena més elevada, de quatre anys i dos mesos de presó, la demana per a onze inculpats, als quals acusa d'haver intentat incendiar l'ajuntament, on s'havien refugiat diversos mossos i policies locals, desbordats pels enrenous. La resta d'acusats s'enfronten a penes que oscil·len entre els quatre mesos i els tres anys de presó. El fiscal ha tingut en compte el grau de participació que van tindre cadascun dels processats en els incidents i els imputa els delictes de desordres públics, atemptat i resistència.

La guàrdia civil i els mossos van detenir més de vuitanta joves durant la matinada de l'altercat i l'endemà. Finalment, la fiscal només va obtenir proves per implicar-ne 62 en els fets.

Els advocats de la majoria dels inculpats sol·licitaran, gairebé amb tota seguretat, l'absolució dels seus defensats, al·legant que la seua participació en els fets no està provada. Per la seua part, el ministeri fiscal intentarà rebatre aquestes tesis amb cintes de vídeo i fotografies preses la matinada dels desordres.

Un procés complicat

Les vicissituds judicials que ha viscut aquesta causa es remunten al 1993, quan alguns advocats van demanar al jutge d'instrucció que anul·lés el procés perquè els seus clients havien estat interrogats sense assistència lletrada.

L'incident va ser resolt per l'Audiència de Lleida en declarar nuls alguns interrogatoris i ordenant-ne la repetició amb assitència lletrada. Aquest tràmit es va retardar durant diversos anys per les dificultats de localització d'alguns dels acusats, ja que el jutjat de Cervera desconeixia on es trobaven. La repetició dels interrogatoris va afectar una trentena d'inculpats, en alguns casos per falta d'assistència lletrada i la resta perquè van declarar com a testimonis i van acabar imputats.

La llei del menor exculpa mitja dotzena d'inculpats

L'entrada en vigor el passat mes de gener de la nova llei de responsabilitat criminal del menor ha afegit un element més a l'esperpèntica tramitació judicial d'aquesta causa.

La llei ha elevat l'edat penal dels setze als divuit anys i ha exculpat mitja dotzena de joves que es trobaven en aquesta franja d'edat quan es van produir els altercats, ja que el dret penal sempre té caràcter retroactiu en benefici del reu, cosa que vol dir que aquesta normativa és perfectament aplicable a fets ocorreguts fa deu anys.

Aquesta situació provocarà que mitja dotzena de joves que ara tenen entre 26 i 28 anys declarin davant de la fiscalia en qualitat de menors.

Com que la nova normativa preveu que els menors quedin a disposició de les seues famílies quan cometen aquest tipus de delictes, es dóna la paradoxal circumstància que la fiscalia podria interessar aquesta mesura per a uns acusats que ja han format les seves pròpies famílies.

Un jove de Manresa responsabilitza l'Ajuntament dels fets ocorreguts

La situació d'un jove de Manresa que va resultar ferit en l'altercat també il·lustra el retard en la instrucció de la causa.

El perjudicat, que es trobava d'espectador a la Fira i s'ha personat com a acusació particular, responsabilitza del que va passar l'Ajuntament de Tàrrega i reclama una indemnització d'un milió i mig de pessetes per les ferides que va patir en una mà a l'intentar protegir-se d'una botella que li van llançar els avalotadors. Aquest jove manresà, d'inicials J. B. R. i de 16 anys quan es van produir els fets, acusa l'Ajuntament de falta de previsió en matèria de seguretat.

En el supòsit que el jutjat li donés la raó i condemnés el consistori per no haver pres mesures preventives de possibles altercats, el jove podria percebre una important quantitat en concepte d'interessos, a més del milió i mig de pessetes que reclama d'indemnització.

L'edició del Carnestoltes d'enguany, que va ser presentada divendres a la Regidoria de Cultura de Tàrrega sota el lema "El sarau més descomunal", ofereix una ampliació d'activitats, d'entre les quals destaca la xocolata a l'orinal, una tradició targarina que s'havia perdut.

L'edició d'aquest any, que se celebrarà els dies 23, 24 i 25, continuarà entregant quantiosos premis als grups que participin a la gimcana pels pubs, que aquest any tindrà com a tema central els set pecats capitals, i a les rues que desfilin pels carrers de Tàrrega.

La principal novetat d'aquesta rua, que acompanyarà el rei Carnestoltes durant el seu recorregut, és l'admissió de vehicles difressats, que també optaran a premis.

El Carnestoltes compta amb un pressupost de 2,5 milions de pessetes i està organitzat per la comissió del Carnestoltes, formada per seixanta persones.

Carnaval per a totes les edats

El divendres començarà el Carnaval per als més petits. A partir de les sis de la tarda, a la plaça de les Naciona sense Estat, tindrà lloc el Carnaval infantil.

Dissabte a les sis, s'inicia la cercavila pels carrers més cèntrics, a les set, xocolatada, concentració de comparses amb vehicles decorats, arribada del rei Carnestoltes i desfilada amb bandes de música pels carrers de la vila. A la nit, a la plaça Major, lliurament de la clau de la ciutat i sermó. A les deu, al Mercat Municipal, sopar-espectacle de Carnaval amb disfresses. A dos quarts de dotze, sortida de la gimcana de pubs i entrega de premis de la Gran Rua.

Finalment el diumenge a les set, des de l'Ateneu, sortida del seguici fúnebre fins a la plaça Major i cremada del difunt rei, per acabar amb pa torrat i sardines a la brasa del foc per a tothom.

Els diferents grups polítics de Tàrrega es posen de comú acord en el pla estratègic de la ciutat que servirà per planejar urbanísticament l'aspecte de la ciutat els propers anys. Així es va poder apreciar en l'ultim ple del consistori celebrat el passat dilluns, en què tots els grups hi van votar favorablement.

El ple de dilluns va ser tranquil (després dels últims dos plens agitats), i va servir per aprovar altres aspectes com sol·licitar una subvenció per a l'execució de la gespa artificial al camp de futbol municipal. Aquesta proposta va rebre el vot negatiu d'AIPN i Partit dels Pobles Agregats, contraris a l'execució del projecte.

En el mateix ple es va aprovar una moció sobre l'informe de revisió de l'ordenació territorial de Catalunya per la qual s'adhereixen al contingut expressat en el Manifest de la Cimera de Municipis, en contra de la supressió de petits municipis. Properament el consistori estudiarà la presentació d'una moció contra la desmembració del consistori.

Les obres de la Farinera Balcells s'iniciaran aquest any

L'Ajuntament preveu iniciar les obres de la Farinera Balcells aquest any, segons va declarar l'alcalde, Frederic Gené. En els propers plens de març o abril es presentarà a votació el projecte, que compta amb una subvenció de 46 milions procedents de l'1% cultural, i que per primera vegada ha rebut Tàrrega.

Aquesta subvenció servirà per rehabilitar i consolidar les parts més danyades de l'edifici.

Una persona ferida lleu va ser el balanç de l'esfondrament d'un terrat el passat dilluns al carrer de Buenos Aires. L'accident, que va ocórrer al voltant de les 13,30 hores, va afectar el tercer pis d'un immoble situat al número 11 del carrer de Buenos Aires, i s'hi va veure implicada una noia d'origen marroquí, la qual va ser tractada de ferides lleus a l'Arnau de Vilanova de Lleida.

El terrat afectat, que com l'edifici té 64 anys d'antiguitat, no va aguantar el pes i es va esfondrar fins al segon pis, que en aquells moments es trobava sense inquilins. Segons els veïns de l'edifici, "la noia va caure fins al segon pis i va estar una bona estona demanant auxili, fins que la vam sentir". Els inquilins van localitzar la propietària del segon pis i hi van entrar a socórrer-la.

Segons la versió dels veïns, la noia es queixava del braç, però en cap moment va perdre la consciència. Fins al lloc dels fets es van desplaçar la policia local, mossos d'esquadra, dues dotacions de bombers i una ambulància, que es va encarregar de traslladar la noia fins a l'hospital.

Els veïns de l'immoble van informar que la família afectada portava uns quatre mesos a l'edifici i que la causa de l'esfondrament podria ser les poques obres efectuades en el pis des de la seva construcció, ja que la majoria de pisos són de lloguer.

Gran èxit de participació en el mercat de rebaixes dels carrers de Santa Anna i Santa Maria

Els comerços dels carrers de Santa Anna i Santa Maria van celebrar el passat dissabte la fira de les rebaixes amb una sèrie de parades dels seus productes.

La climatologia va respectar aquest dia de rebaixes i hi va haver una bona participació de públic, que des de primera hora del matí va visitar les parades en què s'oferien productes amb importants descomptes.

La majoria de parades van realitzar importants vendes dels productes exposats.

El president de la Diputació de Lleida, Josep Pont, va rebre el passat dilluns la visita de l'artista targarí Antonioti per segellar l'adquisició de l'oli Fruits d'hivern, quadre que va servir d'il·lustració de la passada felicitació nadalenca de la Diputació. Pont va valorar la trajectòria pictòrica i ciutadana d'Antonioti i va assegurar que li semblava "una injustícia" que després de tants anys encara no tinguessin una obra seva, que lluirà en un espai noble de l'edifici.

Antoni Tartera és el nom català d'aquest pintor nascut fa 77 anys al Maresme, més conegut amb el nom artístic d'Antonioti. No obstant, gairebé la meitat de la seva vida ha estat lligada a Tàrrega. De fet, des de l'any passat Antonioti és fill adoptiu de Tàrrega. Diversos museus d'Espanya i Alemanya mostren l'especialitat d'aquest artista: les natures mortes i paisatges.

Cal recordar que, a més de la Diputació, el Consell Comarcal amb motiu de les passades festes nadalenques també va editar tres dibuixos de l'artista: La Lleida antiga, L'olivera: arbre mil·lenari i Àger: homenatge al Montsec. Aquestes làmines van tenir un tiratge limitat, numerat i signat per l'autor.

Mostra a la sala d'exposicions de l'I.E.I. la propera tardor

Durant la reunió del pintor a la Diputació es va confirmar la propera exposició d'Antonioti a la sala d'exposicions de l'I.E.I. per la propera tardor, en què es podrà veure la producció de l'artista durant els últims trenta anys.

L'escriptora Laia Ferrater (pseudònim amb què signa Montserrat Fabregat) ha publicat recentment el seu primer llibre, una novel·la policíaca d'intriga titulada Ombres de culpabilitat, protagonitzada per un detectiu i el seu ajudant.

L'autora, que després de viure diversos anys a Barcelona torna a residir a Tàrrega, va explicar el contingut de la novel·la "inspirada en personatges que pots trobar-te al metro. És una paròdia de les novel·les de misteri i està escrita en clau d'humor".

Perquè tothom conegués de prop aquesta nova autora i el seu llibre, l'Ajuntament va organitzar un acte de presentació el passat divendres amb la presència de l'escriptora i de la dramaturga Montserrat Cornet, la qual va parlar sobre aquestes Ombres de culpabilitat. Cornet és autora de l'obra Revisió anual, que actualment s'està representant al Teatre Goya de Barcelona.

L'artista targarí Francesc Miralles, professional del món de l'espectacle, presenta aquests dies l'obra El drap-aire musical, al teatre Versus de Barcelona. L'obra, original de l'actor targarí, consisteix en un espectacle musical amb un concert de sons a partir d'elements d'escombraries reciclats. Tubs de plàstic, cubs, aigua... junts fan un espectacle únic, que ha estat representat en diferents escenaris, com durant l´última sessió dels premis Culturàlia de la capital de l'Urgell. La presentació d'aquest espectacle va tenir lloc a la ciutat italiana de l'Alguer, i l'autor l'ha anat millorant en diferents representacions.

Francesc Miralles ha presentat l'obra destinada per a tots els públics al teatre del carrer Castillejos de Barcelona els caps de setmana de febrer. Aquesta setmana farà l'última actuació, que es pot veure dissabte a les sis de la tarda, i diumenge a les dotze del migdia i a les cinc de la tarda.

El drap-aire musical és un espectacle insòlit, fresc, original. Un personatge arriba amb un carro fascinador d'on surten incomptables sons, tots ells sorgits de materials reciclats. Es van succeint diferents gags en què la protagonista és sempre la música, la investigació sonora, mitjançant instruments fets amb materials reciclats.

Segons el guionista i director de Versus Teatre, Ever Blanchet: "Plàsticament l'espectacle ens presenta un espai creat amb deixalla de metall i plàstic ple de bellesa. Tot plegat, El drap-aire musical és una rara joia escènica, barreja de diferents disciplines artístiques, fruit d'un treball seriós i generós, per part d'un creador que té moltes coses a dir."

L'Associació Cultural Nous Espais, de Tàrrega, ha organitzat per aquest dissabte una concentració a la plaça Major de la ciutat contra la nova llei d'estrangeria.

L'entitat, que fou fundada ara fa un any i que es declara totalment desvinculada de qualsevol altre organisme, organitza aquesta concentració per ajudar els diferents col·lectius estrangers de la ciutat en la normalització dins del país.

A l'acte, que tindrà lloc al voltant de les vuit del dissabte, hi col·laboraran altres institucions targarines, com Càritas i el grup d'escoltes de la ciutat. Properament els organitzadors es posaran en contacte amb Creu Roja per aconseguir la seva vinculació en la concentració.

Segons els membres de l'organització, "no se sap la participació social en l'acte, pel temor mostrat per alguns dels col·lectius immigrants, però el que no pretenem és fer cap acte propagandístic, mantenint-nos al marge de la política".

Crítica a la llei d'estrangeria

La nova llei d'estrangeria ha afectat seriament Tàrrega, a causa de l'alt nombre d'immigrants residents actualment a la ciutat.

L'Associació Cultural Nous Espais se solidaritza totalment amb els immigrants i qualifica la nova reforma de la llei per part del PP de "genocidi encobert" i "atemptat directe als drets humans, un cruel assassinat de masses realitzat amb una impunitat que ja voldria tenir el mateix Pinochet".

El nou col·lectiu targarí demana la implicació dels targarins per aturar l'aplicació d'aquesta llei.

La Universitat de Colorado, als Estats Units, ofereix des d'aquest curs un programa sobre pintura mural amb les tècniques de pintura al fresc i les obres de l'artista targarí Josep Minguell. Els estudiants d'aquest centre universitari estudien murals de Minguell com el de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida o el del vestíbul d'entrada del diari Segre.

Josep Minguell fa anys que es dedica a la investigació de la tècnica de la pintura al fresc, com es va desenvolupar en l'època de l'art romànic, i també a la difusió d'aquesta pintura en murals tant en edificis privats com en públics. Aquesta trajectòria, que també es pot seguir a la direcció d'Internet www.tarrega.com/minguell, ha interessat moltíssim als Estats Units. En aquest sentit, des d'aquest any, la facultat de Belles Arts de la Universitat de Colorado, a la ciutat de Boulder, prop de Denver, la capital estatal, inclou un curs de pintura mural amb tot un programa dedicat a l'estudi de les tècniques utilitzades per Minguell per a la recuperació d'aquest estil pictòric.

Minguell ha explicat: "El meu treball es coneix als Estats Units perquè també estic relacionat amb diverses entitats i cercles artístics; d'aquesta manera, la professora Anita Rodríguez-Waklin, de la Universitat de Colorado, m'ha convidat a formar part del programa d'estudis de la facultat de Belles Arts". En aquest sentit, els estudiants nord-americans interessats en aquesta tècnica poden veure a travès de vídeos el procés de treball i el resultat final d'obres com el mural que Minguell va pintar a començaments dels noranta a la petita església de Cellers, al Pallars Jussà.

A través de textos i fotografies, des de la universitat nord-americana també es coneixen altres treballs de Minguell. El pintor va assenyalar: "Diversos artistes dels Estats Units s'han mostrat interessats a visitar pròximament Lleida per conèixer les meves obres in situ".

Teoria i pràctica de la pintura mural

Josep Minguell es va introduir en la pràctica de la pintura mural per tradició familiar, seguint els passos del seu pare, Jaume Minguell. El seu treball es pot veure a les esglésies de Cellers (Pallars Jussà) i l'Espluga Calba (Garrigues), en espais públics com la facultat de Medicina de la UdL, el Teatre Ateneu de Tàrrega, la biblioteca de Bellpuig, en murals urbans a Sort o en els frescos del Col·legi Sant Andreu de Badalona.

L'artista ha presentat el seu treball teòric en àmbits tan diversos com els cursos d'estiu de la Universitat de Lleida a la Seu d'Urgell o en un article publicat en l'últim número de la revista especialitzada Ars Sacra de Madrid.

Els mossos d'esquadra van detenir dijous de la setmana passada José Manuel F. F., de 19 anys, i Manuel R. G., de 20, tots dos veïns de Viladecans, acusat de diversos robatoris a la província.

Segons van assenyalar els mossos, els detinguts van robar durant la matinada del dijous en un comerç de Cervera i un cotxe a Tàrrega. Després es van dirigir a Lleida, on van intentar cometre un altre robatori amb força a l'interior d'un establiment comercial, al qual no van poder accedir, ja que es va activar el sistema d'alarma de la tenda.

Finalment cap a les quatre del matí van ser retinguts, quan es trobaven a la plaça de Ricard Vinyes de Lleida, on se'ls va intervenir un tornavís de grans dimensions i setze mil pessetes en metàl·lic. Finalment es va recuperar el vehicle que havien robat a Tàrrega.

El president de la Diputació de Lleida, Josep Pont, va celebrar el passat diumenge a Verdú una conferència sota el títol de "Comunicació i territori", on va parlar de temes actruals com la línia fèrria i l'Informe Roca. Josep Pont va insistir en la millora de la línia ferroviària Lleida-Manresa. Pont es va referir a aquest tema davant de la petició per part de l'alcalde d'Igualada de la creació d'una línia que unís la seva població amb la capital del Segrià. "Estic al seu favor, tot i que sempre hem parlat de la necessitat de crear unes prioritats", va afirmar el president de la Diputació. En aquest sentit, Pont va considerar tota millora com a fonamental, a més de declarar que el Govern central no està responent de forma positiva a aquestes peticions. "El material que ens estan cedint per a la línia de Manresa és de segona mà", va aclarir, afegint que "això vol dir que som ciutadans de segona". Josep Pont va enumerar les diverses ampliacions ferroviàries, que a l'Estat espanyol representen un cost multimilionari, "com és el cas de Galícia o de la línia que unirà Sevilla amb Almeria", en contraposició amb el tractament marginal que està rebent la que protagonitzava la conferència d'ahir.

Pel que fa a l'Informe Roca, Pont va increpar als experts que elaboraren aquest estudi el fet de no conèixer la realitat territorial. Com a exemple, va comentar la manca d'economistes entre aquest grup d'estudiosos i, en canvi, la presència d'un enginyer agrònom. Pont va insistir molt en el sentiment que els habitants de nuclis rurals tenen per la seva població, i "que el qui no n'és, no el sent". En aquest sentit, el reestudi de l'Informe Roca es va fer evident en les seves declaracions, i després es va interessar per l'opinió dels diversos alcaldes afectats.

El president de la Diputació "tan sols el representant d'una província d'Espanya", també va comentar que el Govern central "és una llosa com no ho havia estat des de feia molt de temps", i en aquest sentit va protestar pel fet que "tan sols m'han rebut en dues ocasions a Madrid, i sempre directors i d'altres responsables, però mai ministres".